SCHICKSALSLIED de Johannes Brahms


El proper diumenge, 19 de desembre, a les 5 de la tarda i el el dimecres 22 a les 20, tindrà lloc, dins el marc de la temporada del Gran Teatre del Liceu, un concert dedicat íntegrament a Brahms, compositor que poques vegades es pot veure programat en una temporada d’òpera, doncs malgrat algun projecte llunyà nio materialitzat, no va arribar a escriure pel teatre.

A la primera part, simfònic-coral, podrem escoltar el Cant del destí (Schicksaslied) op. 54 i la Rapsòdia per a contralt, op 53, on podrem escoltar a algú que fa honor al títol, a una veritable contralt, la polonesa Ewa Podlés.

La Rapsòdia no fa gaire que va treure el cap, en una magnífica versió de la cantant argentina Bernarda Fink, dirigida pel jove Robin Ticciati, però d’El Cant del Destí, una obra coral que m’entusiasme, no ne parlat mai i penso que avui és un dia propici.

Brahms va començar a escriure el cant del destí durant l’any 1868, quan va havia enllestit el Rèquiem alemany i no va concloure-la definitivament, fins l’any 1871.

Està escrita per a cor mixt i orquestra, i utilitza part del text d’un poema de Johann Christian Friedrich Hölderlin, tot i que el compositor altera el final, per mostrar-nos una visió molt més serena i equilibrada de la lluita inexorable contra un destí sense consol, tal i com proposa el poeta.

Escoltant l’obra, ens adonem que tota ella està impregnada, malgrat la secció central més vigorosa, emanant felicitat, d’una atmosfera serena que es clou amb serena sensació de pau i tranquil·litat, ajudada per la tonalitat de Do major, que Brahms utilitza per donar aquest gir al poema inicial.

Ja en el breu preludi orquestral, el clima que ens envolta és d’una bellíssima serenor, que és magnificarà amb l’entrada de les veus femenines, fent-nos aïllar de la mediocritat que ens acostuma a envoltar, però no oblidant mai el caràcter profundament humà.

El segon tema, s’agita tot canviant el decorat, en una magnificència sonora que ens desborda i aboca sentiments de temença, que en el genial gir de la coda orquestral brahmsiana, ens tornarà a la tranquil·la i reperadora serenitat inicial.

La magnífica versió que us proposo escoltar, es deu a Chrtistian Thieleman al front de la Berliner Philharmoniker i del Cor de la Ràdio de Berlín, en un concert celebrat a la seu de l’orquestra, el 12 de desembre de 2009, és a dir, ja ha fet l’any.

Tot i tenir previst aquest apunt, el destí (curiós oi?) ha volgut que molt gentilment en Salvador Pila, m’oferís ahir la traducció que ha fet d’aquest poema, així com la de la Rapsòdia per a contralt, que trobareu prement aquest enllaç que us portarà al seu blog : EL TRADUCTOR CATALÀ

Res més, espero que ho gaudiu i us serveixi per preparar la cita ineludible d’aquest concert, que no us ho he acabat de dir, però dirigirà el magnífic director genovès, que aquests dies triomfa amb el Falstaff, Fabio Luisi. A la segona part, ens esperarà la 4ª simfonia de Brahms, quelcom imprescindible.

Per a més detalls podeu visitar la pàgina web del Liceu.

Schicksalslied

Ihr wandelt droben im Licht
Auf weichem Boden, selige Genien!
Glänzende Götterlüfte
Rühren Euch leicht,
Wie die Finger der Künstlerin
Heilige Saiten.
Schicksallos, wie der schlafende
Säugling, atmen die Himmlischen;
Keusch bewahrt
In bescheidner Knospe
Blühet ewig
Ihnen der Geist,
Und die seligen Augen
Blicken in stiller,
Ewiger Klarheit.
Doch uns ist gegeben
Auf keiner Stätte zu ruhn;
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zur andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahrlang ins Ungewisse hinab.

El Cant del destí

Passegeu allà dalt, en la llum,
sobre tou terreny, vosaltres,
benaurats genis!
Resplendents ventijols divins
us acaronen lleument,
com els dits de l’artista
quan toquen
les sagrades cordes.
Sense destí, com un nodrissó
adormit, respiren els éssers celestials;
preservats en castedat
dins humils poncelles,
el seu esperit,
floreix eternament
i els seus benaurats ulls
esguarden amb serena,
eterna claredat.
Però a nosaltres, no ens ha estat donat
cap lloc on reposar;
els homes afligits
desapareixen, cauen
cegament, un cop i altre,
com l’aigua de roca en roca,
abocats per sempre més
a la incertesa.

Traducció catalana de Salvador Pila

Per baixar-vos aquesta versió del Schicksalslied:

Si voleu recuperar, escoltar i baixar-vos la trista i colpidora Nänie für Chor und Orchester op. 82, interpretada en el mateix concert d’ara fa un any i que va motivar un emotiu apunt, tan sols heu de prémer AQUÍ.

Demà tocarà teatre.

Què passeu un bon dimecres!

Un comentari

  1. Moltes gracies me has fet tornar a quan tenia 20 anys i cantaba en el Chor Madrigal amb en Manel Cabero i amb la Choral Sant Jordi amb el Oriol Martorell i el Chor Alleluia amb lÉnric Gispert Tots eran de Juventuts Musicals, i per segons quinas obres ens juntabam.
    Aquesta peça encara m’emociona ara ,repeteixo !MOLTES GRACIES i una abraçada!!

    M'agrada

  2. saisbcn's avatar saisbcn

    Em porta records d’un amic pintor que, ara ja fa uns anys, va agafar justament aquest poema per fer-ne un cuadre abstracte per un acte de homenatge a Hölderlin …no sabia que Brahms li havia posat una musica bellísima – encara que trobo que es motl distinta -com ja apuntes tu, Joaquim – al sentiment del poema. Gràcies per aquest descobriment!

    M'agrada

  3. tristany's avatar tristany

    Moltíssimes gràcies, Joaquim. És una versió extraordinària d’aquesta meravella. Espero que la solvència del mestre Luisi sàpiga extreure el millor d’orquestra i cor (no ho té fàcil). En tot cas recomano a tothom que assisteixi al concert (queden moltes localitats). Les tres obres són magnífiques.

    Una de les meves punyeteries: se t’ha escapat un segle de més; suposo que deu ser 1871.

    Una abraçada.

    M'agrada

Deixa una resposta a miquelgascon Cancel·la la resposta