Jonas Kaufmann (Lohengrin) i Annette Dasch (Elsa) a l'acte 1er de Lohengrin 2010 a Bayreuth 2010, segons Hans Neuenfels.
Com cada any, fidel a la cita wagneriana, In Fernem Land té el gust de portar-vos les transmissions radiofòniques de les òperes programades i aquest any especialment content, ja què la inauguració s’ha fet amb Lohengrin, l’òpera del blog, amb una proposta arriscada, com acostuma a ser habitual al festival i que ha merescut aclamacions generalitzades en la part musical i l’habitual divisió d’opinions, entre aquells que aplaudeixen qualsevol novetat rupturista, justificada o no, i els que es mostren indignats pel que titllen de presa de pel.
No puc parlar d’aquest aspecte tan interessant com es vulgui, però secundari davant de la vessant musical i vocal de l’espectacle operístic (per això encara funcionen les òperes en format concert i dubto molt que funcionessin els drames wagnerians escenificats, però sense una nota musical del genial compositor). Ni tan sols observant les desconcertants fotografies que han aparegut a la premsa, als blogs més matiners i a la web de Festival, sóc capaç de pronunciar-me, tot i que situar l’obra en un laboratori de ratolins és tan inútil com provocador.
El cigne desplomat, Alien o E.T?
Cal veure el muntatge i després valorar la proposta en el seu conjunt. Recordo que quan vaig veure les fotos del Lohengrin de Konwitschny, em vaig quedar perplex i després un cop vist tot l’espectacle, malgrat certs aspectes que encara no m’acaben d’agradar, el valoro de manera molt positiva.
Ens centrarem en l’aspecte auditiu i així d’aquesta manera, tots valorarem l’obra sota un únic criteri, deixant per aquells afortunats (o no) espectadors del directe, la valoració global de l’espectacle.
Bayreuth juga sobre segur quan es tracta de parlar de l’orquestra i el cor, dos pilars fonamentals que marquen la diferència i que al costat de la peculiar i genial acústica de la sala del Festspielhaus, fan que veus que en altres teatres no són aptes per assumir els rols wagnerians, allà se’n surtin “dignament” o fins i tot assoleixin reconeixements notoris.
Que aquest any, la única nova proposta escènica hagi estat donada a Hans Neuenfels, em sembla una provocació més, per tal de que es parli del Festival i així esdevenir noticia.
Jo sempre he pensat que si es busqués el mateix efecte, contractant als millor cantants i directors musicals possibles, el rebombori també seria notable i el resultat artístic, infinitament millor, però fa molt temps que l’òpera en general, ha optat per donar el màxim protagonisme a l’escena, deixant que amb uns cantants més o menys passables, la cosa funcioni o no, però sobretot que se’n parli.
Desconec quina serà la política de les germanes Wagner, però de moment han inaugurat sota el mateix criteri que el pare, amb una proposta escènica que ja ha fet vessar rius de tinta i un conjunt vocal de discreta volada, amb l’esquer del tenor més desitjat del moment i que en el repertori wagnerià sembla tenir assegurat gran part del seu esdevenidor.
Kaufmann ja sabeu que m’emociona. Trobo que és un cantant que trenca tots els estereotips dels cantants wagnerians, sense trair-los, però atorgant al seu cant, una varietat expressiva molt poc escoltada i sovintejada per cantants que en els darrers anys, s’han limitat a salvar la papereta i quasi a demanar clemència en acabar les funcions. Feia molt de temps que no apareixia un tenor com Kaufmann, que amb totes les seves particularitats de color i emissió, com tants d’altres insignes cantants del passat, ha sabut oferir-nos quelcom més.
Estic segur que no desbancarà a cap dels grans, no cal, no és necessari, però de mica en mica s’anirà situant on li correspon, al costat d’ells i els veurà de tu a tu. Ho desitjo i per això haurà de combatre com ho va haver de fer un altre insigne tenor, Jon Vickers, que encara hores d’ara és criticat, i que no cal dir que va donar nits inoblidables de glòria wagneriana per tot i a tot el món (per sempre més a la memòria el seu Tristan i Parsifal al Palau de la Música, que jo vaig tenir la sort de gaudir)
La resta (o quasi) d’aquest Lohengrin no és digna de Bayreuth, o al menys del Bayreuth que jo voldria.
No entenc que hi fan Annette Dasch, Hans-Joachim Ketelsen i Evelyn Herlitzius a Bayreuth, sincerament, i tampoc entenc la resposta final del públic que talment sembla que hagin acabat d’escoltar a Grümmer, Varnay i Uhde.
Són veus que no emocionen, amb molts problemes tècnics, que la majoria de vegades criden i perden el fiato. Vulgaritat! Tots sabem que avui hi ha cantants molt millors per fer un Lohengrin, però no els contracten a Bayreuth o ells no volen anar-hi, és a dir, l’eterna assignatura pendent del Festival que un dia o altre s’haurà d’acabar.
Evelyn Herlitzius (Ortrud a Bayreuth 2010)
Lo d’Annette Dasch, que vaig veure i patir en directa fa anys a l’ONP, és incomprensible. No us sembla que cantants per fer Elsa ni ha moltes i mentrestant la millor Ortrud dels darrers anys, encara en actiu, deu estar de vacances, deixant que Herlitzius confongui Ortrud, un dels rols més sucosos de la història, amb una venedora del mercat del peix?
També estic d’acord amb els que diuen que Kaufmann no va estar gaire fi. En el primer acte va tenir problemes, potser nervis?, en el segon es va reservar i en el tercer, bé en el tercer acte va fer grans coses, com el comiat del cigne, que jo no havia escoltat per ningú d’aquella manera. Aquí rau la gran diferència entre Kaufmann i la resta de cantants d’aquest cast. Com a mínim tenim un tercer acte per recordar i guardar i qui sap si un altre dia, com va succeir a Munic, faci la funció rodona. No m’amoïna gaire, Kaufmann està dotat d’allò que tenen els grans artistes, carisma i comunicativitat amb el públic, alhora que una sensibilitat extrema que és un aspecte oblidat per a la majoria de cantants actuals, potser tècnicament molt acurats, però freds i impersonals en el millor dels casos.
Georg Zeppenfeld (König Heinrich a Bayreuth 2010)
Pel que fa a la direcció musical d’Andris Nelsons, l’he trobat desconcertant. No m’ha agradat gens en el primer acte, amb alguna pífia de l’orquestra inclosa i en canvi en el tercer, sobretot cap el final, m’ha colpit.
Us ho deixo, des de In Fernem Land (és clar), fins el final, amb un sorprenent i envejable silenci, abans d’escoltar els primers aplaudiments. Per contra, haureu de perdonar els crits finals de la Herlitzius, entre altres atemptats.
Escena 1ªdel acte 3er de Lohengrin a Bayreuth, segons Hans Neuenfels
LOHENGRIN (Richard Wagner)
Musikalische Leitung Andris Nelsons
Regie Hans Neuenfels
Bühnenbild Reinhard von der Thannen
Kostüme Reinhard von der Thannen
Licht Franck Evin
Video Björn Verloh
Dramaturgie Henry Arnold
Konzeptuelle Mitarbeit Susanne Øglænd
Chorleitung Eberhard Friedrich
Lohengrin Jonas Kaufmann
Heinrich der Vogler Georg Zeppenfeld
Elsa von Brabant Annette Dasch
Friedrich von Telramund Hans-Joachim Ketelsen
Ortrud Evelyn Herlitzius
Der Heerrufer des Königs Samuel Youn
1. Edler Stefan Heibach
2. Edler Willem Van der Heyden
3. Edler Rainer Zaun
4. Edler Christian Tschelebiew
La presa de so no és la de Radio Clásica de RN, és a dir, no hi ha el tall en el duo del tercer acte, ja que prové de l’excel·lent retransmissió de Bartok Radio.
Si voleu veure més fotografies del muntatge, podeu prémer aquí, i accedireu a la pàgina web del Bayreuther Festspiele.
IN FERNEM LAND 
Ningú com ell ni ara ni mai, la seva masculinitat no imposada perdurarà per sempre
M'agradaM'agrada
Em baixo només 3r acte, pel que expliques. Amb l’aperitiu que ens serveixes, Kaufmann está en su salsa i els crits d’Ortrud “desplomen” el cigne.
De l’escena, ja en parlarem..té algunes coses interessants (no em tireu la cavalleria per sobre encara) per un argument que no s’aguanta.
El cor sona molt fi. Esperem un millor Wagner amb Rheingold aquesta tarda a catmúsica.
M'agradaM'agrada
Gràcies!! Encara que els altres potser no estiguin a l’alçada, només per sentir algun d’aquells moments en els que el Kaufmann està inspirat ja val la pena.
M'agradaM'agrada
No sé cuántos dedos para abajo voy a conseguir pero para mí es un Lohengrin olvidable en lo musical, en lo escénico no sé. No quiero aguarte la fiesta, Joaquim, pero bajarse este Lohengrin, para mí, es perder el tiempo, aunque siempre puede ser justificable por el morbo, la curiosidad, el querer añadirlo a la coleccción de Bayreuth o el juzgar con el criterio propio del que se lo baje o quizás también por ver cómo dirige Nelsons, motivos que me parecen suficientes para hacerlo. El que sólo quiera escuchar a Kaufmann y pase del resto haría bien, siempre bajo mi punto de vista, en dedicar el tiempo al de Munich, que cuenta, además con una estupenda Elsa, Anja Harteros.
M'agradaM'agrada
“ja que prové de l’excel·lent retransmissió de Bartok Radio”…. Y del blog de Zerlinetta, que es el lugar donde has conseguido la grabación.
De nada.
P.D. 1: La próxima vez edita el ID3, que en la grabación sale en castellano. Queda feo que pongas “Bayreuth_25_07_10_Lohengrin-Acte_I” y luego en la pista aparezca “Acto I”.
P.D. 2: Rogaría que me quitaras de los enlaces de “Blogs freqüentats”. Gracias.
M'agradaM'agrada
Hola Zerlina, pues así lo haré, si te molesta que tu blog aparezca en In Fernem Land, lo haré, aunque eso no evitará que yo lo frecuente, si me interesa lo que escribes y/o comentas o los enlaces que puedas dejar, como he venido haciendo.
Cuando dejamos enlaces es para que la gente los utilice, y es lo que hice, buscar una grabación mejor que la de RNE y las encontré en tu blog.
No te negaré que sea agradable que los que utilizan ese servicio que prestamos, nos lo agradezcan, pero me he acostumbrado (mal, por supuesto) a que la mayoría no dejen constancia de ello, es algo que tengo asumido y que en este caso se me ha contagiado.
Pido disculpas públicas por este crimen y quedo a disposición
M'agradaM'agrada
hola, en la meva opinió, Bayreuth ja es suficientment conegut perque facin produccions polémiques perque s,enraoni d,ell, que facin produccions on funcioni tot i de qualitat i que es deixin de romanços
M'agradaM'agrada
Hola 58wotan.
Fent un repàs dels darrers comentaris, he vist que no t’havia bdonat la benvinguda, com acostumo a fer a tots els infernemlandaires que ho fan per primera vegada.
L’activitat dels darrers dies m’ha desbordat.
Moltes gràcies i t’espero sempre que vulguis, comentant a In Fernem land.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim.
Vaig escoltar aquest Lohengrin diumenge i em va decebre.
Kaufmann juga a un altre lliga, la Champions, però la resta és ben mediocre.
Suposo que quan ho veus en directe tot millora, vull dir que la impressió radiofònica és molt més directa.
És millor el de Munic, però en aquest final de Bayreuth, Kaufmann es supera a si mateix.
M'agradaM'agrada
No entiendo que los presuntamente usurpadores de derechos de copyright sean defensores de, a su vez, sus presuntos derechos de copyright.
M'agradaM'agrada
Zerlineta, no te enfades. Es práctica habitual copiar enlaces de aquí y de allá. Hay quien cita la procedencia y quien, no. Yo mismo soy un pasador de enlaces y no siempre la cito, aunque reconozco que siempre es una satisfacción que le citen a uno. De todos modos, cuando no lo hago es porque no se me ocurre o porque pienso que quizá podría tener algún problema la persona que los ha subido, así que, por prudencia, callo.
Aquí os adjunto otros enlaces de lo mismo, también de Bartok Radio, que he encontrado en un foro:
http://www.megaupload.com/?d=6D9YOUXH
http://www.megaupload.com/?d=OJR3Q4BS
http://www.megaupload.com/?d=LFQ3CWGX
Cada enllaç correspon a un acte. Com que són de megaupload, això permet de baixar-los al mateix temps que el de rapidshare com estic fent jo ara, amb els enllaços d’un Tannhäuser fenomenal, el de Konwichnny (perdó per l’ortografia) pare, que és una pura meravella.
Joaquim: Estic totalment d’acord amb tu. L’escenografia és una presa de monyo morrocotuda, una vergonya per a snobs i gent de poc criteri, una degeneració de l’art que el banalitza fins extrems delirants. No podem esperar una altra cosa de Kathy i la germana, que com va fer el pare, va consentir i animar per a donar-se de modernets, progres, demòcrates i fer així “oblidar” el vergonyós passat nazi d’aquesta família de paràsits aprofitats. EL GENI NO ÉS HEREDITABLE.
Quant a Kauffman, també crec que va anar de menys a més i que el tercer acte fou esplendorós, almenys a mi se’m va posar la pell de gallina…
Sobre el que s’ha dit del Lohengrin de Kauffmann amb Anja Harteros, he de dir que hi ha un DVD que té un problema: l’escenografia és ridícula. És cert que la parella protagonista canta molt bé, però a mi, pallassades com les que fan construint-se la casera rajola a rajola i coses semblants no m’agraden gens. Es desvirtua l’obra, se li lleva tot l’encant; això sí, si aoagues el monitor i et limites a escoltar, la cosa canvia i és plenament recomanable.
Si voleu un DVD de Lohengrin amb una escenografia com Wotan i Wagner manen, heu de buscar el dirigit per Abbado, la WPO, amb Plácido Domingo i crec recordar que Ch, Studer. ja sé que molt wagnerians no comulguen amb el tenor madrileny, però a mi em plau.
Una cordial salutació wagneriana a tothom.
Rex.
M'agradaM'agrada
Joaquim: com m’agrada tot el que dius d’en Kaufmann, jo també penso que malgrat el defectes(que en té segur) transmet amb la seva veu i la seva manera de cantar tots els sentimens del personatje que está interpretan o almenys a mi m’ho fa sentir.Gracies
M'agradaM'agrada
Quan estava sentit el final de l’acte III vaig enviar una intervenció al blog. la copie ací, que és el lloc que li pertoca.
“Rex, a 25 juliol 2010 a 21:32 Dit:
KAUFFMAN: habemus tenore wagnerianus….
Estic desitjant les magnífiques cròniques de Joaquim sobre les retransmissions de Bayreuth. Ara em limitaré a dir que compartisc el seu gust per Kauffman. Acabe de sentir el racconto de Lohengrin que dóna nom a aquest blog: IN FERNEM LAND i he de dir que m’ha convençut plenament. Sense dubte, el tenor alemany ja té un lloc d’honor en el món wagnerià, on no fa massa que va entrar. Li augure una estupenda carrera en aquest repertori. Té 40 anys i molt de temps per davant.
El que sembla una pena, pel que podem endevinar per la ràdio, és que la nova producció és una presa de monyo habitual en aquest lloc.
Una forta salutació wagneriana.
Rex.
M'agradaM'agrada
Poco puedo añadir a lo que comentas, Joaquim, porque coincido totalmente con tus apreciaciones.
Tras un inicio realmente flojo, el tercer acto de Kaufmann me pareció excepcional.
Como se preguntaba Maac en su blog: ¿compensa un tercer acto todo un Lohengrin?. Pues eso irá en gustos y momentos. Yo prefiero un Lohengrin como el de Munich, sin duda, pero el tercer acto del domingo a mí sí me compensó la tarde.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
hola, acabo de veure a La Vanguardia d,avui dia 27 la crítica d,aquest Lohengrin ( per a qui li pogui interessar ), feta per Alier,
M'agradaM'agrada
grácies, Joaquim, per la benvinguda, ara acabo de veurela per part teva, no hi ha problema, entenc que per la teva feina y al damunt portar aquest foro, no dones abast
M'agradaM'agrada