Ahir, tornant a casa després del fantàstic concert que ens va oferir Daniele Gatti al capdavant de l’Orquestra Nacional de França, em van venir una sèrie de preguntes i dubtes al cap i no vaig saber donar la resposta, ni sortir de l’atzucac de manera correcte, en cap dels casos.
Nosaltres que som una Nació, també tenim una orquestra simfònica, l’OBC, que amb el seu quilomètric nom (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), va assolir la titularitat Nacional de Catalunya quan la Generalitat va entrar a formar part del seu Patronat i va perdre definitivament l’entranyable OCB (Orquestra Ciutat de Barcelona).
Fins aquí cap problema, però quan penso amb les activitats que l’OBC actual fa, no acabo de veure que aquestes tinguin la categoria que l’orquestra es mereix, vull dir que limitar-la a una temporada a l’Auditori de Barcelona, amb alguna sortida a Lleida, Tarragona i Girona, i de tant en tan gravar un disc, normalment de curta projecció, no em sembla prou bagatge, tenint en compte la categoria i el nivell assolit i les possibilitats que hauríem de tenir per projectar-la.
Ara que el debat cultural es comença a bellugar arran de les retallades pressupostàries que afecten sobretot als grans equipaments nacionals, potser caldria que ens aturéssim a pensar en el model cultural que volem, en la projecció internacional de la nostra cultura i el que estem disposats a invertir, tot esperant el retorn dels beneficis.
Jo penso que això és possible si som capaços de mirar més enllà de la despesa que suposa mantenir l’Auditori amb l’OBC com a vaixell insígnia, el Liceu, el MNAC, el MACBA, el TNC i altres equipaments imprescindibles per tots els catalans i necessaris per posicionar-nos en el lloc on ens correspon.
Hem tingut i tenim governs que han cregut i creuen que obrint uns projectes d’ambaixades a unes quantes ciutats del món, ja ni ha prou per fer-nos un lloc en el panorama internacional i jo en canvi, estant segurament molt equivocat, penso que una gira internacional ben projectada, amb l’OBC generaria una imatge infinitament millor del País. Com també crec que fitxar un director de prestigi, que treballi intensament l’Orquestra Nacional, crearia un pol d’atenció mediàtica molt més important i productiu. Qui diu l’OBC pot dir qualsevol de les prestigioses institucions que nodreixen el nostre teixit cultural.
Per què som tan curts de mires?, per què ens acontentem amb un anar fent, digne però modest i de poca volada?. Tot sempre tan local i de consum intern. Tenim poca presència externa a nivell polític, no ens deixen més, d’acord, hem de pensar en altres empreses, però ara això aquí no toca, aleshores per què no apostem per utilitzar els punts forts de la nostra cultura per propulsar-nos?
Que no ens retallin les temporades del Liceu, ans el contrari, que ofereixin espectacles d’alt nivell artístic, que serveixin d’aparador magnífic per mostrar-nos i alhora siguem capaços d’atraure gent de tot el món interessada a visitar-nos, tot descobrint un gran equipament, una ciutat i una nació al darrere i que el Liceu no es conformi amb una proposta rídicula, en versió de concert i retallada, com és el Faust inaugural de l’any vinent. Ens hem de fer dir Si Senyor i si per això hem de retallar un títol que és mereix tots els honors i ser representat amb tots els ets i uts, es fa i no s’opta per una solució que no satisfà a ningú i que ens dóna una imatge de can misèries.
Hem de cercar i atreure un altre tipus de turisme, deixeu-me dir que molt més sel·lecte i productiu, que aquest altre que inunda actualment la ciutat i que és com una replica post moderna als guiris que fa més de cinquanta anys van començar a venir atrets pel sol, els toros, la sangria i un cert exotisme tercermundista i poca cosa més.
No hem aprés gaire en tots aquests anys i ara ens veiem desbordats per una mediocritat amb espardenyes i samarreta que passeja Rambla amunt i Rambla avall fent fotografies de les paupèrrimes estàtues humanes o fent un tomb amb el bus turístic i que de ben segur, en la majoria dels casos no s’aproparan mai al Liceu, a l’Auditori, al MACBA o al Palau, si no és per assistir al inefable Concierto de Aranjuez acompanyat del espectacle de flamenc de torn. Una paupèrrima aposta, no us sembla? Una proposta que diu ben poc de nosaltres, o potser diu molt?
El mateix podríem dir dels grans centres d’art, generadors d’exposicions i grans mostres que atraurien un públic altament interessant. Si ens retallen tot això, com serem capaços d’atreure gent que ens porti divises?, donant més llicències a pubs anglosaxons que aglutinen el bo i millor d’un turisme de cervesa i comiats de solter/a, per 60€ el cap de setmana de disbauxa ciutadana?
També podríem parlar d’invertir en la industria audiovisual, en el cinema, que ja ha demostrat que tenim prou talent i professionals per projectar-nos tots sols, sense necessitat de morir ofegats en l’anonimat.
Els nostres polítics creuen que col·locant Nacional al darrera de qualsevol dels grans equipaments ja ni a prou per assemblar-nos a les nacions de veritat, però continuen tractant-los com si fossin equipaments municipals que han de servir per distreu-re als catalanets i catalanetes de les cabòries quotidianes i a algun despistat o inquiet turista que passava allà en el moment oportú.
Si continuem mirant la cultura com una activitat de lleure subvencionada mentre hi hagi superàvit i que ha de desaparèixer quan vagin mal dades, mai serem una Nació.
La cultura és tan necessària com qualsevol altre de les conselleries de la nostra estimada i necessària Generalitat, i no pot ser aquella que va a la cua recollint les engrunes.
Si no apostem per la creació i el desenvolupament seriós de les nostres capacitats culturals, estem morts, acabats o decididament condemnats a ser uns provincians victimistes amb ínfules de no sé pas què.
No podem exportar tecnologia, ni industria nacional (ens ho venem tot) però si cultura, hi som a temps
I sí, com deia ahir i com que somiar no costa res, vull al mestre Gatti dirigint l’OBC, i avui no el vull per un cap de setmana, com us vaig dir, avui m’ho he repensat millor i el vull com a Director titular, per què no?.
Parlava el president Mas del Govern dels millors, això està per veure, però per què no apliquem la mateixa formula. Vull als millors per portar endavant les grans infraestructures, ja siguin polítiques, econòmiques i òbviament les culturals.
No estic demanant el model Les Arts de València, fet a cop de talonari, deficitari i poc arrelat a la ciutadania, una façana magnifica però sense els fonaments necessaris per mantenir-se, estic demanant quelcom molt més fonamentat en unes institucions ja existents, arrelades i que ens facin créixer, tot donant-nos el màxim prestigi al màxim nivell. Ambiciós, és clar que si, però possible o millor encara, necessari.
El proper dilluns 21 de març a les 7 de la tarda, davant del MACBA (Plaça dels Àngles), s’ha convocat una manifestació encapçalada per un contundent NO retalleu la Cultura.
Us deixo els 7 punts de la convocatòria així com les Institucions convocants.
1. La Cultura no és una despesa, és una inversió. La Cultura és una font de riquesa econòmica i fa una important contribució al PIB.
2. Retallar o estalviar en Cultura és un greu error. Ens farà més pobres. El desmantellament de part del teixit industrial cultural o la retirada de les inversions per a la recerca i la creació artística (R+D+i de la creació), frenarà la competitivitat, la recuperació general i … postergarà un repte ineludible: la generació d’un nou model d’economia productiva basat en el coneixement (Educació+Ciència+Cultura).
3. Catalunya és un dels països del nostre entorn que destina menys recursos públics a la Cultura: només el 0,98% del pressupost general. Una nova retallada ens allunyarà encara més dels estàndards europeus.
4. El retall obligarà a les institucions (nacionals, locals, privades) a reduir l’activitat i les programacions. Qui acabarà pagant el retall i la crisi seran els artistes, els creadors, les companyies i els agents més febles i els nous emprenedors. Augmentarà l’atur i la precarietat en el sector cultural. Es perdran oportunitats i la recuperació serà difícil i en alguns sectors irreversible.
5. La retallada obligarà a augmentar el preu de les entrades a espectacles, concerts i exposicions i limitarà –d’aquesta manera- els drets culturals d’accés universal a la Cultura recollits al nostre Estatut d’Autonomia.
6. La retallada forçarà la privatització d’equipaments o programacions situant una bona part de l’oferta cultural sota la lògica del mercat i les audiències.
7. La cultura és la cara visible d’un país, allò que de forma més concreta i particular el caracteritza i l’identifica entre els veïns i en el context històric i social, i més encara en el cas de Catalunya, que per raons polítiques té ara mateix disminuïda la gestió d’altres recursos. La cultura no és un luxe, ni un caprici, ni una frivolitat, ni una conseqüència del progrés i el benestar, sinó un dels seus motors i senyals més prominents, i cap comunitat que es prea ella mateixa deixa de posar-la en un lloc destacat entre les seves prioritats.
Convoquen:
Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)
Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)
Associació Catalana de Tecnologies per la Interpretació en Viu (ACTIV)
Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC)
Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC)
Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC).
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Associació de Fotògrafs Professionals (AFP)
Associació de Museòlegs de Catalunya
Asociación Producciones Callejeras
Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC)
Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC)
Associació Professional d’Il.lustradors de Catalunya (APIC)
Guionistes Associats de Catalunya (GAC)
Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona
Sindicat de Guionistes de Catalunya (SiGC)
Em sembla que amb aquests convocants, molt respectables, poca mobilització es produirà. Hi manquen les institucions capdavanteres, les grans infraestructures, la majoria dirigides per càrrecs polítics en perill de ser destituïts l’endemà, poca cosa s’assolirà. No us ho sembla?
IN FERNEM LAND 
Vull crear polèmica i tinc clara la meva posició ja que els metges, els farmacèutics i el personal d’infermeria estem fent un esforç per tal de que la manca de recursos ho noti el mínim possible el ciutadà. Crec que és una actitud positiva per al país.
Ens hem de plantejar coses: Hem de seguir pagant fertilitzacions “in vitro” o canvis de sexe a la sanitat pública?. Qualsevol persona que tingui un familiar a Catalunya es pot venir a operar aquí?.
Tornant al terreny de la cultura, cal subvencionar muntatges esperpèntics al Liceu on en nom de la modernitat ens foten el pèl i els calés?. Ja tremolo amb la programació que pot fer el Josep Pons com a director titular i em plantejo que no estic disposat a pagar els seus experiments contemporanis amb els meus diners. D’altra banda, cal que l’OBC faci un concert diferent cada setmana si no pot assolir un mínim de qualitat?.
I a tot aquest estol d’entitats que anomenes:
Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC)
Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA)
Associació Catalana de Tecnologies per la Interpretació en Viu (ACTIV)
Associació Col•legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC)
Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC)
Associació d’Escenògrafs de Catalunya (Ad’EC).
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Associació de Fotògrafs Professionals (AFP)
Associació de Museòlegs de Catalunya
Asociación Producciones Callejeras
Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC)
Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC)
Associació Professional d’Il.lustradors de Catalunya (APIC)
Guionistes Associats de Catalunya (GAC)
Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona
Sindicat de Guionistes de Catalunya (SiGC)
Que s’espavilin per fer un producte atractiu i competitiu i que recordin que la CULTURA DE LA SUBVENCIÓ ÉS LA CULTURA DELS MEDIOCRES.
Com va escriure la Rahola, mentre els metges penquen més (no soc metge) els de la cultura a demanar subvencions. País de cultureta…en minúscula.
M'agradaM'agrada
Perdoneu, quan dic la Rahola és el Francesc Marc Alvaro a La Vanguardia.
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo!
Ya está bien siempre de querer vivir de las subvenciones públicas y más en estos momentos de grave crisis generalizada ( lo primero, sería adelgazar las administraciones de estructura funcionarial o de asesores que no sirven para nada, solo para de tener cargos/ empleos cuasi vitalicios y hasta de nula utilidad para el ciudadano)
M'agradaM'agrada
Perdonad, No de tener, sino detentar
M'agradaM'agrada
Quasi en TOTAL desacord amb tu.
M'agradaM'agrada
Volia dir en TOTAL DESACORD amb el que diu en JORDI001.
Que te a veure la fertilització in vitro en això ? es que les persones que no tenen fills no poden accedir-hi ?
Per que no tenen que tenir dret els familiars de qualsevol català, independentment del seu origen ?…. per mi això es xenofòbia claríssima.
Perquè son esperpèntics alguns muntatges del Liceu ? això serà per tu… no pas per tothom…a mi m’agraden força.
De bon rotllo
M'agradaM'agrada
Amic Miquel si em llegeixes be veuràs que no dic el que tu dius que dic. Jo he escrit “Qualsevol persona que tingui un familiar a Catalunya es pot venir a operar aquí?” No parlo de la gent ni els seus familiars que viuen aquí sinó de familiars que viuen a fora de Catalunya però que es venen a operar aquí.
En quan a la fertilització in vitro la poso com a exemple, en un camp que conec molt be, de cosa que potser algun dia haurem de parlar si ho podem pagar.
I en quant als muntatges esperpèntics, entrem en el gust artístic de cadascú. Per exemple, aquesta temporada no qualificaria cap muntatge d’esperpèntic ja que tots m’han agradat i alguns molt. Però si mirem una mica endarrera, n’hi han hagut uns quants, evidentment segons el meu criteri.
Crec que si ho tornes a llegir no hi xenofobia enlloc ja que aquesta paraula no està en el meu vocabulari.
I també de bon rotllo, espero que ara ho hagis entés.
M'agradaM'agrada
Ho sento Jordi001…. poder soc massa visceral i responc a vegades sense pensar que puc fer mal amb els meus comentaris. He tornat a llegir i ho sento però continuu estan en TOTAL desacord.
Lo que comentes sobre la Sanitat a Catalunya, no se que te que veure amb el que comenta en Joaquim en aquest post. No crec que siguis xenòfob per el que comentes, però en el fons del que afirmes.. pensa-ho…existeix un rerefons de demagògia xenòfoba. Crec que qualsevol ser humà te dret universal a la medicina. Jo he estat un parell de cops ingressat en hospitals i sempre he rebut assistència gratuïta…. i un d’ells era en un país pobre i sense tans recursos com a Espanya… en ple desert del Sàhara al Marroc i MAI….mai em van rebutjar per ser estranger i fins i tot em van salvar la vida. No em van demanar que pagues res.
En referencia als espectacles “esperpèntics”, ho sento però tenim punts de vista totalment oposats.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
No puc estar amb mes desacord, francament, i ho sento.
Primer, es perfectament compatible tenir la millor sanitat i la millor orquestra. Perfectament. Anem als paisos nordics? Potser no cal anar tant lluny. Anem a Alemanya? Mes a la vora encara. Anem a França?
I segon. M’encanta en Josep Pons. Te el public de Madrid a la butxaca, t’ho aseguro, ho he copsat un munt de vegades, i va entrar que se’l volien menjar en patates. No sols es un gran director, es un gran gestor de la orquestra i de la programació. I fa poc vaig veure en viu i en directe com el Real es rendia als seus peus amb “The turn of the screw”, obra no gens facil de ser agraida pel public, i menys el del Real. I del Real et dire mes: m’encanta que en Mortier circuli per alli. M’agrada que algu remogui l’ambient, i m’agrada discutir sobre les seves propostes. Ja veus, disentim artisticament, i que? Això es sa i bo per a la cultura. Però es que la politica cultural d’un pais no depen dels gustos de una determinada persona. No depen dels teus. No depen dels meus. Es quelcom de molt mes fonament: quantes ciutats alemanyes no tenen ni el volum, ni la importancia, ni la capitalitat, ni son tant conegudes, ni tenen tanta història al darrera com Barcelona? Quantes? Com es possible que el nivell cultural de qualçevol una d’elles estigui molt per damunt de la nostra ciutat?
M'agradaM'agrada
Hola
És el primer cop que escric aquí, i ho faig motivat per una frase que apareix al teu post: “La projecció internacional de la nostra cultura”, la qual no apareix molt sovint si no és de manera demagògica i oportunista, i alegra sentir-la amb un esperit real. Toques molts punts i formules moltes preguntes, la resposta d’algunes de les quals seria massa trista per contestar, així que jo només aportaré un petit pensament.
Sota el meu punt de vista, Catalunya té un problema: el català. El tractament del català per part del nostres governs està mal plantejat. El català defineix la nostra identitat, fins i tot diriem que és la finalitat a salvaguardar. D’acord, però com a tal, no pot fer-se servir com a mitjà. El mitjà és la cultura. És més, tota aquella cultura en la qual la llengua no hi està involucrada i per tant pot arribar al màxim de persones del món i així fer créixer la identitat del nostre poble. La llengua és massa local per avocar-hi tots els nostres esforços i els resultats només seràn a nivell local i com tú bé dius, a nivell provincial. Totes aquelles manifestacions que fan més gran a Catalunya als ulls del món són per persones l’art de les quals és extern a la llengua en sí: Pau Casals, Gaudí, el Tricicle, fins i tot el Barça, etc…Tots aquests i molts altres són coneguts arreu del món, són catalans, però fan servir un altre llenguatje per comunicar-se, i no per això deixen de ser menys catalans, tot el contrari.
El problema resulta quan la política fa servir el català com a arma per justificar les seves accions, per justificar a on i a qui adreça els diners, amb l’excusa que és pel bé del català. A mi perdoneu-me, però jo no vull només promoció del català, vull promoció de la cultura catalana, i això es fa a través d’altres disciplines. Òbviament la música i els nostres intèrprets o compositors, o com tú bé dius, de cinema que es pugui exportar i sigui doblat a l’idioma del país on s’exporti i no al revés com fem aquí. Quin interès té una película de Hollywood traduïda al català? Jo prefereixo produccions catalanes per exportar i ser traduïdes allà, a on sigui. I qui vol només Sopa de Cabra? (amb tots els respectes), jo prefereixo una Alicia de Larrocha o una Caballé que porti la bandera catalana pel món i arribi a molta més gent. Menciono
Sopa de Cabra com a exemple de que si l’administració ha de triar a qui donar una subvenció, entre un grup de pop català (que fa servir la llengua) i un instrumentista, pintor, escultor o compositor (que no fa servir la llengua), l’elecció la tindràn clara. Les administracions són persones que decideixen, i a aquestes, al igual que a la gent del carrer, no se les
ha informat que hi ha altres maneres de fer les coses, a banda de la politització d’infinitat de detalls de la nostra vida quotidiana, però això és un altre tema.
No ens deixem abocar pel pensament generalitzat que els governs ens han inculcat fa molts i molts anys i que ha calat profund en aspectes del caràcter català, com el victimisme, passivitat i com tú dius l’activitat merament local. Ensenyem a la gent que la nostra nació només se salvarà si cuidem la nostra cultura per davant de tot. La llengua i altres aspectes de la nostra identitat es cuidaràn ells sols com a resposta natural d’una activitat artística i cultural.
Una salutacuó i endavant amb el blog.
M'agradaM'agrada
Quina raó! quina raó que tens Lakitou amb aixo de la llengua. El millor que podem tenir sería un bi- o trilingüisme com existeix a Suissa, Suècia o Dinamarca o altres països nórdics on s’apren – sense complexes – la llengua propia i l’anglès amb un nivell d’igualtat.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim. Desprès de llegir el teu escrit m’hagués agradat poder haver-ho fet a mi. Totalment d’acord amb TOT el que exposes.
Fa setmanes que tinc a la meva agenda assistir a la manifestació del proper dia 21/3. Allà ens trobarem.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Estupendo comentario, Joaquim. Mejor dicho, imposible. Muchas gracias por exponer todo tan claramente.
M'agradaM'agrada
Benvinguts Lakitou i Músico, OBC.
Amics, jo no volia portar el debat a una confrontació fàcil de si primer és l’educació i la sanitat pública.
Jo ja parteixo que la cultura és un bé essencial necessari.
No puc arribar a entendre que digueu que les subvencions fora. Jo no parlo ni de subvencions ni d’almoines.
Parteixo de la base que les grans infraestructures culturals han de ser públiques. Si ho deixem en mans privades, estem relegant-la als més rics a aquells que se la podran pagar.
De què estem parlant?, què volem?
Amb català es pot fer tot, i si és bo ja ens ho compraran, no us amoïneu, no portem el debat al terreny lingüístic. Això no és ni un handicap, ni un problema.
De tota la colla d’entitats i associacions de tot tipus que signen el manifest, no sé si viuen o mal viuen de les subvencions, no ho crec pas, tret de la Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona, que aquesta si que si vol fer alguna cosa, segurament ha de pidolar, però la resta no ho crec, potser a alguns del que representen si , però llegiu bé la llista.
Em sap greu s’aprofitin els meus dubtes per tirar més llenya al foc i fer-ne una lectura política partidista.
Els grans Estats, les nacions més grans, parlin la llengua que parlin, es projecten també amb la cultura i elles segurament tenen altres potencials més convincents i valuosos per fer-se sentir i respectar, ja siguin industrials, comercials o financers, però la cultura és quelcom que els caracteritza i els posiciona.
Jordi 001, deixam dir-te que si tan sols estàs d’acord a participar (pagar) amb el que t’agrada exclusivament en a tu i si tothom penses igual, hauríem de plegar.
No podem ser tan reduccionistes i curts de mires, te’n adones que amb un pensament així no aniríem en lloc?. En lloc de témer pel que et pot programar Josep Pons, pensa primer si és o no un gran professional, un music expert, amb talent, reconegut més enllà del nostre gust i pensament i el que segurament ens estalviem en front d’un altre professional amb la mateixa vàlua, però de fora.
És amb el millors que es pot fer una tasca brillant, fins i tot si anem curts de calaix.
Per a tu és tan sols el Liceu qui fa muntatges esperpèntics o són la majoria dels teatres?
Què és un muntatge esperpèntic?, Una cosa és que t’agradi més o menys, l’altre esperpèntic.
Si el producte és bo, anem bé, tenim prou professionals i artistes per fer-nos un lloc.
Jaume Cabré, en català, es va fer un lloc de privilegi a la Fira del Llibre de Frankfurt, on rau el problema?
Quan ens visita el Piccolo de Milà al TNC o a qualsevol altre Teatre i va la gent a veure l’espectacle en italià i sobretitulat? i qui diu el Piccolo diu qualsevol altre companyia anglesa, sueca o de on sigui.
Jo demano que els Governs apostin per això, per fomentar, ajudar o pagar amb fons absolutament públics, mecenatges a part, la cultura que a d’estar a l’abast dels catalans primer i de la resta del món després, però per això ha de ser d’excel·lent nivell. És pot si es vol, els millors mitjans ja els tenim, són els artistes.
M'agradaM'agrada
Joaquím, tal com he posat al començament, tenia ganes de provocar una mica de debat i intentar ser una mica políticament incorrecte.
Evidentment pagaré i hi aniré i si és el cas desprès em queixaré.
En la resta de coses estic d’acord amb les teves puntualitzacions, encara que el Pons em fa por i jo que veig molt els 2 canals de Mezzo, de muntatges esperpentics se’n fan a tot arreu, però el nostre país és més pobre i potser no ens els podem pagar. És només una opinió.
M'agradaM'agrada
Jo crec que has estat políticament correcta. Em sembla que el que no acabo de quadrar amb la correcció exigida en aquest moment sóc jo.
Jo n’he vist uns quants de muntatges que segons el meu parer són esperpèntics i que segurament són del gust de gent radicalment oposada al meu gust.
Vaig veure un Parsifal a Bayretuh dirigit escenicament per Christoph Schlingensief absolutament esperpèntics, al mateix lloc i tres anys més tard vaig veure uns Meistersinger dirigits per la Katharina Wagner, quasi tan esperpèntics que el Parsifal. Ambdós espectacles tenien, encara que a mi em costava creure-ho, els seus partidaris que llençaven tants bravos com jo buuuu.
Esperpèntics a can Liceu, també, el darrer Trovatore, per exemple i aquelles cortines de seda xinesa, van costar el que no està escrit.
Malbaratament de diners públics?, doncs poder si, doncs dubto molt que aquella nefasta escenografia ens la llogui o compri ningú. És clar que amb tota aquell bé de Déu de roba, en podríem fer nous vestits per les coristes, que ja toca.
Si en Pons fa la mateixa neteja i ens deixa l’orquestra com l’ONE diguem on haig de signar.
M'agradaM'agrada
Amb diners públics (és a dir, de tot hom) no s’haurien de subvencionar espectacles públics (és a dir, per a tot hom)?
Si amb una “Bohème” omples vint funcions i amb un “Nixon in China” només hi van els quatre divins de torn… què fariem si fossim nosaltres els inversors?
Trobo que és molt fàcil criticar a les aministracions (siguin del color que siguin), però penso que com a ciutadans ens hauriem de posar a la pell dels que ens manen.
I ara som a vaques magres.
M'agradaM'agrada
Això voldria dir que segons vostè hauria de desaparèixer el TNC, el Liceu, l’OBC, el Teatre Lliure, la Temporada Alta de Girona, la Fira del Teatre de Tàrrega, etc., etc., etc., , tal com els coneixem ara i posar-ho en mans privades?
Vostè entén la cultura com un negoci i hauríem de veure any rere any Bohème, Traviata i L’Elixir d’amore, i tots contents.
Vostè confon la cultura amb l’entreteniment.
Qui són els quatre divins?., Al Metropolitan de New York aquest Nixon in China va ser un èxit molt notable de públic i als cinemes d’aquí es van omplir.
Potser vostè creu que allò que no li agrada, no agrada a ningú i per sort no deu ser així.
Els que ens manen ens representen, no ho oblidi ni vostè, ni ells.
M'agradaM'agrada
Tot el que vostè diu que jo he dit és completament falç; està, si m’ho permet, carregat de prejudicis.
He intentat- de forma fatal, ho veig- d’exposar que en temps perillosos té el mateix dret la cultura que l’ensenyament com qualsevol altre manifestació humana.
No, amic; no sóc cap fatxa que s’ha perdut per aquí; em pot agradar (o no) les avantguardes, creguim, i és evident que han d’existir. El que pasa és que l’erari està com està i, malgrat que ens pesi, s’ha de retallar d’algun lloc; en el cas que ens ocupa, la cultura, tenim el mateix dret i deure que qualsevol altra partida. Sento que no li agradi el terme pressupostari, però és aquí el motiu del meu post.
I malgrat la conyeta amb la que em despatxa, em reafirmo. Exposo lliure i democràticament el meu parer, respectant (o intentant-ho) els demès. I la meva opinió té, com a mínim, tanta validessa com la seva.
Si s’ha sentit ferit pel concepte “diví” és cosa seva. No cal que em jutgi per què no en té cap dret.
M'agradaM'agrada
Bravo Joaquim !
Estic totalment d’acord amnb el que dius. Fa dies en aquest blog preguntava si els politics de les retallades havien fet bé els comptes, si també havien comptat els ingressos de menys que les retallades suposaven. Perquè si estalviem despeses però perdem ingressos estem fent el ruc! Una bona orquestra com tenim amb un gran director ens donaria beneficis, segur. El prestigi potser no és directament evaluable, però de fet val molt, fins i tot econòmicament. Les despeses serien més altes però els ingressos ho compensarien de sobres. Algú s’ha preguntat quants diners representa el turisme cultural per a ciutats com Londres o Berlin? Segur que molts. Ningú s’ha adonat de que al Liceu acostuma a haver-hi bastants turistes d’aquests? I aquests senyors dormen i mengen, naturalment, i compren…Per que`no podem fer com aquelles ciutats? Cal invertir, és clar. Però ho recuperariem cent cops.
Malauradament estem en mans de politics que reciten la lliçó de lo prestesament correcte com lloros, i amb mentalitat de cultureta de barretina i espardenya. Els grans gurús (per cert qui són?!) diuen que cal retallar? doncs apa, a retallar encara que sigui sense tó ni só.No demano una fugida cap endavant, però encara vull menys una fugida cap enrrera! La solució mai ha sigut gastar menys, sinó gastar bé.
Que retallin si cal però menys en ciència,cultura, sanitat i infraestuructures, perque ens quedarem sense futur.
Per cert dilluns a la mateixa hora tinc un concert de la coral on canto, i no podre anar a la concentració, però parlaré amb la presidenta per si vol llegir el manifest. A veure si entre tots aconseguim que la raó i la lògica guanyin.
M'agradaM'agrada
Comparteixo plenament tot el que has escrit Joaquim i estic esperant ansios el dia que et pogui portar una mica la contraria, ostres!
Aleshores, i per no repetir argumentacions que molt be has dit, comentare un parell o tres de cosetes que ens poden donar idea del “nivellaç” cultural a casa nostra.
Probablement recordareu el post del recital de Daniela Barcellona al Consell de Cent. Va ser al mes de gener. Galdosa la intervenció municipal. “Nivellaç”! Però es que el mateix mes, resulta que algu creu que la musica mes adient per rebre els Reis Mags per part dels infants de Barcelona es el “Va pensiero”. Algu de l’Ajuntament sap de que va Nabucco? Perque la van possar? Perque es un cor preciós? Fa joc amb la festa? Es que aixi li donem un toc cosmopolita a la nostra ciutat? Es que els infants de Barcelona es pirren per Verdi? Es que els Reis Mags son uns cautius presoners i encadenats lluny de la seva patria? Caram, el “Va pensiero” per rebre el Reis Mags, quin “nivellaç” cultural el de la meva ciutat!
I això que relato ara esta basats en fets reals, com a les millors pelis:
“Ara amb les retallades encara ho tindrem mes magra, si ja erem pobres culturalment….”
“El problema es que els artistes que vas a veure cobren massa, directors i cantants haurien de cobrar menys, baixar els seus fums…”
“I els jugadors que vas a veure tu tambè, tambè ho podrien fer, noi, total la deria que tinc jo la tens tu, i molt respectable, per una piloteta…”
“Hoooomeeeee…no es lo mateix?”
“Ah no? Jo considero d’escandol el diner que es mou amb els teus estimats jugadors….però es que ni tu ni jo tenim raò, el problema no es el que cobren els actors dels espectacles….”
“Tu vas a veure divos i divas”
“Perdona, no conec a cap dels artistes que a mi m’agraden tant divos com molts del mon del rock i del futbol…”
“Però es que es molt diferent….el futbol mou molts diners, als jugadors se’ls hi de pagar perque tenen millions d’espectadors…i en canvi vosaltres no passeu de potser mil o dos mil…”
“Fantàstic, a les minories ni aigua…aleshores res de teatre, de musica clasica, d’òpera, ni de llibres, i hasta de cinema, perque sobrevieun garcies a les subvencions…oi?…”
“No, no, no vull dir això, el que passa es que els que van al Liceu i aneu a concerts de musica classica sou una minoria molt selecte….”
Sense comentaris. No crec que en calguin. Nomes en dire un: es molt mes car anar al futbol que anar al Liceu i no diguem a l’Auditori, i no crec que avui dia trobis mes “potentats” i personal “selecte” al Auditori o al Liceu que a les llotges de can Barça.
Redeu, quin pais, quin pais! Que content que estic de veure al Messi, us ho juro! I que content que estaria de veure al Gatti a l’OBC! Les dos coses son compatibles, redeu! Nomes cal apostar per la cultura!!! Cultura de base! Voluntat política!
M'agradaM'agrada
Aquesta reflexió en veu alta, Joaquim, la comparteixo totalment. És ben cert que cal fomentar la cultura, que cal invertir seriosament en tots els aspectes que comentes. Cal millorar l’ensenyament des de tots els punts de vista, cal formar els nostres mestres molt millor de com es fa avui, cal que la cultura s’incorpori al mon quotidià, cal tenir museus magnífics i obres magnífiques escampades per ciutats, pobles i entre la gent, cal disposar de bones orquestres amb bons músics i directors, cal tot això i molt més. Però tot això qui ho ha de fer? Qui ho ha de dirigir? Els nostres polítics ho faran? Aquests senyors que mai veus ni a un teatre ni a una sala de concerts ni a un museu? Aquests politics que solament estan interessats en les fotografies, els vots i els sous de per vida? La veritat és que hi confio tan poc … i això bé de tan lluny …
Ara fins i tot tenen excusa … ara hi ha crisi econòmica … doncs a retallar sense solta ni volta … total, això de la cultura, del Liceu, de l’Auditori … deu ser cosa de quatre snobs … quina il•lusió em fa llegir aquest blog i a tanta gent amb seny, quina llàstima que no el llegeixin els polítics. Un cop més la meva felicitació a tots vosaltres; cal persistir un dia i un altre i sempre; segur que la llavor acabarà quallant.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Creo haber oído en TV3 en el Telediario de ayer que el presupuesto para Cultura está en el 0,8% del Presupuesto Total de la Generalitat. Es posible que alguien crea que aún se ha de rebajar más? No existen otras partidas más abultadas, y que no sean Sanidad y Educación (para mí intocables como Cultura), que puedan aligerarse más?
Yo soy de los que creo que hay que potenciar el Catalán porque Lengua y Cultura van unidas. Si se quiere potenciar la Cultura Catalana hay que potenciar el Catalán. Las películas no se doblan en el extranjero, se subtitulan. Sólo se dobla en Italia, Francia (televisión) y pocos países más. Las películas catalanas han de exportarse en catalán y que cada país abogue por el subtítulo o el doblaje. Sin embargo la mayoría de las películas catalanas suele tener una versión alternativa en otro idioma, generalmente castellano e inglés, con lo cual el catalán brilla por su ausencia y queda ignorado por la mayoría.
Es vergonzoso el dinero que se mueve entorno del fútbol. Los sueldos de los futbolistas, a partir de una cierta cantidad razonable, debieran sufrir los impuestos más altos posibles. Y quien dice fútbol dice cualquier otro campo en el que se cobren sueldos desorbitados.
La Cultura no es un bien cuyuntural sino de futuro. Lo que ahora se haga en favor de ella será recogido el día de mañana por quienes nos sigan y esto es un tesoro que no tiene precio. Recortar las aportaciones destinadas a los diversos estamentos culturales es reducir el tesoro futuro de las próximas generaciones. Un verdadero crimen.
M'agradaM'agrada
ufff!..no sabria per on començar i això què,com molts companys, ho estem patim directament dia a dia al nostre treball.
En aquest Pais i, quan dic Pais em refereix a Catalunya, el Pais Valencià ( d´on vinc) i per el DNI a Espanya, a ningú l´importa el que és el nostre treball i més, el consideren minoritari, elitista i, per lo tant,secundari i, a la llarga si no s´actua, prescindible.
Què significa ser músic de l´Orquestra del Gran Teatre del Liceu??…estar en el escaló mes baix de les orquestres espanyoles o catalanes. A mi m´encantaria que el nostre titular fora Thielemann,Gergiev,Metha,Barenboim…i estar al nivell de les Gran Orquestres d´òpera de tot el món, Marinnski, Wiener Philharmoniker( Staatsoper Wien), Coven Garden, MET…i que a la fí son un gran representant del seu pais i tan importants com les orquestres simfóniques mes grans com Berliner Philharmoniker, London Symphony Orchestra, NewYork Philharmonic… parlem de tots. Josep Pons encara no ha arribat. Deixem que treballe i vorem quin son els resultats. Es fan moltes creus a la gent abans de coneixer-les. No és llógic.
Què és lo diferent?…si de cas és el músic espanyol que és dolent?. Molts músics espanyols toquen,han tocat i ópten dia a dia a aquestes orquestres i teatres però, i les parts mes altes?, les gerències?, l´interés desinteresat per la cultura?. Ací hi han ordres d´estalviar i evitar números vermells, quan en la cultura és inviable.Açò és ART. Com un cuadre de Goya, Murillo, Picasso…si el cuides és revaloritza.
Primer hi ha que canviar la forma d´entendre l´art i fer-ho arribar a la gent mes jove, no deixar que es converteixi sempre en un públic on la mitjana d´edad pasa el 60!! ( és un dir). Mira per on, Mortier ho ha entés perfectament i ho proposa per a la propera temporada al Teatre Real amb produccions que ací serien mes bé un…no em surt la paraula…un..un… Hi ha que captar nou públic.
Perquè no poden “rivalitzar” dues orquestres a una ciutat com Barcelona???…perquè sempre una és millor que l´altra?, perquè el públic no ajuda? …Tantes vegades es diu que una cosa és mala que inclús siguent mentida acaba siguent veritat (diu la dita). Busquem les raons.
Jo vull que, per els amics que tinc a l´OBC, que aquesta siga una gran orquestra i vull que l´Orquestra del Liceu, per el que em pertoca, siga igual o millor. Que l´estandart de Catalunya en la música siguen les dos sense saber quina és millor perquè les dos deurien de ser magnifiques. Però ací tenim un dilema molt gran….que segons qui, cap de les dos no es deuen de trepitjar el terreny. Com s´ho fan a Londres, Berlin,…?
El pitjor de tot (d´ahí la pregunta d´abans sobre el públic) és que el públic vol grans actuacions amb orquestres que tenen moltes carències comparant amb les grans,començant pel nombre de components. El mes greu és veure com gent pensa que no en calen tants instrumentistes de vent per a tocar un Parsifal!!!..Serà que cadascun te un paper!??. Arriba la fi de les temporades i es despatxa a gent. Per a que tinc que tindre dos que ocupen la mateixa cadira si un em pot fer el mateix treball??. En quedem de plantilla al Liceu 84 músics. Esperem començar els mateixos la propera temporada. Que pot demanar el públic a 84 músics?. Com a músic, voldria donar al públic el que demana, aleshores jo gaudiria 100% el meu treball.
Que implica el nom “Nacional”…això mateix Nacional, no pasem dels Païssos Catalans que ens amollaran patades al cul!!. Vendre un producte entre cuatre pareds ens porta a la ruina. Mira que em costa veure un anunci de la temporada del Liceu o, tan sols, un anunci de la producción que es representa en cada mes, més enllà del Carrer Sant Pau. Dificil captar públic així.
No us poseu nerviosos que amb el Barça al capdavant estem salvats i si Guadiola col.labora amb cultura com deien, explèndit.
Hi han taantes coses que no canviaran!!!. La gent prefereix anar al futbol perquè li resulta mes entretingut que la cultura per a després dir que anar a un museu,concert,òpera és caríssim. Per cert, anar al futbol resulta mes car que als llocs nomenats abans. Extrany.
Pense que ara , dins de la crisi, han de crear un model innovador que, estic segur, ens podria portar al capdavant en tota Europa però, en aquest pais, la cultura no importa i els que estan al cap davant d´aquestes institucions per moltes idées que proposen es trobaran sempre amb un NO per resposta.
Aci us deixe un enllaços molt interessants sobre la ABO ( Associació d´orquestres Britàniques) i establir comparatives, si voleu.
Hi han varios curts molt interessants,no sols aquestos.
El dilluns estarem per la cultura,per mi no com a identitat d´un país, si no perquè és una part fonamental en l´educació de l´esser humà.
M'agradaM'agrada
Moltes, moltes i moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Vaja Bernardo,t´has quedat a gust…i es el reflex que els músics ens trobem frustrats davant unes gestions tant passives,poc imaginatives i en definitiva poc ambicioses.Vull remarcar,que les audicions per accedir a l´Orquestra no eren pas poc ambicioses.De fet, l´any 2006 quan vaig accedir-hi a l´Orquestra en concurs oposició,el programa d´oposició era de llarg el més exigent que habia vist mai,i tot per fer una marató d´assajos i funcions d´una mateixa producció,que l´unic que aconsegueixen es desmotivar al músic i finalment caure rendit a la passivitat de la gestió.
Ara venen canvis,perque hi ha crisi.Esperem que opten pel camí de la ambició,i no per obtenir una flexibilitat laboral que sols consisitirà en solucionar-los els concerts escolars matinals,que per raons obvies de descans(84 músics!!) al nostre conveni figuraba que no hauriem de fer.Jo també aniré a la manifestació perque no vull retallades,vull que siguin ambiciosos i venguen el producte.
M'agradaM'agrada
Benvingut César. Gràcies per comentar.
Les vostres opinions són molt valuoses per entendre millor la problemàtica de l’orquestra.
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu pel teu blog,m´agrada llegir les vostres opinions després d´un concert o funció i es agradable llegir que els aficionats pensen el mateix que els artistes respecte a la manca de presupost cultural i la poca internacionalització.Enhorabona pel blog!
M'agradaM'agrada
Ens uneixen moltes coses, a vegades ho mirem des d’anglès diferents, però l’objectiu és el mateix.
Un honor i un plaer tenir-te entre els infernemlandaires.
M'agradaM'agrada
¿Por qué será que cada vez que se habla de cultura se tiene que comparar con otros campos, indiscutiblemente necesarios, para justificar el menosprecio a la misma? La cultura no es sólo entretenimiento, es la identidad de un pueblo.
Privatizar la cultura lleva a la mediocridad, si lo que prima es el beneficio económico indefectiblemente el nivel se resiente. En EE.UU las orquestas son privadas, quitando las 5 o 6 grandes que aún mantienen sus grandes patrocinios el resto está sobreviviendo a base de tocar conciertos POP, o sencillamente desaparecen. Lo mismo les ocurre con la sanidad, disponible sólo para los que la pueden pagar.
Al igual que ocurre en la sanidad, tema que conozco pues mi pareja es médico, la OBC está padeciendo recortes y pesar de ello mantiene una temporada digna gracias al esfuerzo de su personal artístico y administrativo; una plantilla que debería ser de 97 ya ronda los 80. La degradación de la OBC comenzó mucho antes que la crisis y es consecuencia de una mala gestión. Somos conscientes de la actual situación económica, no pedimos lo imposible, pero cuanto más escasos son los recursos más prioritario es tener gente capaz al frente.
Gracias Joaquim por este magnífico artículo.
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu per deixar el teu interessant punt de vista.
M'agradaM'agrada
Hola,
Tornant al motiu del post, l’OBC, jo no veig tant que en falli la seva projecció internacional, que és veritat, i que va intentar corregir, potser, Foster i prou, sinó que falla clamorosament la seva projecció al país: com diu el Joaquim, hi ha dos o tres concerts a comarques i para de comptar. Llavors, és normal que, fora de Barcelona, no es vegi com a quelcom de propi. Segurament, l’ideal fora una OCB, com abans, i una ONC per separat, i que aquesta es dediqués a voltar pels auditoris i teatres catalans, que n’hi ha una xarxa que Déu n’hi do. Ni que fossin poquets, com els d’Ôpera a Catalunya.
Encara que sigui només l’OBC, no és impossible: fa uns anys, l’Orquesta de Tenerife (val a dir que és una illa més petita), tocava gairebé cada setmana, a més de la capital, a un lloc diferent de l’illa, i en ciutats molt més petites que les nostres, de manera que, potser en acabar la temporada hi havien anat dos o tres cops a un poblet que podria ser com una capital de comarca a casa nostra. L’orquestra se sentia llavors com una cosa pròpia, no només de la capital, on sí que podia gaudir-se cada setmana o quinze dies. Això és el que trobo a faltar: dos concerts a Lleida, un a Girona o a Figueres, però on hi ha Tàrrega, la Seu o Tortosa, per exemple. D’acord que l’extensió és més gran, però es podria programar un concert setmanal fora, a diferents llocs. Que això és una llauna? Autobús, tren…. tampoc no és tan lluny, tot plegat. Fins i tot es podria fer torn de matí a un lloc i a la tarda a un altre, un dissabte o diumenge. I, ja posats, si cal fer tres a Barcelona, fer com algunes setmanes, concert els dilluns (com el futbol, si fa no fa). Penso que això seria primer, i després vindria la projecció internacional. Ara: això és més sou? Ni idea. Òbviament, la situació ideal de mantenir dues orquestres, la de Barcelona i la Nacional, sembla inviable, tal com funcionem ara, però no sé jo si no seria interessant. I si es combinen programacions i viatges “a comarques”· amb l’OSVallès o l’OS de les Terres de Lleida, encara podria ser millor.
M'agradaM'agrada
Bocachete, no ho acabo de veure gaire clar això de les dues orquestres, el que si estic absolutament d’acord amb tu, és que per tal de que Catalunya senti pròpia la seva Orquestra Nacional l’ha de conèixer i que les gires han d’incloure tot el territori i no tan sols les capitals. Hi han Auditoris per poder escoltar-la amb les millors condicions possibles, això no treu que alhora ens promocionem a l’exterior, haurien de ser coses complementaries, però no sé si tothom ho té tan clar.
Mai he vist tants prohoms de la cultura als concerts de l’OBC, com vaig veure l’altre dia en el concert del mestre Gatti i això és un signe inequívoc que a aquests ja els està bé que existeixi l’OBC, però són els primers en no creure en les seves possibilitats. Això si, quan venen els grans noms, no se’n perden ni un. Lleig, molt lleig.
Aquest tarannà social davant la música, molt més que artístic, em treu de polleguera.
M'agradaM'agrada
Hace un rato estuve charlando con un músico de la Orquesta de París, me contó que allí hay una orquesta que toca en las comarcas, L’Orchestre National d’Île de France, ni la de París ni la Nacional lo hacen. De hecho hay muy pocas orquestas nacionales en Europa, sólo se me ocurre la de Francia que es en realidad de la Radio, la Nacional de España, pero ni Inglaterra, Alemania, Italia, u Holanda.
La OBC actúa tres veces al año en Tarragona, Lleida y Girona, y también en otras ciudades como Manresa, Vic o Terrassa. Hay que tener en cuenta que se requiere una infraestructura, auditorios o teatros medianamente apropiados para alojar una orquesta sinfónica, y que estos viajes conllevan gastos como autobuses, camiones para trasportar los instrumentos, personal para cargarlos y descargarlos, dietas, etc. Tengo entendido que debido a los recortes presupuestarios la temporada que viene haremos menos salidas.
Los músicos somos trabajadores y como tales tenemos un régimen laboral, un número de servicios que cumplir. Propuestas como “un concierto semanal fuera… hacer turno de mañana en un lugar y por la tarde en otro, un sábado o domingo… concierto los lunes (nuestro ÚNICO día de descanso)” son irrealizables y si se me permite abusivas, que llevarían a la OBC a una bajada espectacular de nivel y al hospital a sus músicos. Para poder hacerlo no se debería duplicar el sueldo sino la plantilla, al estilo Mariinsky que tiene una orquesta con 40 primeros violines (4 concertinos), 14 trompas (4 solistas) etc., por lo que pueden estar actuando en varios sitios a la vez. Nosotros tenemos que tirar adelante con 13 primeros violines, 5 trompas, etc.
M'agradaM'agrada
Silvia, me gusta mucho que vuestra opinión se refleje en el blog. Tanto tú como el músico de la OBC que me escribió ayer y Bernardo, veis el problema con el público enfrente, es decir desde el otro lado de la barrera virtual y eso al menos para mi es muy valioso, ya que tendemos a ver a los músicos de una orquesta como algo idílico, cuando en realidad tenéis los mismos problemas y reivindicaciones que cualquiera de los trabajadores (en paro o en activo) de cualquier sector. Hacéis arte y eso os distingue de los demás, aunque comprendo perfectamente lo que expones.
M'agradaM'agrada
Hola de nou
Sembla ser que hi ha la gran paranoia de que tot lo public és bo i per a tothom, i tot lo privat és dolent i només per a uns quants que ens controlaràn i faràn el que volen, etc…
La cultura no és un negoci, a menys que es sàpiga fer, i a Espanya no en sabem, i per tant depèn de subvencions públiques o donacions privades. El Metropolitan Opera és un edifici public, però està esponsoritzat pel Deustche Bank i per desenes de persones multi-millonàries particulars que aporten diners! Per cert que només el museu metropolità, el ballet i un parell d’hospitals són de la ciutat, la resta de teatres, auditoris i un llarg etc…són fets per persones individuals que els van construir, per això porten el seu nom. Són d’iniciativa privada….i què? Pagues una entrada i vas a veure el que fan. Punt.
A Espanya això és impossible, per una banda perque la llei no desgrava fiscalment les donacions per mecenatge, i després perque ningú amb diners contribuirà a res cultural perquè no està inculcat ni s’acostuma a fer. ?Per què un banc no pot patrocinar un cicle de concerts com fan al futbol o una persona millonària esponsoritzar privadament algo relacionat amb la cultura enlloc de fer-ho amb l’esport? Perque la gent no coneix el valor de la cultura! Fa falta una promoció brutal de la cultura, la qualitat vindrà donada per les facilitats de poder sobreviure en aquesta. No tot lo més genial és el més famós ni al revés. Hollywood per exemple. I també molts músics, directors o cantants actuals no són tan genials com la seva propaganda els fa ser. Avui dia la publicitat és el que fa que la gent consumeixi, sigui futbol sigui música. Si es fés una campanya de publicitat forta de l’OBC o del Liceu, us asseguro que la gent hi aniria corrent! La gent no té temps de veure què li agrada o què no, consumeix el que li posenn davant els morros. Trist però és així.
Per a mi la conclusió d’aquest post és que hem de transmetre la cultura a la gent per ensenyar-los la i no quedar-nos a casa escoltant música tot el dia. Està molt bé parlar de temas tipus públic-privat, una o dues orquestres, gires de l’OBC…però són coses en les que mai hi tindrem cabuda, i a més, hi ha una sèrie de realitats que tots sabem que són massa dures per acceptar: Catalunya a data d’avui encara no és un país formal; la qualitat real dels músics espanyols ja sabem quina és; les gerències les ocupen persones incompetents gracies a amiguismes; els catalans som uns barretines provincians, etc etc etc
On sí podem actuar és ensenyant a la gent el valor de la cultura, sense por a ser vistos com uns estranys, ensenyar el que una persona pot rebre espiritualment després de llegir un poema, veure una pintura, o escoltar una simfonia.
M'agradaM'agrada
Lakitou, i si el model a seguir és l’alemany?
Estic d’acord amb que la llei de mecenatge hauria de beneficiar al que regala els seus diners per fer cultura, però penso que també l’Estat ha de fomentar la cultura, sobretot fent un especial èmfasi en allò que la empresa privada mai programarà ja que no els assegura un benefici.
Deixar-ho tot en mans de l’empresa privada no garanteix que la cultura arribi a tothom i que el que arribi sigui tot el que ha d’arribar. Vols dir que un empresari operístic feria gaires Korngold, Zemlinski, Zymanovski, Britten, Janacek, Schreker, Mercadante, Paccini, Meyerbeer, Herkel, Moniusko, Auber, Halêvy, Spontini, Cherubini, Menotti, Paisiello, Alfano, Zandonai, Rota i tots els que vulguis? Segurament veuríem molt Verdi, Puccini, Donizeeti, Wagner, Bellini i algun Rossini, i d’aquests moltes més Aida, Traviata o Rigoletto, que no I Vespri Sicilianni, Simon Boccanegra o Falstaff.
Per no parlar de musica actual o del segle XX, encara un gran tabú per la majoria del públic que sotiria dels compositors i simfonies de sempre,
Cal això si, sobretot molta educació prèvia,
M'agradaM'agrada
Tens raó. És un equilibri entre les dos coses. Deixar-ho tot en mans privades podria ser un suicidi, al igual que deixar-ho tot en mans públiques. El Metropolitan funciona així crec.
Bon Post!
M'agradaM'agrada
El problema és que tots teniu raó: una plantilla doblada de l’OBC, com diu la Sílvia, permetria fer els concerts a ciutat i a diferents llocs del territori sense deixar els músics sense hores al dia per a ells mateixos. Ara bé, això són diners que no hi ha i que, com ve a dir el Lakitou, mai no tindrem perquè ni tan sols se’n plantejarà que es pugui fer. Això és el que és més trist… Llavors, potser, ja que aquesta “projecció interna” no pot fer-se, sí que s’hauria de dedicar algun esforç a l’externa. De tota manera, tal com anem, com els músics no vagin caminant a París o Praga… em sembla que el presupost no donarà per gaire més. I encara el flautista podrà anar caminant amb poc pes, però el contrabaixista o el dels timbals, pobrets… :’ )
M'agradaM'agrada