Sir Roger Norrington
Hi han hagut turbulències a l’espai aeri que m’han impedit deixar, com tenia previst, dos Yotubes, però que en canvi no han impedit que us pugui deixar els enllaços que us portaran als millors seients o a la mateixa “ARENA” del Royal Albert Hall, per assistir a la proposta d’avui.
Així doncs, tornem a Londres per assistir al concert número 14 dels PROMS d’enguany i així d’aquesta manera tancarem la sèrie dedicada a les simfonies de Gustav Mahler, amb la interpretació que la magnífica Stuttgart Radio Symphony Orchestra va efectuar de la novena simfonia de Gustav Mahler, sota la direcció del director anglès Roger Norrington, el passat 25 de juliol del 2011 a la famosa sala londinenca, en el concert número 14 dels populars PROMS.
Brutal!, colpidora, no sé quins adjectius cal emprar alhora de parlar d’aquest testament descomunal que Mahler ens va deixar, després d’haver-nos colpit amb un llegat d’impressió, però encara li mancava aquesta cloenda.
Com una continuació del darrer lied de Das Lied von der Erde, com tan sovint es qualifica la novena simfonia, és un treball descomunal, que talla l’alè i emociona en una distribució estranya dels quatre moviments que l’integra, amb els extrems lents, iniciat amb l’andante commodo en re major i el conclusiu adagi final en re bemoll. Al centre hi trobem el scherzo en do major i el rondó burlesc en la menor.
La sensació és tan aclaparadora, que la simfonia sembla inconnexa i fins i tot inacabada. Un crític va dir que era l’única inacabada acabada, i la veritat és que després del adagi final, la sensació d’orfandat en que Mahler ens deixa és dolorosa. Talment sembla que ens hagi de recuperar del estat de shock amb algun moviment alliberador. com succeeix en altres simfonies com la segona o la tercera, però en aquesta darrera, el cop és brutal. Després del scherzo on s’atreveix a entretenir-nos amb dues alemandes i un vals, el segueix un rondó burlesc que ens acaba per distreure’ns, per tal de que el cop final sigui més precís i demolidor. El final ha arribat, sense les grandiloqüències que tant li agradava emprar i amb la serenor alliberadora i la transcendència que també sap utilitzar com ningú.
Mahler va deixar-ho tan difícil als que venien al darrere, que tot va haver de canviar, tot o quasi, ja estava tot dit, calia inventar un nou llenguatge i encara molts hores d’ara necessitem traductor.
El vídeo que avui us deixo és magnífic, potser no és una versió referencial com podria ser la de Claudio Abbado a Lucerna o la de Karajan o Bernstein, però té la visió d’un director que ha viscut molt i ha dirigit més i que sap impregnar d’una especial vitalitat una música que semble destinada a la tragèdia i la melangia. El mestre Norrington utilitza temps molt més lleugers dels habituals i semble que ens vulgui dir: nois no passa res, això s’acaba però tampoc cal posar-nos tristos, amb serenor i una picada d’ull, us deixo aquesta novena “estiuenca”, i ves per on m’ha agradat.
Emocionant final amb el mestre Norrington dirigint amb la “seva” orquestra fins aquest any, la Elegy per orquestra de cordes de Edward Elgar, com a bis.
Us deixo el dos enllaços per baixar-vos el vídeo, que haureu d’unir amb hjsplit
Simfonia núm 9 G.Mahler PROMS 2011 1 avi
Simfonia núm 9 G.Mahler PROMS 2011 2 avi
I si algú també vol la versió àudio, aquí teniu l’enllaç en format mp3
Simfonia núm 9 G.Mahler PROMS 2011 mp3
Per “entretenir-vos” aquí teniu l’adagi final, molt estiuenc no ho és, però és bellíssim.
Aquest apunt està especialment dedicat a Josep Olivé, espero que ell ens expliqui el motiu.
Per demà, em sembla que he trobat un vol imprevist que ens portarà a Verbier, us hi espero.
IN FERNEM LAND 
Crec que tinc les pulsacions a 40 .
M’acabo de morir .
Gràcies Joaquim .
M'agradaM'agrada
Sortir amb bones o males companyies i deixar l’avió dormint a l’aeroport fa que se’t trobi a faltar. Per unes hores podem saber com és la vida sense el post d’In fernem Land i, la veritat, perd molt color.
Mahler com sempre per mi. Sublim!
M'agradaM'agrada
Per fi! La “novena”! S’ha fet esperar però renoi, quan arriba ja ho pot deixar-ho un tot, perque estem davant d’un monument sonor que trasvalsa el cos i l’ànima!
No puc sentir la versió del post, aixi que em posso el CD de l’Abbado, quart moviment, i tancaré els ulls, i desprès…i desprès…intentaré recuperar-me i aniré a correr una bona estona, perque és imposible dels tots impossibles, desprès d’escoltar aquest quart moviment, fer altre cosa que no sigui correr…correr…
M'agradaM'agrada
Logo após os primeiros compassos fui tomado por um arrepio emocionado com tanta beleza que saia daquelas estantes sob a condução de Norrington. Uma bela versão, sem dúvida!
M'agradaM'agrada
Hola José Carlos, jo creia que no m’agradaria Norrington, un director que no havíem associat a Mahler i en canvi he tingut una agradable sorpresa amb aquesta versió magnífica. M’agrada que també t’hagi agradat.
M'agradaM'agrada
Com m’agrada i com m’arriba a l’ànima la música de Malher, moltes gràcies Joaquim per les perles que ens has deixat aquets darrers mesos de les seves sinfonies , me les he anat vaixant i hara espero que un dia tingui tems el meu fill per passar-les al disc dur i poder gaudirles amb tranquilitat. Demano disculpes perque vull fer un comentari que no té rès a veure amb el post d’avui peró fen el tafaner per youtube m’he trobat amb un tenor del que no n’havia senti parlar mai , el seu nom es Thiago Arancam , es brasiler i encara que té coses per millorar m’agradat molt la veu i com que es molt jove penso que te prous mèrits per anar-lo seguint d’aprop, m’agradaria si algú l’ha escoltat en donès la seva opinió, graciés
M'agradaM'agrada
Hola Montserrat. N’havia sentit parlar i crec fins i tot que havia vist algun d’aquest YouTubes. Interessant, però certament ha de polir moltes coses. Deixo aquí uns quants YouTubes que no s’adiuen gens amb la novena de Mahler, però anàrquics i entremaliats com esteu, ja no ve d’aquí
La fleur de Carmen a Washington
Recondita armonia a Frankfurt
Addio alla madre de Cavalleria Rusticana
E lucevan le stelle (2008)
M'agradaM'agrada
Quina casualitat! Estava escoltant la sensacional versió d’aquesta simfonia que fa Bernard Haitink amb la Concergebouw (gràcies, medici.tv ! ), torno a passar una estoneta per casa teva i catacrac!
No sé afegir res més al que descrius. Vull pensar que som majoria els que quan acabem d’escoltar-la tenim el cor encongit. Un dels sensacionals finals de Mahler. Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
…i de què parlo quan parlo de correr?…doncs entre altres coses de recordar coses que he oblidat, i he oblidat esmentar en la meva entrada de que l’OBC, dirigida per l’Oue, em/ens va deparar un concert memorable interpretant una novena impresionant… Just és destacar una de les grans actuacions de la nostra orquestra.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, est un sol, ja he dit que té coses a polir peró penso que la veu es prou important i la seva joventut li pot permetre amb estudis i seny fer una bona carrera, tan de bó sigui així ja que darrerament no anem gaire sobrats de bones beus.Bona nit
M'agradaM'agrada
Avuí t’he sentit a la cadena SER i he descobert el teu blog.
Gràcies per compartir-ho. Entraré sovint.
M'agradaM'agrada
Avuí t’he sentit a la SER al programa TOT ÉS COMÈDIA i he descober el teu blog. Gràcies per compartir aquesta maravella!
M'agradaM'agrada
Perdó per la repetició, pensava que no havia entrat el comentari.
M'agradaM'agrada
Hola Isabel, benvinguda a In Fernem Land.
Ja m’ho han dit que ahir la SER va tornar a emetre l’entrevista que em varen fer. Mira, si ha servit per fer una visita al blog i quedar amb ganes de tornar-hi, està prou bé. Ets molt ben rebuda i espero que t’agradi el que cada dia vaig proposant. Com que veig que no et costa gens comentar, estarem encantats de saber la teva opinió sobre tot el que et sembli oportú.
M'agradaM'agrada
A tota la resta de comentaristes, inclosa la “difunta” nati, que espero que ja s’hagi recuperat de la mort sobtada, no hi ha res que em satisfaci més, que d’un apunt que no creia pas que suscités gaires adhesions, no ens enganyem, la novena de Mahler és anti diumenge d’agost, tingui aquesta acollida.
Gràcies nati, Olympia, Josep i Tristany, crec que us dec una resposta, encara que sigui conjunta.
M'agradaM'agrada