MARISS JANSONS DIRIGEIX LA SEGONA DE MAHLER


Mariss Jansons (Riga, 14 de gener de 1943)

Continuant amb el particular homenatge simfònic que faig a In Fernem Land a Gustav Mahler, en ocasió de la commemoració del centenari de la seva mort, avui he decidit que seria la segona simfonia.

Tenia dos opcions ben recents, la de Riccardo Chailly amb la Gewandhausorchester a Leipzig o la de Mariss Jansons amb la Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks a Munic.

Després d’escoltar les dues excel·lents versions m’he decidit per Jansons i qui sap si un altre dia us deixaré la versió del mestre Chailly que penso que també s’ha d’escoltar.

GUSTAV MAHLER
Simfonia núm. 2 en Do menor “Resurrecció”

1 Allegro maestoso. Mit durchaus ernstem und feierlichem Ausdruck (21:48)
2 Andante moderato. Sehr gemächlich. Nie eilen (10:01)
3 In ruhig fließender Bewegung. Sehr gemächlich. Nicht eilen (11:18)
4 Urlicht. Sehr feierlich, aber schlicht (choralmäßig). Nicht schleppen (5:01)
5 Im Tempo des Scherzo. Wild herausfahrend (34:53)

Anja Hateros, Sopran
Bernada Fink, Alt
Chor des Bayerischen Rundfunks
Choreinstudierung und -leitung: Michael Gläser
Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks
Direcció: Mariss Jansons

München, Philharmonie im Gasteig, 13 de maig de 2011

Imponent versió de contrastos dinàmics i expressius, tensa i lírica, però gens amanerada, sense concessions a la dolçor, dramàtica i nerviosa.

Aquí teniu l’andante moderato per tal de que us feu una idea del que us espera

I abans de deixar-vos amb l’arxiu sencer, m’agradaria que escoltéssiu a la gran mezzosoprano argentina Bernarda Fink cantant el quart moviment, Sehr feierlich, aber Schlicht. “Urlicht”.

URLICHT

O Röschen rot,
Der Mensch liegt in größter Not,
Der Mensch liegt in größter Pein,
Je lieber möcht' ich im Himmel sein.
Da kam ich auf einem breiten Weg,
Da kam ein Engelein und wollt' mich abweisen.
Ach nein, ich ließ mich nicht abweisen!
Ich bin von Gott und will wieder zu Gott,
Der liebe Gott wird mir ein Lichtchen geben,
Wird leuchten mir bis in das ewig selig' Leben!

LLUM PRIMIGÈNIA

Oh petita rosa vermella,
L’ésser humà es troba en la més gran fretura,
L’ésser humà es troba en el més gran dolor,
Tothora m’agradaria estar al Cel.
Allí, arribaria a un ample camí,
En el que un àngel apareixia i em volia tirar enrere.
Oh no! No permeto pas que se’m rebutgi!
Jo sóc de Déu i vull retornar a Ell,
El bon Déu em donarà una llumeta,
Que il·luminarà el meu camí vers la gloriosa vida eterna.

Traducció Salvador Pila

Ara si, aquí us deixo l’enllaç per tal de que gaudiu d’une de les obres cabdals de la història de la música, en una versió notable que estic segur que no deixarà indiferent a ningú.
Ja m’ho sabreu dir.

Ja podeu tenir per ben segur, que ens els propers dies aniré completant l’opus simfònic de Gustav Mahler, tot aprofitant l’allau de concerts que es celebren programant les seves obres i tenint com a protagonistes les millors orquestres i directors.

Us desitjo un bon diumenge.

Un comentari

  1. assai's avatar assai

    Reconozco que a mi esta sinfonía me fascina. Ya sabes eso no tiene una explicación lógica, pero así es. Así que entiendo a ese rico americano, que dedicó su vida y recursos a esta sinfonía, hasta convertirse en director sólo por dirigirla, Gilbert Kaplan, y la dirigió con las mejores orquestas a lo largo de su vida.

    Seguramente la conferencia mejor que he escuchado en mi vida fue la que dedicó Gastón Fournier-Facio -actualmente coordinador artístico del teatro de la Scala- a esta sinfonía, también como muchos hechizado por su magnetismo.

    Te agradezco mucho que hayas traído sus sinfonías -las de Mahler- son esos tesoros que están ahí y que sólo hace falta la excusa de un aniversario para que se programen en conjunto.

    Tampoco quiero extenderme, pero el final de la sinfonía Resurección con los versos “Resucitarás, sí resucitarás corazón mio/ Y en un momento todo lo que has derrotado te conducirá a Dios” me parece más de otro mundo que de este, un mundo sin duda mejor que al que vivimos en la actualidad.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Estimada assai, aquest final, però també amb els altres moviments, és el millor remei per fer front a l’ona d’indignació generalitzada que ens envaeix.
      No sé si de tot plegat en treure’m alguna cosa en positiu, però aquesta simfonia i aquest final, estan aquí per ajudar-nos.

      M'agrada

      Respon
  3. Carlos R.'s avatar Carlos R.

    Llevo un cierto retraso con las entradas de tu blog y hoy me disponia a ponerme al día, pero es literalmente imposible con la cantidad de material que nos has dejado estos días.
    Empiezo por esta simfonia, pero mi interés radica en La Canció de la Tierra y tengo problemas para bajar el vídeo. Creo que son debidos a mi ADSL, desconozco el motivo, pero no me permite los archivos de gran tamaño.
    Sensacionales versiones que te agradezco.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Hola Carlos, efectivamente debe ser tu línea, puesto que ha habido muchísimas bajadas y solamente Olympia se quejó, pero su contenciosos era con RapidShare.
      Espero que a ambos se os solucione el problema.
      Tampoco hace falta que te pongas al día de golpe, las entradas permanecerán aquí.
      Gracias

      M'agrada

      Respon
  4. Assur's avatar Assur

    M’anirà bé aquest centenari de Mahler per endinsar-me una mica més sobretot en les simfonies que va compondre, ja que és un compositor que he “treballat” molt poc. Aquesta Segona potser sigui també, com l’assai, la que més m’agrada, i suposo que a la bona amiga kalamar l’entrada del primer moviment li agradarà d’una manera molt especial. 🙂 Les aniré baixant totes i escoltant-les en les versions que proposes. Moltes gràcies!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Hola Assur, aquestes primeres entrades podríem dir que són les més agraïdes, tot i que manquen la cinquena, la primera i en gran mesura la quarta, que són també “molt” populars. però la sisena, la setena i la novena, que amaguen moments bellíssims, no tenen el mateix reconeixement popular. El cas de la vuitena i la seva impossible grandiloqüència, amb un final de “gallina de piel” és un altre món, que també tindrà cabuda al blog, és clar.

      M'agrada

      Respon
  5. jose carlos's avatar jose carlos

    Meu reencontro com Mahler deu-se com essa sinfonia, daí ter um carinho todo especial para com ela. O impacto do primeiro movimento é fortíssimo e nos pega pela guela.
    Janssons impressionou-me com sua leitura da terceira sinfonia. Gostaria de conhecer sua leitura da 2ª.
    ab.
    José Carlos

    M'agrada

    Respon
  6. Bernardo's avatar Bernardo

    me colat abans volia dir,
    Wiener philharmoniker i Abbado amb Anorld Schoenberg Choir . Cheryl Studer i Waltraud Meier.

    Em sembla espectacular!. El sentiment d´Abbado no l´he trobat en cap altre. Tot i que aquest que proposes no està malament.

    M'agrada

    Respon
  8. alex's avatar alex

    Gracias Joaquim por este mahlerismo que particularmente, me encanta y de paso escuchar a la Harteros fuera de su repertorio operístico habitual.
    Es una espléndida soprano y a ver cuando nos la traen por el Liceu

    M'agrada

    Respon
  9. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Benvingut el corpus simfònic de Mahler, com no podia ser d’altre manera. Estem parlant de composicions poderoses, que per si soles abasten tot un concert, i que de ser ben interpretades no et poden deixar indiferent. Surts enriquit del concert, fascinat de sentir tants sons que t’han “atacat” sense pietat el teu equilibri sonor i aclaparat per una música simfònica nova i pletòrica, de intensitat i dimensions desconegudes fins aleshores.

    Encara recordo la primera audició de la segona. Vaig quedar impactat. La vaig repetir el dia següent ja que era un dels concerts de cap de setmana de l’antiga OCB, aleshores al Palau de la Música. I desprès, a casa, em vaig possar varies vegades el lied “Urlicht” del quart moviment i el cor final, des de la seva meravellosa entrada en pianissim (crec que marcada a la partitura amb “pppp”). Aquesta entrada (“Auferstehn, ja auferstehn wirst du”) és sublim, tant que cada vegada que l’escolto en directe la meva obsessió es comprovar si el cor efectivament compleix amb les pppp i us haig de dir que poques vegades ho puc constatar, al menys sota el meu criteri de percepció de lo que han de ser 4P. Gradualment, i amb l’acompanyament de l’orquestra i la contralto, anirem poc a poc amb un crescendo subtil (“Was vergangen, auferstehen”) cap a les (crec) quatre ffff (pur equilibri i simetria sonora) que esclaten a partir de “Sterben werd’ich, um zu leben!” i que et deixen sencillament aclaparat.

    Els dos directors que cites al blog obviament son referencials. És tant important la segona de Mahler que tot director que volgui ser quelcom al firmament musical l’ha de fer seva. M’agradaría citar la versió de l’Abbado amb l’Orfeó Donostiarra. Colpidora. De somni fet realitat. Però tambè m’agradaría comentar una anécdota que em va passar tot escoltant una entrevista a Catalunya Música al director d’aquest Orfeó, José María Sainz Alfaro, sens dubte director de la massa coral que més m’agrada. Doncs en preguntar-li per aquesta segona i quin director l’havia impressionat més va contestar que aquesta obra l’havia interpretat pràcticament amb tots els grans, però que el director que l’havia impactat més era en Decker. Si, si, en Decker! Es va desfer en elogis cap l’antic director de la nostra OBC! Clar, estem parlant d’una persona que la seva opinió s’ha de tenir en compte, oi? Doncs en escoltar-lo em vaig emocionar perquè jo sempre deia que la segona de Mahler més ben dirigida l’havia vist i sentit a les mans d’en Decker! I és que sempre he cregut que en Decker, per a Mahler i Strauss era un dels grans. Que això m’ho confirmés el Saiz Alfaro doncs em va pssar molt content.

    Bé, perdoneu. M’he explaiat massa. Es culpa del Joaquim, que possa cada post més insuls…

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Aquella segona al Palau de la Música dirigiga per Decker i amb Edit Mathis i Bernadette Greevy (“gran amiga” del mestre Decker i el cànon que havíem d epagar per tenir-lo) és la meva segona pewr excel·lència.
      Aquell pianíssim de l’entrada del cinquè moviment va ser màgia pura, veus celestes sorgides del no res.
      No saps els tips que m’he fet de buscar aquella gravació que vaig tenir en K7, però que un dia vaig llençar, per a desesperació actual.
      Qui sap, potser ara trobaríem pegues a l’orquestra, ja que crec que el nivell actual és millor, però la màgia d’aquells concerts romandrà en el record de tots els que varem assistir-hi.

      M'agrada

      Respon
  10. kalamar's avatar kalamar

    Joaquim, és normal que en picar al I want to wait del rapidshare, no passi res, ni una finestra emergent? vol dir que tinc una cua enorme al davant? snifff Ho intento des de primera hora del matí.

    M'agrada

    Respon
  11. saisbcn's avatar saisbcn

    Estimat Joaquim, un altre vegada moltes gràcies per el teu post! Aquest any de Mahler estic rememorant la musica de la meva infància – a casa el escoltavem molt. Fa alguns anys el vaig “recuperar” amb les gravacions de les seves simfonies dirigides per Simon Rattle i ara estic gaudint moltíssim amb les versions que ens deixas al teu blog. Gràcies!!

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari