Anoteu-vos aquest nom: d’Atelier de l’Òpera.
I em direu, Què és això?.
Deixo que siguin ells mateixos qui us ho expliqiuin.
Diuen els de l’Atelier (les negretes són meves):
ATELIER D’ÒPERA pretén ser un referent a nivell internacional en el món de l’òpera i el cant líric.
Una escola d’alt perfeccionament on les joves veus puguin tenir (i gaudir) de l’experiència de representar
una òpera professionalment, com a trampolí per poder accedir als grans teatres d’òpera mundials, perquè
pensem que un artista es forma dalt d’un escenari.
Una oportunitat de treball per totes aquelles promeses del cant, que farà que s’apuntali Barcelona com a
ciutat de tradició operística de més de tres segles .
Perquè puguin conèixer de primera mà el projecte, així com la professionalitat i rigor de les veus que es
formen i canten a l’ATELIER D’ÒPERA, els obrim les portes del nostre local.
Ens plau convidar-los aquest proper diumenge 18 de setembre del 2011, a les 18 hores, al Recital
Benèfic dedicat a Verdi que interpretaran els cantants que actualment estan preparant la primera
producció de l’ATELIER D’ÒPERA. Tots els artistes actuen de manera altruista amb la finalitat de
recaptar fons per la finalització de la reforma de la sala. Agrairïem el seu donatiu voluntari si desitgen
col.laborar.
Podran conèixer l’estat en el que està el projecte, la sala (inacabada), sentir les veus, valorar la feina,
comentar-nos les seves impressions i suggeriments i sens dubte, entusiasmar-se com nosaltres del projecte
pel qual hem apostat.
Per a l’Atelier d’Òpera és important la valoració de gent que estima la cultura que es gesta al nostre país.
Estem convençudes que en sortiran contents.
Esperem poder gaudir de la seva presència
Doncs bé, ahir vaig anar a aquest concert i d’entrada us haig de dir que em sap molt greu no haver-ho anunciat prèviament a In Fernem Land, ja que estic segur que alguns de vosaltres hi haguéssiu anat i sobretot, estic convençut que com jo (perdoneu que em posi al davant) i la immensa majoria dels assistents, haguéssiu sortir, molt satisfets, sorpresos i amb una encomanada energia que la gent de l’Atelier desprèn i regala, en un temps no gaire procliu a projectes artístics sense subvencions i amb un objectiu clar i contundent, fer de trampolí entre el conservatori i el teatre, ajudant a iniciar els primers apunts d’un currículum per aquest joves cantants.
De moment el concert d’ahir, de presentació alhora que per recaptar fons per adequar la sala del seu local, un pis noble d’un antic casalot senyorívol a tocar de Santa Maria del Mar (carrer Abaixadors 10, principal), ja ha motivat el meu entusiasme, ara ja espero amb delit, el seu primer projecte, que és fer La Traviata.
Quan em vaig assabentar de la iniciativa, sense conèixer ni què, ni qui hi havia al darrere, ni quin era l’objectiu, vaig pensar que estaven bojos, avui tinc ganes de veure aquesta Traviata, us ho asseguro.
El concert dedicat a Verdi, un altre temeritat abans de conèixer-los, es va estructurar en dues parts, tot i que entre la primera i la segona, tan sols hi va haver un parlament de Claudina Vallés, Directora Tècnica de l’Atelier, per explicar-nos una mica el projecte. Prèviament la Teresa Mir ja ens havia presentat a Anna Belén Gómez, la Directora Artística de l’Atelier. Ambdues emanen un entusiasme encomanadís, que de ben segur donarà fruits ben aviat, ja que tenen en les seves mans un reguitzell de cantants, alguns d’ells, veritablement notables i amb el fonament imprescindible per iniciar una més que prometedora carrera, veu i talent.
El programa:
GIUSEPPE VERDI
DON CARLO
Dio che nell’anima: Stephen Gullen (tenor) – Tato Colomer (baríton)
UN BALLO IN MASCHERA
Saper vorreste: Ana Figuereido (soprano)
SIMON BOCCANEGRA:
Il lascerato spirito: Paolo Guidoni (baix)
IL TROVATORE:
Stride la vampa: Marta Planella (mezzosoprano)
LA TRAVIATA:
Noi siamo zingarelle: Cor, Vanessa Ostáriz i Antonio Alonso
Di Madride noi siamo matadori: Cor
Presentació de Claudina Vallès
RIGOLETTO:
Caro nome: Camila Lima
DON CARLO:
O Don fatale: Laura Vila
LA TRAVIATA:
Un dí felice: Arancha Velasco i Francisco Javier Alonso
È strano!…Ah, fors’è lui…Sempre libera: Cristiana Oliveira i Stephen Mullan
RIGOLETTO:
Bella figlia dell’amore: Anna Belén Gómez (soprano), Dida Castro (mezzosoprano), Duilio Smiriglia (tenir) i Josep Bardají (baríton)
PROPINA:
LA TRAVIATA:
Libiamo: tots
Cor: Isabel Señas, Anna Aparicio, Irene Holgado, Ester Castells, Mª Dolors Gómez, Iris Romera, Jordi Gómez, Félix Merino i Lluis Frigola
Pianista acompanyant: JORDI ROMERO
El local no és gaire gran i totes les veus semblaven grans, tot i que això pot ser un efecte acústic, ja que fins que no l’adeqüin mínimament, hi ha un excessiu efecte de saturació que pot enganyar, però del que si estic segur, és que tots els participants en el concert, són posseïdors de veus líriques ben formades i una bona projecció, òbviament uns m’han agradat més que els altres, però el nivell general és molt bo, del primer a l’últim i el cor, sobretot el més nombrós de dones, van estar esplèndides en el cor de gitanes de La Traviata. Ja voldrien algunes companyies que fan espectacles lírics, tenir un cor com aquest. Brillant!
M’ha agradat molt descobrir que a casa nostra tenim mezzosopranos amb veus idònies per cantar Azucena (Marta Planella)i sobretot Eboli. Anoteu el nom de Laura Vila, caram quina empenta i quina veu més homogènia.
Molt notables també dues cantants portugueses, Ana Figuereido i sobretot la descomunal Cristiana Oliverira, que ens ha cantat un final del primer acte de La Traviata, per entusiasmar al més escèptic. Veu preciosa, potent, de projecció nítida, gens estrident, amb aguts que no perden mai el color, ni la morbidesa d’una emissió bonica, que mai fereix. Notable intèrpret i figura escènica que denota estil i classe, aquesta noia ho té tot per esdevenir ben aviat un nom a tenir en compte.
La filla del tenor Luis Lima, Camila Lima, ens va cantar un “Caro nome” de sonoritats cristal·lines, amb una puresa d’emissió notable. Malgrat notar-li un cert nerviosisme a l’inici, va resoldre amb molt gust i delicat fraseig de l’ària.
Pel que fa als senyors, per sobre de tots he de destacar al sorprenent tenor argentí Duilio Smiriglia, que ens va cantar el quartet del Rigoletto, com si fos una cosa senzilla, quan tothom sap que és el moment més difícil de tota la partitura del Duca. Legato, línia de cant homogènia i elegant, timbre agradable i sonor, veu que no trigarà a ser plenament lírica i que recorda a un Pavarotti juvenil. Us ho dic seriosament, una absoluta sorpresa, en mig d’un quartet molt ben cantat per la resta, amb l’estimable participació de la Directora de l’Atalier, Anna Belén Gómez, que va interpretar una intensa Gilda.
Notable la veu del tenor Stephen Gullen (millor com a Don Carlo que cantant la part interna d’Alfredo al final del primer acte de La Traviata), tot i que m’agradaria escoltar-lo en una sala on la veu es pogués esplaiar sense entrebancs, ja que a moments semblava projectar-se saturada.
A Tato Colomer, amb una veu central de baríton, se li van resistir una mica els aguts del duo de Don Carlo i Rodrigo, però la veu i el cant són nobles, quelcom imprescindible per fer front a Verdi.
Bona veu de baix la de Paolo Guidoni.
Els entusiastes aplaudiments del públic, van “forçar” una previsible propina, el brindis de La Taviata, degudament repartir entre els tres tenors participants i quatre Violetes, amb l’acompanyament d’un cor magnífic i disciplinat, format per la resta de participants. De ben segur ens espera una Traviata notable.
Serà per la proximitat de les veus, per la sorpresa, l’energia i l’entusiasme que hi ha al darrere d’aquest projecte, però el cert és que els de l’Atelier han aconseguit que el sempre anhelat calfred que em recorra l’espinada en els moments més emocionants, descarregues en un parell de vegades tota la seva gratificant energia.
Al sortir vam poder creuar unes agradables paraules amb l’Albert Valero, que ja ens havia rebut al entrar, així com amb la Claudina, que ves per on ens havia deixat algun que altre comentari a can In fernem i amb Duilio Smiriglia, a qui no he pogut per menys que felicitar per aquell Duca tan prometedor. M’ha explicat que és alumne de Raúl Giménez i que això s’ha de notar per força. Certament té raó.
No patiu, aniré informant de les activitats que a partir d’ara faci l’Atelier, no us ho perdeu.
Per a més informació, podeu adreçar-vos a:
info@atelieropera.com
c/Abaixadors 10, Principal
08003 Barcelona
(Al costat de Santa Maria del Mar)
IN FERNEM LAND 
Bon dia Joaqim, quina sorpresa més agradable. Aquest nou espai de l’Atelier està ubicat en el meu entranyable barri de la Ribera o (Casc Antic) en el qual jo he nascut
El que m’agradaria seber só les dades dels dies i hores en que s’hi pot anar.
La bona notícia és que per fi podrem descobrir a través de l’Atelier noves veus i cantants autòctons del nostre país molts d’ells desconeguts fins ara.
Jo mateix estic promocionant a una jove soprano i un pianista alemany precisament a l’església de Santa Maria del Mar dels quals us en feré referencia molt aviat.
M'agradaM'agrada
Hola Juli, l’Atalier és un centre d’estudi i perfeccionament i suposo que tan sols s’obre al públic quan fan concerts o representacions. Jo ja aniré informant de les activitats.
Com a centre de perfeccionament no tan sols es nodreix de cantants autòctons, sinó de cantants d’arreu que estudien aquí. En el concert de diumenge ja he dit que hi havien dues sopranos portugueses, un tenor argentí, i un altre de nord-americà (crec) i un baix italià.
L’important és que tots ells tinguin un lloc que els catapulti als teatres.
M'agradaM'agrada
Una sorpresa extraordinariamente agradable. Da gusto ver tanto entusiasmo y tanta juventud preparada para el relevo de los/as divos/as con años. Voces bien formadas y algunas verdaderamente hermosas y sorprendentes. Es natural que algunas destaquen más que otras, pero todas tienen cualidades para seguir adelante y algunas podrían ya integrarse en repartos profesionales, como las destacadas por Joaquim.
No sé cómo piensan montar “La traviata”, si con un reparto único o alternándose las sopranos y los tenores principales en los diversos actos. Yo creo sinceramente que Cristiana Oliveira puede estar magnífica como Violetta y Duilio Smiriglia como Alfredo.
Magníficas las mezzos Marta Planella y Laura Vila (soberbia Eboli, con una voz que me atrevería a decir que puede acceder sin problemas al repertorio de soprano dramática).
Enfín, deseo que ese estupendo entusiasmo no decaiga, al contrario que se incremente y se amplíe con nuevos componentes, a medida que algunos vayan accediendo al terreno profesional.
Muchas felicidades y mucha suerte.
Fue un placer poder conversar con Albert Valero.
M'agradaM'agrada
noticias como esta alegran la mañana Joaquim, en medio de tanto “cerrrojazo”, es un gusto, anima y proporciona esperanza que se abran nuevas puertas y más si son al ARTE.
un abrazo Joaquim
M'agradaM'agrada
Sin duda querida Pilar, una iniciativa fantástica.
Puertas que se abren de par en par i que entre todos, si podemos, tendríamos que evitar que las corrientes de aire tan peligrosas, las cierren.
Por eso mi entusiasmo en darlo a conocer, ya que en el Atelier hay mucho talento y que conste que hasta ayer no los conocía de nada.
M'agradaM'agrada
Com ja diu pfp ens fa molta falta aquesta mena d’informacions : darrera d’aquesta sembla que hi ha empenta , projectes, il.lusions compartides per joves i veterans …
Moltes gràcies Joaquim per compartir aquesta llum.
M'agradaM'agrada
Certament nati, fa molta il·lusió veure que si hi ha constància, rigor, talent i estudi, les veus dels joves estan esperant la seva oportunitat i aquesta espera serà molt més fructífera, d’existir projectes com aquest que ajuden a fer-los visibles i audibles.
M'agradaM'agrada
Ostres, algú me n’havia parlat aquest estiu,i no recordo qui. En aquell moment no vaig acabar d’entendre l’abast del projecte. Quina il-lusió, espero que vagi molt bé. El millor que es pot fer per ajudar-los és fer-ne difusió…
M'agradaM'agrada
Exactament isabel, aquest és el motiu d’aquest apunt que haig de dir que a hores d’ara i després de 22 hores de la seva publicació, ja és un dels més visitats.
Tan de bo la sala d’Abaixadors es faci ben aviat, petita.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb el Joaquim i el Colbran quan diuen que fou un concert bonic i, d’agradable sorpresa. El més sorprenent, és escoltar unes veus joves, molt ben preparades per representar ja, quelcom important en teatres d’òpera, tenen suficients facultats per fer-ho, la seva maduresa vocal i escènica són admirables. Com bé diu en Joaquim, no tots tenen el mateix nivell, però si el segell pedagògic de la mestre de l’Atelier, Anna Belen.
Felicito al Joaquim per fer-se ressó del projecte i a tots aquells que ho han fet possible.
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu isolda per invitar-nos a conèixer l’Atelier.
No cal felicitar-me a mi, jo no faig res de mèrit, ells si, caram si ho fan!
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquesta notícia. Estaré atenta per quan facin la propera representació. Són d’agrair aquestes iniciatives!
Per si no ho coneixíeu, em permeto deixar-vos un text i un vídeo que m’han enviat.
Itàlia tem per la seva cultura, retallada com la nostra:
El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti.
Nabucco evoca el episodio de la esclavitud de los judíos en Babilonia, y el famoso canto “Va pensiero” es el canto del coro de esclavos oprimidos. En Italia, este canto es un símbolo de la búsqueda de la libertad (en los años en que se escribió la ópera, Italia estaba bajo el imperio de los Habsburgo).
Antes de la representación, Gianni Alemanno, alcalde Roma, subió al escenario para pronunciar un discurso en el que denunciaba los recortes del presupuesto de cultura que estaba haciendo el Gobierno, a pesar de que Alemanno es miembro del partido gobernante y había sido ministro de Berlusconi. Esta intervención del alcalde, en presencia de Berlusconi que asistía a la representación, produjo un efecto inesperado.
Ricardo Muti, director de la orquesta, declaró al “Times”: “La ópera se desarrolló normalmente hasta que llegamos al famoso canto “Va pensiero”. Inmediatamente sentí que el público se ponía en tensión. Hay cosas que no se pueden describir, pero que uno las siente. Era el silencio del público el que se hacía sentir hasta entonces, pero cuando
empezó el “Va Pensiero”, el silencio se llenó de verdadero fervor. Se podía sentir la reacción del público ante el lamento de los esclavos quecantan: “Oh patria mía, tan bella y tan perdida.” Cuando el coro llegaba a su fin, el público empezó a pedir un bis, mientras gritaba “Viva Italia” y “Viva Verdi”.
A Muti no le suele gustar hacer un bis en mitad de una representación. Sólo en una ocasión, en la Scala de Milan, en 1986, había aceptado hacer un bis del “Va pensiero”.
“Yo no quería sólo hacer un bis. Tenía que haber una intención especial para hacerlo” – dijo Muti -. En un gesto teatral, Muti se dio la vuelta, miró al público y a Berlusconi a la vez, y se oyó que alguien entre el público gritó: “Larga vida a Italia!”. Muti dijo entonces:
“Sí, estoy de acuerdo: “Larga vida a Italia”, pero yo ya no tengo 30 años, he vivido ya mi vida como italiano y he recorrido mucho mundo. Hoy siento vergüenza de lo que sucede en mi país. Accedo, pues, a vuestra petición de un bis del “Va Pensiero”. No es sólo por la dicha patriótica que siento, sino porque esta noche, cuando dirigía al Coro que cantó “Ay mi país, bello y perdido” , pensé que si seguimos así vamos a matar la cultura sobre la cual se construyó la historia de Italia. En tal caso, nuestra patria, estaría de verdad “bella y perdida”.
Muchos aplausos, incluidos los de los artistas en escena. Muti prosiguió.
“Yo he callado durante muchos años. Ahora deberíamos darle sentido a este canto. Les propongo que se unan al coro y que cantemos todos el “Va pensiero”
Toda la ópera de Roma se levantó. Y el coro también. Fue un momento mágico. Esa noche no fue solamente una representación de Nabucco, sino también una declaración del teatro de la capital para llamar la atención a los políticos.
Salut!
M'agradaM'agrada
Conec el vídeo i els fets, veritablement impactant, sobretot venint del mestre Muti que sempre s’havia significat per les seves simpaties amb la dreta italiana. Doble mèrit doncs.
Gràcies Mercè
M'agradaM'agrada
És un plaer veure amb quina joia ens parles del naixement d’aquest prometedor Atelier. Espero poder-ne fruir algun dia vist que, tant a tu com a Colbran, us ha agradat tant i sou senyor de llistó alt, eh?
Kisses!
M'agradaM'agrada
El llistó, benvolguda Olympia, els posen ells, no en tinguis capo dubte.
Són joves, bons, entusiastes, enèrgics, valents, qui ho para això?
Jo me’n guardaré prou com d’escaldar-me.
M'agradaM'agrada
Vaig tenir l’oportunitat de veure a Laura Vila interpretant el paper de Maddalenna al Teatre Fortuny amb els Amics de l’Òpera de Sabadell i em va semblar una cantant molt notable.
Espero i desitjo el millor a aquesta escola d’òpera.
M'agradaM'agrada
Fixat Marta, no hi ha rol petit si hi ha talent, però l’ària d’Eboli és un moment catàrtic que ella l’aprofita amb una potencialitat i una força extraordinària. De traca i mocador
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per totes les mostres d’encoratjament rebudes. Els començaments estan sent moooolt durs, però nosaltres sentim la necessitat i la obligació moral de seguir. Simplement apel.lem al suport de tots els amants de la lírica. Esperem ser un referent per crear emocions i trasmete-les, sempre desde l’entussiasme i la passió que sentim pel món de la lírica.
Gràcies a tots, de tot cor.
Direcció Artística Atelier de l’Opera
M'agradaM'agrada
Benvolguda Anna, moltes gràcies per deixar un comentari a In Fernem Land.
L’apunt és un granet de sorra, de moment l’únic que puc fer per aquest projecte, que de ben segur serà guanyador. Així ho desitjo i crec que no m’equivocaré si et dic que parlo en nom de tots els que sovintegen el blog, altrament dits, infernemlandaires.
Seguirem atents a les vostres iniciatives, no en tingueu cap dubte.
Ah! i torna per aquí sempre que vulguis
M'agradaM'agrada
Doncs si, hagués anat, i tant. En fi, estarè atent a aquest valuós i encoratjador projecte d’ara en endavant.
M'agradaM'agrada