Gustav Mahler 7 de juliol de 1860 - 18 de maig de 1911
Avui fa 100 anys que va morir Gustav Mahler.
Millor no dir res i escoltar un dels darrers treballs que va composar a l’estiu de 1910, l’Adagi de la desena simfonia, deixant un esbós dels altres moviments.
La versió que escoltarem i que podreu baixar-vos, està dirigida per Claudio Abbado al front de la Berliner Philharmoniker el passat 14 de maig de 2011 a la seu de l’orquestra berlinesa , en la versió de Deryck Cooke.
Com sabreu i al deixar inacabada la simfonia, molts varen ser els que intentaran “acabar-la”, de tots ells la versió de Deyck Cooke al 1960, és la que s’ha imposat com definitiva.
Quasi mitja hora de música sublim per a tots vosaltres
El que diu la Viquipèdia de Gustav Mahler, aquí
El que diu la Wiquipedia anglesa, aquí
I si voleu la versió de la desena amb Claudio Abbado i l’Orquestra Filharmònica de Berlín el 14 de maig de 2010, aquí teniu l’enllaç.
Aquesta tarda el mestre Claudio Abbado, també amb la Berliner Philharmoniker insistirà amb aquest adagi i amb Das Lied von der Erde, amb Jonas Kaufmann i Anne Sofie von Otter, per commemorar l’esdeveniment. De ben segur demà ho tindrem a disposició.
Em va bé aquest apunt, espero que a vosaltres també.
IN FERNEM LAND 
A mi em va de perles perquè pocs músics em commouen tant com Mahler i no m’avergonyeixo de dir que el vaig descobrir a La mort a Venècia de Visconti on, quan sentia l’Adagietto, el meu esperit baixava el cap colpit de melangia.
Gràcies, Joaquim. Em baixaré la versió que generosament ens deixes.
M'agradaM'agrada
Com tu dius , avui fa 100 anys que en Mahler va morir fisicament, no així la seva espléndida Música , es fácil pensar que ni ell mateix fora conscient de la magnitut de la seva “Gran Obra”, el meu descobriment d’en Mahler es semblant al cas de la Olimpia, de joveneta, d’aixó ja fa uns quants anys…. escoltava moltes vegades les seves Simfoníes per radio, curiosament sempre memoritzava la mateixa, “la Cinquena” fins i tot la tatarejave sovint sabía que era d’un tal Gustaf Mahler, recordo que em seduía però no coneixía res més d’ell o no era conscient fins que vaig veure la “Mort a Venecia” i des de llavors que em vaig dedicar a descobrir mica en mica gran part de la seva Obra, fins que un dia em vaig regalar un bon recull de les seves magnífiques Simfonies, lieders, etc…. i es un dels meus tresors més estimat i que no deixo en repós gaire temps, junt amb una inolvidable i estimada gravació molt especial de la “Segona” dirigida per el “Mestre OUE ” que gràcies a en Joaquim vem poguer gaudir molts in-fernem-landaires, i ara per segona vegada, em disposso a escoltar el bombonet de L’Adagi que tant amablement ,com sempre ens regala “ell” gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Sin palabras y emocionada .
Gracias Joaquim, siempre.
M'agradaM'agrada
aquest finde Pablo Gonzalez dirigeix aquesta obra amb la OBC, en un programa precios per cert…
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquim por esta maravillosa música y por recordarnos que hoy hace 100 años de su muerte física, pero su legado musical lo mantendrá siempre vivo.
Como un pequeño homenaje al gran Mahler os dejamos sus palabras, que hemos extraído del Quadern de l’Auditori dedicado al compositor ,
” Quan escolto la música,o quan la dirigeixo, hi trobo respostes a totes les meves preguntes, i només aleshores sóc veritablement feliç ”
Por supuesto que el domingo lo escucharemos en directo, nunca nos perdemos ningún concierto de Mahler.
M'agradaM'agrada
Un record molt emotiu per aquest immens compositor, que com més s’escolta més commou.
Gràcies per aquest esplèndid post.
M'agradaM'agrada
Lo de los Berliner Philharmoniker y Abbado es amor por la música para siempre y por siempre.
Ha sido de “gallina de piel” como dijo J.Cruyff, lo de ésta noche.Para no olvidar y enmarcar, o de reclinatorio.El Der Abschied recitado y cantado por Anne Sofie von Otter, ha sido conmovedor y de un dramatismo tremendo, hasta la lágrima.
Gracias Gustav Mahler, y gracias Claudio Abbado.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per recordar en un dia com avui a tant fantàstic music. Sóc dels que creu que ens va dir adeu amb l’ultim moviment de la novena, però renoi, tambè aquest Adagio és màgic, meravellòs, i en mans d’Abbado i la Berliner Philharmoniker doncs res més és pot afegir, tot està dit i ben dit.
Per cert, el podreu escoltar en viu i en directe el cap de setmana amb l’OBC en un programa certement molt atractiu. Al menys, a priori, dels més atractius de la temporada. Desprès ja veurem els resultats. Està clar que González no és Abbado, com tampoc Barcelona és Berlin….(musicalment parlant, clar). No sé si m’explico.
M'agradaM'agrada
Amics, tan aviat tingui el vídeo del concert celebrat ahir a Berlín i que ha trasbalsat a Toni, us el deixaré al blog.
M'agradaM'agrada
Ja estàs tardant… 🙂 🙂 🙂 Perdona la confiança i l’impaciència, jejejeje…és que m’agrada molt! 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada
Faig malament de sentir aquestes versions tan bones. Ahir, l’OBC em va semblar que es carregava l’adagio de Mahler. I també Mort i Transfiguració del meu estimat Strauss.
Poc empastat i amb grinyols.
Al mestre González li regalaré unes sabates amb sola aïllant, perquè fan molt soroll quan fa els seus saltirons matussers al podi.
Part del públic aplaudint entre moviments de la Inacabada, nens per tot arreu, xerramaques i mòbils un altre cop. Quin vespre!
M'agradaM'agrada
Ai Kalamar! els saltirons són molt evidents per la ràdio, haurà de sortir a dirigir amb calçat esportiu?
M'agradaM'agrada