La veritat és que no m’esperava que el concurs tingues tanta acceptació i seguiment, alhora que motivés tant les neurones davant d’alguna pista, que reconec que tenia un grau de dificultat molt alt.
Vaig pensar el concurs com una eina per no desvincular als seguidors habituals durant un mes, on tradicionalment les visites als blogs decauen per raons en principi òbvies. Creia que si cada setmana s’oferia una pista/prova que ajudés a centrar l’òpera que buscàvem, podia ser efectiu, com realment va succeir.
La primera sorpresa es produeix quan em comenceu a escriure moltes persones que fins aquell moment, eren infernemlandaires ignots que mai havien fet acte de presència i això em va sorprendre i motivar en un mes que pensava que seria letàrgic.
Després vaig pensar que l’objectiu tenia que ser trobar una òpera, mitjançant unes pistes que tenien que ser alhora proves que un cop superades puntuessin per un hipotètic empat.
Un altre sorpresa es va produir després de la primera pista quan molts de vosaltres ja us vàreu llençar a dir el nom de l’òpera, i això a alguns us va portar a un carreró sense sortida, o potser la sortida es va produir quan ja havíeu contestat les diferents pistes, sempre tenint en compte l’òpera que havíeu dit inicialment.
Finalment he quedat estorat de la capacitat que teniu per investigar i fer un fils argumentals magnífics, tot i que en alguns casos les línies de investigació fossin absolutament errades. Més d’un cop vaig estar a punt de dir-vos que anàveu absolutament errats, però no ho podia fer, em compreneu, oi?
Heu participat 55 infernemlandaires, si bé alguns tan sols vareu respondre a la primera pista, però sorprenentment i gràcies a l’ajuda de la cinquena pista, que donava o pretenia fer-ho, pistes definitives a aquells més despistats, molts vàreu reaccionar després de la malèfica quarta pista, veritable botxí per a la immensa majoria.
LES (des) PISTES
La primera:
Aquesta cançó anomenada Indian summer és de Victor Herbert i aquest compositor si consulteu a la xarxa podreu veure que va escriure una opereta anomenada The magic Knight, que resulta ser una paròdia de Lohengrin.
Si no coneixeu la cançó sempre es podia buscar per Consultorio Elena Francis, que com quasi tothom sap, era la seva banda sonora i anar a parar a Victor Herbert.
La segona pista:
La perícia visual i en algun cas la memòria visual, podien ajudar a la segona pista ja que a In Fernem Land aquesta fotografia va ser capçalera d’un apunt, AQUEST.
Per tant si,Victoria de los Ángeles era la soprano que havia interpretat Elsa, la protagonista de Lohengrin, entre d’altres teatres al Colón de Buenos Aires on l’any 1965 va participar en una edició magnífica.
La tercera pista:
Cert, tots aquells que heu dit que no era una pista teníeu raó, ja que si no coneixies l’òpera que buscàvem, era molt complicat saber quina relació podia existir amb Umberto Giordano.
Aquesta pista va produir unes argumentacions sorprenents i la relació no és altre que tant Umberto Giordano com Lohengrin van “néixer” el mateix dia, el 28 d’agost, l’òpera de l’any 1858 i el compositor de 1867. Que la cinquena pista es publiqués el diumenge 28 d’agost va ser una casualitat, que a mi materix en va sorprendre quan algú de vosaltres ho va veure tot claríssim.
La quarta pista:
Terrible, no crec que existeixi un quadre més lleig que aquest que us vaig proposar per esbrinar-ne el seu autor. Volia un quadre i el vaig trobar en un magnífic programa de ma de la Scala de Milà, d’una representació que vaig poder veure. En unes pàgines centrals hi ha una sèrie de 4 làmines sota el títol “Interpretazioni pittoriche di un mito” i la primera és aquest terrible cromo, que per més que el miri no puc arribar a trobar cap identificació amb Lohengrin, però el cas és que el quadre, que és pot “admirar” al Musée Crozaetier) porta per títol “Prélude de Lohengrin” i així es pot llegir a la part inferior dreta si s’amplia la imatge que us he deixat a sobre. També podreu llegir l’autor de la magna obra, que no és altre que Charles Maurin i si premeu aquí, veureu unes quantes obres seves, totes elles infinitament millors que el cromo wagnerià que us ha torturat.
La cinquena pista:
Aquesta obertura, que sovint s’escolta a les sales de concert, ja que l’òpera no s’acostuma a fer gaire, és de l’òpera Genoveva de Robert Schumann.
L’òpera té unes clares similituds amb el Lohengrin i ambdues protagonistes, tant Genoveva com Elsa, son del Ducat de Brabant i per això us vaig deixar l’escut d’armes que a molts us ha servit per trobar l’òpera.
Bé doncs, amb tot aquest material la resposta correcta a l’òpera que busquem és LOHENGRIN
Quants de vosaltres heu dit Lohengrin?, doncs 25
Quants de vosaltres veu dir Victor Herbert?,doncs 42
Quants veu saber veure a Victoria de los Ángeles en aquell ull i aquell troset de nas?, doncs 27
I quants van saber que Charles Murin era l’autor d’aquell atemptat?, doncs 3
Finalment, quants veu descobrir que l’obertura era la de Genoveva de Schumann?, doncs 17
De tots vosaltres, quants veu dir Lohengrin i veu encertar les 5 pistes?, doncs 2
I just és dir que són en José Luís i l’Atticus, per tant hi hauria un empat si no fos que en les normes deia que cada pista valia 2 punts i si una d’elles es contestava fora de plaç, és a dir passada una setmana, havent sortit l’altre pista, puntuaria la meitat.
Per tant en José Luis té 11 punts i l’Atticus 10, ja que ahir em va escriure eufòric dient que per fi havia trobat al pintor i per tant, malgrat la dificultat de trobar-lo, la puntuació és de 1 punt.
En tercer lloc just es dir-vos que han quedat empatats, Colbran, Kalamar i Titus amb 9. Si bé Kalamar va ser capaç de saber que el pintor era Charles Maurin i en canvi errar en la coincidència entre Lohengrin i Giordano, tant Colbran com Titus, es van estavellar contra el parany pictòric.
Em plau molt, moltíssim, anunciar que el guanyador ha estat en José Luis, que ràpid i precís les anava encertant totes, fins i tot la quarta que al cap d’unes hores ja l’havia trobat. Estaria bé que ens expliqués les habilitats de recerca.
El guanyador tenia un premi, que ja vaig anunciar que seria una òpera sencera en format CD, nova i per estrenar, i aquesta no pot ser un altre quer el Lohengrin, en la versió del Teatro Colón de Buenos Aires, que sota la direcció de Lovro von Matačić, va reunir a Victoria de los Ángeles, Christa Ludwig, Fritz Uhl, Carlos Alexander, Franz Crass i Gian Piero Mastromei.
aquesta és la portada del premi
Aquest CD és en realitat una gentilesa de Columna Música que me’l va fer arribar per tal de que l’escoltés, entre d’altres perles que aniré portant al blog, ara que ja es normalitza l’activitat i com que jo el vaig comprar tan aviat va sortir a la venda i el tenia “repe”, vaig pensar que seria un boníssim regal pel guanyador i per això vaig triar que l’òpera a buscar fos Lohengrin i també que la foto fos la de Victoria.
Sé que molts creieu que era obvi que l’òpera tenia que ser el Lohengrin sent aquest blog In Fernem Land, però si us haig de ser sincer, ho va ser pel que us acabo d’explicar.
Ara tan sols espero que quan en José Luis l’hagi escoltada, faci un apunt a la seva Ancha es mi casa.
Moltes gràcies Eva, Josep M, Antonio F, Leonor, Colbran, Glòria i Josep, Núria S, Golaud, Olympia, Mei, David P, Carlos R, Kenderina, Paulo, Magda, Roberto, Jaume M, Jaume S, Assur, Xavier C, Anita, Maria Teresa, Concep, Montserrat T, Àngela G, Ipmer, Miquel, Joan A, Titus, Òscar B, Atticus, Josep O, Neus R, Korngold, Tristany, Fita, Mocho, Kalamar, Anna C, José Luis, Lorenzo, Maribel i Victor, marc, Joan Manuel, Marta B, Bocachete, Xavier R, Gabriel S, Sais, Marta, Maria P, Lluis R., Santi C, meu fet treballar de valent amb les contestes personalitzades als vostres correus, però ha estat un veritable plaer.
I també vull agrair a tots els que heu seguit el concurs amb neguit i curiositat, sense atrevir-vos a dir res, però que estic segur que la propera vegada, no ho dubtareu a participar.
Us espero a tots a la propera edició del concurs, no sé de quin mes, però que hi haurà un altre concurs, SEGUR!
I per començar a ambientar a José Luis amb el que li espera, deixo el YouTub que l’estiu del 2010 vaig fer arran d’aquesta gravació. Impressionant la Ludwig!
Demà la normalitat?, qui sap.
IN FERNEM LAND 
El mejor concurso que has hecho, Joaquim, y el más difícil. Por esta razón mi felicitación más efusiva para José Luis el ganador y para Atticus, que acertándolo todo tiene un punto menos.
Para mí cuatro respuestas fueron fáciles, no tanto la primera, pero increiblemente difícil la cuarta. Me he mirado más de 500.000 fotografías del Google (yo que casi nunca entro en él) y he efectuado unas 300 entradas distintas. No hubo manera. No encontré el “cromito” por ninguna parte y me han quedado los dedos tiesos de tanto teclear. Una noche estuve hasta las cuatro de la madrugada y con tal nerviosismo que tuve que tomarme un Diazepan. He tenido hasta pesadillas por el dichoso cuadrito.
Le agradecería a José Luis, el ganador, que nos explicase cómo consiguió localizar el “cromo” y en tan poco tiempo. Yo creo que la única entrada que no utilicé -referente a “Lohegrin”, título que acerté en la primera prueba- fue la de “Prelude to Lohengrin”, la que tenía que haber utilizado, las demás todas.
Muchas felicidades a José Luis -te llevas una gran grabación- y también a Atticus que también me gustaría que me explicase cómo se le ocurrió utilizar esa entrada de “Prelude to Lohengrin”.
Lo repito, ha sido un concurso difícil y fascinante, el mejor en el que he participado hasta el presente.
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats, en primer lloc al creador del concurs per haver-lo parit i haver-nos-ho fet passar tan bé mirant de trobar les respostes; i en segon lloc al José Luis, sens dubte merescut guanyador, perquè trobar l’autor d’ “allò” (em refereixo al quadre) ¡i només en unes hores! té molt de mèrit. Enhorabona, doncs, i a fruir del disc que és, efectivament, magnífic.
M'agradaM'agrada
Un gran concurs que ha fet que els diumenges pel matí es col·lapsés el google, je,je.
L’enhorabona pel(s) guanyador(s) i per descomptat pel “maquiavèlic” autor del trencaclosques, que entre viatge i viatge, ens ha tingut ben entretinguts durant el mes d’agost.
M'agradaM'agrada
Enhorabona al José Luis, i a tots els que van endevinar les pistes…i a tots els que ens hem passat hores jugant a intentar esbrinar les solucions…i enhorabona al “cerebro” del Joaquim per empescar-se una cosa tant entretinguda per aquests dies d’estiu. Jo m’ho he passat molt be, buscant i remenant…
Colbran, tots hem fet dos mil milions de “búsquedas” al Google per trobar el ditxos autor del ditxos quadre..Jo vaig arribar a posar “Lohengrin y su pastelera madre” en un moment de furia…(es broma) 😉
Apa, petons a tots, enhorabona als savis i bon setembre per tothom!!
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquim por este entretenidísimo concurso y enhorabuena a José Luis por su victoria.
Yo estoy contentísimo con mi segundo puesto que no me esperaba en absoluto.
Contestando a Colbran diré que coincido plenamente con la descripción de sus penurias, excepto el Diazepán jajaja, pero casi, para encontrar al autor de ese horrible cuadrito que nos ha llevado locos. Hice miles de búsquedas con todos los parámetros posibles en idiomas diferentes y repasé la obra pictórica de cientos de artistas intentando encontrar alguna similitud, pero sin éxito.
Finalmente, cuando ya no esperaba encontrar nada, pero como casi se había convertido en una rutina diaria el buscar el pintor misterioso, en una búsqueda de la que ni recuerdo los parámetros vi una referencia a Charles Maurin y, sin ninguna esperanza, busqué obras suyas. Vi alguna que tenía un estilo parecido al cuadro buscado y busqué “Maurin +Lohengrin” en imágenes y… nada, lo esperado. Pero en la página 7 de resultados, cuando ya me iba a marchar de allí, me encontré con la horrorosa parejita protagonista de mis pesadillas. Indescriptible y absurda emoción.
Bueno Joaquim, gracias una vez más por tu concurso, mi solidaridad con los que se quedaron a falta de la respuesta del pintamonas, y mi más sincera felicitación al campeón por su victoria y por ahorrarse el stress de tener que buscar día tras día ese espantoso cuadro.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Bé: l´altre dia llegia que el mestre Guardiola (genuflexió tots plegats) deia que una de les coses que havia après des que entrena el Barça és la diferència entre que et felicitin i que et donin les gràcies. Et feliciten per lo bé que has fet una cosa. I et donen les gràcies per lo feliç que has fet a la gent mentre feies bé una cosa. Si això és així, doncs moltes felicitats als guanyadors (especialment, com no, a en José Luís) i moltes gràcies a en Joaquim pel bon estiu que ens ha fet passar a tots plegats. He de reconèixer que, desprès de tants anys de treure a la facultat excel.lents i matrícules d´honor que ni fred ni calor, aquest quatre i mig arrodonit (espero) a “cinc pelat” amb la benevolència del senyor profesor, m´ha sabut a veritable glòria. L´unic que em sap greu és no haver estat capaç d´acabar de treure una relació entre Lucia di Lammermoor i Umberto Giordano. 😉 Catxis…
M'agradaM'agrada
Enhorabuena al ganador, José Luis, y también a Atticus por el segundo puesto, que tratándose de un concurso con algunas pistas tan complicadas es muy buen resultado.
También te felicito a ti, Joaquim, por tu concurso, que ha tenido un éxito tremendo y que nos ha mantenido a todos en vilo durante un mes entero.
Yo he fallado las pista 3 y 4, la primera porque busqué una relación más retorcida entre Lohengrin y Giordano, y la segunda la dejé en blanco. Al igual que Colbran, cuya narración sobre la búsqueda de la autoría del cuadro se merece otro premio, estuve horas mirando fotografias relacionadas con Lohengrin en “Google Images”, al tiempo que utilizaba la técnica descrita por Atticus, buscar similitudes pictóricas en cuadros que iban apareciendo para luego indagar en las obras del autor que me había inspirado el parecido. Hemos desarrollado una rutina de investigación que hasta los del CSIC nos estarán copiando. Por otro lado, el cuadro es tan feo, que llegué a pensar que no lo habían subido a la red para no desprestigiar al autor, y también se me ocurrió que lo habías sacado de un programa de mano, compruebo que efectivamente ha sido así (¿esto no puntúa?), luego me rendí.
Nos lo hemos pasado tan bien que algunos nos preguntamos: ¿vamos a tener que esperar al año que viene para que se repita?
M'agradaM'agrada
Que maquiavélico, Joaquim! Però bueno, foi um concurso muito divertido. Mas “Lohengrin”? Tão óbvio que nem podia acreditar que pudesse ser essa a resposta 🙂
Parabéns, José Luis.
M'agradaM'agrada
Ah, e soberba a Ludwig.
Parabéns, Joaquim. E obrigado pelo entretenimento que nos proporcionaste.
M'agradaM'agrada
Una mica avergonyit, perquè ara ja tothom sabrà que quan sembla que sé alguna cosa la realitat es que acabo de trobar-ho amb el Google, i sobre tot per quedar per davant de gent com Colbran, Titus i kalamar i empatat amb Atticus, que ni a bitlles. Però molt content, perquè donava per molt bona la diversió, guanyar ja es la monda i ara resulta que el premi es aquesta virgueria. Gracies Joaquim per tot, que m’agrada molt que sigui Victoria de los Angeles, i, serà casual, però també que vingui amb In Fernem Land gravat. Clar que no hi ha rosa sense espines, i ara em tocarà demostrar la meva autèntica sapiència musical escrivint a casa meva (nostra) un dels meus profunds anàlisis: Bo, molt bo o insuperable. I això suant tinta.
La quarta pista, molta sort. Quan ja desistia després de hora i mitja de donar voltes va sonar la flauta. Amb el cercador d’imatges impossible, vaig pensar a buscar per estils, i com que apart de l’impressionisme, que no, tampoc en conec gaires, vaig consultar a la wiki, estilos pictóricos i l’unic que em quadrava amb la cosa aquella era el simbolisme, més que res per exclusió (o potser perquè a In Fernem aquest any encara no havíem parlat de icones i símbols). Lohengrin simbolisme, elsa, XIX, ara ja amb el buscador normal, no recordo amb quines paraules exactament, però em va portar a una pagina que tampoc era la resposta però d’una web que tenia el suggeridor nom de artfinder.com I si aneu ara, trobareu un preciós espai d’aquells per fer recerques, i nomes cal escriure Lohengrin, clicar la lupa… i es produeix el miracle i poder dormir en pau i sense malsons com el Colbran (¡com he rigut!).
http://www.artfinder.com
Aquesta pot ser una pagina molt interessant i útil (especialment per bloggaires), i es un altre regal que ens ha fet el Joaquim a tots.
MIL GRACIES A TOTS, I SI SOU BONS US DEIXARË (VEURE) EL CD
M'agradaM'agrada
Después de unos cuantos días sin comentar, quiero que mi primer comentario sea de felicitación a José Luis por haber acertado este difícil reto.
Yo, tras la segunda pista he estado fuera de cobertura y no he podido dedicarme a la búsqueda y captura, pero estoy seguro que al pintor no lo hubiera cazado de ninguna de las maneras.
Gracias Joaquim por amenizarnos lujosamente durante todo el verano.
No he podido bajar todo lo que has puesto, que es mucho y excelente, con lo cual tengo muchos deberes atrasados. No creo que una vez escuchados y vistos comente, ya que habrán perdido su total vigencia, pero en cuanto a Die Frau ohne Schatten de Salzburgo, puedo decirte que es un espectáculo visualmente incomprensible, de impacto, pero carente de toda emoción. En el plano vocal es débil y a años luz de aquellos de antaño, aunque más correcto que lo que ofrece Bayreuth.
Espero ponerme al día, pronto pero no podrá ser de inmediato.
M'agradaM'agrada
Molt bé! Realment, deu ser el pitjor quadre de Maurin, que en té de ben macos; i un dels més “acromats” de la “cromaire” per se pintura simbolista. No em vaig llegir bé les bases i no em vaig adonar que s’havien de contestar en el termini d’una setmana… Això sí: ha estat distret. Gràcies, doncs! Un concurset així pel Nadal també podria anar bé, ja posats…
M'agradaM'agrada
Bon dia,
Primer, felicitar al José Luis per ser tan eixerit
Segon, donar les gràcies al Joaquim per empescar-se un concurs per fer-nos trencar el cap. Això va bé per mantenir-nos desperts (sí, sí, jo també vaig buscar una nit d’insommi la bírria de pintura).
A mi el que em va despistar inicialment va ser que en la pista nº 1 parlaves d’una òpera d’Herbert, no d’una opereta, i com que la seva òpera Natoma va d’un oficial americà que s’enamora d’una princesa índia…, vaig pensar que era Puccini i Madame Butterfly; cosa que amb els ullets de la Victòria dels Àngels em va anar endinsant en l’error. Per aquesta raó, vaig intentar relacionar Giordano amb Puccini i els seus intermezzi. Ara quan va aparèixer el “cromo” vaig pensar que potser era una referència (simbolista, es clar) del Pelléas, perquè no hi havia rastre de japoneses. També vaig buscar Genoveva, perque als simbolistes és una figura que els hi agradava (Puvis de Chabanne, per exemple). També vaig pensar si la pintura podia ser una lunetta del foyer de l’opera de Viena del Moritz von Schwind, que també va dirigir la decoració “pompier” del castell de Lluís II de Baviera … La 5ª ja va ser definitiva!
Com veus ha sigut entretingut… i no diguem els links per baixar concerts i òperes. Quina passada! No donem l’abast! T’ho agraim de veres!
M'agradaM'agrada
Banda dreta. Columna “Els últims comentaris”. Sort que la providència ha evitat que la contracció fos plural o que aparegués la següent consonant del substantiu que queda escapçat. En un blog proverbialment elegant com és aquest quedaria una mica lleig. (Aquí hi posaria un ninotet, però no me’n sé sortir)
M'agradaM'agrada
ha, ha, ha…. no ho havia entès i ja començava a pensar que era una altra (des)pista del concurs [darrerament dec estar una mica paranoic amb això: fins i tot vaig arribar a témer que fossin pistes els comentaris en rus que apareixen de tant en tant… 🙂 ]. molt bona! apunta´t un gallifante!
M'agradaM'agrada
A mi també m’has fet rumiar….
Per un moment he cregut que t’havies begut l’enteniment, però després quan me’n he adonat, m’he fet un fart de riure am l’Òpera del Co….
M'agradaM'agrada
En primer lugar enhorabuena a Joaquín por su concurso y a los dos ganadores. Como casi todos, me atranqué en el dichoso cuadro, pero en compensación he cogido una cultura pictórica sobre Wagner que va a ser la envidia. En cuanto a la 3º pista, descubrí dos curiosas relaciones más:
1ª el tenor que estrenó Andrea Chenier, Borgatti, fue el primer italiano en cantar en Bayreuth en 1904.
2º Tanto Wagner como Giordano pasaron, con años de diferencia, sus vacaciones en la misma zona del Lago Maggiore, Wagner en Villa Clara y Giordano en Villa Fedora.
Todo lo cual os narro para que veáis hasta donde puede llegar uno en su afán de relacionar.
En fin, me lo he pasado “pipa”, y ha sido un aliciente en este verano el compartir el acertijo con vosotros.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
¡Felicidades al ganador y muchas felicidades, Joaquim! Alguna de las pistas sí que te habrán divertido. Ha estado muy bien ¡A por otro! ¡Saludos desde el exilio, infernems!
M'agradaM'agrada
Oooohh… Si ho tenia des del primer moment fins que un comentari teu em va fer descartar-la (culpa meva, que no et vaig saber entendre). Amb raó a les següents pistes res no tenia sentit…
A quina òpera et referies, doncs? Aquella que tothom es creia al principi i que no era…? O cadascun es creia una de diferent? Vaja, quina pel·lícula m’he muntat tot sol…
Felicitats, José Luís!!
M'agradaM'agrada
Felicidades José Luis, eres un hacha !!
Enhorabona Joaquim pel seguiment que has despertat amb el concurs i gràcies per la ingent feina del mes d’Agost i per la de cada dia de l’any .
M'agradaM'agrada
Ha estat un concurs molt divertit i ja tinc ganes de repetir, Joaquim. (Què tal un per trimestre?)
L’enhorabona al Campió JL i Subcampió Atticus, perquè han estat uns veritables fletxes. Felicitats a tots dos! ♔
Molt contenta amb la medalla de bronze al costat d’eminències com el Colbran i el Titus. Jo vaig suar tinta amb la foto de la Victòria i el quadret més cursi que he vist en tot l’escanejat i pentinat que vaig fer de pintors de finals de segle.
Vaig associar la 3ª pista embrancant-me amb el Borgatti, a partir d’un apunt del Titus!
L’important és que m’ho he passat pipa i que el Joaquim ha fet un concurs molt engrescador i estimulant, gràcies!!
M'agradaM'agrada
Joaquim,
quants van encertar la tecera pista?
M'agradaM'agrada
13 (ets supersticiosa?)
M'agradaM'agrada
bueeeeeno, només una mica bruixa.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig estar a punt de mencionar el Borgatti! I ho hauria fet de no ser perquè el rol de Lohengrin no el va estrenar ell a Itàlia. Finalment, vaig trobar la resposta correcta.
Enhorabona a José Luis i a Atticus, són uns cracks. Jo vaig caure, com gairebé tot el món, per culpa del cromo horrorós, i això que vaig estar una setmana buscant, amb greus conseqüències per la meua salut mental. De totes formes, empatar amb Kalamar i Colbran no està gens malament.
M'agradaM'agrada
Primer de tot felicitar a José Luis i Atticus, sincerament teniu molt mèrit.
Felicitats també a tu Joaquim pel teu enginy i imaginació, durant aquest agost ens has tingut força entretinguts, entre el concurs i els viatges per tots els festivals estiuencs ha estat un no parar.
Vaig encertar la primera prova, però em vaig equivocar amb l’òpera. Al buscar al Google la biografia de Victor Herbert vaig veure la foto d’un cartell d’una òpera seva titulada “King Ananias” on es veien retratats un rei i un bufó, lògicament em va venir al cap Rigoletto i ja no vaig indagar més.
La segona prova també la vaig encertar, la mirada i els pòmuls de Victòria dels Àngels són inconfundibles.
Evidentment, creguda que l’òpera era Rigoletto, vaig associar a Giordano amb Verdi i resulta que tots dos van morir a Milà amb 40 anys de diferència. Però un comentari que em vas fer, Joaquim, em va fer repensar l’òpera. Vaig estar mirant la discografia i biografia de Victòria dels Àngels i enlloc posava que hagués fet de Gilda. Això em va fer tornar a repassar la biografia de Victor Herbert, i finalment vaig trobar l’òpera, Lohengrin.
Amb la 4a prova no hi va haver manera, primer vaig pensar que no fos un pintor prerrafaelista, però mirant bé els estils no n’hi havia cap que em quadrés. Mentrestant vaig tornar de vacances i vaig poder veure bé la pintura (fins llavors havia seguit el concurs i tot el demés amb el mòbil) Em va fer recordar a les estampes de la Mare de Déu que repartien a la parròquia de la Concepció, de Barcelona quan jo era petita i que m’agradava col·leccionar, això em va fer pensar en algun escenògraf, però tampoc no n’hi havia cap que lligués. Amb aquest ditxós quadro vaig incordiar a la família, els amics i els companys de feina, hores i hores a Google buscant i rebuscant fins que vaig perdre la paciencia.
Amb l’última pista amb va ajudar una amiga.
Gràcies a aquest concurs he après moltes coses i m’ho he passat molt bé. Ara a païr-ho tot en calma, vídeos i mp3, ens has deixat molt de material i a esperar el proper concurs amb candeletes.
M'agradaM'agrada
Ostres com anaba de despistada després de la primera pista, no vaig encertar-ne n’hi una, peró m’ho vaig passar de maravella . Moltes felicitats al guanyador,realment ès un crack. M’apunto a un comentari anterior de fer (sempre que tú en tinguis ganes)un concurs com aquest trimestralment, que ès el que calculo que podem trigar a refernos mentalment de tant buscar per Google
M'agradaM'agrada
Enhorabona José Luis i Atticus per haver encertat i gràcies Joaquim per haver muntat aquest concurs que ens ha fet estar entretinguts durant les vacances. El Google treia fum!!!!.
Totalment d’acord amb les definicions que s’han fet de la pista o despiste del quadre!. Jo fins i tot vaig arribar a pensar si podria ser un fragment i no un quadre sencer (per allò de posar-hi més emoció al tema, je, je).
Quan tu vulguis, un altre!
M'agradaM'agrada
Felicitats a Jose Luis. I a Atticus, I a tots els participants del concurs. I sobre tot a Joaquim per la tasca feta. Quin concurs mes adictiu. La Maribel pot donar fe.
Jo també vaig estar las nits de ‘busqueda y captura’ per la pista 4. Llistes de pintors simbolistes, prerafaelites, y altres …istes. Repassar quadros pintats any per any. Busquedas de pintures dels interiors de les sales de opera, de les galeries…ampliacions dels píxels de la foto a veure que eren aquelles línees negres del peu de fa foto (sense resultat)… ….Nomes en faltava vendre’m l’anima pero aquelles hores el mercat devia estar tancat
Inclús vaig recular a buscar els arguments de las operetes de Víctor Herbert, no fossi que estes equivocat
Per cert , vaig coincidir amb Kalamar i Korngold al relacionar el cantant Borgatti a la pista 3.
Tinc ganes de que proposis el pròxim.
Victor i Maribel
M'agradaM'agrada
Amics, d’entrada ja us dic que trigaré una mica a tornar a fer un concurs com aquest, potser un any, mireu que us dic, ara bé, això no vol dir que com m’agrada fer en a mi, us proposi alguna cosa participativa, tipus el cantant del mes, però això és avançar esdeveniments i ara no toca, que diria l’ex.
Ha estat un plaer enorme fer aquest concurs i l’allau de comentaris que reafirmen la vostra satisfacció m’agrada molt, però no cal abusar i com heu dit més d’un, les neurones s’han de recuperar del impacte Maurin, que a partir d’ara podria ser una patologia perfectament descrita, després de les reaccions força similars que ha provocat a molts de vosaltres.
Voldria fer uns aclariments.
Jo mai vaig dir que Victor Hebert havia fet una òpera que parodiava a un altre, vaig dir (repasseu l’apunt) “L’autor d’aquesta música fascinant va fer una parodia de l’òpera que estem buscant.”
Un altre cosa, a la tercera pista deia que Giordano i l’òpera que buscàvem tenien una relació, no Giordano i un altre cosa. Molts heu estat els que m’heu dit Borgatti, però hagués estat vàlid si hagués dit que l’autor de l’òpera que buscàvem i Giordano, o qualsevol altre cosa, però mai Lohengrin i Giordano.
Bé, són petits aclariments.
Kalamar, després et dic quants van encertar la tercera pista, però t’anticipo que bastants, tot i que amb aquesta pista ja es va començar a despistar i/o refredar el personal.
Després continuo que me’n vaig a sopar.
M'agradaM'agrada
Enhorabona al guanyador, José Luis! I als que s’hi han acostat més (Atticus, Colbran, Kalamar, Titus) doncs tambè cal felicitar-los perque renoi, el concurs ha estat de dificultat extrema. I als qui com jo anavem ben descarriats (en el meu cas ja des de la primera jugada) queda allò de que lo bonic es participar, no? 🙂 (Bé, això potser és lo bonic, però els que no volem perdre ni en els entrenaments sabem que lo millor es guanyar).
Doncs si, descarriat total. El diumenge de la pista de Giordano amb Fedora em va despistar l’autor del llibret, que era en Sardou. Ja podeu imaginar per on anava. I el diumenge de la “meravellosa” pintura em vaig fer un tip de esbrinar pintures de totes les parelles cèlebres des que el mon és mon, o sigui, des de l’Adan i l’Eva! Per sort la Victoria dels Angels m’ha fet salvar l’honor, sino hagués estat un 5-0 espectacular.
En fí, si hi ha concurs a l’estiu del 2012 hi tornaré. I tant. I espero fer millor paper. No crec que tingui massa a fer amb els “angelets” esmentats abans però els hi intentarè fer pessigolles. En definitiva, ha estat molt bo i divertit, i m’agradat molt el to erudit del concurs, defugint del tipic concurs de “costellada”.
M'agradaM'agrada
Abans del mes d’agost del 2012 ja et demanaré alguna que altre participació, no t’amoïnis.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Sobre el teu primer aclariment: Sí senyor. Sorry. Ara veig que vaig llegir malament l’enunciat de la 1ª pista i això encara em va despistar més. Uff!
L’any que ve llegiré amb més atenció.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Per un moment m’has fet dubtar….però després he constatat que no havia dit òpera.
Et dic ell mateix que acabo de dir a en Josep, abans de l’any vinent et demanaré alguna que altre participació.
M'agradaM'agrada
Me pensava que no era possible que algú ho endevines tot!!
Felicitacions a TOTS, guanyadors, participants i especialment al “cervell” que ho ha ideat.
M'agradaM'agrada
Moltes felicitats al guanyador 1 i al 2.Sou uns “hachas”.Hi ha que veure.Quina gimcana musical més chuli que heu fet.Jo com molt bé diu Joaquim em limitava a mirar-ho i a no dir res perqué no en tenia ni flowers.Aixó sí vaig endevinar a Victoria dels Angels però per por de fer el “ridi” vaig preferir mirar-mo des de fora.
Segueix,Joaquim,por fa,però si pot ser més facilet que les tontes com jo no tenim opciò ( es broma ).Fés el que vulguis que igualment m’ho passo pipa
M'agradaM'agrada
No sé si alguna persona llegirà els meus comentaris ja que fins avui no he pogut saber com havia acabat el concurs i d’això ja en fa uns quants dies..
Moltes felicitats al guanyador i també a tots els participants. Jo em vaig quedar perduda en la segona pista tot i que ho vaig intentar molt i molt. Trobo que has ideat un concurs força interessant i que estic segura que tindrà continuïtat ja que ets un treballador incansable. Potser una mica maquiavèlic?.
M'agradaM'agrada
El meu mail ha tingut problemes durant molts dies i es per això que faig aquest comentari amb tant de retard. Molt bé tot i felicitats…..però una sola pregunta: ¿quan vàres decidir The magic Knight sabíes ja que cauriem els mes atabalats amb Her Regiment ?
¿tant “dolent” ets ?
Felicitats. Molt ben pensat tot.
Lorenzo
M'agradaM'agrada
No en tenia ni idea de per on anirien les vostres línies d’investigació. Aquesta va ser una veritable sorpresa.
Dolentot ja ho dec ser, ja, però no pas amb la maldat que aquest maquiavel·lisme que suposes .
Gràcies atu per participar
M'agradaM'agrada