Eva-Maria Westbroek la Minnie de La fanciulla del West a Amsterdam, segons Lehnhoff
Quin magnetisme deu tenir aquesta senyora, que l’intransigent Mortier és capaç d’acceptar programar un Puccini (compositor maleït en el seu particular i discutible catàleg de preferències) i precisament en un dels títols menys “estimats” per els mateixos puccinians, com és La Fanciulla del West, amb la condició que ella interpreti la protagonista, un rol que la soprano holandesa estima molt i que si hem de ser sincers, obliga amb un xantatge exquisit al director belga a programar-la, si vol comptar amb ella en les seves programacions?.
Ja us ho diré jo, el magnetisme no és altre que, la Westbroek és senzillament fabulosa.
Tot sembla indicar que el Teatro Real, sota la temuda direcció del belga rebel, programarà l’obra, amb ella és clar.
Mentrestant per anar fent boca us la porto a In Fernem Land interpretant aquest rol tan difícilment creïble, però d’innegable atractiu musical. De fet tota l’obra està carregada del melòdic magisteri puccinià i també del seu instint teatral, malgrat que tant el llibret, com la pròpia història no està a l’alçada de les obres indiscutibles del compositor de Lucca.
La versió és la del Muziektheater d’Amsterdam del dia 23 de desembre d’aquest any i el repartiment és el següent:
LA FANCIULLA DE WEST – G.PUCCINI (1858-1924)
Minnie: Eva-Maria Westbroek (s)
Jack Rance: Lucio Gallo (br)
Dick Johnson: Zoran Todorovich (t)
Jake Wallace: André Morsch (br)
Nick: Roman Sadnik (t)
Ashby: Diogenes Randes (bx)
Sonora: Stephen Gadd (br)
Bello: Peter Arink (br)
Happy: Harry Teeuwen (br)
Joe: Ruud Fiselier (t)
Larkens: Patrick Schramm (bx)
Trin: Jean-Léon Klostermann (t)
Harry: Pascal Pittie (t)
Sid: Leo Geers (br)
José Castro: Roger Smeets (bx)
Wowkle: Ellen Rabiner (mz)
Billy Jackrabbit: Tijl Faveyts (bx)
Un postiglione: Erik Slik (tenor)
Koor van De Nederlandse Opera
Nederlands Philharmonisch Orkest
CARLO RIZZI
23 de desembre de 2009
Primer acte de La Fanciulla del West d'Amsterdam segons Lehnhoff, un club leader enlloc d'un bar de miners
Està clar que tot i que el cast és de solvència, l’atractiu principal el trobem amb la Minnie exuberant de la Westbroek, posseïdora d’una veu que enamora per la plenitud i consistència en tots el registres i per la intensitat que sap donar al seu cant, amb un fraseig acurat, tan sols enterbolint la brillantíssima prestació, l’emissió d’alguns aguts una mica tibants, però caram! quina Minnie.
D’entrada i per no perdre el temps, aquí teniu el seu “Laggiù nel Soledad”
Qui hagi vist el Jack Rance Dick Johnson de Plácido Domingo serà difícil que l’oblidi escoltant a Zoran Todorovich, tot i que ell ja hi posa la intenció, li manquen la justa emissió en alguns aguts perillosos però sempre llançats amb inconscient valentia i sobretot la seducció vocal del tenor madrileny (essencial en els herois i heroïnes puccinians) o sense anar més lluny de la seva fabulosa companya de repartiment.
Tampoc Lucio Gallo ens podrà fer oblidar els malèvols xèrifs de McNeil, Guelfi, Milnes o fins i tot el vulgar però eficaç Carrolli, però la seva veu amb emissió seca i desagradable no li escau gens malament a aquest Scarpia de segona.
Eva-Maria Westbroek en l'aparició del tercer acte Amsterdam 2009
La direcció de Carlo Rizzi és esplèndida, traient mil i una guspires de brillant i espectacular sonoritat d’una orquestra excel·lent i envejable.
Tota la companyia és prou solvent i fa desitjar tornar a veure aquesta òpera al Liceu. Tot i que la producció holandesa te molts números per temptar a Joan Matabosch a programar-la (estic segur que aixecaria les ampolles més sagnants de tots aquells que desitgen veure la pel·lícula impossible del Far-West), ell com el tossut d’en Mortier, no està per aquestes obres, és clar que si el mestre ha sucumbit a Puccini gràcies al poder de l’holandesa, podríem esperar el mateix del avantatjat alumne, oi?
El responsable de la producció holandesa és Nikolaus Lehnhoff, del qui al Liceu ja hem vist el seu fantàstic cas Makropoulos i el més discutible Parsifal. Pel que fa a La Fanciulla, l’ha traslladat a l’Amèrica actual, tot barrejant els personatges marginals amb el glamur del cinema. Interessant proposta tot i que estic segur que també deu grinyolar per alguna banda.
Ara us deixo un altre tast, aquest cop del segon acte, amb la genial partida de pòquer que el clou i és clar, tot seguit els enllaços per a tots els fans de la Westbroek, Puccini i La Fanciulla del West.
El glamurós i cinematogràfic final de La Fanciulla del West a Amsterdam segons la versió de Lehnhoff
Per obtenir els enllaços premeu:
IN FERNEM LAND 
Doncs aquella producció del Liceu no l’oblidaré mai i aquell saloon del primer acte, la cabana del segon i aquell molí del tercer eren ben bé de pel·lícula del far-west.
Em baixaré aquesta versió, doncs els dos fragments exposats engresquen i de La Fanciulla del West no tinc gaires versions.
Ella, com totes les Minnies, la Tebaldi la què més, crida
Els teus regals sempre són aprofitables, per enèsima vegada. gràcies.
M'agradaM'agrada
Graciasssssss !!! A mi me encanta la Fanciulla , jejeje.
Como no la he visto nunca en vivo…me gustaría que fuera mas tradicional que esta de Amsterdam la primera vez que la vea 😉 Pero bueno, ya me va bien mientras me gusten los cantantes.
Por cierto, que Jack Rance es el baritono …igual Placido se ha quedado con las ganas de añadirlo a su inmensa lista de roles..pero aún no 😉
M'agradaM'agrada
come sono contenta di leggere una critica cosi’ positiva sulla AnnaMaria Westbroek. Ho visto questa cantante alla televisione olandese e devo dire che é di un naturale e di una semplicità e modestia esemplari.
Credo che non sia ancora cosi’ conosciuta sulla scena internazionale e li’ suppongo c’é un ruolo per l’intendente belga(rebel, mi fa ridere questo epiteto!) Geard Mortier di invitarla da lui al Teatro di Madrid.Non ho mai sentito cantare la Westbroek, ma spero di averne presto l’occasione. Grazie per il blog, in Fernem Land, che seguo sempre con molto interesse., anche se é scritto in catalano, che so “decifrare”.
M'agradaM'agrada
Benvenuta Mam.
Sono lieto per il tio comento, per che sai decifrare il catalano e sopratutto per condividere con tutti noi la tua passione per la musica, la lirica e come mai, la Westbroek-
Tienes razón Kende, ahora lo cambio, pero seguro que después del éxito del Simon…
Joanpau és un plaer compartir, ja ho saps. És cert ella també crida, però també s’ha de saber cridar aquests “crits” m’agraden.
Mr. Aniversario (Atticus, claro), que me oiga Mortier, Matabosch, la Helga (no podía faltar) y todos, que esta mujer nos visite a todos como el Papa Noël y como este, que repita todos los años.
M'agradaM'agrada
Gracias, Joaquim por permitirnos a los rendidos Westbroekianos gozar una vez más con su maravillosa voz y exhuberante personalidad.
Que Mortier te oiga y lleve pronto al Real a la holandesa, aunque sea en esta ópera no excesivamente cautivadora, pero que ella hace grande con su magia vocal y escénica.
Un abrazo desde mi reclinatorio.
M'agradaM'agrada
Una proposta molt interessant.A veure si el Liceu és decideix a reprogramarla algún any.Per cert al Liceu també li hem vist a Nikolaus Lehnhoff un magnífic Boulevard Solitude de Henze.Estic d’acord en que els aguts de la Eva Maria Westbroek són una mica cridats pero la seva passional e inagotable entrega fa que aixó esdevingui anecdòtic.
M'agradaM'agrada
Jo no ting gaire estima per aquesta òpera, només m’interessa si la canten autèntics fora de sèrie com la mítica versió Tebaldi/Del Monaco/McNeil. La Westbroek, obviament, és una fora de sèrie i és normal que fins els directors artístics més reacis, com ara Mortier, acaben programant la Fanciulla si ella hi canta.
M'agradaM'agrada
Hola Ximo,
El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dilluns 28 de desembre li ha tocat al teu. Ho pots veure aquí:
http://www.3cat24.cat/blogs
I aquí un llistat de tot el que hem recomanat des que vam començar el 9 d’octubre del 2008.
http://www.3cat24.cat/noticia/326283
Si tens cap problema o vols que no el destaquem, només ens ho has de dir.
I si ens pots recomanar un altre blog en català que consideris bo, ho farem en nom teu.
El teu ens el va recomanar toies.com.
Salutacions
M'agradaM'agrada
WOW Joaquim, ya eres famoso! Enhorabuena por la nominación, ya queda menos para el “Oscar”
Fabulosa esta soprano holandesa! buscaré grabaciones suyas. Lo que se aprende en “esta tierra lejana”…
M'agradaM'agrada
Me interesa mucho la Westbroek, pero el “agudo” de “Laggiù nel Soledad” comienza con un espectacular grito que luego convierte en agudo. Es cierto que casi todas las Minnies gritan en ese instante, pero Birgit Nilsson, en la grabación completa, no. Y yo no recuerdo que gritara Marilyn Zschau, en aquella maravillosa producción que vimos en el Liceu en 1984, procedente del Covent Garden y que constituye una de las funciones más memorables de toda mi vida liceista de 55 años (desde el 6 de noviembre de 1954, con “Il barbiere di Siviglia”), pero quizás estoy equivocado, pues no he vuelto a escuchar la grabación que hice.
Plácido Domingo, en estado absoluto de gracia, cantó un “Ch´ella mi creda libero e lontano” que me hizo romper en lágrimas y es de las pocas arias o momentos musicales -de cualquier género- que me producen tal reacción, pero únicamente cuando la canta Domingo.
Ni que decir tiene que este aria del bandido es junto con “Nessun dorma”, mi preferida de las que Puccini compuso para tenor y, como yo soy muy “contra corriente”, “La fanciulla del West” es con “Turandot” y “Tosca”, mis óperas favoritas del compositor de Lucca.
M'agradaM'agrada
Qué bien canta esta señora. No la conocía. Su timbre vocal oscuro, aterciopelado , y su forma de articular las frases me ha recordado a Renata Tebaldi.
También yo recuerdo aquellas funciones del festival de primavera de 1984, de este título, en el Liceu. La crítica que publicó El Noticiero escrita por Pau Nadal fue muy buena, y venía a decir algo asi como que ni Caruso hubiera podido cantar mejor que Domingo el papel del bandido. Además la producción del Covent Garden era espectacular hasta tal punto que al comienzo del último acto, al levantarse el telón y aparecer la noria girando en aquel paisaje estepario o desértico el público irrumpió con aplausos bien merecidos. Si no recuerdo mal era Carrolli quien cantaba con Domingo y Zschau, y tanto el barítono como la soprano estuvieron muy bien. Pero ese agudo de la soprano en esa aria tan breve, Laggiù nel soledad, es bien cierto, al menos en disco, que sólo Nilsson lo ataca y mantiene con aquella facilidad que tenía, con aquellos agudos de acero, llenos de luz, penetrantes, que no es exactamente el caso de esta soprano, pero que, de todos modos, canta con mucha entrega y con una voz preciosa.
A ver si la vemos pronto por aquí…
M'agradaM'agrada