IN FERNEM LAND

MAGDA OLIVERO, 25 de març de 1910 – 8 de setembre de 2014: LA TRAVIATA DE 1956 AL LICEU


Ahir va marxar una de les grans a una edat de llegenda, com ella mateixa.

Avui us deixo dos grans fragments de la seva actuació al Liceu l’any 1956 (7, 15 i 18 de desembre) cantant La Traviata, al costa de Manuel Ausenti (Germont), Gianni Raimondi (Alfredo), Ornella Rovero (Flora), Josefina Navarro (Annina), Glauco Scarlini (Gastone), Lluís Maria Andreu (Douphol), Guillermo Arróniz (D’Obigny), Miquel Aguirre (Grenvil) i Josep Torruella (criat).

És un document històric de so precari, però és l’única actuació de Magda Olivero al Gran Teatre del Liceu, posteriorment la varem veure molt quan va formar part de tants anys del jurat del concurs Francesc Viñas i encara recordem aquella actuació al Saló de Cent de l’Ajuntament que ens va gelar la sang a tots, però de la seva època gloriosa com a soprano en actiu, a Barcelona només tenim aquest testimoni.

No disposo de tota l’òpera, em falta el primer acte, però jo us deixo el més rellevant del segon, tot el duo amb el Germont i tota la seva actuació a partir de la lectura de la carta al tercer. L’acompanyen Manuel Ausensi i Gianni Raimondi, el director d’orquestra va ser Angelo Questa.

La intensitat del cant de Olivero era extraordinària, com deia i com sostenia les frases i les notes, amb un domini expressiu sincer i molt intens donant el matis i el sentit a cada frase i a cada paraula fent oblidar una veu no gaire agraciada i un vibrato mot intens.

El Liceu d’aquells anys era just el de la millor Tebaldi, i ja sabem que el nostre teatre no és gaire donat a compartir a més d’una diva en el mateix repertori. Segurament el Liceu hi va perdre molt. Aquesta Traviata es va representar entre una Tosca cantada per Tebaldi, Flaviano Labó i Mario Zanasi, i una Aida cantada per Tebaldi, Rosario Gómez, Umberto Borsó, Mario Zanasi i Giusepe Modesti, difícil triomfar en Violeta, un rol tan tebaldià.

Escolteu tot el duo amb Manuel Ausensi fins al colpidor “Amami Alfredo”.

I ara del tercer acte des de la intensa lectura de la carta fins al final. Pell de gallina garantida

Avui no toca treure la lupa i el bisturí, ni dir que això és més Mascagni que Verdi, ni posar youtubes d’altres cantants que ho facin millor que ella, avui toca acomiadar a una senyora que fa molts anys que va entrar a l’Olimp de les grans llegendes del cant.

 

 

40 comments

  1. Oriol

    Molt sentida la seva mort tot i que tenia una edat molt avançada. Una soprano excepcional pel que es pot escoltar en les gravacions que malgrat ser molt velles es nota la grandesa i el saber cantar de la Magda Olivero. Que descansi en pau.

    M'agrada

  2. Jan

    Era una senyora que semblava que no havia de marxar mai. Un mite, una de les grans sopranos del segle XX. És una de les meves sopranos preferides i realment sento tristesa malgrat que fos molt molt gran.
    Magda Olivero és eterna.

    M'agrada

  3. alex

    Descanse en paz, Magda Olivero, soprano referencial en la historia de la ópera , después de una fecundísima vida de 104 años.
    Fue para mi, la gran Lecouvreur del S.XX y una referencia para bastantes roles del verismo y post verismo , con un timbre de voz sino bello, sí penetrante y con todo tipo de acentos y máxima profundidad interpretativa, vamos un llamado animal escénico.

    M'agrada

  4. Ailo

    Com m’han emocionat aquets retalls – veig que d’un any memorable-. La temporada anterior els meus pares van fer el viatge de noces a Barcelona, des de la Catalunya central -abans l’oblidada- Me’ls puc imaginar sortint de l’hotel Orient, on estaven hostejats, contemplant l’entrada al Liceu, segurament molt diferent de la d’ara, no hi anava tothom. Em puc explicar perquè de petita m’agradava engegar galls a tort i a dret per casa, amb algunes cortines velles al damunt…
    Gràcies Joquim, cada dia coses noves, un goig!

    M'agrada

  5. Leonor

    Lo estoy escuchando y me emociono cada vez más: la palabra es pasión.
    Afortunados liceístas, ahí qué gran testimonio tenéis…Descanse en Paz la gran Magda Olivero; su arte sí nos queda, imborrable, para siempre.
    PD: y no lo puedo evitar, ¡cómo está Manuel Ausensi! Aquí lo escuchamos mucho y durante las pretéritas temporadas de primavera de ópera en el Cervantes malagueño y el público no lo ha olvidado.

    M'agrada

  6. Juli Carbó i Montardit

    Certament llegint aquets comentaris hem de catalogar-la com una de les Dives més grans de la historia operística, però la meva observació no és per ella si no pel dubte de si el nom del barítono és el de Manuel Ausenti o el de Manuel Ausensi. Segurament és un error de picatge però com hi han tants noms semblants m’agradaria saber quin és el nom realment. No és res important, solament aclarir el meu dubte. Gràcies

    M'agrada

  7. Fernando S.T.

    No conocía mucho de esta señora, recuerdo una caja de la Fedora junto a Mario del Monaco y muy posteriormente he visto algunos youtubes y he escuchado actuaciones del vivo. Seguramente en el teatro era arrolladora porqué transmite drama por todos los poros.
    La grabación es todo un testimonio del antiguo Liceo y un buen homenaje a alguien que se codeó con todos los grandes cantantes del siglo XX.

    M'agrada

  8. dandini

    Caram, una gran pèrdua.
    La carrera de Magda Olivero és molt curiosa debuta als 22 anys i al cap de 10 anys es casa i es retira.El 1951 torna als escenaris degut a l’insistència de Francesco Cilea que la considera l’Adriana Lecouvreur de referència.A partir d’aquell moment la veu va adquirin més pès i ella aprofondin els personatges fins que als anys 60 es converteix en un mite de l’opera i una solista de referència en diversos rol veristes com Fedora ,Iris ,Minnie,Francesca , Adriana Lecouvreur,Margherita, etc.
    L’any 1975 debuta al Met amb Tosca(substituint a Birgit Nilsson) gràcies a l’ajuda de Marilyn Horne que parla directament amb l’empresari i li diu que fora una vergonya que la Olivero no hagues trepitjat mai aquell escenari.
    Durant els essaijos dos alts carrecs del Met van a trobar Rudolf Bing amb llàgimes al ulls per transmetre-li l’emoció imparable que l’ interpret els acaba de donar.
    Finalment,el dia del seu debut el públic enfolleix degut a la carga emotiva que posa en el personatge i aconsegueix una fita històrica(diuen inigualada) amb més de 20 minuts d’aplaudiments.
    Hi ha una conversació preciosa de Magda Olivero i Renata Tebaldi (que eren molt amigues) on podem veure el grau d’informació que tenia dels personatges que interpretava i com es pensava i repensava l’intenció que habia de donar a les paraules:Una diva vella pero amb el cervell de jove i amb ganes d’aprendre i de donar lo millor de sí mateixa.
    Et vull deixar un parell de you tube no per demostrar que la seva veu era menys atractiva que la de Renata Tebaldi,Montserrat Caballé,etc sino per demostrar el talent interpretatiu que encenia al públic.
    Tosca,Verona 1962.Fixeu-vos com a la conclusió aprofita el seu vibrato natural(en principi un defecte) per exagerar-lo i així donar una expressió més desgarrada:Genial Magda!

    I en segon lloc la mort de Margherita(inoblidable) enregistrada a la New Jersey Opera l’any 1976 que acaba amb una catarsi col·lectiva per part del públic (i no era per menys) GRANDE MAGDA OLIVERO

    d’aplaudiments.

    M'agrada

    • Eduardo

      Gracias por toda información que no has dado!!!!!! y esas imagines que ya conocía, pero si no tomas a mal quiero recordarte al que dijo Maria Callas, (creo en uno del los libros de Ardoin), que nunca cantaría Adriana, ya tenemos la perfecta, Magda Olivero…….

      M'agrada

    • Pensava sincerament que avui feries un “reset”.
      Malgrat que vaig avisar dels youtubes, t’agraeixo aquests dos perquè són seus. Ara bé tampoc calia esmentar a caballé i Tebaldi, trobo jo. A l’apunt és de Olivero i amb Olivero ja n’hi havia prou.
      Gràcies per tot el que ens expliques de Olivero, un bon record.

      M'agrada

  9. Retroenllaç: Noticias de septiembre de 2014 | Beckmesser

  10. Olave

    Una verdadera INTÉRPRETE de las óperas que cantó. Sólo la he conocido por discos y siempre me gustó mucho porque se metía en la piel del personaje y te lo hacía vivir. Otra gran artista que nos deja y ya van siendo tantos…

    M'agrada

    • Olivero vió marcharse a su generación anterior, la suya, y a algunos de la siguiente. Fue adorada y lo sigue siendo, y es fácil adivinar el porqué.
      Todos los cantantes que quiera ser algo en el verismo tienen que escuchar y ver todo lo que haya a su alcance de esta gran señora.
      Gracias por dejar constancia de tu estima hacia ella.

      M'agrada

  11. fransesc duran

    MAGDA OLIVERO, Manuel Ausensi, Gianni Raimondi, Renata Tebaldi Gianni Poggi, Del Mónaco, Filipeski i un gran etc.etc.etc.dels anys 50, quins records em venen a la memoria Joaquim, cuan m’ajudabas a anar al Liceo i feias cua per agafá un puesto al 5 pis pujan les escales corren, quins temps, per aixó et bull agrai aquest homenatge a la gran Magda Olivero, que tans records m’han vingut a la memoria. Descansi en pau La gran soprano

    M'agrada

  12. bocachete

    Sí que sap greu… com que, a més, amb més de cent anys se la veia la mar de bé i cantant i tot (bé, poca cosa, però entonada i amb gràcia), semblava que sempre hi hauria d’ésser. Descansi en pau.

    M'agrada

  13. OLIMPIA

    No semblava haver nascut per res més que per apoderar-se dels personatges que representava i cantar-los com solament ella sabia. L’he escoltat poc per raons òbvies però el que li he sentit és sempre testimoni de l’animal escènic que va ser la senyora Olivero. Per cert, Ausensi està perfecte però per el meu gust li falta un punt de nostàlgia al seu prec.
    Gràcies i sempre gràcies, Joaquim.

    M'agrada

    • És exactament així Olympia.
      Ausensi tenia una veuassa, però jo crec que en moltes coses que he escoltat gravades al teatre, sempre he trobat cosetes per aquí i per allà.
      Fa goig escoltar una gravació d’aquells anys i deixar-la com al millor homenatge que li podem fer.
      Gràcies en a tu per deixar el teu testimoni.

      M'agrada

  14. Romeo

    Vaya. La Olivero nos dejó. Acabo de escuchar/ver por youtbe “Io son l’umile ancella” que ofreció en 1993 en el Consell de Cent de Barcelona. Yo también estuve allí y guardo un recuerdo majísimo de aquel día desde el principio, haciendo cola en la entrada del ayuntamiento para verla, hasta el final del recital. Qué privilegio!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: