Decorat de l'estrena muniquesa de Idomeneo (1781)
Avui us porto una òpera en forma de concert del Festival d’Edimburg d’enguany, ja que em sembla que té suficients elements d’interès.
La direcció musical hagués tingut que anar a càrrec de Sir Charles Mackerras, que malauradament va morir a principis d’estiu i en el seu lloc va agafar la batuta, un altre Sir, Roger Norrington.
Dels cantants no cal dir res, quan llegiu l’elenc pensareu que és el repartiment ideal, amb algun luxe asiàtic, com és tenir a Rainer Trost per cantar l’Arbace. Ja haguessin pogut obrir el tall habitual de la segona ària, ja que comptant amb un Arbace que canta primers rols mozartians als primers teatres, calia aprofitar-ho al màxim.
Pel que fa al rol de Idomeneo, és difícil trobar un mozartià més idoni que Kurt Streit, que malgrat posseir una veu d’ingrat timbre, té l’estil i la perfecció tècnica per cantar aquest rol tan difícil.
I les senyores?, doncs les senyores són per treure el barret, mentre anem a buscar el reclinatori.
Algú pot imaginar un Idamante millor que la DiDonato? i la Bell cantant la punyent Elettra?. La deliciosa Rosemary Joshua no desmereix en res a les seves companyes.
En rols menors el veterà venerable Keith Lewis canta el sacerdot i la veu de Neptú va a càrrec d’un baix molt jove que quan va visitar In Fernem Land, va causar un notable impacte, Jan Martinik
Roger Norrington
IDOMENEO RE DI CRETA
Dramma per musica en tres actes
Libretto de Giambattista Varesco
música de Wolfgang Amadeus Mozart
Idomeneo: Kurt Streit (tenor)
Idamante: Joyce DiDonato (mezzo soprano)
Ilia:Rosemary Joshua (soprano)
Elettra: Emma Bell (soprano)
Arbace: Rainer Trost (tenor)
Sacerdote: Keith Lewis (tenor)
La Voce: Jan Martinik (baix)
Scottish Chamber Orchestra
Scottish Chamber Orchestra Chorus
Director: Sir Roger Norrington
Edinburgh International Festival
20 d’agost de 2010
Abans de deixar-vos els enllaços deixeu-me deixar els bombonets necessaris per fer-vos entrar ganes de baixar-vos els enllaços.
Comencem per la DiDonato i l’ària que conclou el primer acte “Il Padre adorato”
Joyce DiDonato
Del segon acte és obligat escoltar la temible “Fuor del mar ho un mar in seno” cantada per Kurt Streit, amb habilitat i valentia.
Kurt Streit
De l’inici del tercer acte escoltarem la deliciosa “Zeffiretti lusinghieri” amb la dolça interpretació de Rosemary Joshua.
I finalment l’espectacular ària “D’Oreste d’Aiace” per l’enèrgica Elettra d’Emma Bell. Dona la sensació que la veu està més crispada que en aquella fascinant Comtessa de Le Nozze liceistes, és clar que el rol d’Elettra, tan fred i venjatiu, necessita una força que pot portar a l’interpret al seu límit vocal.
Emma Bell
Maco, oi?
Doncs ara aquí teniu els enllaços, un per cada acte.
Què vagi de gust!
IN FERNEM LAND 
És una òpera preciosa. Jo no he tingut gaire sort amb ella. L’última vegada que s’ha fet a Barcelona em vaig posar malalta i no hi vaig poder anar.
Això si, tinc la versió de Jacobs gastada d’escoltar-la una vegada i un altre. Allà Croft m’agrada més que el que he escoltat de Streit, però DiDonato m’agrada més que Fink.
Em baixaré aquesta que té una magnífica pinta, tot agraint-te una vegada més, la generositat que tens amb tots nosaltres.
M'agradaM'agrada
Sinceramente creo que Elettra, al igual que la Reina de la Noche, son personajes coléricos, enojados, exasperados, pero a la vez poderosos y enérgicos, por lo que un instrumento forzado o crispado les merma eficacia, y también belleza.
Salu2
M'agradaM'agrada
Espléndida versió. Un Mozart de categoria.
Unes veus que desconeixia, a excepció de la gran
Joyce DiDonato, i que m’han semblat molt interessants.
Agrair una vegada més aquest “regal”.
M'agradaM'agrada
Con toda la prudencia del mundo (es decir, no como de costumbre), dispuesto a recibir collejas y a ir pidiendo consulta al otorrino o/y al neurólogo, pero amante del riesgo (virtual): ¿No desafina un poco el señor Streit? 😕
P.S. Gloria A. no da señales de vida. Quiza el mutismo de su ordenador era el primer síntoma de algo peor…
M'agradaM'agrada
Olvidaba las dos partes positivas. 1. Gracias 2. Me ha encantado Rosemary Joshua, aunque a su favor tiene que canta la pieza que más me gusta, y eso, a los que no sabemos, nos influye un montón.
M'agradaM'agrada
JL, parece que Streit no tiene muy ajustado el tono con la orquesta al principio sobre todo, no? Espero que alguien entendido lo explique. El aria se las trae, y Streit sale con aprobado alto. Els altres tres bombons són d’autèntica xocolata negra, per tant em descarrego la capsa sencera, Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Los 4 segmentos me parecen correctamente cantados, con pequeñas salvedades (no entraré en detalles), pero sólo me ha impresionado Emma Bell con “D’ Oreste D’ Ajace”, aunque menos que en la Condesa de “Le nozze di Figaro”. En ello tiene mucho que ver el aria en sí, mi preferida de la obra, que siempre que la escucho pienso que podría ser (con otra letra) una tercera aria de la Reina de la Noche.
Sí diré que la direccón de Sir Roger Norrington me parece dentro de los límites de la corrección, pero poco incisiva, cosa que también le he notado cuando dirige Rossini, por ejemplo en aquel especial
dedicado al bicentenario del nacimiento del Cisne de Pésaro (1792-1992) en el Avery Fisher Hall, del Lincoln Center de Nueva York, en el que participaron casi todas las luminarias norteamericanas dedicadas al canto rossiniano.
M'agradaM'agrada
Només he pogut escoltar a Emma Bell i m’ha agradat molt. No pot sonar més mozatiana i, a més, és realment un ària molt exigent.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Agrr, es q muchas cosas de Edimburgo las repiten en los proms pero esta no fue una de ellas. No se porque no se cantan en ROH , me encantaria oirla en vivo, pero desde luego estupenda interpretacion! A mi me gusta Joyce mucho en Mozart, casi mas q en Rossini 🙂
M'agradaM'agrada