Matthew Polenzani. Foto Raymond Edwards
El proper 1 d’octubre, el tenor nord-americà Matthew Polenzani debutarà en el rol de Hoffmann a la Lyric Opera de Chicago, en la inauguració de la temporada 2011-2012 amb l’òpera d’Offenbach.
Com cada any abans de la inauguració oficial, el teatre organitza un concert a l’any lliure, en el Millenium Park de Chicago, amb l’altisonant nom de Stars of Lyric Opera.
De la llarga llista de participants, a part de la divina Fleming i el caduc James Morris, m’ha tornat a cridar l’atenció el tenor René Barbera (l’any passat també el vaig mencionar en el mateix apunt de l’edició 2010), però el que m’ha agradat més de tots, molt més que la divina i la resta d’estel i guspires, ha estat el tenor Matthew Polenzani, que no és la primera vegada que apareix a can Infernem i espero que no sigui l’última.
En el concert de presentació de la temporada es va estimar més oferir-nos l’emblemàtica ària de Werther, en lloc de la primícia d’una de les àries de Hoffmann, però és innegable que d’utilitzar l’elegant fraseig i l’estil tan afrancesat del tractament de la mitja veu, amb una bona dosí tot i que controlada, de passió romàntica, l’èxit estarà garantit.
De moment us deixo amb aquest “Pourquoi me réveiller” de l’òpera Werther de Jules Massenet, tal i com ho va interpretar Polenzani, en el Pritzker Pavillion del Millenium Park de Chicago, el dia 10 de setembre de 2011. Dirigeix l’orquestra de la Lyric Opera, Emmanuel Villaume
I com que René Barbera fa una bona versió de “A mes amis” de La Fille du Régiment de Donizetti, si premeu AQUÍ, el podreu escoltar.
IN FERNEM LAND 
Em sap greu reconèixer que encara no he aconseguit “atrapar-te” en la lectura de tots els teus posts del mes d’agost, i per això em fa especial il·lusió fer el primer comentari d’aquest. M’ha encantat aquest Puorquoi me réveiller que ens has regalat avui. Gràcies.
M'agradaM'agrada
Gràcies Imma i no cal que ens atrapis, hi ha molta cosa que de mica en mica es pot anar baixant i escoltant, els apunts de moment no caduquen.
Gràcies per ser-hi.
M'agradaM'agrada
Esplèndida versió.
Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
De res, joaquim
M'agradaM'agrada
Notable tenor lírico de la actualidad que como bien dices, tiene elegancia y gusto cantando, adermás de ser muy seguro en el registro agudo.
Fue el notable tenor que escuché hace unos 3 años en teatro, en los CAPULETTI ED I MONTECCHI parisinos junto a Netrebko ( pocos meses antes de dar a luz) y Di Donato
M'agradaM'agrada
A veure si ens el portem al Liceu.
M'agradaM'agrada
M’agrada més que Kaufmann i Villazón
M'agradaM'agrada
Tots tres són ben diferents.
M'agradaM'agrada
Repeteixo amb agraiment que tu em vares descubrir aquest tenor amb “oh blonde Ceres” que, com pots veure, mai no he oblidat. L’any passat li vaig sentir una Traviata en la qual em va desagradar rotundament tanmateix la interpretació d’aquesta preciosa ària de Werther em fa pensar que o ell tenia un mal dia o potser jo.
M'agradaM'agrada
Un mal dia el té tothom, qui no recorda nits més aviat oblidables dels més grans?
Polenzani denota amb moltes de els seves actuacions estar molt per sobre de la mitjana.
En aquest Werther està esplèndid i ens fa intuir un Hoffmann de gran nivell. Si m’arriben els àudios de la inauguració a Chicago, en faré un apunt.
M'agradaM'agrada
M’ ha agradat molt i molt.
Gràcies Joaquim .
M'agradaM'agrada
Me’n alegro Nati
M'agradaM'agrada
A mí siempre me ha gustado este tenor, desde que lo descubrí en un “Elisir d’amore” grabado en vivo en el San Carlo de Nápoles, junto a Mariola Cantarero. Luego me dejó “knock out” con su fantástico David del Met, al lado de Ben Heppner y Karita Mattila, en “Die Meistersinger…”. Posteriormente, el pasado año retransmitida desde el Met a los cines, me agradó muchísimo en “Don Pasquale” junto a Anna Netrebko. Lamentó no poder dar mi opinión sobre una actuación en persona, pero es notoria su elegancia, seguridad en el canto y belleza tímbrica, cosa ésta que hay quien se la niega.
Prefiero no establecer “rankings” de preferencia porque afortunadamente me gusta todo lo bueno y el tiempo se encarga de demostrarlo. Ojalá circularan por el panorama operístico muchos Polenzani, Kaufmann, Flórez , Alagna y otros tenores de evidente calidad; mejores repartos tendríamos.
En este aria está espléndido de dicción, línea de canto y facilidad de emisión, amén de un color vocal juveníl y de una seguridad que lo hacen ideal para “Werther”. Será un Hoffmann notable, seguro.
Olympia, es muy probable que cuando lo vieras tuviera una mala noche. Malas noches las tienen todos los cantantes porque cualquier alteración síquica o física influye en la emisión de la voz, pero un cantante al que se le ha escuchado tan bien tantas veces es que es un buen cantante.
M'agradaM'agrada
La resta del repartiment d’aquest Hoffmann no m’acaba de fer gaire el pes, però ben aviat el podrem escoltar aquí mateix.
M'agradaM'agrada
¡Vaya tenor! La voz es muy hermosa y los agudos esplendorosos, pero ¿no canta casi todo en un mezzoforte – forte continuo? He echado en falta más introspección el el aria de Werther, más claroscuros en el fraseo. El aria de La Fille es una auténtica fiesta por el brillo y la luz que imprime a su interpretación, amén de agudos de ensueño, mantenidos y mantenidos, pero ¿no le obliga la batuta a interpretar algo deprisa?. Su timbre me recuerda, por el color, a Flórez pero la voz de este artista tiene más cuerpo que la del peruano, aunque JDF me parece más elegante en el fraseo…
De todos modos, bienvenido sea al panorama lírico actual.
M'agradaM'agrada
No estoy muy de acuerdo Olave, precisamente creo que domina las medias voces y sobretodo el estilo francés de los grandes tenores del pasado, alejado de las versiones más veristas.
Tal y como lo comentas parece que también sea Polenzani quien canta A mes amis.
René Barbera va sobrado de tesitura y en esta aria, con eso ya lo tienes todo ganado. Faltaría saber si en la maravillosa aria del segundo acto, su canto resulta tan espectacular.
M'agradaM'agrada
Qué bonic,quina veu tan dolça,m’encanta
M'agradaM'agrada
Magnífic, és el que volia, que us agradés.
M'agradaM'agrada
Me quedo con Kraus,lo siento decirlo, quizas es culpa del ordenador,al menos yo noté que al final en los últimos compases,la voz no le salia nítida, oia cierto temblorcillo,os pido disculpas,puede que mis oidos (ya no son los de antes) desde luego,y que también el ordenador que uso no esté en condiciones. aprovecho para saludaros a todos. Mercedes
M'agradaM'agrada
Mercedes no es tractava tant de comparar, i si el compares amb Kraus li poses molt difícil al pobre Polenzani, però a mi m’agrada molt i fixat que trobo que té un cant molt francès, com Kraus, tot i que la tècnica vocal no són pas comparables.
M'agradaM'agrada
En aquest “Pourquoi…” el trobo especialment brillant. Jo només tinc d’ell el record del Don Pasquale als cinemes, i em va agradar peró tampoc d’una manera espatarrant, vaja..Peró aquí m’agrada molt. Tal vegada un paper dramàtic li va millor, que el del povero Ernesto, no se.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Maria Teresa, Polenzani té coses magnífiques i potser l’Ernesto és un estaquirot, tot i les bellíssimes àries que ha de cantar.
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt la prestació de Matthew Polenzani(1968).Malgrat haver nascut als Estats Units (tant lluny de França) l’assimilació de l’estil i la dicció son practicament perfectes i jo diria que superiors a la d’algun europeito amb més pedigrí.Aquí no hi ha confusió entre Werther i Chenier.Em sembla un cantant magnífic que sap passar d’una frase en forte a una de suau sense fer tontollar ni la linia de cant ni la puresa del timbre.BRAVO MATTHEW ! Os envio un enllaç via You Tube(evidentment) on un altre tenor actual fa una interpretació modèlica de la mateixa aria.No os ho perdèu .Val molt la pena…
M'agradaM'agrada
Dandini, Què t’ha semblat René Barbera?
M'agradaM'agrada
També m’ha agradat molt el René Barbera.És ben curiós que sempre hi han opinions que diuen que a l’actualitat no hi ha bons cantants.Em sembla que als anys 50,60 i 70 aquesta aria era considerada una pàgina de grandíssima dificultat i només Pavarotti i Kraus(dos superartistas) i molt pocs més s’hi atravien.Avui en dia hi ha un munt de gent que canta aquesta aria amb facultats i estil simultàneament amb resultats magnífics ,algo inimaginable en aquell temps, per exemple un desconegut Antonio Gandia la podria cantar demà mateix al Met o La Scala amb gran èxit..Sincerament crec que en l’actualitat la gent está més preparada a nivell de estil ,de idiomes,de musicalitat,de gust,de coneixement del sentit del text,de moviment escènic, de visió contrastada de les diferents interpretacions que tenim a l’abast.Caram la gent jove ho té més fàcil per aprendre una partitura que fa 40 anys.
M'agradaM'agrada