IN FERNEM LAND

BEN HEPPNER CANTA IN FERNEM LAND


Ja em perdonareu els no wagnerians, però avui li he demanat a Ben Heppner (com m’agrada!), que vingués a In Fernem Land a cantar In Fernem Land i m’ha posat una única condició, que fos dirigit per Herr Christian Thielemann. Jo per fer-me més l’interessant que no pas altre cosa, ja que el director berlinès, que acaba de fer 51 anys (1 d’abril), dirigint a Wagner m’agrada moltíssim, he posat un altre condició, que fos al capdavant de la Filharmònica de Munic.

Aquí els teniu, a tots tres, tenor, director i orquestra, interpretant l’himne del bloc en directe, en una versió de concert, per acomiadar els diumenges del mes d’abril, tot esperant l’esclat lluminós del maig que s’albira, amb una versió vibrant del In Fernem Land que espero que us esperoni tant com en a mi.

Una versió exultant de l’any 2005, on Heppner, lluny de les febleses i de les inseguretats vocals que darrerament el persegueixen, ens fa una demostració, més heroica que poètica del comiat de Lohengrin, amb una seguretat, fermesa vocal i un registre agut segur, potent,  sempre controlant els generosos mitjans, amb mitges veus i una morbidesa en els accents, que m’enlluerna. Si amb tot això no en tinguéssim prou, el tenor canadenc, utilitza el generós fiato per aprofundir en l’expressivitat, malgrat que si he de posar-li un però, us diria que enyoro una mica de misteri i una graduació més marcada des de l’inici fins arribar a la revelació final, amb aquest esclat final, generós i quasi insolent amb el que Heppner despatxa el fragment. Quin goig de tenor!

Aquí el teniu, gaudiu la deferència que ens ha fet.

15 comments

  1. Emilio-Bcn

    Aunque la encuentro una versión muy buena..y
    como para que te guste algo , has de comparar….
    Comparando, comparando me quedo con el de Jonas Kaufmann de Munich o en directo en Dusseldorf, ambas disponibles en tu blog.
    Yo como “bleda assolellada, o figa tova”,(perdon para los no catalanes, porque es intraducible o casi). Cuando escucho alguna de estas dos versiones me caen dos lagrimones como dos cocos de feria….
    Y puntualizo cuando escucho, pues si lo veo es otro cantar, y ahí habrían muchos matices…….
    Bromas domingueras aparte, es una maravillosa canción y el himno de tu espledido blog.
    Buen domingo a todos/as.
    Ah… Saludos a Portugal…. Hoy es 25 de Abril…
    La revolucíon de los claveles…..ya sabeis….
    Grandola Vila Morena….. terra da… fraternidade…….

    M'agrada

  2. El pitjor pianista del món.

    Preciós!
    José Luis; jo tampoc ho sé, però trobo molt adient l’equació persones, música i espai.
    N’estic segur que més d’un voldria el senyor Heppner vestit de rapero, l’escenari un garito d’okupes i els músics amb samplers en lloc d’instruments. Visca la modernitat!
    Ah! I no sóc de la corda del senyor Samaranch.

    M'agrada

  3. Joaquim,
    Jo també m’he quedat bocabadada. No em conformaré d’escoltar-lo un sol cop. Se’l veu molt content de cantar per In fernem Land amb el director que ell mateix t’ha demanat.
    Gràcies.

    M'agrada

  4. colbran

    En qué felíz momento de voz se encontraba Ben Heppner! Está espléndido, seguro y muy convincente, con una dicción clarísima. Quizás le falta ese toque de misterio durante la narración, pero hay que tener en cuenta de que se trataba de un recital; estoy seguro de que si hubiera interpretado la ópera entera, al llegar a ese momento culminante, no habría dejado pasar por alto este matíz.

    Y yo me pregunto, por qué será que Canadá ha dado tantos tenores wagnerianos y además de alta calidad?

    M'agrada

  5. Kenderina

    Vaya pedazo fiestaaaaaa, Joaquim ! Muy bonito tu patio, y los colegas estos de la banda muy buenos !
    El solista un poco demasiado heroico para mi gusto, pero bueno canta muy bonito y se lo perdono aunque ya sabes que yo en esto cojeo del mismo pie que Emilio 😉

    M'agrada

  6. Joanpau

    Aquesta consistència i homogeneïtat en tota la veu em fascina.
    És una veu wagneriana de les d’abans i és una veritable llàstima que ja mostri signes de decadència vocal, inevitables després d’una intensa carrera amb el rols més exigents a les esquenes.
    Aquest in fernem land, m’agrada molt i no em faria res anar-los alternant amb el de Kaufmann, del tot diferent i igualment fascinant. Una sort tenir-los a tots dos, tot i que el de Heppner sembla que forma part del passat.

    M'agrada

  7. Rex

    Hola, Joaquim:

    Com a wagnerià no puc sinó agrair-te les teues aportacions wagnerianes. Heppner és un dels millors tenors que tenim en aquest camp i la seua interpretació del racconto de Lohengrin és d’aquelles que et posen la pell de gallina i et fan plorar com una Magdalena.

    Moltes gràcies.

    Rex.

    M'agrada

  8. Antoni

    Fa anys que m’he anat deixant atrapar per l’òpera, dia a dia i ària a ària… i descobrir el teu blog ha estat un pas més, diria que molt important, en la meva lenta formació musical. Al plaer d’escoltar i emocionar-me potser encara n’hi puc afegir d’altres… gràcies.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: