IN FERNEM LAND

JS BACH: UNA PASSIÓ SEGONS SANT JOAN A L'”ANTIGA”


Louis Alincbrot (Bruixes, inici del segle XV-València, 1460) escenes de la vida de Jesus

El diumenge les emissores de la UER (Unió Europea de Radiodifuci, van organitzar dotze hores de música religiosa, inaugurant la Setmana Santa. Catalunya Música va participar-hi tenir amb una col·laboració luxosa des de la Basílica de Montserrat i amb la seva prestigiosa Escolania com a protagonista i en un estat de forma extraordinària, cantant obres de Tomás Luis de Victoria: “Officium Hebdomadae Sanctae – Responsoria ad Matutinum; Joan Cererols: “Offertorium” de la “Missa pro defunctis”; Narcís Casanoves: “Tradiderunt: Judas mercator pessimus”; Ferran Sor: “O crux” i Bernat Vivancos: “El davallament de la creu”, que malauradament no vaig poder gravar, però que buscaré sota les pedres per obtenir-la i poder-la deixar a In Fernem Land.

El concert de Montserrat es transmetia a l’una del migdia i a les 3 de la tarda les emissores que programaven simultàniament connectaven amb el Concertgebouw d’Amsterdam on la ràdio holandesa ens trasmetia la Passió segons Sant Joan de Johann Sebastian Bach.

La versió em va interessar molt ja que com va succeir l’any passat, que vaig poder gaudir en aquella prestigiosa sala d’una magnífica Passió segons Mateu, també era una versió a l’antiga, és a dir, amb una orquestra simfònica moderna i una gran formació coral, per tant una versió allunyada de les historicistes que tant han fet per recuperar “la veritat” musical i interpretativa, però que tant ens han perjudicat a aquells que encara tenim a Otto Klemperer a dalt de tot de l’altar.

Poder gaudir d’una versió amb sonoritats modernes i riques tonalitats orquestrals, sense perdre el sentit religiós profund i l’austera solemnitat luterana, ho trobo un privilegi, una rara avis, al menys per a nosaltres que fan tants anys que no escoltem versions per a gran orquestra, ja que segurament a Amsterdam durant aquests dies es deuen poder gaudir Passions des de formacions minimalistes a aquestes quasi romàntiques.

Aprofito un cop més per estimular als directius de l’OBC a programar una Passió bachiana en les properes temporades.

Així doncs, avui us deixo aquesta versió per a tots aquells que no vareu poder escoltar-la. El seus brillants intèrprets són:

Johann Sebastian BACH (1685-1750)
JOHANNES PASSION, Oratorio BWV 245

Evangelist: James Gilchrist (t)
Christus: Thomas Bauer (bs)
Pilatus: Florian Boesch (bs)
Henriette Bonde-Hansen (s)
Bernarda Fink (a)
Werner Güra (t)

Groot Omroepkoor & Koninklijk Concertgebouworkest
JAN WILLEM DE VRIEND

Concertgebouw Amsterdam 17.IV.2011
Transmissió radiuofònica de Radio 4 (NL)

La versió és molt dramàtica i potser això no agradarà a tothom. Per a mi és fonamental..

Magnífica l’orquestra i la petita formació que acompanya les àries, no oblidem que estem parlant de l’Orquestra titular del Concertgebouw.

Pel que fa als solistes, molts prou coneguts, estic segur que us sorprendran per l’expressivitat i el treball intens que Jan Willem de Vriend ha fet en els recitatius.

Una magnífica i grandiosa interpretació de la Passió segons Sant Joan, molt allunyada de que la va tenir lloc al Palau la setmana passada sota la direcció de Koopman i de la que Colbran ens va fer un magnífic apunt (teniu un tast a la columna de la dreta), però perfectament compatible.

Us deixo amb tres fragments, que us haurien de fer decidir a baixar-vos la versió sencera o enviar-me a l’infern per incitar-vos al pecat d’escoltar versions tan “adulterades”.

Florian Boesch

Començarem per la difícil ària del baix “Eilt, ihr angefochtnen Seelen” (Correu ànimes en lluita). Canta Florian Boesch

Bernarda Fink

Ara us deixo amb la sempre magnífica mezzosoprano argentina Bernarda Fink cantant Es ist vollbracht!” (Tot és acomplert) i desbordant emoció, sentiment i domini tècnic. Aquestes sonoritats avellutades que ofereixen les veus greus femenines m’agraden moltíssim.

Henriette Bonde-Hansen

Potser l’ària més bonica de tota la Passió la canta la soprano, es tracta de Zerfließe, mein Herze, in Fluten der Zähren” (Pedr lloar l’Altíssim, trenca’t, cor meu), aquí a càrrec de la soprano danesa Henriette Bonde-Hansen, que m’ha recordat tant a Lucia Popp com a Pilar Lorengar.

Finalment us deixaré, tot i que sigui un tòpic, el coral “Ruht wohl, ihr heiligen Gebeine” (Descanseu en la pau, cos sagrat), mai està de més tornar a escoltar aquest prodigi i emocionar-nos.

Jan Willem de Vriend

Us deixo els enllaços per baixar-vos la gravació.

Passió segons Sant Joan (JS Bach) Amsterdam 2011 I part (mp3)

Passió segons Sant Joan (JS Bach) Amsterdam 2011 II part (mp3)

Espero que us agradi tant com a mi.

8 comments

  1. Totalment d’acord. No son incompatibles i es una sort disposar de ambdues perspectives.
    Probablement es més difícil sentir una bona de les de gran orquestra, i segur que surt bastant mes car. Però jo diria que les clàssiques, com aquesta que ens regales i que estic sentint ara (la Henriette, preciós), vist l’èxit de la competència han mirat d’alleugerir una mica, y ara tenim tota una gama…

    El mateix cor que va cantar l’altre dia el Rèquiem de Brahms a l’Auditori, va fer fa un parell d’anys la Passió de San Mateo que demanes, i va ser molt fluixa, crec que per direcció i orquestra. Es un repte important (i un risc), però em sumo a la teva petició a la OBC.

    M'agrada

  2. colbran

    Donde haya una una buena mezzo o contralto los contratenores, si no son extraordinarios, para mi no tienen nada que hacer. Vaya diferencia a favor de Bernarda Fink! Por lo que respecta al bajo considero mejor el que pude oir en el Palau (Klaus Mertens). La soprano danesa que nos permite escuchar Joaquim es mejor que la algo gritona Marlis Petersen del Palau. Y en cuanto al coro este también suena muy compacto y musical.

    Me hubiera gustado escuchar al Evangelista de Amsterdam porque el del Palau era un auténtico fuera de serie.

    Las dos concepciones: “historicista” (Koopman) y “moderna” (por ejemplo ésta, bajo la dirección de De Vriend) son ambas válidas, pero a mis oídos les cuesta acomodarse a los instrumentos originales.

    M'agrada

  3. Ja se m’han mullat els ulls ,per a mi “el Ruht Wohl “es una de les peces mes meravelloses que mai s’hagin escrit .Fa segles la vaig cantar tots erem de Joventuts Musicals bé els cors eram el Madrigal (el meu dirigit per en Manel Cabero)el Sant Jordi amb el Oriol Martorell + el Alelluia dirigit per lÉnric Gispert aquest últim es va disoldre perque l’Enric va agafar la manía que hi habia algú que no li sonaba prou bé (només eran 12) amb unes veus fantástiques nosaltres eram 24 i els Sant Jordi vora 40.Tot es va extingir i només queda el Madrigal amb la Mireia Barrera. Nota curiosa i divertida , el orga (que era de la iglesia de Santa Ana el tocaba el Ros Marbá i habia un noi germá de unes que cantaban que estaba amagat al terra entre els cantaires i” manxaba” lórgue que era molt antic i el conjunt el va dirigir el mestre Alain Milaud.En sembla recordar que va ser l’any 1958 o1957? Ens ho passabam bomba ,!Llástima no tenir una grabació!! Tot aixó ha desparegut Adeu iGracies per llegi aquesta historia (que es ben real)

    M'agrada

  4. Carlos R.

    Con la premisa que ante la grandiosidad de la de San Mateo, la de San Juan es más intimista, me parece una maravilla, ya sea en versiones con instrumentos originales y criterios arcaizantes, ya sea con lecturas más ampulosas.
    Lo importante radica en la autenticidad musical y el mensaje que se consiga transmitir.
    Hace bastantes años en el Albert Hall de Londres asistí a una Pasión según San Mateo, con más participantes que si se tuviera que interpretar la 8ª de Mahler y el resultado fue sobrecogedor. Creo que dirigía o Haitink o Davis y en muchos momentos el recogimiento y la sencillez eran ejemplares.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: