IN FERNEM LAND

INVERNIZZI I BASSO CANTEN EL STABAT MATER DE PERGOLESI


Il Complesso Barocco - Alan Curtis

Altre cop el Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi,aquesta joia de la música, visita In Fernem Land i de ben segur no serà l’última.

Aquest cop els protagonistes són, el prestigiós grup Il Complesso Barocco dirigit pel director nord-americà Alan Curtis i les solistes Roberta Invernizzi (soprano) i Romina Basso (mezzo).

Aquesta música bellíssima em va bé per treure’m del cap, ni que sigui tan sols mentre l’escolto, les cabòries que em neguitegen darrerament. El poder terapèutic és miraculós.

Pel que fa a la particular direcció de Curtis i a la versió vocal de la soprano milanesa i la mezzo friuliana, m’ha semblat en molts moments, excessivament seca i a batzegades, i allà on em sembla que hauríem de trobar un lament, hi trobo un conflicte, tot i així la versió m’interessa precisament per aquesta aproximació bastant diferent al que estic acostumat a escoltar i en tot cas, tot reconeixent que pot no agradar a tothom, ja m’ho direu, doncs us deixo l’enllaç per baixar-vos l’arxiu (feia molts dies que no us regalava res).

Però per anar fent boca escolteu a Romina Basso cantant l’agitada versió del “Quae maerebat et dolebat”

Romina Basso (mezzosoprano)

La versió prové d’un concert celebrat el passat 12 de gener a l’Auditori del Museu del Louvre de Paris.

Aquí teniu l’enllaç:

Stabat Mater G.B.Pergolessi Roberta Invernizzi-Romina Basso-Il Complesso Barocco- Alan Curtis mp3

Roberta Invernizzi (soprano)

Mentre la versió va baixant, ara us deixo escoltar a les dues cantants en el fragment Sancta mater, istud agas

La gravació prové de la retransmissió de Radio France

Que passeu un bon divendres.

18 comments

  1. branca

    Un començament de luxe per un dissabte gris i ensopit: Pergolesi. M’agrada preferentment la soprano Roberta Invernizzi. I vaig gaudir amb un dels seus darrers treballs “Donne barocche” cantant sonates, laments, etc. d’algunes autores del Barroc.
    Un bon cap de setmana per a tots.
    Una abraçada,
    Carme

    M'agrada

  2. Gràcies ,per fer-nos escoltar aquet Stabat Mater que si que es preciós en contra del de Rossini ,no
    t’enfadis perque ja sé que tú ets de Rossini.Però no hem negarás que comparant els dos Stabat Mater el millor es el Pergolessi. Una abraçada

    M'agrada

    • colbran

      Ay, ay, ay! Mejor, peor… Yo diría diferentes. El “Stabat Mater” de Pergolesi es precioso y el de Rossini también y, además, éste requiere cuatro voces, no dos, con lo que los temas se pueden repartir entre soprano 1, soprano 2 (o mezzo-soprano), tenor y bajo (o barítono grave) y es más variado de colores vocales. El “Amen” del de Rossini, si está bien ejecutado, como tuvimos la suerte de verlo en Pesaro hace ya bastantes años, hace levantar al público de su asiento, como ocurrió en esa interpretación dirigida por Alberto Zedda. En 2009 vimos otra versión dirigida por el mismo maestro y no fue lo mismo. Muchas veces la calidad intrínseca de una pieza se ve desmerecida por una interpretación poco acertada y viceversa.

      M'agrada

    • Perdona Angels, el de Rossini és preciós, malgrat no sé ben bé un Stabat Mater, al menys en la majoria dels seus números, però preciós ho és molt.
      Aquesta versió, com ja he dit, tampoc em sembla molt Stabat Mater, però m’agrada.

      M'agrada

  3. Marta B

    Moltes gràcies, Joaquim! Ja l’estic escoltant i tens raó és una altra manera d’interpretar aquest Stabat Mater, a mi també em sembla que van a batzegades. Personalment, hi ha altres versions que m’agraden més.

    M'agrada

  4. Joaquim,
    Tinc una gran feblesa per Pergolesi. El seu Stabat Mater em sembla d’una bellesa inigualable.
    El comentari que fas d’aquesta versió no m’engresca gens a escoltar-lo. El temps és or i jo sóc una incondicional del que canten Barbara Bonney y Philippe Jarousky. Quan l’escolto crec en la força sobrenatural de l’Art.
    Gràcies!

    M'agrada

  5. Me gusta muchísimo el de Rossini, pero quiero echar un cable a Angels: Si jugasemos a ese juego (agotador) de “escoje uno porque no hay más remedio “… ella se queda con Pergolesi

    Diferentes, como dice Colbran, no ya el de Rossini y este, sino tambien esta versión respecto a las mas “normales”. Y el Quae morebat, tan turbo-diferente que para que me gustase tendría que desconocer el “original”

    M'agrada

  6. Bé potser no me espresat amb tota la cura necessaria però vaig escoltar aquesta última versió del de Rossini i no hem va acabar de fer el pés (es el que va dirigir en Pappano ).Aixis com en el Requiem de Verdi hem va agradar molt en el Stabat no hem va fer ni fred ni calor.Respecto totes les opinions i només dic el que hem va semblar a mi.Segurament en el 1º comentari no he estat prou subtil.Gracies i !bona nit! i una abraçada

    M'agrada

    • colbran

      El “Stabat Mater” que ha dirigido Pappano con cuatro estrellas de la lírica actual no está a la altura de la obra. Probablemente a Pappano no le va Rossini. De esa grabación sólo me gustó de verdad Ildebrando d’Arcangelo. Y que conste que fui de los primeros en comprarlo porque me esperaba lo máximo, pero es la versión más floja de cuantas tengo. No tiene auténtico sabor rossiniano.

      La versión que vimos en Pesaro con Iano Tamar, Daniella Barcellona, Gregory Kunde y el inefable Alastair Miles (el único flojo de los cuatro), dirigidos por Alberto Zedda fue de casi reclinatorio (el casi es por culpa de Miles), pero aún no ha salido grabación del mismo y eso que el ROH acostumbra a editar sus espectáculos en CD y algunos también en DVD.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: