Bust de Mitridate VI Museu del Louvre . Marbre d'autor anònim de l'època imperial romana del segle I
Amb quinze anyets el genial Mozart va ser capaç de fer una obra de joventut que molts voldrien haver-la escrit en els anys de maduresa, però és clar, estem parlant de Mozart i en aquest cas, cap dels elogis serà suficientment encertat, per valorar la magnitud del seu geni.
Avui us proposo escoltar la cavata de Mitridate, de l’òpera Mitridate Re di Ponto, “Se di lauri il crine adorno” per Barry Banks, el tenor anglès que tant es va agradar en el segon repartiment de La Cenerentola liceista, al costat de la magnífica Silvia Tro, en un dels segons repartiments més reeixits que s’han fet mai al teatre barceloní.
Mozart demana clarament un baritenor capaç de fer totes les notes escrites, totes les escales i els salts, amb ímpetu i orgull, amb la serenitat que el personatge poderós, encara que ferit en l’orgull, ha de demostrar en la seva entrada en escena i sobretot amb el virtuosisme extrem que el compositor exigeix al tenor protagonista. En el cant mozartià tot és tan nítid, tan clar i diàfan, que qualsevol petita trampa o parany que es vulgui evitar, s’evidència immediatament.
En aquest cas, Barry Banks emmirallant-se amb el grandiós Rockwell Blake (i qui no?), ens ofereix una notable versió, cuidada, serena i molt introspectiva, convertint aquesta cavata en quasi un lament i potser allunyant-se de les magnífiques versions que trobareu al final d’aquest petit apunt.
Certament Banks no és un baritenor i pateix una mica en la zona greu, on la veu perd projecció, com podreu apreciar, però tan aviat es situa en la zona central i aguda, la brillantor de l’emissió és molt notable.
La versió que escoltareu va tenir lloc abans d’ahir (21 de juliol) al Prinzregententheate de Munic, i l’acompanya la Bayerisches Staatsorchester dirigida per Ivor Bolton.
Barry Banks
Si voleu escoltar altres notables versions d’aquesta ària, podeu prémer sobre els noms dels tenors proposats:
Avui, la cosa no dóna per a més, espero que passeu un bon dissabte i si és en companyia de Mozart i d’aquesta ària, ben segur que serà una miqueta millor.
IN FERNEM LAND 
Certament, el dia comença millor amb aquesta ària de Mozart…
Amb Mozart, doncs sense ell, quina orfandat per a la Música.
Hi han moments en que penso que caldria que jo mateixa profunditzés més sobre el magnífic llegat que, en el curs de la Història, tants homes i dones extraordinaris ens han deixat. Nosaltres som gràcies a ells el que som dins les vivències personals de les nostres vides. La influència, la projecció de la seva existència ens il.lumina en la foscor del camí.
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Quan et lleves pel matí, connectes l’ordinador i escoltes aquets músiques gairebé extrasensorials no saps si estàs a casa teva o en un paradís musical.
Certament val la pena escoltar aquestes àries i duos, al menys et relaxen les tensions quotidianes.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Una cavata que repetida 6 cops, més bonica em sembla. Quines meravelles cantades per Blake i Sabbatini! Ai el Mozarín, que dolentot fent patir així als baritenors..sort que va començar a composar tan jove, al menys tenim 20 i escaig anys de la seva luminosa música.
bon dissabte!
M'agradaM'agrada
L’altre dia es parlava de “La clemenza…”, composta pràcticament en el seu darrer alè. I avui el “Mitrídate…”, composta en la seva joventut I enmig podriem parlar del seu “Idomeneo…”, per citar una obra de paregudes característiques. Tres potes per a una cadira d’or. Amanaçava un cap setmana gris, i probablement In Fernem Land, amb la inestimable ajuda del sublim i meravellòs Mozart, ha estat la causant del sol esplèndit d’avui. Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
¡Sí, sí, sí! ¡Viva Mozart!
M'agradaM'agrada
Com sempre una molt bona manera de començar el dia.
MOLT BON CAP DE SETAMANA A TOTS!!!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim!! Gracias por este juvenil Mozart ,sabía de esta obra,pero conocía muy poco de ella, al menos, yo no la ví nunca toda entera, me ha gustado el Banks y mucho,que gozada, levantarse por la mañana y empezar oyendo a Mozart!!!Gracias,Joaquin por tus desvelos y para deleitarnos a nosotros tus fieles seguidores.Te quiero mucho! Un abrazo, Mercedes
M'agradaM'agrada
Josefina sempre apareixes amb les perles més preuades de la corona i t’ho agraeixo, veure’t per In Fernem Land m’agrada molt, ja ho saps prou.
De res Juli, saber que us ajudo a connectar-vos pel matí és un al·licient afegit a les moltes satisfaccions que em doneu.
kalamar jo sempre he suposat que si els compositors “torturen” d’aquesta manera als cantants és que els que tenien a disposició ho podien fer o un feien de manera molt diferent a com ho escoltem ara, no ho has pensat mai, o és que potser Mozart va morir emmetzinat per algun o alguna cantant, és clar que el mateix podríem de dir dels tenors straussians.
Josep ens esperen més Mozart per il·luminar-nos els dies grisos i feixucs.
Isabel, gràcies per ser-hi.
Mercedes, vosaltres fidels seguidors sou la meva satisfacció i jo també us estimo, és clar.
M'agradaM'agrada
…i també bona manera de acabar el dia – gràcies Joaquim, com sempre…un altre perla!
una abraçada!
M'agradaM'agrada