No em ve de nou, ja fa massa temps que el Festival de Peralada sembla que hagi tirat la tovallola i no vulgui ser un bon festival estiuenc, altres veïns, tan eclèctics com ells, li estan robant protagonisme
De mica en mica el Festival ha anat perdent interés i s’ha conformat en ser un seguit de vetllades musicals sense cap criteri i l’únic fil argumental que semblen tenir és el de “passaven per aquí i aprofito per contractar-los”.
Fa molt temps que les produccions propies han deixat de ser del interès dels programadors. Segurament no és la millor opció en època de crisi i la poca originalitat s’accentua encara més que els darrers anys i és millor apostar per quelcom programat i fer un poti poti, que pugui més o menys distreure a la colònia d’estiuejants que sovintegen la zona.
Això ja ha estat dit en aquest mateix blog i no tindria cap sentit tornar-lo a treure en un post, sense semblar que avui no sabia de quer parlar i he aprofitat l’ocasió que la setmana passada hi va haver una especie de presentació (?) de l’edició del 2010 al Palau de la Música i au, torne-m’hi que no ha estat res, però no és ben bé això, aquest any s’han superat.
Aquesta setmana passada hi va haver una especie de roda de premsa presentant l’edició del 2010 i la veritat és que ben poca cosa s’ha sabut. Tan sols tres espectacles i un munt de incerteses que no s’han precisat, entre elles dues produccions operístiques, que tot em fa témer que ni els mateixos programadors hores d’ara saben quines seran.
El cas és que a partir del 15 de febrer ja es poden comprar anticipadament les entrades per a tres espectacles que són:
Un únic concert de Norah Jones, presentant el seu nou disc, el dia 16 de juliol. Preu únic de 60 € en qualsevol de les localitats del recinte dels jardins del Castell.
La Missa de Rèquiem de Giuseppe Verdi amb l’OBC i el seu nou titular Pablo Gonzalez, aml L’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música i un quartet solista no gaire engrescador, amb les poc conegudes Daria Masiero, Rossana Rinaldi, el irregular Fabio Sartori i el sempre eficient però poca cosa més, Stefano Palatchi. Serà el 24 de juliol i els preus absolutament desorbitats oscil·len entre els 125 a 35 €.
Dos sessions de dansa amb el Béjart Ballet de Lausanne, els dies 3 i 4 d’agost, amb el celebrat espectacle Le Presbytère amb música de Queen i Mozart. Preus entre 110 i 30 €.
No ha anunciat oficialment res més.
La web del Festival no és més explicita que In Fernem Land.
Pensen que aquests tres espectacles seràn un reclam suficient per tal de que el potencial públic, el proper dia 15 de febrer colapsin els terminals del ServiCaixa i d’aquesta manera facin calaix suficient per assegurar la resta de programació?. Francament, no sé si és tan bestia com això, però talment ho sembla.
Potser si el Rèquiem comptés amb un quartet solista com Fleming, Borodina, Kaufmann i Pape o Harteros, Garanca, Villazón, D’Arcangelo o Urmana, Zajick, Alagna, Youn o potser fins i tot Gheorghiu, Blythe, Beczala, Abdrazakov, el públic operòfil s’animaria, però algú creu que aquest Rèquiem és com per comprar les entrades 5 mesos abans?.
El magnífic espectacle de Bejart ja s’ha vist al Liceu i és molt possible que esgoti les localitats, però tampoc crec que amb tanta antelació.
Aquestes dues produccions operístiques que s’estimen més no anunciar de moment, o son la bomba o més aviat portaran una companyia del Est, d’aquestes de Promoconcert, és a dir Barbero de Sevilla, Concierto de Aranjuez i Tablao Flamenco o Carmina Burana, Llac de Cignes i Valsos de Strauss.
Ara, a un auditori de molt deficient acústica i hem d’afegir una programació tan incerta com de moment poc atractiva i si aquest ha de ser l’ham que hem de mossegar, no crec pas que els responsables de màrqueting del Festival l’hagin encertat amb aquesta estratègia tan estranya com desconcertant.
Jo no sé vosaltres, però jo ho tinc molt clar.
Us deixo un fragment del Ballet de Lausanne amb Gil Roman i Christine Blanc ballant un trosset de Le Presbytère.
Més informació o quasi la mateixa a:
El Borja Mari i la Sandra de la Lloll segur que ja fan cua al Servicaixa de Llavaneres. Porfa!
IN FERNEM LAND 
Estoy de acuerdo contigo Joaquim, que la “crisis programadora” parece que se ha apoderado del Festival que otrora,, ha tenido espectáculos francamente muy notables.
Desde hace dos años ( con el casi excelente Concierto de J.Diego Flórez), no he vuelto por Peralada.
M'agradaM'agrada
Puedes decirle a Borja Mari que le cedo mi sitio en la cola.
Qué pena…
Esas maneras “informo-desinformando” parecen dignas de la Schmidt.
M'agradaM'agrada
Joaquim:
Algun dia hauries de fer un monogràfic en vers els “nuevos ricos”, els quals es distingeixen de seguida respecte els “senyors de tota la vida”; són els que condueixen els cotxes més cars i tracten malament els cambrers.
Curiosament, el que m’hagués agradat de veure allà ho fan… aquest mes! Per descomptat, el Mendelsohn amb el Marriner.
La Norah Jones és molt fineta i ho fa força bé. Té gràcia.
Ja que hi sóc; els estius a casa els passem a cavall de dues poblacions del litoral català; a la segona fa ja anys que presenten un festivalet sense pretensions, a la plaça del poble al costat del castell i davant de l’església; enguany he tingut dues hores de Bach amb el Claudi Arimany & friends… per 15€!
Cap espectador duia la sabata a la boca. I havia “nivell”, ja m’entens.
PS: vas poder veure el programa del Jordi Savall a TV3?
M'agradaM'agrada
Hola pitjor pianista, perdona que et respongui tard a lo del Jordi Savall, que si vaig veure.
Programa extraordinari, d’aquells que haurien de sovintejar les televisions públiques i que són una rara avis a la graella de programació.
No cal dir que quan surti a la venda el llibre disc, que és de preveure que serà magnífic com tots els que han fet fins ara, dedicat a la música dels Borja, aniré volant a comprar-lo. La llàstima és la Sra. Savall, però és el preu que s’ha de pagar i al final ja m’he acostumat a les seves fixacions vocals, insofribles i torturadores.
Pel que fa als festivals d’estiu a casa nostre, segur que aquests sense tantes pretensions ofereixen molta més música que glamur, que ves per on, és del que es tracta.
Vaig escoltar abans d’ahir per la nit, tot tornant del decebedor concert del Palau (post d’ahir), el programa que varen fer de la roda de premsa o presentació del Festival, celebrada al Palau i em va fer vergonya. Com és possible que sense concretar res més que els tres concerts, presentin un Festival?.
La propera vegada ens dius el poble dels concerts a la plaça i potser vindrem.
El monogràfic dels “nuevos ricos” no el faré. Santiago Rusiñol va escriure una obreta curta de teatre titulada, Gente bien. És molt divertida i tot i que han passat molt anys, les ridiculeses que si representen, són absolutament vigents.
Salut!
M'agradaM'agrada