IN FERNEM LAND

EL FALSTAFF SEGONS STREHLER


FALSTAFF Producció de Giorgio Strehller decorats d'Ezio Frigerio i vestuari de Franca Squarciapino, final acte 2on

Feia temps que us volia deixar el Falstaff de Giuseppe Verdi, segons el va veure, i com!, Giorgio Strehler en la producció que va inaugurar la Scala de Milà el 7 de desembre de 1980.

De fet, va ser el dia que vaig fer el post dedicat a Pau Nadal, que vaig pensar que un dia tenia que portar al blog aquella funció, que sota el meu punt de vista, tan vàlid i discutible com el de qualsevol de vosaltres, és una de les propostes escèniques més brillant, intel·ligent, bella i fascinant que he vist mai.

Aquesta funció va suposar el debut de Joan Pons a la Scala de Milà i la primera vegada que interpretava el rol que potser haurà fet més vegades, alhora que suposava el llançament mundial d’una carrera que durant molts anys va centrar-se al MET on era el baríton oficial de la companyia.

L’acompanyen una radiant Mirella Freni, l’excel·lent i poc italià Bernd Weikl, la en aquells moments molt activa i estupenda soprano Patricia Wise i els discrets Peter Kelen com a Fenton i Jocelyn Tayllon com a Quickly. A destacar que la sempre transparent Meg, la cantava l’excel·lent mezzo Kathleen Kuhlmann.

Pel que fa a l’orquestra, Lorin Maazel signa una lectura brillant, un veritable treball en profunditat de la partitura verdiana, però que no arriba a les cotes de la que ell mateix va signar 3 anys més tard a Viena i que acaba de sortir al mercat discogràfic editada pel segell Orfeo. Aquesta direcció del Falstaff (la de Maazel de 1983), és potser la millor direcció que tinc d’aquesta òpera i tinc un munt de versions i com us podeu imaginar, totes les referencials. Absolutament recomenable i un atyre dia us en parlaré a In Fernem Land, en un post dedicat a la darrera i genial òpera de Giuseppe Verdi.

Pel que fa a la direcció escènica del gran Giorgio Strehler, no tinc paraules. El director nascut a Trieste, tot i que milanès d’adopció, fa un treball minuciós i elegantíssim, com en ell era costum, amb l’inestimable ajuda del tàndem format pel matrimoni Ezio Frigerio i Franca Squarciapino, els habituals escenófraf i figurinista dels seus espectacles, ambientant l’acció en l’època de la composició de l’òpera, un recurs en aquells anys molt de moda (ara ja no tant) i traslladant l’acció de l’Anglaterra Victoriana, a l’Emilia Romagna o a la Toscana de Verdi.

El resultat el podreu comprovar tan aviat com us baixeu els enllaços que us deixo. Es un miracle de suggeridors ambients i de fascinants policromies. Una filigrana teatral, recolzada per unes interpretacions vocals de homogeneïtat envejable i on un sorprenent Joan Pons, que sabedor del que podia suposar aquell debut es va aplicar a fons, obtenint un èxit que el va catapultar a tots els principals teatres internacionals. Durant molts anys, ell va ser el Sir John Falstaff oficial del món operístic.

El vídeo és de bona qualitat visual i auditiva, però res a veure amb les transmissions actuals, però el valor artístic és suficient al·licient per no pensar-s’ho dues vegades.

Us deixo el final de la primera escena del primer acte:

Per baixar-vos l’òpera sencera, heu de clicar els 11 enllaços i després unir-los.

http://rapidshare.com/files/331189754/Falstaff_Scala81.avi.001
http://rapidshare.com/files/331189760/Falstaff_Scala81.avi.002
http://rapidshare.com/files/331264184/Falstaff_Scala81.avi.003
http://rapidshare.com/files/331423349/Falstaff_Scala81.avi.004
http://rapidshare.com/files/331423353/Falstaff_Scala81.avi.005
http://rapidshare.com/files/331455798/Falstaff_Scala81.avi.006
http://rapidshare.com/files/331455804/Falstaff_Scala81.avi.007
http://rapidshare.com/files/332722634/Falstaff_Scala81.avi.008
http://rapidshare.com/files/332745847/Falstaff_Scala81.avi.009
http://rapidshare.com/files/332888693/Falstaff_Scala81.avi.010
http://rapidshare.com/files/332905425/Falstaff_Scala81.avi.011
  • per unir tots els enllaços utilitzeu hjsplit (descarregar)

Estic segur que ho gaudireu

6 comments

  1. Gracias, ya lo tengo descargando, me apetece mucho verlo aunque no sé por qué siempre he disfrutado más de esta ópera, tan poco frecuente para ser de Verdi, en audio, a ver si la que nos propones me engancha. También es raro que, siendo una ópera que me gusta mucho, no me atraiga escuchar diferentes versiones. Estoy acostumbrado a escuchar sobre todo la de Karajan en estudio.

    M'agrada

  2. Amfortas

    Aquesta escenografia es va poder veure al Real l’any 2002 i efectivament era molt maca, encara que els interprets no estaven a l’alçada dels de alla Scala. Va arribar a continuació d’una fascinant producció de Pelleas et Melisande. Temps era temps.
    Gracies per recordarla.

    M'agrada

  3. Joanpau

    El baixaré.
    Jo tinc una copia bastant deficient d’aquest vídeo, espero que aquesta sigui una mica millor. De fet, si és com el YouTube que deixes, ja és força més bo.
    Molt agraït, com sempre.
    Recordo que a la cua del carrer Sant Pau, mentre esperàvem per pujar al 4at i 5è pis del vell Liceu, per aquells anys deien que Joan Pons, no feria cap carrera internacional. Els que ho deien eren els entesos i nosaltres calladets i atemorits, escoltàvem sense atrevir-nos a dir res i jo pensava, doncs a mi m’agrada.

    M'agrada

  4. No puc fer-hi més: Falstaff no m’ha sabut agradar mai. Tinc un dvd abandonat que, quan el veig, el miro amb mals ulls. En vista de com en parles tú, Joaquim quan em sigui possible li en donaré una altra oportunitat. Realment l’escenegrafia de Giorgio Strehler i el duo de Franca i Ezio, també habituals col·laboradors de Núria Espert, prometen com a mínim un gaudi visual molt important.
    Rep una abraçada.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: