Jean-Guihen Queyras

Avui deixeu-me posar una mica seriós, una mica transcendent.

Us deixo la suite núm. 1 en sol major per a cello de Johan Sebastian Bach.

Possiblement no sigui una música per escoltar mentre fem altres coses, no és una música per acompanyar, no és una música per agradar. Les suites per cello de J.S.Bach és l’essència de la bellesa, de l’equilibri i de la perfecció. L’austeritat que suposa una suite per a un instrument sol i que no sigui el piano, al que tots estem molt més habituats, pot espantar a més d’un, que pot arribar a trobar-se com despullat davant una música que de mica en mica, si us deixeu, us anirà entrant i un cop dins, estic segur que no la voldreu deixar i anireu a cercar-la, quan tips de grandiloqüents vaguetats, necessitareu fer neteja, depurar-vos.

De moment us deixo la primera de les 6 suites, que Bach va escriure per al cello, la Suite núm. 1 en Sol major, BWV 1007

Normalment la forma de suite reuneix varis moviments contrastats, provinents de danses barroques. Quatre són obligats, l’Allemande, la Courante, la Sarabande i la Giga.

Bach hi va afegir un preludi i un altre moviment que en el cas de la primera suite és un minuet, però que també podria ser una gavotta o una bourré, terminologia que estem tips d’escoltar in que potser molts de vosaltres no en coneixeu la procedència.

Alemanda és una dansa barroca del segle XVIII, de caràcter lent que acostuma a tenir dos moviments, un allegro i un moderato.

Courant és una dansa que situaríem al final del període renaixentista i al principi del primer barroc. El seu caràcter és més aviat ràpid, tot i que caldria distingir-ne l’origen doncs les de procedència italiana acostumaven a ser més ràpides que les franceses.

Sarabanda és una dansa espanyola, de ritme ternari i més aviat lent que al incorporar-se a les suites barroques esdevé un temps definitivament lent i arrossegat.

Giga és una dansa ràpida de procedència anglesa que sempre tanca les suites barroques de J.S.Bach.

Entre la Sarabanda i la Giga, la suite número 1 en sol major conté un cinquè moviment en forma de Minuet, que està subdividit en dos.

El primer moviment, com va instaurar Bach en totes les seves suites, és sempre el preludi, que serveix per a introduir-nos, i de quina manera, en aquest fascinant món de les suites barroques per a un instrument solista i que avui, ves per on, són protagonistes a In Fernem Land, del post diari.

Us deixaré tota la suite sencera per baixar-vos-la i us proposo també escoltar-la moviment a moviment, per fer-vos més fàcil l’escoltada en petites dosis. El “popular” preludi us hauria d’enganxar irreductiblement. Veurem si ho aconsegueixo.

La versió, lluny de les referencials de Pau Casals o Rostropovitx,  és del jove violoncel·lista francès nascut al Canadà, Jean-Guihen Queyras i prové d’un concert enregistrat per France Musique el passat 14 d’abril de 2010 al Théatre des Champs-Elisées de París.

Preludi

Alemanda

Courant

Sarabanda

Minuet

Giga

Per baixar-vos la suite núm. 1 premeu aquí

Què vagi de gust