IN FERNEM LAND

CARLOS ALVAREZ FORD A ROMA, BRAVO!


Carlos Álvarez

El baríton malagueny Carlos Álvarez, feliçment recuperat del greu problema vocal que l’ha tingut apartat més d’un any dels escenaris, va tornar a l’activitat operística aquesta tardor amb un Giorgio Germont al Comunale de Torí.

Després varen seguir una sèrie de funcions (sempre verdianes) a Viena cantant el Renato del Ballo, Simon Boccanegra i el Don Carlo di Vargas de La Forza. El mateix dia que cantava aquest Ford a Roma (23 de gener) estava anunciat a Oviedo amb Simon Boccanegra, cosa que segurament no va fer, doncs seria el primer cas a l’historia d’un cantant amb el do de la ubiqüitat, cosa que no ha aconseguit ni el mateix Plácido Domingo, tot i que a vegades ho sembla.

De Roma creurà l’Atlàntic per cantar l’Ezio del esperat Attila al MET, dirigit per Muti i al costat de Ildar Abdrazakov, Violeta Urmana, Ramón Vargas i la col·laboració especial de Samuel Ramey per cantar l’episòdic rol de Leone, ell que havia fet uns Attila d’absoluta referència.

Álvarez cantarà després el Simon a la Scala, alternant-se amb Plácido Domingo, sota la direcció de Barenboim, rol i circumstàncies que es repetiran al Real de Madrid, però sota la direcció de López Cobos, que no és exactament el mateix.

Entremig d’aquests esperats Simon, cantarà l’únic rol no verdià d’aquesta reaparició. Serà a l’òpera de Washington i assumirà el Hamlet d’Ambroise Thomas al costat de l’Ophélie de Diana Damrau, dirigits per Plácido Domingo.

Compromisos seriosos, a teatres importants i amb directors de gran categoria (quasi tots) i sobretot escoltant-lo en aquest Ford, tot sembla indicar que tenim la fortuna de tornar a comptar amb un dels barítons que més m’interessen del panorama actual, un baríton de veritat.

El seu fraseig incisiu, amb la justa intenció a totes i en cadascuna de les frases, la gran projecció de la seva veu i la musicalitat habituals, al costat de la timbre grat, la veritat és que m’il·lusionen, ja que tenia por que no fos possible el seu retorn, després d’algunes noticies molt negatives que em varen arribar i de les que una vegada més no hem de fer cas, sortosament.

Renato Bruson, Sir John Falstaff a Roma (2010)

A la inauguració de la temporada de Roma, Carlos Álvarez ha cantat al costat de Renato Bruson, baríton quasi llegendari, que la veritat és que non està per gaires filigranes. Li queden detalls de gran classe i frases que tan sols un gran artista pot dir d’aquesta manera, això és impossible que amb els anys es perdi, però la veu si que ja ha perdut tot allò que el feia destacar com un dels barítons belcantistes més notoris dels darrers anys del segle XX. Si el volum mai havia estat una de les seves característiques més notòries, pel que he llegit de les funcions de Roma, sembla ser que ara és fa de difícil audició.

Els acompanyaven la sopranos Myrtò Papatanasiu (nom per fer-s’ho mirar) com a Alice, substituint a la inicialment prevista Daniela Dessì i Laura Giordano com a Nannetta, les mezzos Elisabetta Fiorillo com a Mrs. Quickly de poderosos greus recordant a la Barbieri o la Cloe Elmo i Francesca Franci com a Mrs. Meg i el jove tenor Taylos Stayton com a Fenton. Els comprimaris Marco Bolognesi (Dott. Cajus), Patrizio Saudelli (Bardolfo) i Carlo di Cristoforo (Pistola), per oblidar.

La direcció musical corre a càrrec del jove israelià Asher Fisch i l’escènica de Franco Zeffirelli en una nova (?) producció.

A la prima hi varen haver algunes protestes per la Papatanasiu i quan Álvarez va treure a Zeffirelli, per tal de que l’aplaudissin el varen protestar, cosa que ja va refredar l’ambient, com acostuma a passar i tothom va marxar cap a casa més corre-cuita del que seria desitjable.

Jo avui us deixaré tota la primera escena del segon acte, on podreu escoltar a Bruson amb tot allò que us he dit, és a dir, la classe, la intenció i també els anys com han passat deixant el seu cruel estigma, la Fiorillo lluint el que ha de lluir tota Mrs Quickly que vulgui ser recordada, tot i que com és habitual, se li aprecien dues veus molt contrastades, uns greus de impressió (ella encara els accentua més) i la resta de la veu, que quasi sembla d’un altre cantant. També escoltarem, i aquest és el motiu del post a Carlos Álvarez, en tota la bellíssima i genial escena de Ford i Falstaff, amb aquesta joia verdiana que és l’ària “È sogno? o realtà?”, on una vegada més la inspirada i curta frase melòdica que acompanya “E poi diranno che un marito geloso è un insensato!”, m’ha entusiasmat.

Més informació aquí

No us deixo els àudios ja que no m’ha semblat un Falstaff per guardar, però si hi ha algú interessat, ja sap que una de les normes de la casa és, a disposar.

Felicitem-nos tots plegats per tornar a tenir a Carlos Álvarez en plena forma, oi?

9 comments

  1. GLORIA A.

    Felicidades Carlos ! desde el primer dia que el vaig sentir casualment per la radio i en directe ,cosa no habitual ( fa uns anys) em vaig enamorar de la seva cálida veu, aixó va fe que sortis aquell mateix dia a comprar-me un un disc però ,no el vaig disfrutar en un escenari fins el “Don Carlo” en el Liceu , com diu en Joaquim ,un auténtic i complert baríton, i personalment una persona molt agradable, Ben vingut !

    M'agrada

  2. Fedora

    Estoy deseando volver a verlo por los teatros españoles, aunque tengo entendido que no será en Simon Boccanegra. Es fantástico que haya vuelto otra vez a los escenarios y a nosotros.
    Gracias Joaquim por el artículo.

    M'agrada

  3. És una gran noticia que puga tornar a cantar després dels seus problemes de salut. És un baríton amb una veu bella i que canta amb intenció. El que m’extranya és quan dius que la seua veu es projecta bé. Jo l’he escoltat tres vegades, com Simone Boccanegra, Escamillo i Posa, sempre a Les Arts, i en les tres ocasions em va semblar que la veu se li quedava a la gola i no corria adequadament. No sé si serà per la sonoritat del teatre (encara que ho dubte), perquè el vaig escoltar poc abans de la seua retirada temporal i ja estava afectat per la malatia o simplement són impressions meues, però així és com ho vaig percebre jo.

    M'agrada

  4. joanela

    No tiene nada que ver con Carlos Alvarez, que por cierto me alegro muchísimo que esté bien, es un barítono espléndido al que yo admiro, pero me acabo de enterar que esta noche a las 20.30 retransmiten desde París por TVmedici, el Werther de Kaufmann y gratis. Seguro que ya lo sabéis, pero por si acaso. Saludos

    M'agrada

  5. dandini

    Carlos Alvarez ben recuperat i lluïnt un fraseig autènticament verdià.Al seu costat Elisabetta Fiorillo demostra que deu ser una de les millors Quickly de l’actualitat amb el permís de Podles i Blythe.Menció especial per Asher Fisch un director que m’agrada gairebé tot el que fa.El seu repertori és amplíssim i esta fent una carrera espectacular als millors teatres del món(Met,Scala,Covent Garden,Viena,Paris,Berlin,etc).Crec que sería una opció boníssima(utopía) pel carrec de director musical del Liceu.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: