IN FERNEM LAND

MOZART EN LES MANS DE POLLINI I ABBADO


Claudio Abbado i Maurizio Pollini Berlín 15 de maig de 2011. Foto via Intermezzo

Sense bellugar-nos del concert que em va servir per commemorar el centenari de la mort de Gustav Mahler, avui us vull portar a Wolfgang Amadeus Mozart.

La música de Mozart, n’hem parlat sovint a In Fernem Land, exerceix un efecte terapèutic als seus oïdors i precisament per això, a part que el concert que us proposo és una absoluta delícia, l’apunt d’avui té bàsicament en la música del salzburguès la seva raó de ser, més que no pas l’excel·lent versió amb que està servida.

El pianista Maurizio Pollini (Milà 5 de gener de 1942) ens ofereix una delicada i virtuosística versió del concert núm 17 en Sol major KV 453 de W.A. Mozart.

Mozart va acabar aquest concert l’any 1784, però no està del tot clar quan es va estrenar. Oficialment es va estrenar el 13 de juny del mateix any i la part solista va anar a càrrec de Barbara Ployer una alumna del mateix compositor, però ara també es diu que Regina Strinasacchi el va estrenar el 29 d’abril.

Claudio Abbado (Milà 26 de juny de 1933), en un moment d’extraordinària i enlluernadora creativitat, després de la greu malaltia ja superada, dirigeix a la sempre estratosfèrica Filharmònica de Berlín.

Ambdós musics col·laboran des de fa molts anys i la comunió artística és total, us adonareu que després d’una exhibició interioritzada del gran pianista, podreu gaudir d’unes frases orquestrals d’una nitidesa, despullada de tota artificiositat,  absolutament definitives.

Què grans són!

El resultat us el deixo en un enllaç, com és habitual, al final de l’apunt, però estic segur que us agradarà molt escoltar l’Andante escrit en la tonalitat de Do major, que com acostuma a ser habitual en els moviments lents dels concerts de Mozart, ens podem fer una idea del que és la bellesa en estat pur.

Concert núm 17 en Sol major per a piano i orquestra KV 453
Wolfgang Amadeus Mozart
Allegro.
Andante, en do major
Allegretto – Presto

Maurizio Pollini, piano
Orquestra Filharmònica de Berlín
Director: Claudio Abbado
Berlín, Philharmonie, 14 de maig de 2011

Aquest apunt, que espero que tingui els efectes terapèutics desitjats, el dedico especialment a l’amic Kundry, que aquests dies té una mica més de temps per escoltar la música que tant li agrada.

Un abrazo Victor!

19 comments

  1. Josefina

    Es una delicia i per més adjectius que busco no trobo el que podria expressar el meu sentiment, no existeix…
    Tu ho has dit molt bé: la bellesa en estat pur.
    Gràcies Joaquim

    M'agrada

    • Adorar no cal nati, no ho necessito i no porta enlloc.
      Estic encantat que us agradi, però no és mèrit meu, fixat:
      MOZART+POLLINI+ABBADO
      Jo a part de treure el reclinatori, us ho poso a l’abast i prou.

      M'agrada

      • nati

        Lamento haver-te incomodat.
        Després d’escoltar el Concert núm 17 en Sol major per a piano i orquestra KV 453 de Mozart en aquesta interpretación i sota aquesta direcció em sentia exultat . Jo només volia expressar el meu agraïment i alegria .

        Aquest missatge no requereix contestació.

        M'agrada

        • I és clar que et contesto nati!, no voldria pas que suposessis que m’he incomodat, és una manera de dir.
          L’adoració és quelcom que acostumem a fer a la divinitat i jo sóc ben mortal, t’ho ben asseguro.
          No m’estranya que quedessis corpresa i t’ho agreixo i m’agrada molt que et fes sentir bé i alegre, però que m’has de dir de l’apunt d’avui?
          Espero que també t’agradi

          M'agrada

  2. Josep Olivé

    (Berliner+Abbado+Pollini) + WAM = Catàrsi + èxtasi musical. Mozart és sublim. Sublim. Si a més està servit amb aquets ingredients, aleshores una sola cosa es pot demanar, una sola: que no t’emprenyin mestres l’escoltes!

    Emotiva tambè la fotografia, quan veiem els mateixos rostres en els vinils de la nostra discoteca i constatem com el temps passa…per a tothom…

    Un plaer disfrutar d’aquest post. Gràcies!

    M'agrada

    • Bueno Kundry el efecto terapéutico de este andante era jugar sobre seguro.
      Es un placer enorme ofrecértelo, para que lo disfrutes y para que la lucha sea más llevadera.
      Aquí estamos, para lo que haga falta, a disposición.

      M'agrada

  3. Lakitou

    Està clar que la obra és genial, però a mi perdoneu-me companys, el Pollini d’avui l’he trobat mediocre-mediocre-mediocre. Abbado i la Berlin, molt bé, però el pianista mostra un color mate durant tota l’obra, uns balanços entre els acords del piano inexistents, molt poc sentit del fraseig, cap mena de refinament líric i unes escales que generen Ia sospita que potser la obra no estava del tot preparada. Que consti que sóc fan de Pollini, però s’ha de reconéixer que no tenia el dia, que no tots els artistes són vàlids per fer tot tipus de repertori, i que si el nom et precedeix s’ha d’estar a l’altura.

    M'agrada

    • El pitjor pianista del món

      Des del meu punt de vista en Pollini és al teclat el que Carlos Ferrater és a l’arquitectura o el Michael Curtiz al cinema; pot ser no serà mai un “9” (el “10” no existeix) però del “8” no hi baixa mai. Toca tots els pals del negoci i sempre se n’ensurt.
      De totes totes, com diria en Mourinho, per a mi no és un “top”.

      PS: Moderador, per si ho llegeixes, una disgressió si em permets; com sé que t’encanta la lectura, m’agradaria saber si mai has llegit res d’en Haruki Murakami. Per Sant Jordi em van regalar el “1Q84” i l’he devorat. Ho escric per què és un cas similar al Jaume Cabré que tant admires; també és músic.
      Gràcies i perdona la comfiança.

      M'agrada

      • Pianista, m’estimaria més que n’anomenessis Joaquim, lo de moderador no acaba d’ajustar-se a la veritat, car per sort no em cal moderar quasi mai.
        Molt agraït per aquest recomanació literària, que de ben segur tindré en compte, ja que les referències que ens dónes i l’elogiosa valoració que en fas, no pot quedar en el no res.
        Finalment sento discrepar amb aquesta valoració que fas de Pollini, a mi quan m’agrada, m’agrada molt, tant que li donaria un 9,25 i estant d’acord amb tu que el 10 és inabastable, passar del nou ell ho ha fet possible.
        Potser aquest concert és un 8,75?, no ho sé, a mi em va arribar, però veig que tu has fet una minuciosa dissecció de la interpretació i jo no en sé tant.
        Gràcies per ser-hi.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: