IN FERNEM LAND

I EL CANTANT DE GENER ÉS, LUDWIG WEBER


Vaig pronosticar que seria baix i, i tant que és un baix!

Apassionant tria la que s’ha produït a can In Fernem Land, al voltant del cantant del mes de gener. Mai m’ho hagués imaginat.

Aquesta ha estat l’edició més votada després de la dels tenors que es lamentaven.

Aquest cop heu votat 55 infernemlandaires i per un moment he pensat que hauria de ser necessària la meva intervenció per tal de desempatar.

Hi han hagut dos vots que m’han agradat molt. Un cop la cosa ja estava decidida que el guanyador hauria de sortir entre el 5 i el 7, hi han hagut dos vots, un al Daland número 1 i un altre al 4, que m’han semblat dues votacions magnífiques, ja que les persones que han votat aquestes dues opcions, decididament perdedores, ho feien amb la convicció absoluta que eren les seves opcions, les que més els agradaven, sabent que no sortirien escollides. Bravo!

Amb això no vull dir que tothom hagi votat pensant en les dues opcions ja inicialment destacades (tot i que la 3 em va sorprendre moltíssim que el primer dia obtingués 2 vots), però el que si he constatat és que un cop les opcions es van posicionant clarament, aquelles i no les totes les altres, son les més clicades i baixades i sembla que alguns de vosaltres hagueu volgut apostar per un dels “cavalls guanyadors”. És una opció, potser 9 versions són masses, però aquesta vegada hi han hagut 3 opcions sense cap puntuació i això no m’ha semblat gaire normal, és la primera vegada que passa, però vosaltres teniu tot el poder i així s’han repartit finalment les vostres votacions:

DALAND 5  23   42%
DALAND 7  22   40%
DALAND 1    4      7%
DALAND 3    3      5%
DALAND 4    2      4%
DALAND 9    1      2%
DALAND 2    0      0%
DALAND 6    0      0%
DALAND 8    0      0%

La versió més antiga era la 2 i provenia d’una gravació de la ràdio de d’Hamburg de l’any 1951, per tant una gravació d’un directe sense públic.

La versió més recent era la 1 i està datada el passat 13 de novembre de 2010 a Berlín.

la versió 6 és del 2009 i prové d’una representació que em va passar l’angelet del ROH.

També eren versions preses del teatre la 3, de l’any 1988 i la 5, la guanyadora de 1955.

Totes les altres són gravacions d’estudi.

Com ja anuncia el propi encapçalament, la versió guanyadora ha estat la 5, i el Daland és Ludwig Weber. La versió emprada, és la mítica del Festival de Bayreuth de 1955 i moltes veus assenyades i erudites parlen d’ella, com la versió de referència de Der Fliegende Holländer. Certament el protagonistes són excepcionals i la direcció és miraculosa. Estem parlant de Hans Knappertsbusch i de Uhde, Varnay,Windgassen Schartel, Traxel i Ludwig Weber assumint el rol de Daland.

Weber va néixer a Viena l’any 1899 i va decidir als 20 anys comença a estudiar cant. El seu professor va ser Alfred Borrotau i al cap d’un any d’haver-los iniciat ja va debutar a la Volksoper de Viena cantant rols menors.

Les característiques rotundes de la seva veu, el situen entre un dels grans baixos de tot el segle XX.  Classificat en la terminologia operística com un baix negre, per la profunditat cavernosa del seu registre greu, va començar a despuntar als inicis dels anys 30, quan després d’agafar l’ofici per a tots els teatres de la geografia germànica, va ser contractar per actuar al Festival de Munic, l’any 1931.

L’Òpera Estatal Bàvara el va contractar l’any 1933 per entrar a formar part de la seva companyia estable. L’any 1936 va ser cridat a la ROH, on hi va fer una carrera estable.

Acabada la II Guerra Mundial va entrar a formar part de la Staatsoper vienesa i entre 1951 i 1962, va ser un dels grans baixos imprescindibles en el Neue Bayreuth, d’on sortosament guardem totes les seves actuacions que ens fan dir, sense por a equivocar-nos i amb una nostàlgica enveja, que baixos com ell, ara són una rara avis, és clar que potser aleshores també.

L’any 1961 va començar a donar classes de cant al Mozarteum de Salzburg i es va retirar definitivament dels escenaris l’any 1965.

Al nostre Liceu va tenir la immensa sort de gaudir-lo les temporades següents:

1951-52 com a Hagen i Landgraf
1954-55 com a Titurel, Gurnemanz, Marke, en la visita del Festival Wagner
1957-1958 com a Baró Ochs
1958-1959 com a Daland, Marke i Hunding
i 1959-1960 com Marke, Osmin i Rocco

Tot un ampli ventall de la seva excelsa galeria de personatges.
Weber va morir a Viena el 9 de desembre de 1979.
Que us sembla si abans de saber qui són els altres baixos, l’escoltem en una cosa poc associada a la seva carrera com el Banquo del Macbeth de Giuseppe Verdi?. La cosa és una mica “exòtica” ja que Weber ho canta amb alemany “Etwas racher, mein Junge” enlloc del habitual “Studia il passo, o mio figlio…Come dal cel precipita” i és clar, grinyola la comunió entre la melodia tan italiana i la pronuncia i dicció tan germànica, però tant el cantant, com la interpretació es fan escoltar. La versió prové de Colònia, dirigeix l’orquestra Richard Kraus i està datada l’any 1954.

Després d’aquest aperitiu ja no us faig esperar més, la resta dels  Daland i per l’ordre que cantaven a l’apunt són:

DALAND 1 Matti Salminen, dirigit per Janowski a Berlin 2010 ( 4 )
DALAND 2 Kurt Böhme, dirigit per Schüchter a Hamburg 1951 ( 0 )
DALAND 3 Robert Lloyd, dirigit per Muti a la Scala de Milà l’any 1988 ( 3 )
DALAND 4 Hans Sotin, dirigit en la versió d’estudi de 1991 per Sinopoli ( 2 )
DALAND 5 Ludwig Weber, dirigit per Knappertsbusch a Bayretuth 1955 ( 23 )
DALAND 6 Hans-Peter Köning, dirigit per Albrecht a la ROH l’any 2009 ( 0 )
DALAND 7 Kurt Moll, dirigit per Karajan en la gravació d’estudi l’any 1984 ( 22 )
DALAND 8 Robert Holl, dirigit per Barenboim en la gravació d’estudi del 2001 ( 0 )
DALAND 9 Giorgio Tozzi, dirigit per Dorati en la gravació d’estudi de 1960 ( 1 )

Em va saber greu lo de Kurt Moll, baix que adoro i que en la gravació que us he deixat el trobo gloriós, de fet, del equip de cantants d’aquella desgraciada gravació, ell és l’únic que m’agrada moltíssim, a part de la direcció que em sembla preciosa, però si us haig de ser sincer, en el cas d’empat, jo hagués votat la versió de Weber i la direcció de Kna és absolutament definitiva.

Ara, us deixaré a Weber cantant Mozart.

En primer lloc l’escoltarem cantant la primera ària d’Osmin a Die Entführung aus dem Serail, ” Wer ein Liebchen hat gefunden”

I ara el seu paradigmàtic Sarastro amb el O Isis und Osiris

Més endavant hauré d’insistir amb Weber, és essencial fer-ho, me’n han agafat ganes preparant l’apunt, Ara tan sols dir-vos que de tot el grandiós llegat wagnerià que ens ha deixat, cal escoltar el seu Rei Marke de 1952 a Bayreuth dirigit per Karajan (ja he dit més d’una vegada que aquella és la meva versió predilecta de Tristan und Isolde, que segurament no vol dir la millor) i el seu impressionant Gurnemanz, potser la millor versió sigui la de l’any 1951 a Bayreuth, sota la direcció de Kna, és clar. Però la llista de coses que caldria escoltar és immensa, començant pel seu Boris i l’imprescindible Baró Ochs, o el Rocco, Gaspar, bufff!!!, decididament n’hauré de parlar un altre dia. És apassionant.

Va ser tan famós el seu Gurnemanz que em permetré portar-vos una anècdota que el mestre Tribó em va fer arribar un dia i que a ell li va explicar el gran baríton Franz Grundheber. Suposo que al mestre Tribó no li sabrà greu que l’esbombi aquí, és molt divertida i em sembla ideal per acabar aquest apunt. Sense canviar una coma de com em va arribar en a mi.

El senyor Ludwig Weber, vienès, era famosíssim a la seva ciutat. No podia anar pel carrer o a un restaurant sense que no li demanessin autògrafs i fotografies. Un dia va agafar el tren i se’n va anar a Salzburg, en primera classe, és clar. Al vagó només hi havia una senyora d’aspecte respectable llegia un llibre. Weber se li va acostar, li va somriure, i ella el va mirar amb cara de sorpresa però va continuar llegint. Weber, que es va sentir reconegut, va repetir el somriure i per aclarir-va dir “Weber”. La dona el va mirar una mica alarmada. I ell va concretar: “Wiener Staatsoper”. Així segur que ella el situaria. Weber es va adonar que la dona ja no llegia, només evitava mirar-lo. Llavors se li va posar davant, mirant a terra i va dir: “No ha vist vostè mai el meu Gurnemanz?” I ella va saltar: “Compte amb el què m’ensenyi perquè disparo el fre d’alarma”.

Deliciosa anècdota, no us sembla?

Si voleu retornar a l’apunt originari d’aquest, heu de prémer AQUÍ

Desitjo que us hagi agradat.

30 comments

  1. Mi tonto ego está muy contento porque su última eleccion fué entre la 5 y la 7 y se quedó con la 7, que fué la que más le gusto a la primera audición. He perdido 🙂 pero con mucho más honor de lo que me esperaba.

    Me gustaron todos los impares, salvo el 3. Puede que lo del caballo ganador influya al final, pero yo diría que esta no ha sido de las veces en que muchos se quedan sin votos por no poder dar más que uno, porque al menos en mi caso el 5 y el 7 destacaban sobre todos los demás casi tanto como lo hacen en el resultado final

    Y tú, vuelta al trabajo, como si nada, a por los dos millones … 🙂

    M'agrada

  2. Aquesta vegada he dubtat molt, i he hagut d’escoltar-les moltes vegades. Quina feinada! al final el vot cap a Moll, però me n’alegro molt també pel campió.
    De l’anècdota, molt divertida, què va passar després??

    M'agrada

  3. colbran

    He tenido la inmensa suerte de no reconocer a nadie, como me suele suceder habitualmente, pero mi elección fue para el 5, sin pensarlo un segundo. Es la interpretación tanto vocal como musical que más me gustó en la primera escucha y también en la segunda.Y qué casualidad! ha sido Ludwig Weber, mi primer “Holandés”, mi primer “Rocco” y sobretodo mi primer y mejor “Osmin”, los tres roles vistos en el Liceu en 1959 y 1960. Aún recuerdo la frase en catalán que como morcilla incluyó en “Die Entführung aus dem Serail” respecto al vino. Qué voz, qué musicalidad y qué actorazo! Eso sí que era un bajo y no estos barítonos camuflados de hoy día.

    Estoy muy contento de que haya sido el más votado y que yo le haya escogido porque hacía años que no había oído hablar de él y como dice Joaquim es uno de los mejores bajos del siglo XX, sobretodo cantando Wagner y Mozart, pero sin desmerecer en su extraordinario Ochs, bajo la dirección del eminente Erich Kleiber, en la reconocida grabación Decca. Yo no le ví en ese rol en el Liceu y tanto que lo lamento.

    Enhorabuena a mi admirado Ludwig Weber, dignísimo representante de la cuerda de bajo, mi preferida entre todas las voces masculinas.

    M'agrada

  4. Molt bona l’anècdota!!! Em recorda la que Barenboim, en una entrevista a la ràdio, va explicar que li havia passat en un restaurant de Barcelona:

    Mentre sopava, Barenboim va observar que un veí d’una de les taules del costat no parava de mirar-lo fins que, per fi, aquest darrer es va aixecar i s’acostà davant el músic. Somrient mentre es buscava a la butxaca de l’americana un bolígraf, que sempre duia a punt per signar autògrafs, Barenboim va acabar explicant que va rebre tota una lliçó d’humilitat quan aquell bon home li va demanar, educadíssim, si li faria res dir-li quin era el plat que estava menjant, ja que li feia molt de goig i, segons de què estés fet, també el demanaria.

    M'agrada

  5. Kenderina

    Yo he votado al 3 😉 No sabía quien era porque para reconocer bajos soy absolutamente inutil pero ahora que lo sé no me extraña que le votara pues Robert LLoyd me gusta muchisimo siempre 🙂

    M'agrada

  6. joaquim

    Al tornar a escoltar al “gran” Ludwig Weber, m’emociona. Es tracta d’una veu noble, ampla
    d’autentic baix, i d’una musicalitat extrema.
    Gràcies per recordar veus inoblidables, pero que
    amb el transcurs dels anys, s’allunyen. No ens
    ho podem permetre. Son molt presents i mereixen
    el nostre tribut d’admiració.
    Em recordo de les seves interpretacions al Liceu
    l’any 1959 amb els rols de Marke i Hunding.
    Impresionant com a Osmin, el 1960-
    Una vegada més, moltes gràcies, Joaquim.

    M'agrada

  7. dandini

    Ara per fí. Be , no vaig votar pero sí que els vaig poguer sentir tots d’una passada.Em passa una mica com a la Kenderina ,les veus de baix em costen més de reconeixer Els baixos en repertori germànic sempre els acostumo a trovar una mica dusos,rocosos…Deu ser per aixó que ens agrada tant Kwang Chul Young que és l’antipoda del problema.De la llista proposada hagués votat Kurt Moll que posseeix una veu rotunda i tova i una musicalitat fora de serie.Les seves facultats són inferiors a les de Weber pero desde el punt de vista musical el resultat es força més precís(la gravació d’estudi també ajuda,está clar).Aixó sí haig de reconeixer que en els fragments del Rapte i La Flauta Ludwig Weber está fabulós(un 10) i bastant estrany com a Banquo.Les anècdotes de Barenboim i Weber m’han fet riure molt.Espero que la cosa no decaigui i que l’any 2011 estigui ple d’alegria i rialles per a tos els infernemlandaires.

    M'agrada

    • Hola dandini, ara he vist que els teus comentaris havien anat a parar al correu spam, no sé el motiu, però a vegades succeeix.
      Bé, aquí ja saps que no es tracta de saber qui són, la cosa està en triar el que t’agradi més. Si haguessis votat, segurament s’hauria produït l’empat.
      Bon any també per a vosaltres.

      M'agrada

  8. No en vaig coneixer cap,però a la hora de votar ho vaig fer per al número 7,que ara me assabentat que era el Moll. Moltes felicitatsal guanyador i sense saber-ho vaig triar al 2º.
    Una altre dia aniré més segura ,la veritat es que tots eran molt bons.
    Una abraçada ben cordial

    M'agrada

  9. MercedesPa para mirera Arnó

    `Por fín he tenido la suerte de poder oir la música, todo el día porfiando, y nada, ahora que yá son las siete PM lo he conseguido. Esto demuestra que hay que ser constante siempre. Esta vez no he ganado por un solo voto, peró me gusta que sea Weber , afortunadamente tengo todas sus gravaciones más gloriosas, pude verle y oirle en el Liceo infinidad de veces. Peró el caso es que Kurt Moll para mi es un gran referente ,cuando vino al Palau a cantar Parzival junto al gran cantante JOHN WIKERS Y DUNIA WEDZOVIS,perdón , el apellido está mal escrito, es imperdonable este error.Era (comoes lógico en plan concierto)) estuvimos charlando mucho rato y muy amablementr me fue presentando a los demás cantantes por cierto todos ellos muy atentos y amables y lo más lmportante, nada DIVOS al contrario. solo uno se mostró orgulloso y muy desagradable TEO ADAMS .
    Desde entonces le tengo en gran estima,su voz se me hizo muy familiar sin reconocer que se trataba de el, también reconoci la voz de Weber muy familiar peró no pense que era el,será que voy perdiendo mis facultades, que tampoco sería nada ex traño. Referente a las voces de bajo!!!! Hay algo que sí me hace pensar , en serio, después de escuchar a 9 bajos seguidos no no hay forma de catalogar como bajo, bajo, a Simon Orfila como es posible? será quizas como la famosa COLBRAN ? NO SÉ para mi es un enigma. O yo ya no estoy para esos trotes como dicen?
    Perdonadme , queridos amigos de in fernem Land,Os felicito a los que habeis acertado, y especialmente al autor de ese maravilloso bloc
    Merceded

    M'agrada

    • Benvolguda i estimada Mercedes, tan sols li puc dir una cosa, no m’imagino a cap dels 9 baixos que cantaven de manera excel·lent l’ària de Daland, cantant el dificilissim rol d’Assur que tan dignament canta Simon Orfila.

      M'agrada

  10. MercedesPa para mirera Arnó

    Referente a la anécdota de Weber, en mis años de juventud me contaron otra como esta, solo cambia el personaje pues se trataba del famoso TITTO RUFA. Cosas de los años. Mercedes

    M'agrada

  11. El pitjor pianista del món

    Suposso que faré riure però jo, com que .
    no en sé, ho faig així:
    1. Veu molt clara, m’agrada força (Salminen). És el meu vot.
    2. Veu greixosa (Böhme).
    3. Molt baixa i fosca (Lloyd).
    4. No m’agrada (Sotin).
    5. Varonívol (Weber).
    6. Veu fosca (Köning).
    7. Segur de si mateix (Moll).
    8. Veu lletja (Holl).
    9. Fosc (Tozzi).
    És un sistema com un altre qualsevol.

    PS: Moderador, se’t veu més content.

    M'agrada

    • Estic fet unes castanyoles!!!
      Demà retorno a la feina.
      Ha, ha, ha, ha, ha
      El sistema està bé, del que dedueixo que t’agraden les veus clares.
      Gràcies, com sempre, per participar.

      M'agrada

  12. dandini

    Sento que apareixi el meu comentari repetit.Algú pensará que soc un plasta…(jajaja).Si es possible esborra el primer i deixa el segon.En ell parlo d’un cantant molt bo que va neixer a la remota Corea,on per lo vist hi ha una afició a estudiar i escoltar Òpera increible.M’has tornat a fer riure molt amb lo de les castanyoles.Per cert que jo demà també torno a la feina.(jajaja)

    M'agrada

  13. KÀTIA

    Estic gairebé segura que vaig votar el 4.La veu de baix m’agrada molt però sí que es cert que quàn en portes uns quants em lio.De fet em van agradar tots,però el que més el 4.
    Bona nit

    M'agrada

  14. Vaig votar Moll, però m’encanta que hagi guanyat Weber. L’única llàstima d’aquest enorme baix és que la majoria dels seus registres ja el van agafar gran. Això sí, va tenir l’honor de formar part d’aquells cantants que van haver de “picar pedra” als primers anys del Nou Bayreuth: per exemple, assumint totes les funcions com a Gurnemanz, Marke i Fasolt el 1953.

    Vull recordar també que quan ja estava en retirada el gat vell de Wieland li va donar el Kothner dels Mestres, un paper sovint discret que va posar en primer pla fent-lo groller, pompós i estrident. Es veu que a l’escena del consell treia un assortiment de la botiga (Kothner és flequer) i començava a menjar ignorant el pobre Walther.

    M'agrada

  15. Glòria A.

    Doncs per segona o tercera vegada torno a coincidir amb el nostre amic José Luis, vaig votar en K.Moll i els pócs dubtes van ser entre el 5-7-9, el que vaig suprimir a la primera volta va ser el 3, `així que també penso que he perdut amb certa dignitat….. i ara , dieu-m’he ignorant però quan més els escolto més m’agrada el que vaig escollir, el 7 es a dir en K.Moll serà que som una mica tossuts José Luis…?

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: