IN FERNEM LAND

ABANS DE LA PRIMA DE LA SCALA, LA DEL SAN CARLO: AIDA (Garcia,Semenchuk,De León,Vratogna,Furlanetto;Luisotti)


Lucrecia García (Aida) al Teatro San Carlo de Nàpols (2013). Fotografia Teatro San Carlo

Lucrecia García (Aida) al Teatro San Carlo de Nàpols (2013). Fotografia Teatro San Carlo

Avui s’inaugura la temporada de la Scala amb una producció esperada de la Traviata, un títol que ençà que Maria Callas va deixar empremta inoblidable al llunyà 1955 només s’ha reposat dues vegades, amb Freni i Karajan l’any 1964 i l’any 1992 amb Fabbrizini i Muti, en ambdues ocasions amb protestes més o menys dissimulades. Veurem que succeeix aquest any, ja que cada vegada queden menys vidus de la Callas i Damrau, sense tenir l’exacta vocalitat potser imposarà si més no, una categoria musical i vocal a un personatge sovint mal entès.

Mentre esperem, el Teatro San Carlo de Nàpols es va anticipar en dos dies a la inauguració de temporada milanesa, amb un altre títol verdià (lògic), i com ha de ser, escenificat, van escollir la sempre compromesa Aida, un títol amb riscos però que de comptar amb un cast solvent, garanteix l’èxit. No sé si va ser el cas.

Nicola Luisotti en els dos primers actes tira de decibels i de tensió, o potser la presa radiofònica enganya, que també pot ser, però l’escoltada radiofònica amb els cantants davant dels micròfons denoten desequilibris entre fossar i escenaris que no sé si a la sala eren més o menys perceptibles, ja que algunes veus ja a la ràdio queden tapades. No crec que malgrat les grans escenes corals d’aquests dos primers actes Aida hagi de ser una competició per a veure qui s’imposa a qui, i escoltant aquesta retransmissió m’ho sembla.

Em queixo sovint que ara s’ha perdut aquella rauxa que jo encara vaig poder gaudir en els meus inicis operístics, on semblava que els cantants, a part de guanyar-se la vida cantant, si deixaven alguna cosa en cada funció, però que això sigui degut a un tsunami orquestral com el que Luisotti imposa en aquesta Aida, crec que hi ha un abisme.

En el tercer acte les coses canvien una mica i sembla que el director vagi a la recerca d’alguna més que no pas la contundència, però li dura poc, Per a mi Aida té un perfum que no he sabut percebre en aquesta quasi verista versió.

Cor i orquestra a un bon nivell, sobretot tenint en compte les tensions a que han estat sotmesos.

Vocalment la cosa és l’evidència dels temps actuals.

Lucrecia García ja he dit moltes vegades que a part de mostrar una veu important, de color bonic, cant variat i interessant, amb una veu d’emissió incisiva i timbrada, hauria de millorar aspectes tècnics si vol assolir el títol i els honors de ser una veritable verdiana, que ho pot ser. L’afinació és conflictiva en moments especialment notoris i els greus  són sovint oberts i de pit, crec que amb una emissió més treballada, podria oferir prestacions més notables i interessants, això sí, ha de millorar els pianíssims que no li surten ni prou afinats ni ben sedimentats. Aprovada però necessita millorar.

Qui Radames verrà

Ekaterina Semenchuk que em va agradar com a Eboli a Salzburg, m’ha tornat agradar com a Amneris, és una veu ideal per aquests rols dramàtics verdians, potser li manca una mica de subtilesa, ja sabem que aquestes mezzos verdianes tendeixen, de manera  equivocada a vulgaritzar el cant per tal de fer-se més dramàtiques i apassionades, potser el cas de Semenchuk no és el mes representatiu, tot i que hauria d’anar en compte a no caure en temptacions cossotianes. És la que m’ha agradat més. Notable

La part masculina del cast em sembla d’un nivell ínfim.

Jorge de León a part de la veu, i quina veu amb quines possibilitats!, no té res interessant a oferir, la línia de cant és inexistent, canta a cops i empentes, és desboca en el aguts per tal de provocar uns aplaudiments que no arriben i sobretot oblida que s’ha de cantar amb legato, frasejant amb elegància i interpretant. No pot cantar tenint al cap el pitjor que podia aprendre de Mario del Monaco. Res a fer, és d’aquells tenors amb veu que potser és el pitjor que et pot passar a la vida, tenor i només tenir veu. Quina llàstima! Deficient.

Escoltem el gran duo entre Amneris i Radames, l’escena del judici, que ens permetrà escoltar a Semenchuk, de León (el millor moment) i Furlanetto.

Ferruccio Furlanetto malgrat està en un moment de començar a fer pensaments seriosos, canta un bon Ramfis, li queda allò que sempre queda als grans cantants, però hauria de posar data a la retirada. Aprovat honorífic

Marco Vratogna és dolent, no puc dir res més. Ni veu, ni cant m’interessen, de fet cantar no ho fa gaire, parla, crida, s’exalta, però res més. Molt deficient i castigat sense àudio.

Roberto Tagliavini, Massimiliano Chairolla i Valeria Sepe completen dignament una Aida millor que la de Paris, per`ai las! això no vol dir pas que sigui una bona Aida. Aprovats

Aida, acte 2on, Producció del Teatro San Carlo de Nàpols (2013) de Franco Dragone. Fotografia Teatro San Carlo

Aida, acte 2on, Producció del Teatro San Carlo de Nàpols (2013) de Franco Dragone. Fotografia Teatro San Carlo

Giuseppe Verdi
AIDA
opera in 4 atti di Antonio Ghislanzoni

il re d’Egitto, Roberto Tagliavini
Amneris, sua figlia, Ekaterina Semenchuk
Aida, schiava etiope, Lucrecia Garcia
Radamès, capitano delle guardie, Jorge De León
Ramfis, capo dei sacerdoti, Ferruccio Furlanetto
Amonasro, re d’Etiopia, padre di Aida, Marco Vratogna
un messaggero, Massimiliano Chairolla
una sacerdotessa, Valeria Sepe

Orchestra e Coro del Teatro di San Carlo
Maestro del Coro, Salvatore Caputo

direttore, Nicola Luisotti

Nàpols 5 de desembre de 2013

ENLLAÇ mp3 (2 arxius)

http://rapidshare.com/share/1D89B56648EE6BE986F34890A5043FA8

Demà, posem ciris i enlairem pregàries, tenim la darrera oportunitat per demanar perdó a Verdi.

15 comments

    • Aspettiamo, sicuramente ne parleremo troppo, invece, delle voci como succede spesso, non tanto, saranno relegate alla fine de tutte le cronache, con quattro righe sarà sufficiente.
      Qualche direzioni di Tcherniakov mi hanno piaciuto, ma non so se La Traviata può essere un titolo idoneo per Lui, in breve la risposta.
      Grazie per commentare

      M'agrada

  1. dandini

    M’agrada Lucrecia Garcia.La seva veu no té un timbre de bellesa indiscutible pero és molt timbrada,penetrant i per mi té un dels millors registre greu-central dins de les sopranos verdianes del moment.Una llástima el atac de pànic-inseguretat que mostra en el “do” i a la nota final.(espero que nervis i no decadència)
    Ekaterina Semenchuk em sembla una bona Amneris.Li vaig veure fa uns anys la Polina al Met(2008) i la veu tenia un color molt bonic pero no era massa gran.Ara potser és major pero el greu em sembla una mica esquifit.El fet de que vulgui imitar a Fiorenza Cossotto en l’Amneris no em sembla un mal referent ,tot el contrari.
    Jorge de Leon en el teatre impressiona per facultats i anestesia el criteri amb certa facilitat.Si l’escoltes en un audio passa just el contrari li veus molts defectes i ben poques qüalitats.
    La direcció de Nicola Luisotti em sembla molt bona i fa una lectura verdiana subtil i alhora quan convé vibrant.L’exces de decibelis em sembla molt difícil d’ esverinar en un audio i en els fragments que has deixat no apareixen per cap banda.

    M'agrada

    • Jo de tu m’esperaria a escoltar-la tota per opinar de tota aquesta representació, sobretot pel que fa a Luisotti.
      La Garcia haurà de fer alguna cosa per no desafinar,és impossible fer una gran carrera sense resoldre aquest problema.
      La Semenchuk sent la Semenchuk ja m’està bé, millor que no s’emmiralli amb la Cossotto si no té els seus poderosos mitjans, encara que si es vol emmirallar amb alguna, té opcions més intel·ligents.
      Del xicot no vull gastar ni una engruna de les meves neurones, que aquesta hora ja comencen a defallir. A mi al Liceu el seu Pinkerton em va semblar tan penós com aquest Radames.És un destraler

      M'agrada

  2. Aprovat, Notable, Deficient, Aprovat-Baix, Molt Deficient, i tres Aprovadillos a les maries. Mare meva, quin panorama… i el més greu de tot és que l´informe PISA diu que nosaltres encara estem pitjor!!!

    M'agrada

    • Jan

      Ara em faré el xulo jejeje
      Fa pocs dies quan es van saber els resultats de l’informe PISA a casa vam tenir la intriga de si ens sortiria o no, i vaig fer tots els exercisis bé!!!!! (No entenc que a l’últim sols hi hagués un 1% d’aprovats sent una regla de 3… realment a Espanya la cultura és baixíssima!

      M'agrada

      • A mi també em va picar la curiositat i vaig clicar el link d´un diari que et portava a la prova. Però penso que no era la prova bona, perquè només eren cinc preguntes i totes de lògica matemàtica (imagino que d´allà també podrien extreure la capacitat de comprensió lectora i el nivell d´anglès, perquè estava -no sé si el PISA real també o no- in english. A banda d´això penso que amb allò no podrien esbrinar gaire cosa més). El resultat, ja sabut, és que no sóc tan espavilat com tu: vaig fallar una ( 👿 ), bàsicament perquè sóc molt totxo i, en la meva inigualable estupidesa, vaig arribar a la admirable conclusió que 9 hores abans de les 8 p.m. són les 9 del matí (i no les onze, com serien per a tot fill de veí). A l´anunci aquell de TV3 que diuen dites catalanes que afegeixin també aquesta: d´on no n´hi ha, no en raja 😕

        M'agrada

      • Jan

        Jajajajaja
        No et pensis que jo sigui bo en mates… no jajajaja!
        Jo també el vaig fer en Anglès (encara millor, vol dir que tinc comprensió lectora en angles! 🙂 ) Jo vaig fer 6 exercisis. Deuria ser el mateix web.

        M'agrada

  3. Alex

    Gracias Joaquim, pero pasaré de esta Aida donde en la parte masculina – De León ( una especie de José Cura , por la inexistencia de canto ) y Vratogna ( al que coloquialmente en algunos sitios le llaman ” Vergogna ” )-, nada me resulta de interés.

    Pendientes de La Traviata inaugural scaligera donde veremos si no ” resucitan los vidovi ” ( y cuidadito con la reggia de Txerniakov ! )

    M'agrada

      • Alex

        A Cura lo he escuchado bastantes veces en teatro y salvo en una función de Otello y una de Chenier, jamás le he escuchado ” fer coses macas”. Ademàs de un desastre como cantante (no como voz desperdiciada ), Cura es todo un personaje pleno de chulería y prepotencia artística.

        M'agrada

      • Jan

        Es cierto… un personage. Lástima porque la voz era buenísima! Algo pero sí que alguna vez había intentado (la voz como mínimo era más bonita que la de De León y no le oscilaba como le oscila al canario…!)
        Pero sí, tienes razón.

        M'agrada

  4. SANTI

    Malament si ja ha sortit en la discussió José Cura.
    Lucrecia Garcia té una veu molt adient fins que no puja a l’agut. Tinc entès que va començar com a mezzosoprano, però per fer el pas a soprano dramàtica els hauria d’haver millorat i aquí és on té els problemes d’afinació. No tinc idea si això és pot acabar espatllant del tot, m’agradaria que ho superes ja que els accidents en l’ària del tercer acte són d’escàndol. En aquell Attila a Viena que ens vas deixar no fa gaire també desafinava, jo crec que encara més que aquí.
    Jorge de León no durarà gaire si ja té oscil·lacions sent tan jove. No canta bé, un altre que ha desaprofitat una veu privilegiada.
    La Semenchuk té una veu bonica, de timbre rus, però no aparenta a la gravació tenir un volum que sobrepassi l’orquestra.
    Furlanetto és un baix de veritat, i aprofito per demanar-te si encara ens faràs esperar molt per l’apunt dels baixos verdians, ja han passat dies i em tens a l’espera per no dir desesperat.
    Moltes gràcies

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: