IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE LA TRAVIATA D’AIX-EN-PROVENCE


Natalie Dessay (Violeta) producció de Jean-François Sivadier – Festival d’Aix-en-Provence 2011 © Pascal Victor / ArtcomArt

Avui, en aquesta tanda de regals i primícies de l’actualitat estiuenca, torna La Traviata que s’ha programat en l’edició d’enguany del Festival d’Aix-en-Provence, però aquest cop en la versió vídeo, que es complementa amb la que us vaig deixar fa 12 dies i que posa en evidència, encara més, la problemàtica adequació de la soprano francesa a aquest rol cabdal del repertori.

La retransmissió televisiva és del dia 16, mentre que la radiofònica que us vaig deixar és del dia 9. Per tant estem parlant de dues funcions diferents amb resultats bastant similars i algun que altre ensurt en ambdues representacions, senyal que tant la Violeta com l’Alfredo Germont.

Estem d’acord que Violeta és un rol perseguit i envejat per a totes aquelles sopranos que volen deixar empremta, però en realitat poques acaben assolint l’objectiu.

Natalie Dessay té moltes coses a favor i alguna essencial en contra, per aconseguir que la seva Violeta quedi, si més no, en un lloc digne. Ja es va comentar en l’apunt del dia 10, que la manca d’un registre central i greu suficient, llastrava massa la seva actuació i és clar, el registre agut tampoc és el que era. La conseqüència de tot plegat és que no m’acaba de satisfer i em planteja algun dubte pel que fa a la futura carrera operística de la diva, ja que els rols més lleugers li presenten seriosos problemes a la part més aguda, i els més lírics la condicionen en un registre insuficient que la porta a una interpretació, a vegades exagerada, per reforçar escènicament allà on vocalment tendeix a la insignificança.

En un futur, Dessay té previst cantar Violeta al MET i també al Liceu (així es deia en els circuits no oficials de informació), veurem si evoluciona i el paeix en la vessant musical i interpretativa, ja que en l’escènica tot depèn de les direccions, tot i que ella és enormement inquieta i disciplinada i si toca fer la vertical mentre canta un fragment compromès, ho farà.

En la recent Lucia del MET i potser perquè coneix molt millor l’òpera i els paranys de la partitura, Dessay m’emociona, en la seva Violeta, encara no.

La producció de Jean-François Sivadier és d’aquelles que sense molestar a ningú, segurament tampoc acaba d’agradar i és que potser li manca compromís i risc. No vol ser clàssica, però no acaba de ser moderna. Avui en dia ja ningú pensa que canviar l’acció de l’òpera a una època diferent a l’original del llibret, sigui una modernitat. És una rutina que acabarà per fer que els més arriscats i trencadors proposin el retorn a l’època original.

Castronovo i Tézier, complementen a la diva, el primer amb joventut i precipitació, el segon amb seguretat i una certa rutina, mentre que la direcció musical de Louis Langree no em sembla que estigui a l’alçada del que hom espera d’un Festival de tanta anomenada.

Aquí us deixo els enllaços de la retransmissió del Canal ARTE del passat 16 de juliol, tècnicament millorable en unes preses de so desconcertants i subtitulada en francès.

Estic segur que malgrat la discutible protagonista, serà del vostre interès.

LA TRAVIATA (Giuseppe Verdi)

Violetta Valéry : Natalie Dessay
Giorgio Germont : Ludovic Tezier
Alfredo Germont : Charles Castronovo
Annina : Adelina Scarabelli
Flora Bervoix : Silvia de La Muela
Gastone de Letorière : Manuel Nuñez Camelino
Barone Douphol : Kostas Smoriginas
Marchese d’Obigny : Andrea Mastroni
Dottor Grenvil : Maurizio Lo Piccolo

Estonian Philharmonic Chamber Choir
London Symphony Orchestra
Direcció musical Louis Langree

Direcció d’escena: Jean-François Sivadier

Els enllaços:

https://rapidshare.com/files/4184718339/traviata.avi.001

https://rapidshare.com/files/4152655552/traviata.avi.002

https://rapidshare.com/files/1292502679/traviata.avi.003

https://rapidshare.com/files/1660941360/traviata.avi.004

https://rapidshare.com/files/880699907/traviata.avi.005

https://rapidshare.com/files/2687086034/traviata.avi.006

Per si voleu recuperar l’apunt amb els arxius d’àudio de la retransmissió del dia 9 de juliol, premeu AQUÍ

No descarto en els propers dies un altra Traviata.

Us desitjo un bon divendres

10 comments

  1. Como tinha dito antes, Natalie Dessay consegue emocionar-nos, mesmo quando a sua capacidade vocal é ultrapassada pela intenção e pela intensidade da sua interpretação. Gostei de a ver como Violetta, apesar das reservas… Da encenação não gostei, se bem que não seja maléfica. “La Traviata” convive mal com a actualização temporal, penso.

    Gràcies pels enllaços.

    M'agrada

  2. Moltíssimes gràcies!!!!. Una escena que sempre m’emociona és la mort de la Violetta, estic segura que la Natalie Dessay també ho farà, si més no per les seves facultats interpretatives. A veure si el Tezier no està tan enfadat com en la Lucia del MET, je, je.

    M'agrada

  3. alex

    Gracias , Joaquim!

    Me reafirmo en lo comentado respecto a la función cuyo audio colgaste hace unos días : me preocupa cierta decadencia vocal que se aprecia en la Dessay ( agudos fijos y hasta estridentes, sin la fluidez de antaño , así como falta de peso vocal para las partes de lírica y lírica ancha de TRAVIATA del 2º y tercer acto).
    Dessay ¿ será una nueva gran cantante que se convertirá pronto en ex, por adentrarse en un repertorio vocal que le supera en casi todo?

    Cierto que Dessay es un animal escénico que ultimamente, exagera y sobreactúa en detrimento de la calidad vocal, lo que demuestra poca inteligencia musical como tantos y tantas cantantes que no han sabido adecuarse a un repertorio conveniente.
    A mi sus Lucia, no me han convencido y la del Met menos ( si fue excelente en cambio, su Lucie francesa que cantó hace ya bastantes años
    Pero como la misma Dessay declaró hace tiempo en prensa que su máxima ilusión es acabar como actriz en la Comédie Française ( supongo que participando en las obras de los clásicos Molière, Racine, etc..), da a entender que su futuro vocal y como cantante, no le preocupa demasiado y sí unicamente la escena teatral.
    Una pensa que una espléndida lírico ligera coloratura que fue la Dessay y luego notabilísima lírico ligera ( Marie, Amina, incluso la Manon ), se auto destruya la voz con Traviatas y otros roles no adecuados a su peso vocal.

    M'agrada

  4. Tot i que no sóc la persona indicada per avaluar o criticar aquesta soprano opino que gairebé les persones que la jutgen, no totes coincideixen en els mateixos apunts. Això vol dir dues coses: o bé influeix els gust personal de dada persona o bé cada persona ho interpreta baix el seu punt de vista sense tenir massa en compte que la capacitat interpretativa d’un cantant o cantanta depèn moltes vegades del lloc on actua i del seu esta d’ànim en el moment d’actuar.
    Sí, ja sé que em direu que els cantants es deuen a la seva professió i en el moment de sortir a l’escenari han d deixar de banda les seves emocions i problemes personals, però no tots i totes poden o saben fer-ho.
    D’altra banda jo no he pogut escoltar la retranmissió radiòfonica ni la televisiva per tant no puc opinar ( cosa que m’agradaria molt poder-ho fer) sobre els defectes exposats en els vostres comentaris que no dubto siguin professionals.
    He buscat per Internet el seu currículum personal i sincerament la considero una excel·lent soprano malgrat no tingui la categoría d’una Callas.

    M'agrada

  5. josep m. casan

    En aquesta ocasió discrepo de l’amic Joaquim. A mí sí que em va molestar la direcció del Sr. Sivadier. Vestuari, escenografia i il·luminació deficients. L’escenari sempre tant buit i sense resaltar amb llums l’acció fa que els personatges vagin com perduts per l’escenari. El “Parigi o cara” amb la Violetta mig caien és ridícul en lloc de tràgic (el braç que es desploma repetidament sembla un gag del Tricicle). Absurda la caracterització d’home jove del Giorgio Germont.
    Em declaro “fan” de la Sra. Dessay però crec que ja hem fet tard per veure-li una gran Traviata. Em temo que la seva veu ja no es recuperarà però tot i així m’agradaria molt veure-la en un entorn escènic i musical més favorable. Com ha passat amb alguna altra gran artista ella ha preferit donar-ho tot en cada representació sacrificant la salut de la seva veu i la durada de la seva carrera. Els que l’hem pogut veure en la seva plenitut hem gaudit d’experiències inoblidables.

    M'agrada

  6. Gràcies Joaquim. Ja la tinc descarregada i “enganxada”. Aquest vespre com que no tenim plans especials, gaudirem de la música de Verdi i de la Sra. Dessay que encara que no estigui en el seu millor moment, segur que ens proporcionarà grans moments.
    Una abraçada

    M'agrada

  7. Josep Olivé

    Encara que no sigui la Dessay de fa uns anys, si es confirma lo de la Traviata al Liceu crec que serà una molt bona noticia. I possats a demanar, doncs demaneré que repeteixi amb el “fatidic” (per ella, és clar) Giorgio Germont del cada dia millor Ludovic Tezier.

    M'agrada

  8. Concep.

    Gràcies Joaquim, una vegada més, per deixar-nos o més ben dit, regalar-nos aquest vídeo.
    El vam veure ahir per la nit i no em va agradar gaire, aquesta és la veritat. Ella s’esforça per ser Violeta, ho dóna tot, però queda lluny de ser una gran Traviata.
    A l’escena li sobre concepte i li falta vida.
    Ens va agradar força Castronovo i Tézier sempre és una garantia, potser no és genial, però al menys dóna seguretat i un cant noble.
    La Lucia la tenim baixada però encara no l’hem vist.
    T’envio un petó de part de tota la família per les bones estones que ens fas passar..

    M'agrada

  9. És ben curiós amics el que m’ha succeït amb aquesta Traviata, tot i reconeixent que Dessay no és la Violeta de “mes rêves”, després de veure-la per segona vegada i sobretot després de veure un altre Traviata recent, he de dir, que Dessay com sempre, s’emporta malgrat les deficiències vocals i la poca adequació vocal al rol escrit per Verdi, el gat a l’aigua. Està convincent, implicada fins al moll de l’os. És impossible no rendir-se davant d’aquest torrent artístic.
    No sé si sense ella i amb un altra soprano més adient, m’empassaria tan fàcilment l’escena, segurament no, però ella ho engrandeix tot.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: