IN FERNEM LAND

“PRESENTANT” A NANCY DUSSAULT: Make someone happy


Nancy Dussault

Algú que estigui una mica a l’aguait, dirà:
– Però que diu aquest sòmines? Què vol dir presentant?, si Nancy Dussault, és conegudíssima, que si patatim, que si patatam.

Doncs si infernemlandaires, per a mi, fins la setmana passada Nancy Dussault era una autèntica desconeguda. Sort d’en Carl, un senyor que tampoc conec de res, però que m’ha facilitat aquesta gravació, també aquella de la Mercouri que us vaig portar la la setmana passada i d’altres que aniran caient, i que ens va treure de l’entrellat a en Colbran i a mi, de qui era aquesta senyora.

Si, si, com ho heu llegit, a Colbran i a mi.

És clar que quan li vaig dir a Colbran que aquella desconeguda que ens va deixar garratibats a la cadira, tot cantant “Make someone happy” de Do re mi, el musical de Jule Styne, era la Dussault, se li van obrir els ulls com taronges “levantisques”. Ell la coneixia, és clar, però no la tenia present físicament, ni tampoc recordava lo bona que era.

La soprano Nancy Dussault, va néixer el 30 de juny de 1936 a Pensacola (Florida).

Les seves aparicions més sonades a Broadway van ser interpretant la Maria de The Sound of Music (Rodgers & Hammerstein), després de que Mary Martin ho deixés a Martha Wright i aquesta a Karen Gantz, la Dussault se’n va fer càrrec al 1962, quan venia de ser nominada a un Tony l’any 1961 per la seva interpretació de Mullen Tilda del musical Do re mi (Styne-Condem-Green). L’any 1965 van tornar-la a nominar (poca broma) per Bajour (Walter Marcas).

Al final de la seva carrera va interpretar la bruixa de Into the Wods (Sondheim) a Broadway i abans havia participat amb membres de la companyia del MET, en els espectacles de la Gilbert & Sullivan NY Company al City Center.

Aquesta presentació d’avui serà cantant, acompanyada al piano per l’eminent Jule Styne, el compositor, “Make someone happy“, la magnífica cançó del musical Do re mi, amb lletres de Betty Condem i Adolph Green.

Make someone happy,
Make just one someone happy;
Make just one heart the heart you sing to.
One smile that cheers you,
One face that lights when it nears you,
One girl you’re ev’rything to.

Fame if you win it,
Comes and goes in a minute.
Where’s the real stuff in life to cling to?
Love is the answer,
Someone to love is the answer.
Once you’ve found her, build your world around her.

Make someone happy,
Make just one someone happy,
And you will be happy, too.

Una veu i una cantant magnífica!

Un comentari

  1. Roberto

    He tenido que mirar el calendario para confirmar que hoy es jueves y no sábado, pero la sorpresa ha sido muy reconfortante. De hecho cualquier día es bueno para descubrir estas pequeñas joyas desconocidas. Para mí, al igual que lo que dice Joaquím, esta señora me resulta totalmente desconocida. Supongo que si reviso los LP de “Bajour” o “Do Re Mi” encontraré su nombre, pero en todo caso esto no es más que la confirmación de que esta gente está dotada especialmente para la comedia musical, como tantos otros que desconocemos y cuyos nombres no traspasan los límites de su país. En todo caso, y a pesar de ser jueves, Nancy Dussault ha conseguido su objetivo y me ha hecho feliz .

    M'agrada

  2. Concep

    Hola Joaquim i inferlandaires, ja torno a ser aquí, després de quasi un mes de tranquil•litat i repòs, que m’han anat més que re bé.
    Tinc molts deures pendents. He fet un petit repàs i m’he espantat de la feina endarrerida, però per a començar, aquesta senyora que no com et pots suposar m’era totalment desconeguda, em serveix per anar agafant el ritme.
    Aquesta absència ha estat molt beneficiosa, però us he trobat a faltar una mica.

    M'agrada

  3. colbran

    Cuando hace unos cuantos días contemplábamos estos clips, al llegar a las intervenciones de Nancy Dussault yo no entendí su nombre en boca de Ed Sullivan y empezamos a repasar quién podría ser. Cuando el citado Clark dió la solución a Joaquim enseguida recordé sus dos grabaciones Original Broadway Cast y que tengo en un soporte u otro. Los LPs originales fueron a parar o a Dean Street o a Dress Circle en Londres, pero previamente me los copiè en cassette y posteriormente creo que los conseguí en CD; tendría que comprobarlo.

    El caso es que esta estupenda cantante hizo poco Broadway, pues a lo indicado por Joaquim sólo puedo añadir que durante casi un año estuvo interpretando “Side by side by Sondheim”, cuando una de las artistas del estreno dejó el show y posteriormente se dedicó a intervenciones en la tele, siendo su última aparición en Broadway la citada por Joaquim en “Into the woods”.

    Es una verdadera pena que una voz de su categoría fuera tan poco aprovechada por Broadway. En circuitos y en el City Center protagonizó revisiones de musicales antiguos, pero el camino que tomaba el musical ya no era el más apropiado para su voz. Ultimamente se había dedicado a la enseñanza de teatro y en el año 2003 aún grabó un CD con temas conocidos.

    Por lo tanto prácticamente sólo podemos juzgarla por los registros de “DO RE MI”, donde no le corresponde a ella interpretar el “hit” “Make someone happy” sino al barítono John Reardon, célebre por los registros de “On the town” y “The rake’ s progress” (bajo la direccion de sus autores), aunque lo interpretaba con todos en el “finale”, y también de “BAJOUR”, al lado de Chita Rivera, donde intervenía en seis números.

    Roberto, vale la pena que revises estos discos porque
    estoy seguro que “Bajour” te va a gustar mucho. Nancy Dussault se estrena en la grabación con “Where is the tribe for me?” y está magnífica, como en el resto de números, pero especialmente en el dúo con Rivera “I can”.

    Este tema “Make someone happy” que nos ofrece Joaquim es un clásico y lo han grabado muchísimos grandes artistas, incluído Jimmy Durante que hizo una verdadera creación, pero la interpretación de Nancy Dussault es exquisita, con el plus añadido de ser acopañada por su autor, el ilustre Jule Styne.

    M'agrada

  4. La personal versión de Jimmy Durante me ha parecido siempre maravillosa y no puedo evitar asociar automáticamente este tema al genial cantante neoyorquino, pero, como dice Colbran, la elegancia y exquisitez de Dussault hacen que su interpretación te atrape y acabes completamente cautivado de su hermosísima voz, que a mi me suena totalmente años 60 (lo digo como halago).
    Otra joyita más que nos has hecho descubrir, Joaquim.
    Gracias

    M'agrada

Deixa un comentari