Jonas Kaufmann Werther a l'ONP 2010
Encara astorat i commocionat per la retransmissió que acabo de presenciar via Internet pel Canal ARTE, que ja podríem alçar-li un altar permanent de veneració per la tasca de divulgació que fa de la cultura i l’òpera en particular, us escric aquest post del Werther de Jules Massenet amb una parella protagonista d’absolut “rêve”, Jonas Kaufmann i Sophie Koch.
Pensar que aquest és el primer Werther del tenor alemany, fa fins i tot por. Com seran els propers?. La compenetració amb el personatge és absoluta i el sentit a cadascuna de les frases, amb un francès molt més que acceptable, m’han fet esgarrifar en molts moments.
Sobrietat, elegància, introspecció, efusió emotiva, passió, resignació, desengany, felicitat, de tot, amb la justa mesura i amb una musicalitat ajustada al personatge, encomiables. Quines mitges veus, quins matisos, quina delicadesa d’emissió en una veu fosca i gruixuda, però de innegable tenor, que domina i es replega a les exigències d’aquest gran artista. Kaufmann ho viu amb la naturalitat que els grans cantants afronten els rols que han fet seus, i repeteixo, aquesta és la primera vegada que el canta. Amb tots els respectes per tots els altres tenors que canten avui en dia aquest rol, no crec que ni hagi cap que pugui igualar o apropar-se al Werther de Kaufmann.
Al seu costat la Charlotte ideal, musical i acurada de Sophie Koch (proper Octavian al Liceu). Aquest és un personatge difícil que moltes mezzos no saben trobar el punt just, entre els dos primers actes i el dramatisme del tercer. La Koch fa esgarrifar, ja sigui per la sobrietat i la repressió continguda o per l’esclat emocional, passional i romàtntic del tercer acte. Vocalment és un prodigi d’intenció i de salut vocal. Aguts esclatants i bons i fonamentats greus, però per sobre de tot l’adequació estilística i dramàtica al personatge, fan difiícil avui en dia, pensar en un altre Charlotte millor.
Ambdós fan una parella ideal, per joventut i credibilitat escènica.
Anne-Catherine Gillet (Sophie) i Sophie Koch (Charlotte)
Els secunden de manera excel·lent el sobri Albert de Ludovic Tézier i la Sophie (rol bastant impossible) d’Anne-Catherine Gullet.
Professional com sempre el baix de la casa, Alain Vernhes i inaguantables, com ha de ser, el Schmidt i el Johann d’Andreas Jäggi i Christian Tréguier.
Parlar de Michel Plasson és parlar de l’òpera francesa. Magnífica direcció, climàtica, apassionada i obtenint de l’orquestra de La Bastille sons d’exuberant sensualitat i lirisme.
L’elegantíssima escena de Benoit Jacquot, no aporta res que no sapiguem, però amb un sentit estètic, de bellesa al servei del drama i amb una utilització de la llum que li atorga a cadascuna de les escenes una plasticitat que s’agraeix molt. Tan difícil és veure un espectacle com aquest al Liceu?
No m’ha agradat que l’acció escènica traspassi la quarta paret. Per dues vegades Werther i Charlotte entren en escena per la platea. Penso que aporta poca cosa i trenca la màgia d’aquest espectacle.
Pel que fa a la magnífica transmissió televisa que té com a co responsable al mateix Benoit Jacquot, tampoc m’ha agradat que ens mostri tot allò que passa entre caixes, per la mateixa raó. És cert que ens deixa veure allò que normalment ens està prohibit i veure com Kaufmann o Koch es preparan nerviosos, segons abans d’entrar en escena és magnífic, però seria millor com un reportatge afegit, al menys a mi no m’ha acabat de situar, sort que després el magnífic espectacle et feia entrar immediatament a la trista disort dels personatges.
Hi ha hagut profusió de preses zenitals, algunes molt bones, però potser reiteratives.
En definitiva, una nit inoblidable i ara mateix vaig a agenollar-me al reclinatori, primer per la cadena ARTE, després per la parella protagonista Jonas Kaufmann i Sophie Koch i finalment per l’ONP que es capaç de fer un espectacle tan de reclinatori.
Tan aviat disposi dels links d’aquesta transmisió us els deixaré a disposició, així com la retarnsmisió àudio del dia 13 de febrer, ens haurem d’esperar una mica, però segur que l’espera valdrà la pena.
Finalment, si voleu saber més coses d’aquest espectacle, us deixo els enllaços e les cròniques de las Hariclea, en anglès i del Atticus, veritables afortunats que han presenciat ja, aquest espectacle.
Crónica de la Hariclea A ella també li haig d’agrair les magnífiques fotos extretes del seu blog.
Si voleu veure aquesta transmissió ,la cadena ARTE la deixa durant un temps a disposició de tots aquells que ho desitgin. Aprofiteu mentre no tingui els enllaços. Ja és possible
IN FERNEM LAND 
Quizá mañana amplíe con más comentarios este WERTHER televisado por ARTE ( por cierto, en retransmisiones televisivas operísticas ), Europa empieza en los Pirineos ( a ver si aprendemos aquí ).
Estoy bastante de acuerdo en lo que ha escrito Joaquim de este WERTHER televisadoy esta vez sí me ha convencido J.Kauffman; Sophie Koch es una elegantísima cantante y con una expresividad en todos los aspectos ( que fraseo tan incisivo y emotivo)
De todos modos y me gustaría resaltarlo por encima de todos, el gran triunfador para mi , ha sido un señor de casi 80 años, un histórico de la ópera francesa que es Maître Michel Plasson ( que matices , que profundidad, como se ha recreado con esta gran orquesta que es la de la Opera de Paris, que clímax!
Bravisimo para Monsieur Plasson que ha demás ha tenido el conocimiento de hacer seguir la orquesta y no parar después del aria de Charlotte del tercer acto y tampoco parar después del….pourquoi me revéiller…, manteniendo este clímax apasionado.
Espero que no me cancele nadie y poder disfrutar el viernes noche in situ de este WERTHER tan apasionante, en un fin de semana parisino muy operistico
M'agradaM'agrada
Amic Joaquim, ya sabía yo que ibas a sacar el reclinatori a tomar el fresco…
Totalmente de acuerdo con todo lo que dices, así que no voy a reiterarme en aquello que tú explicas mejor.
La Sophie siempre me ha resultado un personaje que me cae gordo, pero la Gillet me hizo descubrirlo en toda su intensidad, tanto vocal como dramáticamente. Fue para mí todo un descubrimiento y me encantó la chica.
Respecto a la cuarta pared, también coincido plenamente, no aporta nada y rompe la magia escénica sin sentido. El caso es que yo no comenté nada en mi crónica porque, en el teatro, no me di cuenta de ninguna de esas situaciones (eso pasa por estar en lo alto y no ir a platea).
Y en cuanto a la retransmisión televisiva, pues también estoy de acuerdo (así da gusto).
Si es el propio Jacquot el responsable, es para darle de bofetadas.
Los planos cenitales no sólo no aportan nada en la mayoría de las ocasiones, sino que despistan y quiebran la composición estética escénica.
Las tomas del backstage, peor aún. Debían haber sido reservadas para un bonus del DVD que, sin duda, sería interesantísimo, pero en plena representación creo que son un error.
La culminación del despropósito televisivo ha sido el preludio del IV acto, para mí el mejor momento de la noche del Sr. Plasson, donde la habitación de Werther se va acercando a la boca del escenario poco a poco, simulando un travelling cinematográfico. Puede gustar o no, pero me parece una propuesta curiosa e interesante, que en la retransmisión queda desvirtuada por una realización absurda que parece que quiera despistar al espectador de lo que ocurre en escena.
Bueno amigo, me alegro que hayas disfrutado tanto como yo.
Déjame un huequito en el reclinatorio.
M'agradaM'agrada
Absolutamente de acuerdo. Kaufmann y Koch me han dejado sin respiración. Un lujazo !!!!
Pero no me digas que no está disponible !!! Me perdí parte de la función que pensaba poder recuperar con calma!!!!
M'agradaM'agrada
a través del cable Ono ja tenim ara el canal arte. Com vaig gaudir i plorar! Extraordinaris els cantants, la música del 3r i 4t actes, les actuacions…l’escena freda, soseta. El 3r acte amb una escenografia de còpia calcada d’un quadre del gran pintor Hammersoi.
Que tinguem moltes més transmissions de tan alta qualitat!
M'agradaM'agrada
Hola a tothom.
Se’m va tallar la connexió de lo Werther un parell de vegades, però penso que la culpa era del meu ruter.
Vull pensar que d’aquesta fabulosa retransmissió se’n farà un DVD comercial.
Molts segurament ho heu gravat, però aquesta és una d’aquelles funcions que fan afició i segur que l’edició comercial és del tot justificada i rendible.
Kaufmann s’està convertint en el número 1 indiscutible. Tant si canta Don Carlo, com Lohengrin o aquest Werther és un crack i com dius tu, aquest era lo primer.
Em fa por que no s’espatlli, tot i que ja no és cap nen.
Ella em va semblar una actriu cinematogràfica. És una cantant magnífica, però aquells primers plans amb aquella expresivitat, em van semblar una delícia.
Sensacional iniciativa la de transmetre via Internet, que segur crearà l’afició al gènere operístic, que les televisions públiques, ja no parlo de les privades, defugen de manera incomprensible.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig gaudir molt, a ultima hora vaig descobrir que no era medicitv sinó canal Arte, menys mal que vosaltres esteu millor informats que jo.Em va agradar tot, i la posta en escena demostra que pot ser ben clássica i alhora ben moderna. Salutacions
M'agradaM'agrada
Efectivament va ser una vetllada memorable, ratllant la perfecció.
Em vaig emocionar com un s’espera d’una òpera com aquesta (ben al contrari del Tristan del Liceu) i dono gràcies al cel per la magnífica retransmissió internàutica que en va fer Arte: ni un tall, ni un problema, imatge i so esplèndids.
No ho he comprovat, però tenia entès que tant el web d’Arte com el de l’ONP en permetrien el visionat gratuït en streaming durant uns dies a partir d’avui mateix. Si és així, no us la perdeu. “No tiene desperdició” que en diuen.
M'agradaM'agrada
Secundo tus palabras, Joaquim.
Diossss Míooooo o mejor dicho ……Jonás Mío
Lo visto ayer en ARTE es de subir a propulsión al cielo y quedarte 2 horas y media, visitando los angeles, porque Dios es Él…….
Todo, Todos, absolutamente todo fue genial.
Que decorados, que luz, que cantantes, que cadena ARTE en HD, que orquestaza, que directorazo……
En que más nos puede sorprender Jonás Kaufmann…. …… Bueno…. si..
Que me invite a una cena a dos…….
M'agradaM'agrada
Sembla que ja és possible a http://liveweb.arte.tv/fr/video/Werther_a_l_Opera_Bastille/. Però esperem amb ànsia la gravació, si algú disposa d’ella.
M'agradaM'agrada
Meravellós. Acabe de veure’l per l’enllaç del Canal Arte. M’ha emocionat. Una pena que no es puga descarregar per Real Player. La qualitat ha estat tan alta, que poc té (si és que en té) que envejar a l’enregistrament que Kraus fera per a EMI.
Resulta redícul llegir en algun fòrum que Jonas és un tenor que agrada a les dones i a “alguns” homes, que és un producte de marketing i xorrades semblants. Jo crec que és un tenor excel-lent i que promet molt per la seua joventut.
Tant de bo m’haguera emocionat tant al Liceu en el Tristany de dissabte passat.
Per cert, si algú pot informar de com abonar-se a Canal Arte que faça el favor de dir-ho, que m’he adonat que m’estic perdent coses meravelloses com aquesta.
Motes gràcies des del país Valencià.
Rex.
M'agradaM'agrada
Ja que he tocat Tristany i Werther, no em puc estar de comentar-vos que en el programa de mà del Liceu apareixia un article en el que s’establia una relació entre el Wether de Goethe, el Libestod de Wagner, … i…… (heu pensat bé) el NAZISME via Rosenberg. Ja estem acostumats que cada volta que es parla de Wagner isca el tema del nazisme… (fins al monyo estic jo), però en el cas de Goethe i Wether…. Igual és perquè l’escriptor era alemany, com Hitler, i perquè Werther va suïcidar-se, com Hitler… Igual és que algú es pensa que Goethe, Wagner i Hitler eren tres amiguets que jugaven junts a “a vore qui la diu més grossa”….
Rex.
M'agradaM'agrada
Naturalment, Hitler era un alemany nascut a Austria…
M'agradaM'agrada
Gràcies Cristina, si jo també he pogut tornar a veure una mica de la representació.
Aprofiteu l’avinantesa i tingueu una mica de paciència, no trigaré a deixar-vos els enllaços d’aquest Werther, en un proper post dedicat novament a aquestes fantàstiques representacions parisenques.
M'agradaM'agrada
Gracias por la reseña. He de reconocer que a mi me encantó… Aunque coincido con otros comentarios en lo que respecta a la retransmisión (tomas al despiste entre bambalinas, ángulos de cámara imposibles…).
Si os interesa la emisión radiofónica, será en France Musique el día 13 de febrero.
Un saludo,
M'agradaM'agrada
Hola Diabolus, benvingut.
Espero en breu, poder fer un post amb més material provinent d’aquestes funcions.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Sólo llevo vistos los dos primeros actos, pero estoy alucinado. Cómo se puede cantar ta bien y tan natural y actuar con esa sobriedad propia de quien domina un rol y eso en su debut!
Jonas Kaufmann es un auténtico fuera de serie. Dios quiera que su voz se conserve así muchos años, va a darnos sorpresas maravillosas y puede ser un auténtico referente para nuevos tenores. Esto sí que es cantar!
El resto del reparto es muy adecuado y la escena me gusta. Plasson está genial.
Si hasta aquí me ha gustado tanto, cómo será en la segunda parte, en que se incluyen las perlas de la ópera? Ya comentaré algo, llegado el momento
M'agradaM'agrada
He vist el primer acte i tindria que repetir el comentari d’en Colbran.La primera vegada que Colbran me va recomanar a JK no ho vaig veure massa clar, pero venint d’ell devia ser veritat……. i ara cada dia m’agrada mes.
Sobre la resta del espectacle,i solament amb un acte vist, estic altre vegada completament d’acord amb la opinio vostra, he vist uns 5 Werthers diferents (gravats o en viu) i de moment aquest esta molt i molt per d’amunt dels altres, i per el que he llegit aqui encara pujará mes
M'agradaM'agrada
Recién llegado de París y de un fin de semana operistico al completo ( WERTHER/CENERENTOLA/SONNAMBULA), muy sucintamente destacaré el emotivo y apasionante WERTHER presenciado in situ el pasado viernes, donde la palabra OPERA en mayúsculas volvió a destacarse ( espléndidos Plasson, Koch y Kauffman por este orden )
En algún foro ya he escrito mis comentarios .
Por cierto, el Sr. Matabosch y algún liceista conocido más estuvo el viernes asimismo en este Werther.
( a ver si aprende a contratar producciones similares )
M'agradaM'agrada