LICEU 2016/2017: WERTHER

Quasi 25 anys després de la darrera representació al Gran Teatre del Liceu (19 de juliol de 1992) ahir per la tarda va tornar al seu  escenari Werther, l’exquisida òpera de Jules Massenet, i ho va fer de manera excel·lent perquè va comptar amb un intèrpret de luxe, el tenor polonès Piotr Beczala, que només havia cantat al Liceu en aquella gran selecció del Faust en forma de concert que va inaugurar vergonyosament la temporada 2011/2012. Si aleshores va triomfar ahir va excel·lir, fins i tot bisant “Puorquoi me réveiller?” potser com a revenja, enfadat perquè va quedar el 10 de 14 a la tria d’aquesta casa, quelcom que no té cap importància, perquè el que veritablement importa és el que va passar ahir al teatre i Beczala es va posar al públic del Liceu a la butxaca després de que els dos darrers Werther al teatre fossin interpretats per Kraus, i una mica de fenomen “vidus de Kraus” cal reconèixer que encara regnava al teatre, ahir aquest fantasma es va esvair, ahir va ser una gran tarda d’òpera. Continua llegint

LICEU 2014/2015: I DUE FOSCARI

Ahir vaig assistir a la segona funció de I due Foscari al Liceu, tot un esdeveniment d’aquells que cobreix al teatre amb una pàtina d’expectació i excepcionalitat que tan difícil és de obtenir. Òbviament el motiu no era un altre que la presència en el cartellone del mític Plácido Domingo, que cantant parts de baríton continua omplint teatres per a goig i satisfacció dels programadors, directors i dels seus incondicionals que tot i els resultats li donen energia per a 25 o 30 anys més d’activitat operística com a cantant, ja que la qüestió és continuar drogant-se amb les batzegades  d’estima col·lectiva, aplaudiments desfermats i crits d’aprovació, talment com succeïa quan cantava aquells històrics Des Grieux, Loris, Samson, Don José, Radames, Otello, Dick Johnson, Maurizio, Cavaradossi o Riccardo, amb la diferència abismal que d’aquell Domingo al que varem escoltar ahir no hi ha res que els identifiqui, o jo no ho vaig saber trobar. Continua llegint

LICEU: MADAMA BUTTERFLY

butLiceu 002

El passat dijous 21 de març tenia lloc la primera de les 5 representacions que durant aquest mes de març es faran al Gran Teatre del Liceu de Madama Butterfly, a l’espera de les vuit representacions a la segona tanda del mes de juliol.

Les cinc representacions del mes de març han esgotat el taquillatge i és d’esperar que quelcom similar succeeixi el proper més de juliol, ja que la popularitat de l’òpera i l’encert en els repartiments han acabat per convèncer als més escèptics a apropar-se al Liceu i deixar-se seduir i entendrir, un cop més, per la immortal Cio-Cio-Sam.

La representació del primer dia, amb el mateix repartiment d’ahir diumenge es va retransmetre per Catalunya Música, la tinc enregistrada i em va agradar més aviat poc, per  no dir gens. Abans d’ahir dissabte va tenir lloc la segona representació amb el repartiment alternatiu (dir segon repartiment sembla que li tregui mèrits), i pel que tothom diu, és esplèndid.

Amb els antecedents de la primera, no gaire engrescadors, vaig entrar més aviat poc animat a la funció de diumenge tarda. Continua llegint

LICEU: LA BOHÈME (III), el poder de la Gheorghiu

La Bohème, acte 2on Producció Giancarlo Del Monaco. Foto Javier Corso, El Páís.

Trobo francament incomprensible com en una representació on s’ha creat un ambient positiu, on des de un bon principi tot ha funcionat a la perfecció, on els cantants han aconseguit ser un grup compacte perfectament integrats en l’espectacle i on cadascun d’ells han obtingut un merescut triomf, que Victor Pablo Pérez s’hagi endut una protesta, per a mi absolutament injustificada i m’atreviria a dir que malaltissa. Ho he trobat injust i lleig.

Puc estar d’acord que la seva versió és poc pucciniana, però acostumats com estem a que l’orquestra del Liceu soni massa sovint amb poca qualitat, el treball pulcre, net, preciosista, cuidant detalls i creant climes en moments especialment aconseguits, com en el tercer acte, del director burgalès, es mereixia com a màxim el càstig del silenci i  mai la protesta sorollosa que part del públic li ha tributat. Algú es sentirà especial feliç per haver iniciat la protesta i haver estat  secundat per una part notable del públic del meu voltant, però per a mi ha estat una protesta indigna i vergonyant, sobretot perquè avui m’ha semblat que dels tres dies que he vist aquesta Bohème, l’orquestra ha tingut el millor dia, tot i tenint en compte que tres dels cantants actuaven per primera vegada i per tant era possible que ni tan sols haguessin assajat amb orquestra i que per aquest motiu hi haguessin  petits desajusts entre fossar i escenari, com ha succeït, però mai per protestar una funció tan notable com la d’ahir.

Dit això, que em sembla de justícia, us diré que per fi he assistit a una Bohème com a mi m’agrada, on els cantants interpretaven amb musicalitat, sentiment i veu el que la partitura demana. Potser el fet que la diva romanesa Angela Gheorghiu fes de catalitzador d’una part del públic que tan si com si volien fer-li un èxit, sigui perquè la resta de cantants s’han sentit còmodes (alguna cosa tindrà a veure Victor Pablo Pérez), sigui perquè ahir el públic no era d’abonament, el cas és que a la sala es respirava l’ambient positiu que desitjaríem per tantes i tantes nits i el resultat com no podia ser d’altre manera va ser altament satisfactori. Continua llegint

LICEU: FAUST (segon repartiment)

Ahir va tenir lloc la tercera i última de les funcions dels highligths del Faust amb el segon repartiment, del primer encara en queden dues, les del 25 i 28 d’octubre.

En línies generals Pierre Vallet continua dirigint sense gaire distinció, però ha millorat algunes desconcertacions del primer dia, tot i que amb el volum continua tenint alguns excessos. L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu va mostrar més control i els solistes també es van integrar més en el conjunt. Com és lògic després de 6 funcions, tot sonava molt més rodat i sense ser una gran prestació i mancant més poesia sonora i menys decibels, el resultat em va semblar més satisfactori que el de la nit de l’estrena (no calia gaire).

El Cor del Liceu ja sabem per tot el seguit de comentaris en l’apunt del dia de la inauguració, que no està precisament molt motivat, però és d’agrair la professionalitat i l’entrega, a vegades massa impetuosa, que ofereix en les seves prestacions. Necessita de reforços de veus joves, sobretot, ho he dit moltes vegades, en les cordes femenines, però tot i així ens van oferir una bona prestació, que de ben segur, sota una direcció més atenta i més assajada en el matís, hagués pogut ser molt millor.

Sembla ser pels comentaris dels “infernems“que ja van veure aquest segon repartiment, que a Fernando Portari ja el van anunciar indisposat el segon dia. Com és possible que el tercer i seguint indisposat, tornin a demanar la comprensió del públic?. Jo això ho trobo molt poc seriós per part del teatre. Continua llegint

LUCREZIA BORGIA SEGONS EDITA GRUBEROVA

Nit històrica al Liceu, per l’èxit assolit per tota la companyia que han cantat la versió de concert de la Lucrezia Borgia de Donizetti.

Teatre amb les entrades esgotades i públic internacional, majoritàriament del àmbit germànic, per assistir al debut d’Edita Grubrerova en aquesta rol. Continua llegint