IN FERNEM LAND

AVUI UN REGAL LUXÓS, LA MONTSERRAT CABALLÉ DE 1966


De tant en tant la necessito per tornar a fruir i gaudir de la seva veu, de la seva prodigiosa tècnica i del seu cant magisterial. Avui un regal luxós.

Són necessitats sobtades que no tenen explicació possible. És ben veritat que podria portar-vos, com acostumo, coses de l’actualitat més rabiosa, però després d’escoltar aquest petit concert que avui us porto i regalo, no he pogut per més que quedar novament captivat pel seu art, mentre m’envaeix una certa enyorança i decidia que això ho havia de compartir amb tots vosaltres, impossible resistir-se.

A Montserrat Caballé, situada allà dalt de la trona, sembla que de mica en mica l’hem anat acceptant en la seva trista decadència, oblidant els gloriosos anys, quan va cimentar el prestigi del seu art. Part de la culpa la té ella mateixa, però ara no vull tractar aquest tema que tampoc ens portarà en lloc i en cap cas ens hauria de fer oblidar el millor del millor que ens va regalar.

Lluny del habitual belcantisme on tota la vida l’hem encasellat, avui us la proposo cantant Beethoven, Mozart i Weber a l’any 1966, quan la veu ens mostrava una salut i una bellesa esclatant i insultant, tot just un any després d’haver enlluernat als novaiorquesos amb aquella llegendària Lucrezia Borgia per la història.

El 17 d’abril de 1966 Montserrat Caballé va participar en un concert al Philarmonic Hall Festival, de New York, acompanyada per la Philarmonic Hall Orchestra i el pianista John Atkins, sota la direcció de Thomas Dunn.

Aquest és va ser el programa:

1- Beethoven: Ah! Perfido. Op. 65.
2- Mozart: Nehmt meinen Dank. K. 383.
3- Mozart: Ch’io mi scordi di te. K. 505.
4- Weber: Oberon, Ozean, du Ungeheuer!.

A part del gloriós estat vocal, com podreu comprovar ben aviat, no em negareu que les obres tenen l’interès addicional, del poc sovintejades durant la seva carrera i per tant, les poques gravacions que disposem en la veu i art de Caballé.

L’escoltarem per blocs i en uns Youtubes, gentilesa de , començant per l’obra de Beethoven, on es sorprendrà amb un incisiu recitatiu i unes subtileses tan sols a l’abast dels escollits. Veu miraculosa.

Ara les àries de Mozart, Nehmt meinen Dank. K. 383 i el K 505, Ch’io mi scordi di te, acompanyada per John Atkins en la part del piano. Va ser una veritable llàstima que Caballé no sovinteges al geni salzburgués, ja que cada vegada que he escoltat el seu Mozart m’ha meravellat.

I finalment en l’obra de Weber, on Caballé de manera absolutament captivadora i amb força inusitada, canta l’ària de Rezia d’Oberon de Carl Maria von Weber

Com que estic segur que us heu quedat garratibats a la cadira (com jo), us deixaré l’enllaç per descarregar-vos aquestes quatre perles, tot esperant que us faci tan feliç com en a mi.

Concert Montserrat Caballé 1966 NY mp3

Què tingueu un bon dia, estic segur que aquesta santa ho farà, si més no, més fàcil.

 

30 comments

  1. Y yo me pregunto, ¿cuándo y POR QUÉ empezó Montserrat a hacer “la Caballé” (vocalmente hablando, me refiero, porque respecto a lo demás, por mí como si se hubiera vestido con la bandera del Betis)?

    No sé si me explico…

    Mks.

    M'agrada

  2. Un regal extrordinari. La Caballé ha sigut una de (per a mi “la”) les més grans i l’hem de reivindicar sempre, no només en el repertori belcantista, sino en infinitat de papers operístics i cultivant el lieder i la cançó. Moltes gràcies!

    M'agrada

      • Me refiero a esa proyección tan particular que no tenía en los primeros años, probad a comprobar los vídeos/audios que ha colgado Joaquim, sobre todo el segundo y el tercero, con otros de ocho o diez años después (por ejemplo la Lucia con Carreras en disco). Al principio no atacaba las notas tan de garganta, ni oscurecía ni nasalizaba sin necesidad. En suma, al principio no emitía ese sonido tan “Caballé” que la identifica en cualquier grabación y que a mí francamente no me convence.

        En fin, para gustos los colores, 🙂

        M'agrada

  3. alex

    No estoy de acuerdo Joaquim en lo que manifiestas de que la propia Montserrat es culpable de lo que está haciendo con sus actuaciones en esta decadencia vocal de los últimos años.
    Conozco bien el tema Caballé, no puedo profundizar publicamente en él pero aquí habría que hablar del entorno que rodea a la propia Montse. Hasta aquí puedo hablar .
    La Caballé en el conjunto de su carrera y descartando estos últimos años, es realmente una GLORIA de la lírica mundial y ella SI que ha sido y es Reina no solo del Liceu ( pese a las pancartas vistas en la ultima BOLENA, lamentables por cierto) sino de montones de teatros de ópera de todo el mundo

    M'agrada

  4. saisbcn

    Quin regal!! Gràcies Joaquim. Coincideix que aquests dies la estem veient i escoltant a casa junt a F. Mercury a qui el menut acaba de descobrir…jeje! Bona ocasio de escoltarla una mica mes!! bon dimecres a tothom!

    M'agrada

  5. joaquim

    Corprès, esmaperdut i garratibat ! i esborronat.
    Quina meravella. Com bé dius, de quan en quan, es necessita fer un xic de retrospectiva i “carregar les piles” amb moments d’aquesta envergadura.
    Gràcies, Joaquim, per compartir-ho amb tots nosal-tres.
    És un regal carregat d’emocions.

    M'agrada

  6. joaquim

    Afegeix-ho més agraiments per les dues versions del duet de “Il Barbiere di Siviglia”, de Rossini, amb Sesto Bruscantini i Victória de losÁngeles i amb Teresa Berganza. Francament deliciós.

    M'agrada

  7. Jo estic garratibada pel mal d’esquena. Només em faltava escoltar aquestes joies per acabar de quedar clavada a la cadira.
    Montserrat Caballé: Sempre fòra de serie. Gran entre les grans del segle XX.
    Gràcies, Joaquim per un regal tan ben triat.

    M'agrada

  8. Galvany

    Gracias Joaquin por este regalo de la Caballé, como bien sabes es mi favorita y he disfrutado mucho de este concierto. Efectivamente como bien dices su estado vocal era glorioso.

    M'agrada

  9. colbran

    Esta madrugada escuché el “Ah, perfido!” y el “Nehmt mein Dank”. Tanta belleza no se puede escuchar seguida, hay que dosificarla.

    Ahora estoy escuchando el “Ch’io mi scordi di te”, que es una de mis arias de concierto preferidas de Mozart, si no la que más. Yo diría que dispongo de estas piezas en alguna edición en LP, pero quizás estoy equivocado. De la Caballé me compraba todo cuanto aparecía en el mercado. Al principio grababa para la firma Vergara que en USA distribuía RCA. Es cuestión de que lo compruebe, pero ahora prefiero escuchar estas maravillas.

    Qué voz tan hermosa y sedosa, con ese centro tan ancho y ese registro grave que tantos le han negado y con esas incursiones al agudo limpias y consistentes, por no hablar de esos pianos/pianísimos utilizados con sabiduría y sin abusar de ellos.

    Por último esta auténtica prueba para las sopranos dramáticas que es “Ocean, Thou mighty monster!” y que ella interpreta desde su categoria de soprano lírica próxima a spinto, sin obviar ninguna de las dificultades que presenta de afinación y cambios de registro, con agudos de auténtica fuerza dramática.

    Una auténtica gozada que sabe a poco y justifica por qué llegó donde llegó y fue y es reconocida mundialmente como una de las mejores cantantes del siglo XX; yo diría de las dos o tres mejores cantantes del siglo pasado.

    M'agrada

  10. Avui, m’he tornat a escoltar aquesta glòria i ara que Awake ens ha aclarit el misteri, crec que té part de raó, però també és cert que els cantants a mida que passen els anys, s’acostumen a habituar-se als seus propis tics.
    En qualsevol cas l’estat de la Caballé al 1966 era immillorable.
    Alex, no discutirem ara de coses que més aviat embruten la gloriosa carrera de Caballé, però per molt pressionada que estigui pel seu propi entorn familiar, ella ho hagués pogut fer amb més dignitat, al cap i a la fi, ella era la gallina dels ous d’or i podia imposar el que hagués volgut. El final de la seva carrera, ha embrutat momentàniament la cabdal aportació d’aquesta senyora a la història de l’òpera.
    Carlos R, a la columna de la dreta, prement la foto de Bruscantini. ja em diràs el què.
    Gràcies a tots vosaltres i a ella, és clar, per fer-nos-ho passar tan bé.

    M'agrada

  11. Josep Olivé

    Catxis! He estat fora tota la setmana i m’he perdut participar en aquest post.
    Ho faig ara perque me’s irresistible no escriure unes paraules sobre una artista capdal.
    En els seus anys gloriosos no frequentava encara el mon de l’òpera. Frequentava ja de molt jovenet els concerts de musica clàssica però el meu descubriment de l’art operístic va ser mes tardà.
    No tinc per tant consciencia de grans actuacions en viu i en directe de la Caballé. Això que m’he perdut. Però tinc un munt de gravacions ara d’ella i renoi, quina veu! Hi han aries que ningu les ha cantat com ella, ningú.
    Es veritat el que diu Awake (despres de l’oportu aclariment perque no entenia res). Els característics cops de gola de la Caballé potser eran adequats en recitatius o aries de bravura, però es ben veritat que va exegerar la seva utilització, i era (es) l’unic d’ella que no m’agradava gens.sentir-li.
    Gràcies per aquest post Joaquim. Sentir Mozart i Beethoven, dos compositors tant estimatats per mi, en la veu d’aquest autèntica diva, es tot un luxe, una delicia impagable!

    M'agrada

  12. Retroenllaç: Perfidia | Ancha es mi casa

  13. Disculpa, Joaquim; me fui directamente a escuchar el final del Oberon y está incompleto; el archivo de audio me indica que dura 29 min y 20 seg. ¿Se podría revisar? Gracias por todo y te dejo un enlace, en plan trueque, del Don Carlo del 71 en el Liceu que he encontrado a 320 kbps. y dividido en pistas, que seguro que tú ya tienes, pero por si alguien no, pues que lo disfrute.
    Saludos…

    M'agrada

      • Ahora sí, y con las pistas divididas…¡fantástico!
        Muchísimas gracias y, por cierto, me apunto al club que quiere más vídeos de Montse con calidad ‘Colbran’, en concreto la “Salome de la plataforma”, la “Walküre” y la “Isolda”, cosecha del ’86 y ’89 respectivamente, e incluso la “Armide”.
        Según los créditos de la Caballé en ‘imdb.com’, los “Don Carlo” ’72 y “Vespri” ’74 del Met, sí fueron televisados, ¿qué alma podría compartir esos tesoros?
        Yo he encontrado el “Trovatore” ’72 en formato dvd (y con omnipresentes subtítulos en hiragana), si te interesa, los enlaces están en ésta página, hacia abajo del todo:
        http://www.todoperaweb.com.ar/musica_878.html

        M'agrada

      • Iremos viendo lo que se puede hacer al respecto, ahora bien, de ese Don Carlo i de I Vespri del MET no tengo ni idea de su existencia videográfica, lo cual no significa que no existan.
        No incluí en el homenaje las óperas alemanas que mencionas ya que esa Salomé no me parece buena y Die walküre e Isolda son del Teatro de la Zarzuela, y el homenaje era del cincuentenario en el Liceu.
        Gracias de nuevo por el enlace.

        M'agrada

      • Ho sé, ho sé; simplement ho deixava com a suggeriment per si teniu ganes de posar-los, tal vegada per a l’aniversari de Montse a l’abril.
        Quant a la versió de “Salome”, em sembla que guanya punts quan baixa la plataforma…
        Gràcies de nou a tu pel ‘blog’.

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: