Amics infernemlandaires, el cap de setmana passat farcit d’esdeveniments de tota índole, em van impedir anar a cap dels tres concerts tradicionals de l’OBC i ahir per primer cop, vaig assistir a un concert de dimarts nit, aquests quarts concerts que de tant en tant es programen i que ben pensat, són una opció magnífica per escoltar una orquestra més rodada, que després dels tres concerts de rigor, donen el màxim en aquest quart concert, després d’un dia de reparador descans.
Serà que l’entrada del hivern va crear un contrapès càlid, o serà, i deixeu-me ser dolentot, que els musics estaven especialment motivats per la marxa del Sr. Oller a la competència, és a dir a ocupar el càrrec del dimissionari Sr. Miralles a la Direcció General del Palau de la Música Catalana o potser serà que el mestre Víctor Pablo Pérez és boníssim i va extraure de l’OBC un nervi inusitat, una explosió de sonoritats luxoses, càlides i riques, no ho sé, el cas és que el concert d’ahir dimarts 21 de desembre de 2010 romandrà en el record, com un concert excel·lent.
Nicholas Angelich
El programa estava integrat per dues úniques obres, ambdues d’accents passionals i romàntics, d’aquí el títol que els responsables de la programació de l’OBC van donar a quest concert, és clar que portava l’afegitó d’Angelich interpreta Chopin i és que el gran pianista nord-americà, va ser l’encarregat d’interpretar el concert núm. 1 de Frédéric Chopin, en una versió detallista, pulcre, però potser massa austera, mancada de l’alè romàntic que hom podria esperar i que em va semblar freda, tot i que tècnicament brillant, sense cap però.
Els aplaudiments intensos, sense cap bravo, van motivar un bis del mateix Chopin, que ens va preparar per la Simfonia Manfred de P.I. Txaikovski, la que hagués hagut de ser la cinquena, però que finalment va quedar sense número i s’entén, ja que tot i tenir uns moments de brillant i arrauxat esperit txaikovskià, és una obra decebedora, amb un moviment inicial que et predisposa pel millor, i dos moviments centrals mancats de la inspiració que acostuma sempre a surar en les seves obres. Són dos moviments plans, mancats de la vena melòdica habitual, amb poca brillantor orquestral i molt per sota del que el seu autor ens tenia acostumats en aquella època.
Cal mencionar que l’inici del tercer moviment va inspirar a Richard Rodgers per iniciar The Sound of Music, amb allò tan emocionant de “The hills are alive with the sound of music”, o no?
El moviment final és un retorn a l’esplendor del primer, però sense acabar d’arrodonir un treball, absolutament desconcertant, que res té a veure, amb les tres darreres simfonies numerades del genial compositor.
L’obra té moments que semblen extrets de la Pikovaia Dama, d’altres que recorden el llac del cignes o la mateixa quarta simfonia, però en cap cas estem davant d’un treball reeixit, ni molts menys homogeni, és per això que dono més valor encara als resultats obtinguts per l’OBC i Víctor Pablo Pérez, en una obra com aquesta.
Victor Pablo Pérez
El director, que en el concert de Chopin es va limitar a acompanyar de manera exquisida a Angelich, en aquest Txaikovski es va comprometre fins al moll de l’os, a demostrar-nos que com deia Toscanini, aquesta obra era magnífica, en contra de la tesi d’altres directors, com Bernstein, que deien tot el contrari.
El Director burgalès va treure un nervi encomanadís, que va fer que tota l’OBC, talment com si estigués electritzada, ens oferís una arrauxada, pletòrica, intensa i passional versió d’aquesta simfonia, amb un desplegament virtuosístic poques vegades mostrat.
Totes i cadascuna de les seccions, amb l’esplèndida corda i uns violins particularment motivats, liderant-les, van estar a un nivell magnífic, amb una calidesa de so que no es perdia ni tan sols en els moments que el director forçava les dinàmiques en els vertiginós crescendos que es va treure de la màniga, per tal d’intentar fer genial, una partitura que interpretada d’un altre manera, pot arribar a ser tediosa i mancada de tot interès.
Especialment notables les intervencions dels solistes de la família del vent, amb unes càlides fustes i uns metalls vibrants i brillants, que van fer possible que l’obra no decaigués mai, ni tan sols quan en l’anodí segon moviment, l’obra té el perill de naufragar.
Fantàstica versió d’un obra discutible, però que m’ha fet pensar en si el mestre titular, algun dia serà capaç d’estimular-me com ahir ho van fer Víctor Pablo Pérez i una OBC absolutament inspirada.
Un regal de Nadal magnífic per acomiadar a l’any i al Sr. Oller. Estic anhelant saber qui serà el substitut per a dirigir l’Auditori.
A qui ens hem d’encomanar per tal de que el nou càrrec s’atorgui a un crack?
Us deixo la versió de la Simfonia Manfred en si menor op 58, tal i com la van interpretar l’OBC sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, el passat diumenge 19 de desembre, procedent de la retransmissió de Catalunya Música.
Creieu-me, baixeu-vos aquesta versió i ja m’ho sabreu dir.
Al Palau no els ha tocat precisament la grossa. Temps tindrem per parlar-ne’n
IN FERNEM LAND 
L’altre dia, de passada, feia referència a la magnitut del concert OBC de diumenge, i del seu director que comparteixo amb tu.
No Joaquim, no, malgrat estar contents i molt amb la marxa d’en Oller (per cert, ha canviat també de partit, diuen molts), el que va passar l’altre dia és una cosa que vinc defensant fa temps. Aquesta orquestra rutlla, els músics van rodats, només els manca un director amb suficient qualitat, categoria i nervi, i aquest concert és una prova de cotó del que són capaços de fer quan tenen davant un gran conductor. Jo vaig tenir prous evidències amb els anteriors Mahler per a tenir clar que no estem a l’alçada i que l’actual director no m’estimula, i dubto que amb el pas del temps sigui així.
M'agradaM'agrada
Jo vaig ser-hi el diumenge al mati i vaig gaudir molt amb les dos peces, sobretot amb la Simfonia Manfred. Vaig deixar un comentari al meu blog, en el que parlava també del Messies, però evidentment encara no se trobar els mp3 de l’OBC i no vaig poder penjar el concert que ara ens has regalat. Gracies.
M'agradaM'agrada
Jo vaig fer tard amb l’Angelich que, per sort, ja havia escoltat en directa el darrer estiu. Vaig escoltar-lo des del vestíbul i em va agradar molt la nitidesa del preciós concert número 1 de Chopin. És un gran pianista.
Quant a la Manfred em quedo amb el primer moviment. Ben cert que si l’orquestra està ben conduïda, sona amb gran cohesió.
Gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim i amics jo vaig estar Diumenge, fins ara no he pogut seura per comentar ,tot i que no sòc de les mestresses de casa que s’abocan massa en aquets dies, es inevitable anar una mica més atrafegat que de costum…
Diumenge vaig sortir contenta però no tan com altres, jo mai podría fer un comentari sabi,encertat,o just, no tinc prous coneixements, em deixo portar i seduir simplement per el pòc que he estudiat i el que em comuniqui o no el músic, i Diumenge amb la perspectiva d’un gran pianista( jo no el coneixia) i amb un programa teóricament “romàntic” només em vaig emocionar en el moment d’iniciar el concert ,en els primers compassos, després esperave potser massa però em va semblar una interpretació que el senyor Angelich domina a la perfecció però mica en mica la meva atenció va decaure i aquell piano em sonave com una perfecta gravació que en cap moment em va convidar a mirar les mans del pianista, com acostumo a fer, però es clar, sonave perfecta . potser es que sòc de les poques persones que pensa que en certs moments en música cal sacrificar una mínima de tècnica en favor de la expressivitat , no ho sé, però, al acabar, vem coincidir amb la meva filla i un bon amic, en que no va ser una interpretació massa emotiva…. res a veure amb la senyora M.J.Pires….
La segona part em va calar més, fantástica la seguretat que inspira la entrada compromesa de fagot, bravo Silvia, el primer i segon temps em va encantar l’últim potser per a mí una mica llarg, però aixó es cosa meva… en general vaig disfrutar molt més de la segona part, molt bona feina dels querubins (corda) com ja ens tenen acostumats , ah! i el Director, molt elegant en el gest , la Orquesta va sonar de meravella com sempre, Felicitats a tots els culpables….!!!
M'agradaM'agrada
L’altre dia vaig llegir la crítica del diari “Ara”, i el senyor va deixar caure una idea no per pol·lèmica poc encertada: un concertista “ensucrat” interpretant una peça de Chopin pot resultar poc païble, cal doncs una interpretació freda per a asumir en plenitut la idea romàntica. És una opció personal, a la que m’abono completament, però de segur que la majoria de les persones opinaràn com tu.
Ah! Adoro a Maria Joao Pires.
En canvi no suporto a Chopin.
des del meu modest punt de vista, el que més em va agradar va ser el “Träumerei” del bis.
Bones Festes!
M'agradaM'agrada
Ensucrat i romàntic no tenen perquè anar de la ma, en absolut, però aquest distanciament anhelat pel crític del Ara i per tu mateix, crec que no li van gaire bé, és clar que la meva opinió és tan subjectiu, que no s’agafa per enlloc, però ves, a mi em va bé.
Angelich, ara que m’he escoltat altre cop el concert és molt pulcre, però em sembla asèptic i jo li demanaria una mica més de compromís, ja que amb la bellesa no en tinc prou.
M'agradaM'agrada
Caray Joaquim, ¡quina critica!.
Pero no se de que me sorprendo, siempre las aciertas. Bueno, de acuerdo con nuestra opinión.
La orquesta está fantastica y Victor Pablo Perez la dirigió me parece que con bastante pasión. Esta sinfonia no es fácil y la OCB solo la había interpretado una vez cuando todavía estaba en el Palau de la Música.
Fue un gran regalo de Navidad.
Bravo a los músicos de la OCB y que en el 2011 sigan haciendonos disfrutar como es habitual en los ultimos tiempos.
El concierto de Chopin y Nicholas Angelich me aburrieron un poco. Bien interpretado pero frio.
M'agradaM'agrada
Coincido con la mayoría, el concierto de piano sonó a una precisa lectura, pero con poca pasión, contrariamente a lo que se acepta que era el propio Chopin: un auténtico apasionado. A mí sí que me gusta la producción del compositor polaco, pero sus conciertos de piano no los he escuchado demasiado en vivo y sí muchas veces grabados. Prefiero las versiones de María José Pires.
Sobre la denostada “Sinfonía Manfred” que era la segunda vez que la escuchaba -la primera era grabada y hace bastantes años-, me apunto a la opinión de Toscanini, a mí me gusta aunque considero que el segundo movimiento es más propio de un ballet. Los otros tres movimientos si son interpretados y dirigidos como lo hicieron la OBC y Victor Pablo Pérez me parecen sumamente interesantes, incluído ese tercero que inspiró a Rodgers su “The sound of music”.
La orquesta sonó brillantísima y el maestro Pérez la dirigió con vigor y personalidad. Fue una velada muy satisfactoria la de ayer noche.
M'agradaM'agrada
Te he creido, me he descargado el mp3, y los dioses han recompensado mi fe. Tendría que volver a escuchar otra vez otras versiones, pero ahora mismo no recuerdo haber disfrutado con ninguna como con esta. Y la grabación, muy digna.
Hoy no es el mejor momento, pero la OBC ya es cada vez más como el Barça, que te parece increible a donde han llegado.
Dos preguntas relacionadas
1.- ¿Cuanto tiempo suelen o pueden dedicar a ensayar estos directores invitados?
2.- ¿Un buen director se define también por la rapidez con que consigue que la orquesta le siga?
(Estoy pensando en Luisi)
Muy fino lo de “The sound of Music”, seis o siete notas idénticas.
M'agradaM'agrada
José Luis, yo creo que los directores invitados trabajan una semana y a la segunda, como a esta primera, lo mekor sería que algún músico de la OBC nos lo comentara.
Otra cosa sería pensar si por mucho que un director quiera, los músicos no puedan seguir sus indicaciones, estoy pensando en…bueno tanto da.
M'agradaM'agrada
Los programas se preparan en la semana de martes a viernes, por lo general de 10 a 13:30 h, para algunos programas más exigentes puede haber un ensayo de tarde o noche (si hay coro). Esto es para todos los directores, sean invitados, titulares, malos o buenos.
Felices Fiestas!
M'agradaM'agrada
Muchas gracias! La segunda pregunta creo que queda discretamente respondida con esa contundente clasificación de directores.
Felices Fiestas también!
M'agradaM'agrada
Jo vaig ser al Auditori disapte i per primer cop d’ençà que no hi és el MESTRE, no vaig anyorar-lo, quin gran director Victor Pablo Perez des d’el meu seient situat en un extrem d’el lateral veia la cara d’el director ,
Quin gran director es V. P. Perez , vaig disfrutar molt i molt amb el concert disapte , la primera part amb Chopin Angelich va fer una molt bona interpretació pero estic d’acort, pot ser una mica fret , pero la segona part meravellosa, quina emoció, la orquestra extraordinària com últimament ens tè acostumats, peró vaig tenir la gran sort d’estar situada a un lateral d’on veia la cara del mestre, no tinc paraules per descriure com a part de les mans dirigeig marcant els tems amb la boca , el cap i els ulls, per primer cop no vaig enyorar al MESTRE OUE. Crec que demanaré als Reis que un dia el tingem de director titular amb la O. B. C. Bones festes per tothom
M'agradaM'agrada
Disculpes , m’he fer un embolic i he començat dos cops
M'agradaM'agrada
Amics Infernem-landaires, em veig venir que a partir de demá no tindré massa temps per a mí ,pertant em plau i es de cortesía felicitar-vos aquestes Festes i desitjar-vos un proper Any i molts anys més plens d’amor,salud,alegría i moltíssima i bona Música, també agraïr de tot cor, i mai em cansaré de fer-ho a tots aquells que ompliu la meva ánima de jubilada amb bona Música i els diversos comentaris, la majoria molt savis,especialment quan venen d’en Joaquim a qui estimo i respecto d’una manera especial… gràcies a tots i ens veiem? molt aviat…Joaquim, José Luis, els Reis s’avançen i demá tindré nou ordinador, sembla que he sigut bona noia , gràcies per el vostre interés, una bona abraçada Nadalenca i molts petons de mil colors per a tots.
M'agradaM'agrada
Bon Nadal, i que el nou ordinador surti ben bó.
M'agradaM'agrada
ja,ja,aixó espero….
M'agradaM'agrada
El domingo lo escuché yo; coincido plenamente, tan solo que la “Manfred”me pareció muy interesante en su conjunto, muy impresionista el segundo movimiento frente al poderío y vigor del primero y del último…¡Gracias Joaquim, por el enlace!
¡Felices Fiestas a tod@s!
M'agradaM'agrada