Avui retorno a la cinquena de Mahler dirigida per Daniele Gatti, però avui amb la Wiener Philarmoniker Orchestra a la MusikTriennale de Colònia el dia 11 de juliol de 2010.
A diferència del concert que em va servir per commemorar els 150 anys del naixement del compositor, amb l’orquestra del Concertgebauw i amb uns arxius d’àudio que ens permetien escoltar tota la simfonia, avui us deixaré un vídeo amb l’adagietto.
Aquest Youtube que he pujat (amb més problemes dels inicialment previstos) al meu canal, està dedicat a Urbano, una magnífica i bellíssima persona que s’està recuperant d’una delicada intervenció quirúrgica.
No sé si a vosaltres us ha passat mai, però a mi si. Hi ha persones que sense haver-les vist mai, saps que hi ha una complicitat especial, quelcom que ens fa més propers, malgrat que no hem pogut compartir, per ara, ni cinc minuts de conversa.
Sé que el dia que conegui a l’amic Urbano ens caurem la mar de bé, ho sé, i potser per això, a part d’altres motius molt més obvis, tinc moltes ganes que es recuperi i que torni a empènyer amb força els projectes que han quedat una mica aparcats. Per sobre de tots ells, hi ha una vida plena, intensa i compartida, que necessita de la seva absoluta recuperació i que el somriure retorni a molts llavis que esperen que aquest entrebanc hagi servit, si cal, per reforçar encara més una història d’amor intens.
No és l’adagietto un fragment especialment alegre, potser fins i tot algú em dirà que és melodramàtic, però a mi m’agradaria que Urbano quan veiés el Youtube, en acabar, amb la pau que aquesta música intensa i bellíssima proporciona als oïdors, li fes un somriure a l’amic, al company, tot dient-li, vinga va, tornem-hi que no ha estat res.
Amb la força que cadascú de nosaltres podem transmetre’ls, estic segur que es recuperarà una mica més aviat.
De tot cor.
La qualitat del vídeo no és gaire bona, malgrat que la retransmissió si que ho era, ja que he hagut de baixar la resolució per tal de fer-lo encabir en un únic Youtube.
IN FERNEM LAND 
Tots els meus millors desitjos de millora i que retorni el somriure als llavis.
M'agradaM'agrada
Imposible expresar lo que siento,Joaquim,imposible.GRACIAS.
M'agradaM'agrada
Amb aquest post Joaquim, demostres tenir una sensibilitat exquisida. Desitjo que Urbano es millori molt ràpidament
M'agradaM'agrada
A millorar, doncs. Amb música com aquesta, sempre és més fàcil.
M'agradaM'agrada
desde la sierra de la Demanda (Rioja) le mando a Urbano mis mejores deséos de restablecimiento y muchos ánimos y fuerza para conseguirlo. Para tí Joaquim un abrazo y recuerdos de todos tus amigos.
M'agradaM'agrada
Música y amigos, son sin duda una gran compañia, especialmente en momentos difíciles, deseo de todo corazón amigo Urbano tu pronta recuperación ,un fuerte abrazo.
M'agradaM'agrada
Mis mejores deseos, Urbano, para que tengas una corta convalecencia y una rápida recuperación.
M'agradaM'agrada
M’afegeixo als vostres desitjos de que l’Urbano es posi bo. L’Adagietto és trist però és també bellíssim i transmet aquesta fondària humana, tan pròpia de tu, i que el teu post evidencia, Joaquim.
M'agradaM'agrada
quina musica tan preciosa,No sé que dir..Urbano,cuida’t molt sisplau.Joaquim,una abraçada
M'agradaM'agrada
Els meus millors desitjos de recuperació per l’Urbano.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies a tothom, jo penso que quan ho llegeixi somriurà.
M'agradaM'agrada