Karen Cargill foto Ken Dundas

Ja em perdonareu, oi?, sóc conscient de la malifeta comesa ahir amb les “farinetes”, i a poder ser no hi tornaré, però la carn és dèbil i allò era carnassa fàcil.

Avui, per contrarestar, ens abraonarem a l’elevació mahleriana de la segona simfonia, segons la versió del passat 9 d’octubre de 2010 dirigida per James Levine al capdavant de la luxosa Boston Symphony Orchestra, el Tanglewood Festival Chorus i les solistes, Layla Claire (soprano) i sobretot Karen Cargill (mezzo).

Levine havia dirigit molt poques hores abans d’aquest concert, el Der Rheingold al MET, que vam veure als cinemes i tot just acabada la representació, va agafar un avió que el va portar a Boston on va dirigir aquest concert. Sembla mentida que amb el delicat estat de salut, el mestre nord-americà fes un “tour de force” com aquest.

La versió de Levine tendeix a exasperar, us aviso. S’apropa als 87 minuts, amb uns tempos extremadament amplis, d’un preciosisme sonor molt treballat, però de dubtosos o discutibles resultats, ja que l’excessiva i poc justificada morositat, arriba als límits, com els seus Parsifal, posant en risc més d’una vegada, la resistència i el fiato dels instrumentistes de vent de la fabulosa orquestra i la paciència del oïdor, que no obstant romandrà bocabadat de la qualitat de la formació, n’estic segur.

Si m’he decidit a portar aquesta versió a In Fernem Land, és per la mezzosoprano escocesa Karen Cargill, que aquest estiu ja ens va visitar en una de les ombres (l’eternitat), cantant en aquella ocasió, la tercera de Mahler als PROMS. Ara, altre cop cantant al compositor austríac, m’ha tornat a cridar molt l’atenció i penso que serà una cantant a seguir i que continuarem escoltant amb assiduïtat, atenent a la qualitat vocal i interpretativa que ja denoten ara les seves interpretacions.

L’escoltarem en primer lloc en el 4at moviment “Urlich”

O Röschen rot,
Der Mensch liegt in größter Not,
Der Mensch liegt in größter Pein,
Je lieber möcht’ ich im Himmel sein.
Da kam ich auf einem breiten Weg,
Da kam ein Engelein und wollt’ mich abweisen.
Ach nein, ich ließ mich nicht abweisen!
Ich bin von Gott und will wieder zu Gott,
Der liebe Gott wird mir ein Lichtchen geben,
Wird leuchten mir bis in das ewig selig’ Leben!

Oh petita rosa vermella,
L’ésser humà es troba en la més gran fretura,
L’ésser humà es troba en el més gran dolor,
Tothora m’agradaria estar al Cel.
Allí, arribaria a un ample camí,
En el que un àngel apareixia i em volia tirar enrere.
Oh no! No permeto pas que se’m rebutgi!
Jo sóc de Déu i vull retornar a Ell,
El bon Déu em donarà una llumeta,
Que il·luminarà el meu camí vers la gloriosa vida eterna.

Traducció Salvador Pila

I ara el fragment final, des de la seva impressionant entrada “O glaube, mein Herz, O glaube” (Tingues fe, oh cor meu, tingues fe).

Alt solo:
O glaube, mein Herz, o glaube:
Es geht dir nichts verloren!
Dein ist, ja dein, was du gesehnt,
Dein, was du geliebt, was du gestritten!

Sopran solo:
O glaube: Du wardst nicht umsonst geboren!
Hast nicht umsonst gelebt, gelitten!

Chor und Alt:
Was entstanden ist, das muß vergehen!
Was vergangen, auferstehen!
Hör auf zu beben!
Bereite dich zu leben!

Sopran und Alt solo:
O Schmerz! Du Alldurchdringer!
Dir bin ich entrungen.
O Tod! Du Allbezwinger!
Nun bist du bezwungen!
Mit Flügeln, die ich mir errungen,
In heißem Liebesstreben
Werd ich entschweben
Zum Licht, zu dem kein Aug’ gedrungen!

Chor:
Mit Flügeln, die ich mir errungen,
Werd ich entschweben!
Sterben werd’ ich, um zu leben!
Aufersteh’n, ja aufersteh’n wirst du,
Mein Herz, in einem Nu!
Was du geschlagen,
Zu Gott wird es dich tragen!

Contralt solo:

Tingues fe, oh cor meu, tingues fe:
Res de tu mai es perd!
Teu és, sí, ben teu el què desitjares,
Teu el que estimares, per al que lluitares!

Soprano solo:
Oh tingues fe: tu no vares néixer en va!
No has pas viscut, sofert inútilment!

Cor i contralt:
Tot allò que ha nascut, ha de morir!
I el que morí, tornar a la vida!
No tremolis més!
Prepara’t a viure!

Soprano i contralt solo:
Oh dolor! Tu que tot ho penetres!
De tu m’he alliberat.
Oh mort! Tu que tot ho abassegues!
Ara has estat vençuda!
Amb ales, que m’he guanyat,
En ardent lluita per l’amor
M’enlairaré
Vers la llum que cap ull jamai ha vist!

Cor:
Amb ales, que m’he guanyat,
M’enlairaré!
Jo moriré per tornar a viure!
Aixecar-se, sí, aixecar-se,
El meu cor ho farà en un instant!
Tot el que has combatut,
A Déu et conduirà!

Traducció al català de Salvador Pila

Per baixar-vos la simfonia sencera premeu:

2 simfonia (Resurrecció) de Gustav Mahler (mp3)

Boston Symphony Orchestra
Tanglewood Festival Chorus
Leyla Claire (soprano)
Karen Cargill (mezzosoprano)
Director James Levine

Symphony Hall, Boston
9 d’octubre de 2010

Desitjo que us agradi i que tingueu tots un molt bon dia, però especialment feliç per a totes les Tereses, Maria Tereses, Maites i totes les varietats i combinacions possibles.