LICEU 2016/2017: WERTHER

Quasi 25 anys després de la darrera representació al Gran Teatre del Liceu (19 de juliol de 1992) ahir per la tarda va tornar al seu  escenari Werther, l’exquisida òpera de Jules Massenet, i ho va fer de manera excel·lent perquè va comptar amb un intèrpret de luxe, el tenor polonès Piotr Beczala, que només havia cantat al Liceu en aquella gran selecció del Faust en forma de concert que va inaugurar vergonyosament la temporada 2011/2012. Si aleshores va triomfar ahir va excel·lir, fins i tot bisant “Puorquoi me réveiller?” potser com a revenja, enfadat perquè va quedar el 10 de 14 a la tria d’aquesta casa, quelcom que no té cap importància, perquè el que veritablement importa és el que va passar ahir al teatre i Beczala es va posar al públic del Liceu a la butxaca després de que els dos darrers Werther al teatre fossin interpretats per Kraus, i una mica de fenomen “vidus de Kraus” cal reconèixer que encara regnava al teatre, ahir aquest fantasma es va esvair, ahir va ser una gran tarda d’òpera. Continua llegint

PREPARANT WERTHER

Jules Massenet va néixer a Montaud (Loire), prop de Sant-Etiève, el 12 de maig de 1842 i va morir a París, el 13 d’agost de 1912. Va rebre les seves primeres ensenyances musicals de la seva mare, Adélaïde Royer de Marancour  i quan tenia onze anys va entrar al conservatori de Paris, on la família s’havia traslladat l’any 1848. Entre totes les disciplines apreses a la famosa institució parisenca va rebre les lliçons de composició d’Ambroise Thomas. L’any 1859 va rebre el primer premi de piano i quatre anys més tard el primer premi de contrapunt, any que també va guanyar el Grand Prix de Rome per la cantata David Rizzio que li va donar dret a una residència a Villa Medicis  a la capital italiana, on va rebre classes de Franz Liszt i on va conèixer entre els alumnes a la que seria la seva esposa tres anys més tard, Louise-Constance (Ninon) de Gressy.

De tornada a la capital francesa estrena la seva primera òpera La Grand-Tante (1867), a la que succeirien fins a Amadis, estrenada l’any 1922, 42 òperes de les que malauradament es representen en prou feines quatre títols de manera assídua: òbviament Manon (1884) i Werther (1892), i en menor mesura Thaïs (1894) i Don Quichotte (1910), tot i que altres títols com  Le Roi de Lahore (1877), Hérodiade (1891), Le Cid (1885), Esclarmonde (1889) o Cendrillon (1889) es programen de manera massa escadussera. Continua llegint

EL “PUORQUOI ME REVEILLER?” MÉS TRIAT: JONAS KAUFMANN

Werther_Kaufmann_MET5

No ha estat cap sorpresa malgrat que a darrera hora tot semblava que podria donar un tomb. La tria més participada de IFL des de que un dia vaig decidir posar vàries versions de la mateixa ària sense identificar als seus intèrprets, ha estat també la més internacional, amb participació internacional, inclòs un fil obert de debat a ODB-Opéra amb un respectuós respecte a les normes que jo vaig imposar a casa meva i que malauradament no vaig poder aconseguir. Ell sí, han parlat de les versions sense anomenar al cantants. Bravo! per els amics del foro francès que han aconseguit allò que aquí ha estat impossible.

Des d’un bon inici la versió 11 cantada per l’inconfusible Jonas Kaufmann va situar-se a primera línía i a molta distància del segon, que en un principi va ser la versió 12 tot i que aviat el 6 va anar agafant força i en les darreres hores, perquè ha estat una qüestió d’última hora, s’ha apropat fins i tot perillosament a disputar la primera posició, qui sap si amb unes horetes més hagués hagut de desempatar. Continua llegint

UN ALTRE WERTHER (Flórez-Leonard-Lapointe-Iniesta;Mariotti)

florez-werther-bologna

Juan Diego Flórez (Werther) Fotografia Rocco Casaluci Teatro Comunale Bologna

Després de 14 Werther que han aixecat polseguera, avui i com a prèvia de la preparació de l’òpera us proposo insistir amb el Werther de Juan Diego Flórez, que després del seu debut en el rol al Théâtre des Champs-Elysées a París, el mes de març passat, motiu d’apunt a IFL, avui us vull insistir amb el tenor peruà cantant l’emblemàtic rol romàntic, en la interpretació que va oferir el desembre passat a Bologna, al costat de la nord-americana Isabel Leonard.

Vull que vosaltres, si voleu, escolteu la versió i traieu les vostres pròpies conclusions, jo avui no ho faré, bàsicament perquè estic necessitat de repòs. Continua llegint

LA PRIMERA TRIA DEL 2017: “POURQUOI ME REVEILLER?”

werther-gravat

El proper 15 de gener s’inicien al Gran Teatre del Liceu les 14 representacions previstes (un excés) per aquesta temporada de Werther de Jules Massenet. Com ja és tradició a IFL cada nou títol de la temporada liceista i abans de la preparació prèvia o més ben dit, iniciant la preparació prèvia, us proposo una tria que no podia ser una altra que la de l’ària més emblemàtica de l’òpera, la que canta el protagonista en el tercer acte, la meravellosa “Pourquoi me reveiller?“.

Tinc molt material i de qualitat, com per fer una tria llarguíssima, però encara que l’ària no arriba als quatre minuts si s’inclou el recitatiu “Traduire. Ah! Bien souvent mon rêve senviole”, m’ha semblat oportu no posar-ne més de 14, tot i que això m’ha obligat a excloure versions molt estimades per a mi. Hi ha 7 cantants actuals i 7 del passat. Totes les versions, tret d’una que m’ha semblat imprescindible posar, estan cantades en francès, totes són amb orquestra i les actuals totes són de representacions, cap d’estudi discogràfic com ho són quasi totes les del 7 cantants del passat.

Per a mi ha estat un plaer fer aquesta tria, totes les versions tenen interès malgrat que no totes m’agradin. No m’he deixat endur només per l’instint o els meus gustos personals, vull dir que he intentat fer un ampli ventall perquè tothom es trobi en el dilema d’escollir només 4 com a màxim, malgrat que segurament en a tots us agradaran més versions, però per això estem davant d’una tria i les tries mai resulten fàcils, sobretot si en lloc de deixar-nos endur per el que diran, ens deixem endur per el que ens diu el nostre cor. Trieu les que més us agradin, sense por encara que això signifiqui en algun cas triar amb els ulls tancats perquè no heu reconegut el cantant. I què si no el coneixeu? El més important és que trieu les versions (4) que més us agradin i quan es desvetllin els noms tingueu agradabilíssimes sorpreses o constatacions fefaents i inamovibles, tant li fa. Continua llegint

UN WERTHER ALTERNATIU A MOSCOU (Dunayev-Deshayes-Ballestra-Alexyuk;Acocella)

Karine Deshayes (Charlotte) i Andrey Dunayev (Werther) a Moscou 2016

Karine Deshayes (Charlotte) i Andrey Dunayev (Werther) a Moscou 2016

Avui us proposo un Werther alternatiu, vull dir que no tindrem els noms habituals: Ni Kaufmann, ni Beczala, ni Borras, ni Bros, ni Vargas, ni Grigolo, ni tan sols Flórez que darrerament s’ha colat entre els tenors que protagonitzen aquest emblemàtic rol, paradigma del romanticisme literari i gràcies a la genialitat massenetiana també a l’operística.

És tracta del tenor rus Andrey Dunayev, que atenent a les seva poc dissimulada alegria després del “Pourquoi me reveiller” semblava que no les tingues totes en si mateix amb l’assoliment del repte. Continua llegint

LA ROH AL CINEMA 2015/2016: WERTHER (Grigolo-DiDonato;Jacquot-Pappano)

Joyce DiDonato i Vittorio Grigolo al tercer acte de Werther a la ROH, Producciño de Benoit Jacquot

Joyce DiDonato i Vittorio Grigolo al tercer acte de Werther a la ROH, Producciño de Benoit Jacquot

La celebrada, elegant, tradicional i inspirada producció de Benoît Jacquot pel Werther de Massenet podrà exhibir amb orgull el privilegi d’haver estat interpretada per molts dels millors tenors de l’actualitat, des de Kaufmann que la va estrenar en unes representacions inoblidables, a Alagna, passant per Villazón, Beczala, Borrás, entre altres i ara és Vittorio Grigolo que canta per primera vegada el rol al costat de la primera Charlotte escenificada de Joyce DiDonato després del seu debut al costat de Flórez al Théâtre des Champs-Elysées de París el mes de maig passat, que ja va ser motiu d’un apunt a IFL.

La ROH ha cregut convenient transmetre la representació d’aquesta reposició de la producció i el passat 27 de juny es va veure als cinemes, ara amb una mica de retard us en vull parlar. Continua llegint

EL PRIMER WERTHER DE JUAN DIEGO FLÓREZ I JOYCE DiDONATO

Werther al TChE_foto Jean-Philippe-Raibaud

Werther: Juan Diego Flórez, Joyce DiDonato, Valentina Nafortina i John Chest al Théâtre des Champs-Elysées. 9 d’abril de 2016 Fotografia de Jean Philippe Raibaud

No descobreixo res nou si dic que amb bons cantants no n’hi ha prou per obtenir bons resultats, i aquest és el cas en aquesta ocasió, avui us parlaré del Werther que es va cantar al Théâtre des Champs-Elysées de París ara fa una mica més d’un mes i que va tenir com a protagonistes a un Conte d’Almaviva i una Rosina de somni, però un Werther i una Charlotte, per a mi, insuficients.

Juan Diego Flórez i Joyce DiDonato  són dos cantants esplèndids, no seré pas jo que ho descobreixi i no seré pas jo qui ho posi en dubte. Ja sabeu de la meva admiració pel tenor peruà en quasi tot el que fa, de la mateixa manera que quan la mezzosoprano nord-americana es cenyeix a allò que li escau a la seva veu i a la seva idiosincràsia estilística, em fa gaudir del seu art com poques, però és que Werther i Charlotte s’allunyen tant, ara per ara, de les seves possibilitats vocals que només puc acceptar aquesta versió concertant de l’obra mestra de Massenet, com un experiment de laboratori de resultats fallits i futur incert. Continua llegint

WERTHER A PARIS (Beczala-Garanča-Degout-Tsallagova-Gay;Sagripanti)

Després d’aquell memorable Werther de Kaufmann i l’excel·lent rèplica de Roberto Alagna, la ONP ha reposat la feliç producció de Benoit Jacquot, ara amb el tenor polonès Piotr Beczala, que després de la desangelada versió al Festival de Salzburg 2015, no oferia a priori gaires garanties de igualar als seus predecessors.

Per sort Beczala va superar aquella pobre impressió salzburguesa amb una interpretació més apassionada tot i que també irregular, amb subtileses i grans dosi de lirisme que creix a partir del tercer acte, i que si malauradament no arriba a igualar a Kaufmann o Alagna, si que fa albirar sobrades esperances que arribarà a ser un Werther sense discussió, sempre i quan acabi de controlar els dos primers actes i si adecua una mica més la vocalitat a les exigències estilístiques del rol, o potser quan no especuli tant. Continua llegint

WERTHER (Polenzani-Garanča)

Werther Viena 2015

Elina Garanča (Charlotte) i Matthew Polenzani (Werther) Viena 2015

La setmana passada vaig poder veure el streaming del Werther de Massenet que va retransmetre l’òpera estatal de Viena en la producció de Andrej Serban que ja va ser editada en DVD l’any 2005 i que ja comptava amb la Charlotte d’Elina Garanča, si bé en aquella ocasió el Werther era Marcelo Álvarez i la direcció musical era d’un prometedor Philippe Jordan ara en el cim de l’Opéra de Paris.

En l’edició de 2015 la direcció musical perd la inspirada batuta d’aquell jove Jordan en mans d’un  més genèric Frédéric Chaslin, efectiu i intens però poc seductor en una òpera que necessita en molts moments feixuccs (escenes de Schmidt, Johann, le Bailli i fins i tot Sophie) d’una imaginativa narració musical que incideixi de manera brillant en les moltes parts mestrívoles que la partitura conté i faci més curtes i irrellevants les que farceixen innecessàriament un relat inflat des d’un bon origen. Continua llegint

SALZBURG 2015: WERTHER (Beczala-Gheorghiu-Schmutzhard-Tsallagova-Surian;Pérez)

Tornem a Salzburg per escoltar la versió en forma de concert de Werther de Jules Massenet a càrrec del tenor polonès Piotr Beczala i la sopramo rumana Angela Gheorghiu, que substituïa a la mezzosoprano letona Elina Garanca després d’anunciar a principis d’estiu la cancel·lació de tota la seva activitat artística per estar al costat de la seva mare, malalta de càncer, i que malauradament va morir fa pocs dies. Garanca mantén la cancel·lació de la seva activitat, ara en un període de dol comprensible i respectable.

Gheorghiu ja havia cantat el rol aquesta temporada passada a Viena, i prèviament i molts anys abans l’havia gravat amb Alagna  i Hampson, en una gravació notable dirigida per Antonio Pappano a l’any 1999.

Ja parlaré de Gheorghiu i Beczala, però en primer lloc cal parlar de la direcció del director argentí Alejo Pérez, debutant a Salzburg i premiat, segons vaig llegir, amb una esbroncada al final de la funció del primer dia (15 d’agost), que la ràdio no capta per prudència o censura. Continua llegint

RECICLANT: 2 WERTHER, 1DIALOGUES DES CARMELITES i 1 STRADELLA

reciclant2

Seguint “l’encàrrec” de recuperar gravacions que ja no estaven disponibles avui he decidit que el reciclatge seria molt francès, ja que recuperarem el Werther de Jules Massenet, en dues produccions diferents, Dialogues des Carmelites de Francis Poulenc a París i l’òpera Stradella de Cesar Frank provinent de l’Òpera Royal de la Wallonie a Lieja.

La producció de Werther a La Bastille l’any 2010 va causar un rebombori generalitzat, Jonas Kaufmann i Sophie Koch van aixecar passions i admiració. Continua llegint

EL VÍDEO DE WERTHER (Kaufmann-Koch-Bizic-Oropesa; Altinoglu-Eyre)

Werther_Kaufmann_1MET

No afegiré res a una entrada tan recent, si voleu recordar el que vaig dir i el que vareu dir vosaltres, aquest és l’enllaç:

Continua llegint

EL MET AL CINEMA: WERTHER

Ahir va tenir lloc als cinemes de mig món una de les retransmissions més esperades de tota la temporada operística. Segons van comentar a la transmissió, només a Alemanya i Àustria s’havien venut 1.000.000 d’entrades per poder veure el Werther que cantaven al MET Jonas Kaufmann i Sophie Koch. Òbviament això de l’òpera al cinema està esdevenint un negoci important i deixeu-me fer una estirada d’orelles, l’enèsima, a qui correspongués la decisió d’eliminar el departament audiovisual del Gran Teatre del Liceu, tots sabem el seu nom, no cal donar-li més protagonisme.

Doncs bé, aquest Werther amb Kaufmann i Koch, la mateixa parella que ho van cantar amb èxit clamorós a Paris i Viena, l’han repetit i qui sap si incrementat  en una representació memorable per la intensitat i extraordinària tensió dramàtica i musical assolida, amb un quart acte, que quasi sempre acostuma a ser excessivament llarg, veritablement impactant. Continua llegint

WERTHER A PARIS (Alagna-Deshayes-Lapointe-Guilmette;Plasson)

Karine Deshayes i Roberto Alagna en el tercer acte de Werther a l'ONP, producció de Benoît Jacquot. Fotografia de ©Julien Benhamou/Opéra national de Paris

Karine Deshayes i Roberto Alagna en el tercer acte de Werther a l’ONP, producció de Benoît Jacquot. Fotografia de ©Julien Benhamou/Opéra national de Paris

Aquests dies té lloc a l’Òpera Nacional de Paris la reposició de la lloada i recordada producció de Werther deguda a Michele Plasson i Benoît Jacquot que van estrenar Kaufmann i Koch. Werther és potser l’òpera que m’agrada més de Jules Masenet, i si és amb una “esporgada prèvia”  que ens alliberi de Sophie, l’alcalde i sobretot de Schmidt, Johann i la canalla, millor que millor (ja em permetreu la boutade)

Les representacions parisenques tenen ara per a mi dos atractius, el Werther de Roberto Alagna, un rol que hagués hagut de sovintejar molt més, tot deixant estar aventures passades, presents i futures que ni li convenen, ni li donen més prestigi i honor a la carrera i molt menys deixen records  memorables per a la història. L’altra focus d’atenció recau en la mezzosoprano Karine Deshayes que tant em va agradar a la Cendrillon liceista. Continua llegint

MATTHEW POLENZANI: PUORQUOI ME RÉVEILLER

Matthew Polenzani. Foto Raymond Edwards

El proper 1 d’octubre, el tenor nord-americà Matthew Polenzani debutarà en el rol de Hoffmann a la Lyric Opera de Chicago, en la inauguració de la temporada 2011-2012 amb l’òpera d’Offenbach.

Com cada any abans de la inauguració oficial, el teatre organitza un concert a l’any lliure, en el Millenium Park de Chicago, amb l’altisonant nom de Stars of Lyric Opera.

De la llarga llista de participants, a part de la divina Fleming i el caduc James Morris, m’ha tornat a cridar l’atenció el tenor René Barbera (l’any passat també el vaig mencionar en el mateix apunt de l’edició 2010), però el que m’ha agradat més de tots, molt més que la divina i la resta d’estel i guspires, ha estat el tenor Matthew Polenzani, que no és la primera vegada que apareix a can Infernem i espero que no sigui l’última. Continua llegint

EL WERTHER DE ROLANDO VILLAZON A LA ROH (21/05/2011)

Rolando Villazón (Werther ROH Covent Garden 2011) Fotografia Blog Villazonista

L’estimat angelet em va fer arribar fa uns dies, uns arxius de la representació del dia 8 de maig del Werther al Covent Garden de Londres.

Aquestes representacions de l’òpera de Jules Massenet, eren especialment esperades pel protagonisme de Rolando Villazón, el carismàtic tenor mexicà, que va incorporant-se amb cautela en el circuit, després de l’aturada motivada per la intervenció quirúrgica que el va apartar uns mesos de tota activitat canora.

Quan vaig escoltar l’àudio, de no gaire bona qualitat, vaig tenir un disgust ja que el que m’arribava no m’agradava, ni per la presa de so bastant desequilibrada entre veus i orquestra i el cant de Villazón, però l’angelet ha tornat a sorprendrem amb un àudio de la funció del dia 21, la darrera d’aquesta sèrie de Werther que s’han programat al teatre d’òpera londinenc.

La producció és la mateixa que va estrenar-se al teatre de La Bastille de Paris, al gener del 2010, dirigida per Benoit Jacquot i allunyada de tota reinterpretació dramatúrgica i m’atreviria a dir que de modernitat, però d’una elegància i evident teatralitat que ha satisfet pràcticament a tothom. Continua llegint

EL WERTHER DE RAMON VARGAS

He llegit al blog villazonista que aviat tindrem la gravació d’un nou Werther, amb Rolando Villazón de protagonista, acompanyat d’Elina Garanča en el sobri rol de Charlotte, Ludovic Tezier com Albert i Christensson Mali com a Sophie, amb l’Orquestra de Lió sota la direcció de Bertrand de Billy.

A l’espera del que ens deportarà Villazón, després d’haver-lo interpretat vàries vegades, sota el meu punt de vista de forma bastant decebedora i sabent com l’assumeix Jonas Kaufmann, avui us porto la versió podríem dir que “tradicional” del rol romàntic per excel·lència, interpretat pel també cantant mexicà Ramon Vagas, el tercer tenor en “concòrdia”, en aquest rànquing sense sentit, ja que tots tenen suficients punts d’interès a oferir-nos, com per a no menysprear-ne cap i tots tres també tenen aspectes, diríem que corregibles. Continua llegint

ALFREDO KRAUS EL WERTHER DE 1992 AL LICEU

Alfredo Kraus (Werther) al Liceu 1992. producció Hugo de Ana

Alfredo Kraus (Werther) al Liceu 1992. Acte 3er, producció: Hugo de Ana

Avui us regalo un vídeo.Un vídeo d’Alfredo Kraus.

Potser molts ja el teniu, és clar, tampoc és tan antic, tot i que de 1992 fins ara ens han passat moltes coses.

Sempre m’ha semblat estrany que d’aquest Werther, no hi hagi res a YouTube. L’amic Emilio, un kraussista militant, ha deixat en el seu Canal, tot de vídeos esplèndids del segon Werther, el del juny de 1987, però d’aquest, la darrera actuació al antic Liceu, no hi havia res penjat.

Jo enceto la tanda, amb l’entrada de Werther al tercer acte de l’òpera, fins l’acabament de l’ària més celebre, el apassionat “Pourquoi me réveiller“. Continua llegint

EL VÍDEO DEL WERTHER AMB KAUFMANN i KOCH

Werther i Charlotte en el acte IV del Werther de l’ONP La Bastille segons la proposta escènica de Benoit Jacquot (gener del 2010)

He trigat una mica, però potser encara hi ha algú que no el té.

Aquí teniu el vídeo del Werther que aquests dies s’està representant a l’ONP La Bastille, amb elogis unànimes de la crítica i el públic.

És evidentment, un èxit gràcies a tres factors primordials: Una direcció musical d’extraordinària sensibilitat i coneixedora del estil, no debades, Plasson com Prêtre han estat els grans garants de l’òpera francesa, més enllà de la Carmen i la Manon i els altres dos, una parella protagonista de veritable somni, Jonas Kaufmann i Sophie Koch, Sophie Koch i Jonas Kaufmann, fent més que creïbles el jove i introvertit Werther i la dissortada Charlotte. Continua llegint