Ahir va tenir lloc la tercera i última de les funcions dels highligths del Faust amb el segon repartiment, del primer encara en queden dues, les del 25 i 28 d’octubre.
En línies generals Pierre Vallet continua dirigint sense gaire distinció, però ha millorat algunes desconcertacions del primer dia, tot i que amb el volum continua tenint alguns excessos. L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu va mostrar més control i els solistes també es van integrar més en el conjunt. Com és lògic després de 6 funcions, tot sonava molt més rodat i sense ser una gran prestació i mancant més poesia sonora i menys decibels, el resultat em va semblar més satisfactori que el de la nit de l’estrena (no calia gaire).
El Cor del Liceu ja sabem per tot el seguit de comentaris en l’apunt del dia de la inauguració, que no està precisament molt motivat, però és d’agrair la professionalitat i l’entrega, a vegades massa impetuosa, que ofereix en les seves prestacions. Necessita de reforços de veus joves, sobretot, ho he dit moltes vegades, en les cordes femenines, però tot i així ens van oferir una bona prestació, que de ben segur, sota una direcció més atenta i més assajada en el matís, hagués pogut ser molt millor.
Sembla ser pels comentaris dels “infernems“que ja van veure aquest segon repartiment, que a Fernando Portari ja el van anunciar indisposat el segon dia. Com és possible que el tercer i seguint indisposat, tornin a demanar la comprensió del públic?. Jo això ho trobo molt poc seriós per part del teatre.
Si el Sr Portari està indisposat, puc entendre que el mateix dia o d’un dia per l’altre sigui difícil buscar un substitut, però el teatre té l’obligació d’oferir al públic un tenor en condicions i és una irresponsabilitat per part del cantant, fer-ho en les condicions que ho va fer, posant en risc la seva veu i oferint al públic una prestació poc acceptable. Per part del teatre també és censurable, encara més, ja que el públic ens mereix molt més que la comprensió que ens sol·liciten pel cantant, no us sembla?
Portari va fer el que va poder i sobretot va fer patir molt, sobretot en tota la primera part. S’entreveia que és un cantant interessant, que sap cantar en la mitja veu i fins i tot apianar, té detalls de bon gust i suficient volum i projecció, però ahir prou va fer arriscant, per tant aquí acabo, això si, estirant les orelles a qui correspongui, ja que això no és pot tolerar. La versió era de concert i per tant sense assajar gaire, el teatre hagués pogut anar a buscar un substitut, fins i tot donant l’oportunitat de debutar a algun cover, però em sembla que aquesta figura ja no existeix. El públic, sempre atenent a l’educació acabem empesant-nos-ho i potser ja està bé.
Com ja us vaig anunciar ahir, Irina Lungu va ser contractada per cantar aquesta darrera representació i després de l’apunt que us vaig deixar, amb aquells vídeos i els àudios, tenia ganes d’escoltar-la en directa per fer-me la idea justa d’una veu i una cantant, a priori més que interessant.
El primer que cal dir és que és soprano lírica pura, res a veure amb els que semblava intuir-se en els dos youtubes del concurs de Cardiff del 2005, sobretot el de l’ària d’Aroldo, on més aviat estàvem davant d’una dramàtica, que fins i tot ha fet dir a més d’un “infernem” que semblava una mezzo. Doncs bé, de mezzo res de res, és una soprano lírica de veu suficient però no tanta com semblava, sense gaire projecció en el registre greu i això si, un centre i sobretot un agut que projecta meravellosament. Acompanya el seu cant amb tota una àmplia gamma de virtuts, farcides de detalls tècnics i sobretot expressius, de gran classe i contra el que semblava en els vídeos, la seva emissió no és gens estrident, ni els aguts són crispats, ni tan sols quan ataca els sobreaguts més arriscats. Magnifica i deliciosa en l’escena del jardí i una mica, tan sols una mica, curta de dramatisme a l’ària que inicia el quart acte. A l’escena de l’església amb Méphistophélès va estat convincent i molt implicada en l’escena de la presó on va lluir domini vocal i dramàtic en el brillant tercet.
En Joan Matabosch faria bé en contractar-la ara que encara no està gaire sol·licitada, per unes quantes temporades, de seguir així, serà difícil tornar-la a veure, ja que si no s’espatlla, serà demà mateix (no cal esperar més) una de les grans.
Michele Pertusi és tot un senyor cantant. Sempre que l’havia vist amb anterioritat m’havia agradat molt, sobretot en els seus rols rossinians en l’estimat ROF de Pesaro, ja que és per estil, elegància, distinció i línia, un primera classe. Sortosament no ho dic tan sols jo, la seva trajectòria per tots els grans teatres i amb els gran directors, ho avalen i veure’l en el teoric segon repartiment, mentre en el primer hi ha l’Erwin Schrott, fa fins i tot riure.
Pertusi no té molt volum, és l’únic però que li podem posar, però francament, és un però poc rellevant, ja que si Pierre Vallet fos més sensible i condescendent amb les veus, tenint present que l’orquestra sobre l’escenari no els ajuda gens, segurament encara hagués lluit més del que ho va fer ahir en un Méphistophélès per recordar.
Quina categoria, quina elegància, quina manera més distingida de cantar, dir i actuar, lluny del cant, la gestualitat i la teatralitat estudiada i perdonavides del baix baríton hispanuruguaià. A Pertusi no li cal un vestit adhoc, ni cap ploma, ni un pentinat (això ho té complicat pobre!) estrafolari, ni dos o tres botons descordats de la camisa, per fer sospirar al públic necessitat de favors. Pertusi, amb elegància natural, gesticula sobriament i canta com el àngels, és clar que en aquest cas caldria dir com els dimonis. Fraseig perfecte, impostació natural, registre homogeni i musicalitat a dojo, ja sigui en la contundència explosiva (ben dosificada) de “Le vaux d’or” o en la delicadíssima i sarcàstica “Vous qui faites l’endormie”, on va desplegar intenció i categoria que hauria de fer enrajolar al col·lega del primer repartiment. Sensacional
Marc Barrard és un bon Valentin, una mica avorrit i massa lineal, i penso que és d’aquells cantants que si s’ensopeguen amb un director de categoria i amb idees, poden lluir molt més del que ho fan normalment, ja que ell per si mateix, no és gaire creatiu, necessitant d’un veritable mestre que li sàpiga extreure allò que ell, al menys tan retallat i sense l’ajut escènic, no va ser capaç de fer, crear el personatge.
Excel·lent el Siebel de Ketevan Kenoklidze. Tan sols varem haver de lamentar que cantés tan poc, ja que ho va fer molt bé. Veu bonica, ben projectada i amb una línia musical molt remarcable. Si al menys haguessin fet la versió sencera, el rol de Siebel té més intervencions, però aquesta incomprensible versió tallada, no ens ha permès gaudir ni de l’escena, ni d’una partitura farcida d’inspiració i grans moments vocals.
Julia Juon, que fa totes les funcions, està poc aprofitada i més que correcta Xavier Comorera, en la seva breu i única frase salvada de les malèfiques estisorades, com a Wagner. Aprofito per dir que per fí han rectificat, i en la fulla addcional del repartiment el mencionen, ja que en el programet oficial se’l van oblidar (lleig, molt lleig).
Una bona nit de semi òpera, que encara fa lamentar més la decisió presa, i que per moltes explicacions, molt poc convincents del Sr. Marco en l’entrevista que Jaume Radigales li va fer a la mitja part de la retransmissió de Catalunya Música, no podré acceptar mai. Si s’ha de retallar escapcem (que cadascú pensi el que li convingui més), però retallar una òpera com aquesta (fixeu-vos que ja no dic res de la versió de concert, que també em sembla lamentable) i d’aquesta manera, tenint a disposició dos cast com aquests, és quelcom que em costarà molt de perdonar i pair.
El públic que omplia molt més el teatre que la nit de l’estrena, sembla que s’ho va passar molt bé, encara que va ser poc agraït en els aplaudiments finals, molt intensos, però massa curts.
IN FERNEM LAND 
Estuve el 18 con este 2º cast y has clavado lo que me pareció a mi ( salvo el caso de Lungu que solo cantó ayer), respecto a todo el resto del elenco.
Recalco que lo de seguir pidiendo “comprensión ” para el tenor Portari al que sí se le notó como constipado el pasado martes, demuestra otra de las incongruencias de la actual dirección artística y que cada vez son más continuas.
Una pena que el veterano y buen cantante que es todavía Pertusi , no estuviera en el primer cast en lugar de Schrott
Creo que tendremos de nuevo a esta georgiana Kemoklidze en el 2º cast de la LINDA DI CHAMONIX : muy buena voz de mezzo .
La Lungu, está cada vez mejor considerada en Italia y canta allí muchas Traviatas y Lucias
M'agradaM'agrada
Si Alex, es cierto y de eso y otras cosas, me quejo.
Cada vez tendremos más problemas, puesto que cada vez, con el panorama económico como está, habrá más dificultades.
M'agradaM'agrada
Coincideixo en les teves valoracions. Lungu em va agradar força, Pertusi també, però se’m va fer difícil entreveure en Portari un cantant massa interessant.
M'agradaM'agrada
Benvingut EastRiver.
Gràcies per comentar, t’esperem sovint.
M'agradaM'agrada
Me alegro que tuvieráis una Margarita y un diablo en condiciones y no un chulo(lo que vi yo). En fin,ánimo y a por las que quedan ¡Saludos!
M'agradaM'agrada
Apa, aquí…
Joaquim, proposo tornar a fer “el cantant del mes”, pero ara en versió “el cantant més odiat del mes”. Per octubre no cal fer concurs, que em penso que ha guanyat de carrer l´Schrott… (només li ha fet ombra l´ignot puf-Putsch de Nürnberg).
Salutacions a tots/es
M'agradaM'agrada
Com ja vaig deixar dit en un anterior comentari el Sr. Pertusi era mereixedor de figurar en el primer repartiment de llarg, ( la cirereta que l’hi faltaba al pastís tant suculent que en cuestió de veus ens van obsequiar amb el primer repartiment) . A mi també va agradar-me molt el Siébel de Kemoklidzide , com que figura en el 2on. repartiment de la Linda , ser´una bona ocasió per poder disfrutar de la seva veu.
M'agradaM'agrada
Montserrat, si ahir hagués cantat Beczala en el lloc de Portari, era un altre repartiment de primeríssima.
M'agradaM'agrada
Magnífica Irina Lungu, quin timbre més maco, fraseig impecable, precioses i segures ascencions des del registre central fins l’agut. Quina sorpresa més gran! Tambè em va agradar moltíssim Michele Pertusi.
IFL (In Fernem Land) és ja des de fa molt de temps el fil conductor de la meva “activitat” musical. D’un temps ança ho és tambè gairebé un element “motivador” per a anar a funcions o concerts que no tenia previst anar-hi (La Nacional de França amb Gatti fa uns mesos i la funció d’ahir del Liceu, per exemple). I en funcions que si tinc previst anar-hi, en moltes ocasions ha incrementat el meu interés i curiositat per a lo que aniré a escoltar o veure (“Les escenes de Faust de Schumann”, l’exemple més recent). Bé, tot això comporta una despessa no prevista (entrades i CDs ó DVDs), però compensada amb escreix, (amb molt d’escreix) primer perque el resultat d’haver-hi anat és esplèndit de totes totes i perque d’altra banda tambè IFL m’ha estalviat molts més diners i disgustos en abortar un viatge a Nuremberg gràcies a un molt didàctic i “feliç” (per a mi) post dedicat a l’aprenetatge d’un determinat tenor.
Resumint: INL “for ever…and ever”!
M'agradaM'agrada
Josep, ets molt amable.
Intento estar pendent d’allò que pot ser interessant o al menys que m’ho sembla a mi. Pot succeir que allò que recomano acabi sent un nyap i aleshores em sap molt greu haver-vos fet gastar diners i temps, però com a mínim intento, recomanar coses amb una certa seguretat d’èxit. El debut d’Irina Lungu va ser una veritable sorpresa. hagués pogut ser decebedor però sortosament va complir molt més de les expectatives que jo mateix va posar sobre ella.
Si és confirma la Stuarda que ens ha dit l’Alex, vol dir que a en Joan Matabosch no li han calgut els meus consells i me’n alegro. Per cert, segurament serà la Stuarda del segon repartiment ja que en el primer es parla de Joyce DiDonato. Dos vocalitats tan dispars com interessants i seductores. Tan de bo es confirmin ambdues reines.
M'agradaM'agrada
Magnífic, magnífic! Dos Stuardes de luxe doncs! I a mès, de les tres “reines” de Gaetano Donizetti, la que més m’agrada! I encara recordo l’última funció liceística d’aquesta obra amb Flórez i Ganassi portentosos i Gruberova fent de les seves, però aquella vegada sense cridar, ni calar ni “portamentar”.
M'agradaM'agrada
…portamentar massa…vull dir…hahahahha…
M'agradaM'agrada
Di Donato, ¿será la Stuarda o su rival y ejecutora la Regina figlia impura di Bolena?
Cada vez que se habla de una Stuarda, me voy al tunel del tiempo liceista y se me pone en la retina y en el oido la mejor Stuarda que jamás he presenciado ( Liceu, dic 78, Caballé/Berini/Gimenez y el maestro Gatto)
M'agradaM'agrada
DiDomato será Maria Stuarda, al menos es un rol que tiene previsto incorporar y que interpretará también en el MET, en el ciclo Tudor que prepara McVicar y que ha empezado con la magnífica Bolena de este año.
De hecho DiDonato, una mezzo aguda, posee la vocalidad original, como la reciente Elena de La donna del lago, que protagonizará de inmediato en La Scala, después de haberñla interpretado en Paris. Seguramente recuerdas la fantástica Stuarda de Janet Baker, desgraciadamente en inglés, donde la grandiosa mezzo inglesa hacía una creación.
No sé si la Stuarda del Liceu irá antes que la del MET, supongo que si, pero en cualquier caso es una excelente elección. Se habla que la reina Elisabeth será Antonacci, pero hasta que no lo vea anunciado no lo creeré, más bien apuntaría por Ganassi, más asidua a la casa, aunque Ganassi sería otra Stuarda magnífica.
De la versión del 78 guardo un imborrable recuerdo. Y quién no!
Al tiempo y atentos a las novedades que puedan surgir.
M'agradaM'agrada
Ostras, però és veritat, DiDonato és mezzo. Aleshores amb Maria Estuarda passa com a Anna Bolena, que la vocalitat original era per a una mezzo…Aleshores els quatre papers, Estuarda, Elisabetta, Bolena y Seymur eren tots per a mezzos… O potser millor dit per a un registre que equivaval al registre per on és mou una mezzo actual, oi? Ho dic bé? I en tot cas, Bolena y Estuarda més aviat registre agut i les altres en un registre greu…no sé…
Però d’altra banda menciones a Janet Baker i tinc coses d’ella que crec no equivocar-me si dic que és mezzo tirant a contralt…buf, liat estic. Qui em desliarà? 🙂
M'agradaM'agrada
Anem a pams.
Totes les reines Tudor era per un mateix tipus de soprano, en el cas de Stuarda, estrenada per Giuseppina Ronzi de Beignis que com podràs veure cantava Norma o La Donna del lago, un altre rol que canta Joyce DiDonato (aquests dies a la Scala), també va estrenar Gemma di Vergy, Fausta o Roberto Devereux. Son rols centrals i greus, res a veure amb les sopranos líric lleugeres o lleugeres. La Baker tenia o té, perquè és viva, tot i que segurament ja no té aquella meravellosa veu, era molt versàtil, tipus Christa Ludwig, però el rol no li demana gaires pujades a la zona de soprano. A la Scala ho va estrena Maria Malibran, que després de la “descoberta” de Cecilia Bartoli, tothom es pot imaginar la veu que tenia.
El rol de la reina Elisabeth és per una soprano més aguda i com succeïa en l’Adalgisa de la Norma, quan la vocalitat de la protagonista es va tergiversar, també va canviar però a la inversa, per tal de mantenir el el contrast, però en realitat les mezzos que canten aquest rol, o tenen molt agut o s’estavellen. En la gravació de la Baker dirigida per Mackerras, ho canta Rosalind Plowright, en aquell moment soprano lírica spinto i ara no se sap ben bé del tot.
En realitat Josep, tots aquests rols són bastant intercanviables, ja que es mouen en la centralitat de la veu i mai es demanen sobreaguts.
Quan el rol és per contralt, com l’Orsini de la Lucrezia Borgia, o Smenton de la Bolena, el registre es descaradament greu. No cal dir els rols rossinians escrits per aquesta tessitura.
Però pocs rols en l’òpera italiana, d’aquest període que abraça el belcanto, estan escrits per a sopranos lleugeres.
És normal que et facis un embolic, ja que la tradició ha imposat per molts d’aquests rols (la Lucia o l’Elvira de I Puritani, són casos molt coneguts) rols que tergiversen molt les tessitures originals, tant que molts no ho accepten.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada
Com que el concert d’aquest mati a l’Auditori és per a oblidar no m’entretindré massa. Només dir que m’agradria saber qui va perpretar aquest programa per a felicitar a Listz. És per a saber de qui no m’agradria rebre felicitacions.
M'agradaM'agrada
Ho sento, quina llàstima!
Avui no he escoltat res, tocava natura i l’elecció ha estat inmillorable.
M'agradaM'agrada
Una nit de molt bones sorpreses amb un impecable i comunicatiu Siebel de Ketevan Kemoklidze i un Méphistophélès de Michele Pertusi de vocalitat musical,expressiva i de incontestable adeqüació estilística.Un cas a part mereix el engrescador debut de Irina Lungu que en el aspecte visual és l’antitesi de la Castafiore(afortunadament).La seva frase d’entrada ha estat dita de forma magistral(tot i tenir el referent de Victoria de los Angeles) i ha exhibit un fraseig d’una classe i elegancia fora de dubte.Posteriorment ha demostrat ademés una coloratura de primer ordre i un registre agut fácil,bonic i lluminós.Resta el tenor Fernando Portari amb una veu interessant, bon gust musical i certes inseguretats que no podem jutjar doncs per lo vist estava malalt.
M'agradaM'agrada
Iba muy ilusionado por el debut de Irina Lungu, después de haberle escuchado el aria de Aroldo que nos proporcionó Joaquim en el pasado post. Pues bien, no he encontrado aquella cantante que esperaba, pero la que he visto y escuchado me ha gustado mucho. Es una excelente soprano lírica, de voz bonita y expresiva, buena dicción y valiente en la emisión, controlando muy bien su voz. Sus agudos son anchos y potentes -sus graves algo sordos, no obstante- y me imagino que actuando aún podrá ser mucho más interesante. Estamos ante una cantante a la que se le puede augurar un excelente futuro, de lo cual me congratulo enormemente.Y si viene para esa “Maria Stuarda”, podremos verla pronto de nuevo.
A propósito de las óperas Tudor de Donizetti. Ya sé que muchos lo sabéis, pero para los que no lo sepan las óperas Tudor de Donizetti no son tres (“Anna Bolena”, “Maria Stuarda” y “Robero Devereux”), sino cuatro, siendo la cuarta la injustamente olvidada “Elisabetta al castello di Kenilworth”, estrenada el 6 de julio de 1829 en el San Carlo de Nápoles, siendo precisamente la primera del ciclo Tudor. De esta ópera se han efectuado varias representaciones en el siglo XX, de las cuales existe discografía, siendo la grabación más interesante la protagonizada por Mariella Devia y Denia Mazzola y que data de 1829.
M'agradaM'agrada
1989, quiero decir. Perdón. 1829 fue el año de su estrenooriginal.
M'agradaM'agrada
Ostras, cuatro, son cuatro reinas las del estimado Gaetano! Oido cocina, y muchas gracias Colbran!
M'agradaM'agrada
bravissimo Ketevan Kemoklidze!!!
https://www.facebook.com/pages/Ketevan-Kemoklidze/55965471951
M'agradaM'agrada
Effettivamente, gonmon, bravissimo. Prima di tutto benvenuto su In Fernem Land.
Devo capire che hai una conoscenza particolare con Ketevan Kemoklidze per lasciare il suo indirizzo sul facebook.
Per altro, prossimamente nel Liceu, avremmo la possibilità di vedere ed ascoltare a Kemoklidze nella Linda di Chamonix, e pertanto, ne torneremo a parlare, giacché in questi brami di Faust non aviamo avuto praticamente la possibilità, soltanto nella piccola aria dall’inizio del terzo atto.
Ci sentiamo.
M'agradaM'agrada
Not personally 😦 I saw her in film by Carlos Saura after I discovered she sings all over the world. I saw on her page she is performing in Barcelona and then searched for reviews and find also this web. I hope to hear her in live soon. gracias you for welcome.
M'agradaM'agrada
What is the Saura’s movie? Thanks.
M'agradaM'agrada
Si no te importa te contesto yo. Se trata del film “Io, Don Giovanni” estrenado en 2009, donde Ketevan Kemoklidze interpretaba el rol de Adriana Ferrarese del Bene, soprano muy vinculada a las operas mozartianas con texto de Lorenzo Da Ponte, ya que la película se basa en la vida de este famoso libretista de ópera. Concretamente intervenía como Donna Elvira en “Don Giovanni”.
M'agradaM'agrada
Gracias Colbran! Esta película la he visto, en verano del 2009 en Barcelona. El mismo dia vi esta i la de Clara Schumann. Y al dia siguiente “El concierto”. Ya ves mis vacaciones…jajaja. Pero tengo ahora una duda, el protagonista principal era realmente Da Ponte? No era Casanova? En todo caso, vaya par!!!
M'agradaM'agrada
The film is “Io, Don Giovanni”
M'agradaM'agrada
Thanks a lot!
M'agradaM'agrada