IN FERNEM LAND

W.A. MOZART I FAZIL SAY ES DONEN LA MÀ A SABADELL


Les Joventuts Musicals de Sabadell van oferir ahir divendres, el segon concert de l’interessant temporada de cambra al Teatre Principal de la capital vallesana. Varen reunir per a l’ocasió al quartet de corda Solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallés, integrat per Cristian Chivu i Giovanni Giri, violins; Albert Romero, viola i Magadalena Cristea, violoncel, amb la participació del  viola Jordi Cos i la violoncel·lista Olga Mensenin al sextet “Alla turca jazz” de Fazil Say que va tancar la primera part.

El programa era un mà a mà entre W.A.Mozart i el jove músic turc Fazil Say, que no fa gaire va venir al blog i ja us va cridar l’atenció a tots aquells que no el coneixia-ho.

De Wolfgang Amadeus Mozart, els Solistes de l’OSV van interpretar el divertimento núm. 1 en re major K136/125 a que iniciava la primera part, i el fabulós quartet núm 19 en do major K465, també conegut com el “De les dissonàncies”. De Fazil Say, el sextet “Alla turca jazz” ja esmentat, a la primera part, i el sensacional Quartet de corda núm. 1, Opus 29 “Divorci”.

Els Solistes de l’OSV toquem amb més expressivitat que precisió. El so no és excessivament gran i tampoc és gaire vellutat, aquesta és la veritat, però supleixen aquestes carències amb entrega i entusiasme, aspectes importants que acaben fent decantar el braç de la balança cap a la valoració clarament positiva, si bé hagués agraït, sobretot a la primera part, una compenetració més present i equilibrada entre el seus integrants. No sé si les obres estaven menys assajades, però en el preciós divertimento mozartià, s’han evidenciat mancances de densitat sonora, així com petits desajustaments ràpidament resolts, però evidents i també certes inexactituds tècniques individualitzades que han deslluït una mica, el sentiment que transmetia la seva interpretació.

El sextet de corda Alla turca jazz, és una petita entremaliadura que Fazil Say, seguint la tradició de les variacions sobre un tema de, va fer del conegudíssim darrer moviment de la sonata per a piano en La major K331 de Mozart. Say juga de manera extraordinària amb la melodia i el ritme, introduint variacions jazzístiques en una metamorfosis tan atractiva com  atrevida de sonoritats i dinàmiques. Una mica més d’assaigs no li hagués anat gens malament a la interpretació, que tot i així, va resultar molt agraïda, ja que té l’èxit assegurat allà on es toqui.

A la segona part tot va fluir molt millor.

El quartet de les dissonàncies, encara hores d’ara sorprèn per la gosadia i originalitat del seu inici, i es comprèn que motivés el desconcert d’algun crític a l’estrena, pensant que l’havien interpretat malament. Genial Mozart!

Els Solistes de l’OSV es van equilibrar més i tot i puntuals manques de precisió, van fer una bona interpretació de la complexa partitura, on les parts solistes van lluir amb un so més  arrodonit i on l’expressivitat que els caracteritza va ser molt adient en l’andante cantabile de clima intens i en el desbordant Allegro molto que clou el quartet.

El millor de tot el concert s’ens reservava per una obra per a mi desconeguda de Fazil Say, escrita al 2010 i que ja des de el primer compàs de l’Allegro assai, t’atrapa, i no et deixa fins l’abrupte Presto que segella el divorci que s’ha anat teixint durant els tres moviments, carregats de retrets i sincopades discussions en el primer moviment, introspeccions, temors i possibles records definitivament perduts en el Lento central, i finalment la ruptura, en la línia del moviment inicial, quan ja no ens deixa cap dubte de la irremeiable ruptura.

Say és un mestra malgrat la seva joventut, i no abandonant mai la melodia, juga amb les sensacions sonores que produeixen les seves troballes tímbriques, que tenen en el magnètic,  melancòlic i genial segon moviment, la joia de la corona.

Uns enigmàtics i recurrents glissandos en suggeridors pianíssims creen un món sensorial d’introspecció, de solitud, qui sap si de melangia, però de tant en tant, la subtil boira sonora que es manté en suspensió, dóna pas a petites frases melòdiques d’extremat i refinat lirisme, que captiven malgrat el pessimisme que desprenen. Tinc moltes ganes de tornar a escoltar aquest quartet i en especial aquest segon moviment, que allunyat de l’espectacularitat dels moviments extrems, té l’empremta d’un geni.

El quartet va estar especialment brillant i enèrgic en una partitura carregada d’efectes, de timbre, d’atmosferes, de sorpreses i de drama. Una partitura sensorial més que descriptiva, i on no ens queda cap dubte de la importància del compositor que l’ha escrit, per a goig de tots aquells que esperem de la música contemporània, la tan necessitada connexió entre creador i públic, que evidentment Say assoleix. Bravo!

Fazil Say

Amics, Fazil Say a qui cal seguir molt de prop, serà el protagonista el proper cap de setmana, dels dos concerts que l’Orquestra Simfònica del Vallès oferirà al Teatre Principal de Sabadell el proper divendres 18 i al Palau de la Música Catalana el dissabte 19. S’interpretarà la seva obra Silk Road, i ell serà el solista del  Concert per a piano i orquestra núm. 23 en La major, K. 488, de W.A.Mozart, altre cop Mozart i Say es donaran la mà i el director que ho farà possible és l’actual director de l’OSV, Rubén Gimeno. És clar que aquesta mà l’hauran de compartir amb Bach i Beethoven en un concert que convindria no perdre’ns i del que AQUÍ, teniu tots els detalls.

Finalment us anuncio que el proper concert de cambra de les Joventuts Musicals de Sabadell tindrà lloc al Teatre Principal de Sabadell, el proper divendres 16 de desembre a les 21:30, tenint com a protagonistes al contratenor Jordi Domènech i el Cor la Xàntria, que ens oferiran de ben segur una interessant versió d’El Cant de la Sibil·la. No hi faltarem

ACTUALITZACIÓ

He trobat a la caixa de sorpreses que és el Youtube, el quartet  de corda núm 1 opus 29 “Divorce” a càrrec del Borusan Quartet, gentilesa del canal farabi80, on trobareu molta obra de Faril Say. Servir-vos i gaudiu-lo vosaltres mateixos

7 comments

  1. colbran

    Que a estas alturas de mi vida aún haya piezas musicales nuevas que me sorprendan y agraden es verdaderamente gratificante. Pues esto es lo que me ha sucedido con este impactante y hermoso
    “Quartet de corda nº 1-Opus 29-Divorci” de este cada vez más conocido y admirado compositor turco que es Fazil Say. Cuarteto, además, con temática que serviría para subrayar varias escenas de “Qui té por de Virginia Woolf?” que ayer comentábamos.

    Los tres movimientos atraen y captan la atención desde el primer compás, pero es el segundo movimiento, con su placidez hipnótica el que te deja boquiabierto. Una verdadera joya que dará prestigio a su autor dondequiera que se interprete.

    Así como muchos estrenos musicales contemporáneos los escucho y los “envío” a la papelera, procurando evitar a su autor, con Fazil Say me pasa todo lo contrario, deseo escuchar más y más.

    Su “diablura” jazzistica “Alla turca jazz”, sobre la famosa pieza mozartiana, consigue que una archiconocida melodía del genio salzburgués suene como un tema de Leonard Bernstein de “On the town”, con auténtico respeto hacia la idea original..

    La interpretación de los solistas de la Sinfónica del Vallés estuvo a un nivel más alto con Fazil Say que con Mozart, para mi gusto. No obstante todo el concierto lo seguí con sumo interés y la acústica del Teatre Principal de Sabadell y sus dimensiones son ideales para este típo de manifestaciones musicales, siendo el local sumamente acogedor.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    M’agrada aquest apunt. Per a varies raons.

    En primer lloc per la presència a IFL d’activitats musicals del Vallès: protagonisme avui per a Les Joventuts Musicals de Sabadell (tambè fa uns dies amb Enric Martínez-Castignani i Albert Guinovart), i anunci del proper concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès amb un programa molt interessant. Això vol dir tambè que aviat tindrem algun apunt dedicat a la digne, lloable i esforçada temporada de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. 🙂

    En segon lloc perque de tant en tant em ve a la memòria aquella frase que diu….”…quins temps aquells on tota la música era contemporània”… Efectivament, fins gairebé a les acaballes del segle XIX el públic que assistia a concerts i òperes no feia altres cosa que escoltar obres noves de trinca (i quines obres!). No sols això, podia escoltar música que era estrenada pel mateix compositor. No sovinteja, gens ni mica, el poder anar a un concert on s’interpretin obres del mateix solista, i que a més lo que s’interpreti no sigui un experiment. Amb Fazil Say (i Albert Guinovart a casa nostra tambè, per descomptat) això és posible, gràcies aquesta vegada a activitats musicals del Vallès.

    Interesantissim músic Fazil Say. Ja em vaig referir a ell i vaig dir la meva en el post que li vas dedicar fa un temps. No sols és bon pianista (sensibilitat en el fraseig mozartià, qualitat més que suficient per a passar un moment musical esplendorós), sino que m’agraden les seves creacions que he pogut escoltar gràcies a IFL. Per cert, una sessió de variacions amb tocs jazzístics amb Manel Camp seria un concert sensacional.

    Bé, i m’agrada aquest post perque per anar a la feina vaig i vinc cada dia de…Sabadell! 🙂

    M'agrada

  3. SANTI

    Ja m’agradaria anar, ja, però vaig comprar entrar entrades per anar al Liceu, després de rumiar-m’ho entre Ligeti i el Glass del Metropolitan als Icària i ara per acabar-ho d’arrodonir Fazil Say al Palau. Recordava haver-ho llegit aquí mateix, però ho havia oblidat.
    Divendres no em va gaire bé anar a Sabadell, però no voldria perdrem aquest tanto que s’apunta l’OSV portant-nos a Say com a compositor i com a pianista.
    Aquest youtube del quartet que vas veure ahir m’ha agradat i per allò que s’intueix, de les variacions alla turca passades per jazz n’ha fet mil i una versions, piano, piano i violí, el sextet que vas escoltar ahir. Això de ser turc i que el seu ídol Mozart els fes aquesta marxa deu ser com una proclama patriòtica o quelcom similar.

    M'agrada

  4. saisbcn

    gràcies per aquesta informacio, Joaquim. després del primer post sobre Fazil Say ja volia anar a escoltar ho al Palau pero justament el dia 19 tinc una altre compromis. Ara dius que tambe actuara el divendre a Sabadell. Algú em podria dir on puc trobar més informacio sobre el horari i els preus i si es poden comprar entrades per internet? moltes gràcies!!

    M'agrada

    • Hola saisbcn:
      El concert comença a les 21:30 i es poden comprar les entrades per Internet, prem AQUI
      Preus de vende per Internet 20 i 17€ (les entrades més cares), les més barates s’han de comprar al mateix teatre. L’entrada més barata costa 4€.
      El mateix concert al palau de la Música de Barcelona costa de 41 a 12, i si vols seure al costat dels musics, a l’escenari, 90€.

      M'agrada

      • saisbcn

        Gracies Joaquim! Horari criminal el de les 21h30 si vull anar amb Yann….!
        Sentar-se al costat dels musics a l’escenari????? glupsss…em sembla que no…
        a veure si hi arribo per anar-hi el dissabte. bon diumenge – passat per aigua..

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: