El baix baríton italià Ildebrando D’Arcangelo s’estrena en el mercat discogràfic en solitari, amb un disc dedicat a les àries italianes per a baix de Georg Frederic Handel, acompanyat del grup instrumental Modo Antiquo dirigit per Federico Maria Sardelli.
No ha estat fins ara, després de setze anys del debut de D’Arcangelo cantant el Leporello a Parma amb Gardiner, que s’ha decidit a cantar Handel, un compositor que semblava a priori, que hagués hagut de formar part del seu repertori, per les característiques vocals del cantant italià, amb una veu rodona i sobretot dúctil, amb facilitat per les coloratures i amb una notable extensió, cosa necessària per fer front al repertori més florit de l’època barroca.
Les àries, escollides pel propi cantant, són d’extrema dificultat i estan cantades respectant el diapasó, és a dir, la tonalitat original. Com tots sabeu, les orquestres modernes, per tal de donar més brillantor varen pujar el to a totes les partitures, martiritzant especialment als cantants, que s’han vist obligats durant molts anys, a cantar més agut i més fort, doncs també han anat engruixint els seus efectius instrumentals per la mateixa raó, cercar sempre l’espectacularitat i la brillantor de la sonoritat en detriment de l’autenticitat original. Un do del segle passat, ara ja no és un do, això vol dir que els mítics cantants del passat, tots aquells que són el model a seguir dels lletraferits talibans de torn, hores d’ara se les veurien i desitjarien, per tal de sobrepassar orquestres en molts casos amb el doble d’instruments i amb un diapasó més agut.
Tornant al disc dedicat a Handel amb el protagonisme de D’Arcangelo, amb nego a anomanar-lo pel nom de pila, com ara tothom fa per parlar dels cantants, com si així fossin més col·legues i ja no dic res de la colla més cursi de fans que l’anomenen Brando, us diré que és molt interessant, ja sigui per les àries escollides, moltes desconegudes per a mi, com per la demostració de domini tècnic i expressiu que exhibeix.
La veu de D’Arcangelo és de baix-baríton. En l’època de Handel aquesta corda no existia com a tal, tot i que la vocalitat segur que si, ja que observant amb deteniment les àries, aquesta és la tipologia vocal que s’adapta més a les exigents partitures, és a dir extensa, rodona, però cert que en el seu cas, encara no tan rotunda per fer esfereir amb els greus més cavernosos i si en canvi, prou aguda per afrontar les notes més altes, tot i que segons diu ell en el llibret que acompanya el disc, els baixos d’aquell temps com els tenors, també feien front als aguts en falset i ell en canvi els canta de pit. La veu és àgil i el cantant, amb magisteri resolt totes les escales i salts de vertigen que alguna de les àries escollides li exigeix.
El bagatge acumulat aquests anys, cantant el repertori mozartià i belcantista, ha fet que alhora de cantar els recitatius, veritable pedra de toc per demostrar l’expressivitat dramàtica dels cantants en el repertori barroc, D’Arcangelo en faci una exhibició. També quan ha de deixar anar tota l’artilleria vocal, sap enlluernar-nos, principalment amb una ària diabòlica com és “Fra l’ombre e gl’orrori” de Aci, Galatea e Polifemo, estrenada a Nàpols al 1708, on els salts d’octava són espectaculars. En aquesta ària, no sé si al natural escoltaríem els greus tal i com els escoltem al disc, però el resultat del treball discogràfic és magnífic.
Altres àries destacables són “Gelido in ogni vena” de Siroe, re di Persia, que ès una autèntica delícia o les àries de Zoroastro de l’òpera Orlando. La inclusió de l’Ombra mai fu del Serse, sembla més per qüestions comercials que no per idoneïtat vocal, ja que el rol no està escrit per a baix.
En definitiva un disc exquisit per les àries escollides, per la interpretació vocal i l’elegant, precís i brillant acompanyament del conjunt Modo Antiquo, sota la direcció de Sardelli.
No sovintegen els discs de baixos i menys cantant Handel, benvingut sigui aquest d’Ildebrando D’Arcangelo, que de ben segur repetirà per la DG, amb un repertori més al abast d’un públic més heterogeni.
Us deixo el YouTube promocional de la DG, on no hi pot faltar l’Ombra mai fu. Llàstima que no deixin escoltar res del “Fra l’ombre e gl’orrori”.
Sabeu què?, jo si que us el deixaré escoltar per tal de que comproveu la dificultat i exigència vocal que demana Handel i la manera com la resolt D’Arcangelo. Els de la DG no es poden empipar, els estic promocionant el disc i no cobro ni cinc, és clar que el CD tampoc l’he comprat, ha estat un dels fantàstics regals musicals que m’ha portat el Nadal.
Encara hi sou a temps per la carta als Reis.
George Frideric Handel (1685 – 1759)
Agrippina, HWV 6
1 Io di Roma il Giove sono
Orlando
2 Lascia Amor
Siroe, Re di Persia HWV 24
3 Ove son! Che m’avvemme!
4 Gelido in ogni vena
Rodelinda
5 Tirannia gli diede il regno
Ariodante HWV 33
6 “Invida sorte avara”
7 “Voli colla sua tromba”
Aci, Galatea e Polifemo HWV 72
8 Fra l’ombre e gl’orrori
Rinaldo
9 “Sibilar gli angui d’Aletto”
Ariodante HWV 33
10 “Al sen ti stringo”
Orlando
11 O voi, del mio poter ministri eletti
12 Sorge infausta una procella
Serse
13 Frondi tenere
14 “Ombra mai fù”
Ezio (or Aetius), 1732
15 Già risonar dintorno
Apollo e Dafne (La terra è liberata)
16 Aria: “Mie piante correte”
Giulio Cesare in Egitto HWV 17
17 “Tu sei il cor di questo core”
Ildebrando d’ Arcangelo
Modo Antiquo Director: Federico Maria Sardelli
IN FERNEM LAND 
Està força bé, però jo crec que no supera a Samuel Ramey. És clar que serà difícil trobar algú que pugui destronar-lo i amb aquest comentari, crec que m’he posat al dia.
Déu ni do la feinada.
Del Pelléas et Mélisande no opino, doncs no en sóc gaire entusiasta.
M'agradaM'agrada
Jo me’l vaig comprar tan bon punt va sortir, la meva passió per Händel creix dia a dia, i el gaudeixo com pocs altres discs. L’Ombra mai fu, encara que no sigui per baix, la broda i la canta amb una sensibilitat increïble.
M'agradaM'agrada
Sempre havia escoltat aquesta ària cantada per baixos amb greus potents que trobaven dificultats en els aguts, és la primera vegada que l’escolte cantada per un baix-baríton amb aguts que troba dificultat en els greus. Si en directe és capaç de fer que aquestos greus siguen audibles, bravo per ell, però jo també ho dubte.
La veritat és que aquest disc em feia una mica de por, però després de llegir el que has escrit tinc ganes d’escoltar-lo.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim i infernemlandaires!
Voldria demanar-vos consell. Ve un amic a Barcelona el dia 7… viu força aillat, a les muntanyes navarreses i és un amant de la música. Voldria acompanyar-lo a algun concert. Crec que hi serà fins el 13 ó 14, potser algun dia més. Ja sé que són dies dolents però hi ha algun programa que poguéssim disfrutar? Gràcies a tot@s!!!
M'agradaM'agrada
D’Arcangelo sona molt diferent en directe i fent l’Escamillo. No sé perquè aquesta veu tan profunda em resulta artificiosa. Sento que no hagis posat “Gelido in ogni vena”, una de les meves preferides però ja la buscaré i sinó em conformaré, que no és poc, amb la versió de la Cecilia Bartoli. La que fa la Kozena sembla més aviat una cançó de bressol.
Ja ens aniràs posant al dia dels regals musicals que t’ha portat aquest nadal.
M'agradaM'agrada
Joaquim
Jo també crec que l’Ildebrando d’Arcangelo ha fet un gran treball amb aquest disc. La majoria d’àries eren totalment desconegudes per a mi, però cada vegada que l’he escoltat l’he gaudit una mica més, i això que d’entrada ja em va agradar molt. També crec que amb el repertori belcantista i bàrroc és on d’Arcangelo s’hi trova més a gust i on la seva veu sona millor.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola, Joaquim.
Com vas dir que ja hi havia algú altre amb el meu nom he canviat doncs el meu nick. He clickat el teu enllaç i he pogut sentir aquest senyor, i no me’n puc estar d’alabar el teu bon gust. Jo no en sé tant com aquests companys que poden comparar-ho amb altres. Només puc dir que, per a un neòfit, cantant i cançó són prou bonics.
Aprofitant el meu torn, m’agradaria fer-te (fer a tot hom) una pregunta: desprès de sentir al senyor Thomas Quasthoff cantant lied m’agradaria saber si autèntics standarts com “La bella Molinera” per a posar un exemple, sonen millor amb baríton o amb tenor. Tinc a casa la gravació de Peter Schreier i no em desagrada gens, encara que pot ser que estigui dient una bestiesa. Que en penseu? Quin registre és més adhient? La dolçor d’una veu alta i clara o la fondaria i trascendentalitat d’una mitja o greu?
Gràcies i felicitats de nou pel teu bloc.
M'agradaM'agrada
Joanpau, qualsevol comparat amb en Ramey hi sortirà perdent. Millor gaudir-los tots. Te’n afegiré un altre per si no el coneixes, Lorenzo Ragazzo, és molt bo i ha gravat un disc similar al d’Ildebrando D’Arcangelo. Et deixo un link per tal de que facis una ullada i una escoltada. És un tast que t’engrescarà. Segur!
http://www.getacd.org/album_lorenzo_ragazzo_haendel_arie_per_basso-2725943.html
També a mi em feia una mica de por aquest disc i ves per on, m’ha passat com al Josep, com més ,l’escolto més enganxat em té.
Olympia, la versió que fa de “Gelido in ogni vena” és magnífica t’ho asseguro. A mi tampoc m’agrada seu Escamillo, però la llista de coses estupendes és infinitament més llarga. L’Escamillo és un rol dificil i trobar el punt just no està al abast de molts baix-barítons, ni tan sols els més afamats i aplaudits.
Al pitjor pianista tan sols et puc dir que quasi millor Toni2, però és divertit. No tinc manies, m’agrada tant Dermota, com Fischer-Dieshau, Hotter com Wunderlich, però a priori m’estimo més les veus més greus.
Finalment, Destemundo, el dia 7 al Palau hi ha dos concerts magnífics de música Coral, Un amb L’Orfeó català i l’altre amb el Cor de Cambra, El Magnificat de JS Bach i el Messiah.
El 8, 9 i 10 L’OBC amb Josep Pons i Frank Peter Zimmermann interpreten BARTÓK: Concert per a violí i orquestra núm. 2
BRAHMS: Simfonia núm. 4 en mi menor, op. 98 amb l’OBC i l’altre cap de setmana:
BENEJAM: Suite
MOZART: Concert per a piano i orquestra núm. 18 en si bemoll major, K. 456, “Paradís”
NIELSEN: Simfonia núm. 4, “La inextingible”
Amb James Judd, director i Piotr Anderszewski, piano
Qualsevol d’aquests concerts segur que agradaran al teu amic i a tu.
M'agradaM'agrada
Cada dia m’agrada més la música barroca i treballs com aquest fan que augmenti el meu interès per aquest tipus de música. La primera paraula que vaig dir quan vaig escoltar el disc va ser Ooooooh!.
M'agradaM'agrada
Joaquim, milions de gràcies, sempre ets enormement generós. El que volia saber era on aniries si haguéssis de triar però… deixarem que decideixi la vida. Sigui el que sigui ho disfrutarem. Segur que li serà una festa canviar el so de les esquelles : ) Brindaré l’experiència a la teva salut! Una abraçada.
M'agradaM'agrada