IN FERNEM LAND

Lars Cleveman, el “nou” Tannhäuser de Bayreuth 2011


Lars Cleveman

El 25 de juliol de 2011 s’inaugura l’edició d’enguany del Festival de Bayreuth, una edició de transició, sense Tetralogia i amb una única nova producció, precisament el Tannhäuser de l’estrena que compta amb Thomas Hengelbrock a la direcció musical i Sebastian Baumgarten en l’apartat escènic, com a principals responsables de la nova proposta.

La resta de títols es reparteixen amb els discutits i per a mi horrorosos Die Meistersinger von Nürnberg, la producció del Lohengrin que es va estrenar l’any passat, sense Kaufmann i amb Vogt de protagonista, Parsifal o sigui l’èxit indiscutible dels darrers anys i la fredor psicoanalítica de Tristan und Isolde segons Schneider i Marthaler i amb una parella protagonista tan formal com poc engrescadora com Theorin i Dean Smith.

Vist el panorama casi és d’agrair que el Festival m’envies la decebedora carta anual de “ho sentim molt però degut a la gran  demanda de localitats, no podrem atendre la seva petició….”

Tot i així, m’ha cridat l’atenció del repartiment de l’estrena, que dins la mediocritat generalitzada, el nom del protagonista, és a dir, Tannhäuser, he trobat al per a mi desconegut Lars Cleveman.

He anat a Google i he introduït aquest nom i la sorpresa inicial ha estat més que notable. Resulta que el tenor suec va néixer el 16 de juny de 1958, és a dir debutarà a Bayreuth amb 53 anys !!!.

És clar, he anat a buscar ràpidament material audiovisual que justifiqués aquest debut tan tardà. O bé estem davant d’un fóra de sèrie o definitivament Bayreuth està a les últimes si ha d’anar a cercar un Tannhäuser com el Sr. Cleveman per salvar els mobles d’un festival decididament gris.

M’he trobat un YouTube amb el nostre tenor cantant Nessum dorma per a la princesa Victòria i m’he preocupat una mica. També m’he trobat al Sr. Cleveman cantant Si, fui soldato d’Andrea Chénier i el duo final de Carmen amb una senyora anomenada Stella Grigorian (absolutament descriptible, sigui dit de pas) i he pensat, si, si, però Tannhäuser és tot un altra repte i aleshores m’he topat amb això:

I aleshores he pensat que si tot va bé, les germanes Wagner salvaran la funció, al menys en la part vocal, amb un cantant que els assegurarà acabar el relat de Roma viu, però és això el que esperem de Bayreuth?.

Em dona la sensació que la part vocal, ja sigui per les notòries carències actuals, o pel poc interès que mostren els cantants dignes a anar a Bayreuth, ha esdevingut la part més secundaria d’aquest Festival que viu del mite i les glòries passades, donant tot el protagonisme a les direccions, sobretot l’escènica , que ha fet esdevenir al Festival el veritable laboratori dels directors més polèmics i agosarats, sabent que a allà tindran carta blanca.

Aquesta és la fitxa artística del Tannhäuser inaugural:

Tannhäuser
Besetzung 2011
Regie Sebastian Baumgarten
Musikalische Leitung Thomas Hengelbrock
Bühnenbild Joep van Lieshout
Kostüme Nina von Mechow
Dramaturgie Carl Hegemann
Chorleitung Eberhard Friedrich

Landgraf Herrmann Günther Groissböck
Tannhäuser Lars Cleveman
Wolfram von Eschenbach Michael Nagy
Walther von der Vogelweide Lothar Odinius
Biterolf Diógenes Randes
Heinrich der Schreiber Arnold Bezuyen
Reinmar von Zweter Martin Snell
Elisabeth, Nichte des Landgrafen Camilla Nylund
Venus Stephanie Friede
Ein junger Hirt Katja Stuber

I ara deixeu-me ser dolent. On rau el veritable interès del Bayreuther Festspiele?, amb aquest repartiment, no hi ha cap seguidor amb dos dits d’enteniment que s’esperi 10 anys per anar a aquesta funció o pagui el que valen les localitats i si després ens deixessin sense la producció del senyor Sebastian Baumgarten (fixeu-vos que va per sobre del director musical) i ens canviessin al mestre Thomas Hengelbrock, per un altre?

Decididament si voleu un Tannhäuser bayreuthià, us recomano fervorosament aquest:

O si us estimeu més aquest, no tinc cap problema a recomanar-lo, ans el contrari

8 comments

  1. Lluis

    Els 2 que recomanes son fantastics i també els meus preferits, personalment m’inclino mes per el de Sawallisch. No se que tal deu sonar aquest, jo per sort tinc el de Myto. Els entregistraments que conec d’Opera d’Oro tenen un só pobre.
    Estic d’acord amb lo que dius de Bayreuth
    Salutacions
    Lluis

    M'agrada

    • Hola Lluis:
      Si, millor l’edició de Myto que el d’Opera d’Oro i la versió d’Orfeo d’Or és espectacular. La direcció de Cluytens és magnífica, és clar que entre Victoria de los Ángeles i Gre Brouwenstijn…i amb Savallisch tenim a l’explosiva Bumbry. M’agraden totes dues versions!!!

      M'agrada

  2. Kucharón

    Si Dios quiere este año asistiré, un poco de rebote, al Tannhäuser de Bayreuth y a otras dos funciones, así que ya os contaré que tal. Realmente el Festival parece que vive de años pasados más prósperos pero hay que admitir que, aún con los extravagantes “regie” actuales, tiene un enorme poder de atracción al que cuesta mucho resistirse, y más siendo fanáticos de Wagner.
    Saludos

    M'agrada

  3. tristany

    Després d’un obligat parèntesi, em reincorporo amb delit a IFL.

    Jo vaig seguir el mateix procés que tu, Joaquim, i amb identics resultats. És penós que justament a Bayreuth no s’esmercin en aconseguir les millors veus del (més aviat galdós) panorama actual, sobretot si girem -és inevitable- la vista enrere. Ara bé, acústica, orquestra i cor són per a treure’s el barret, sobretot si al capdavant t’hi trobes un Barenboim o l’extraordinari Herr Thielemann de l’actualitat. Gràcies als déus (i a la paciència) he tingut aquesta sort i això ja no m’ho treu ningú. Insisteixo, però: el 70% dels cantants (i sóc generós) “racaille”, que diria el president veí. És lamentable, però és així.

    M'agrada

  4. Leonora

    Tengo un problema grandísimo con esta ópera y a ver si me podéis ayudar; es el siguiente; me gusta tanto que me quedo con la primera versión que encuentre…¿Cuáles me recomendaríais? Sé que hay dos, la de París y otra más…¡Mil gracias!

    M'agrada

    • Bueno, en la misma entrada te recomiendo 2 y si quieres una estupenda de estudio, la que grabó Georg Solti (versión de Paris), con un René Kollo en estado de gracia y las fabulosas Dernesch y Ludwig disputándose al mozo cantor.
      También me gusta la de Sinopoli con Domingo (anatema), Studer (más anatema aún) y la Baltsa (definitivamente excomulgado). No puedo evitarlo, me encanta.
      Pero ante todo las dos que te os he puesto grabadas en el mejor Bayretuh, siempre con Windgassen y Fischer Dieskau y con unas señoras de ensueño.

      M'agrada

  5. Leonora

    ¡Gracias mil!Las de Solti(oh,wundebar!)y Sinopoli(excomulgada estoy,veo)las tengo y me fascinan.Iré a la caza/captura de las de Cluytens y a escuchar a la gran Victoria.Repítome:¡mil gracias!

    M'agrada

  6. Vicent

    Primer el Siegfried de Kerl i ara el de Cleveman. S’ha acabat la crisi de tenors wagnerians? Esperem que no ens agafi un empatx…

    Moltes salutacions.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: