EL VÍDEO DE LA FORZA DEL DESTINO A LA ONP (URMANA-ÁLVAREZ-STOYANOV-YOUN-JORDAN)


La Forza del Destino a la ONP, coproducció amb el Liceu, obra de Jean-Claude Auvray.

L’ONP (Ópera Nacional de París) va d’un extrem a un altre, i si amb Mortier, el seu antic Director General, aixecava tantes polèmiques com entusiastes elogis i adhesions, ara amb Nicolas Jöel han passat de la radicalitat estimuladora i provocadora, al esteticisme conservador de muntatges tan grandiloqüents com plans i on el màxim risc rau en el possible ensopiment generalitzat.

Aquesta nova producció de La Forza del destino de Giuseppe Verdi, deguda a Philippe Jordan en la vessant musical i a Jean-Claude Auvray en l’escènica, amb escenografia d’Alain Chambon, vestuari de Maria-Chiara Donato i disseny de llums de Laurent Castaingt, és una coproducció amb el Gran Teatre del Liceu i això vol dir que si les tisores sempre amenaçadores, no ho impedeixen, ben aviat la veurem a Barcelona. És una producció que no provocarà cap controvèrsia, que fins i tot és possible que no acabi molestant a ningú, però tampoc aixecant grans mostres d’aprovació i per tant tot el protagonisme recaurà com a París, en el fossar i en les veus.

A París l’equip és molt consistent, altre cosa és convincent, però al menys les veus tenen l’aparent consistència verdiana que sempre reclamem.

És Violeta Urmana una cantant verdiana?, jo he arribat a la conclussió  que no, que de cap manera, té volum, una veu carnosa i molts recursos tècnics, però jo crec que està mancada  de la imprescindible calidesa en el fraseig. No per això la seva Leonora de Vargas l’hem de menyspreuar i menys en un moment on les sopranos verdianes no sovintegen precisament els escenaris operístics, però no per això deixaré d’enyorar veus que facin justícia a a quest rol.

Marcelo Álvarez és un tenor líric que ho té tot per ser el tenor verdià, que no ho acabi de ser deu ser més un problema mental que cap altre cosa, però sense cap mena de dubte de tots els cantants reunits en aquesta producció, ell és el més adequat vocal i estilisticament.

Vladimir Stoyanov confon l’energia, vehemència i dramatisme del seu malvat personatge, amb el cant cridat, escola per altre part força sovintejada per molts dels barítons o aspirants a se-ho, de l’actualitat.

Kwangchul Youn és tan bon cantant com inadequat per cantar el Padre Guardiano. El dia abans d’aquesta gravació del dia 8 de desembre, el veiem fent Il Commendatore del Don Giovanni de la Scala i ja em perdonareu, però un dia a Milà i l’altre a París, un dia Mozart i l’altre Verdi, i en cap dels dos dies acabant de convèncer, ja ho diuen tot de com està el panorama operístic i de com els cantants malgastant la veu.

El sostre de Nadia Krasteva deu ser la Preziosilla i com que amb aquest rol és molt difícil ser recordada per la història, haurem de creure que és la cantant idònia per fer-lo.

Magnífic Nicola Alaimo cantant el Fra Melitone, aquell rol que jo voldria tallat, ja que el pobre ha de cantar, com la Preziosilla, els fragments més odiosos escrits mai per Verdi.

El millor de tot plegat és, sense cap mena de dubte, la fabulosa direcció de Philippe Jordan, que llueix, brilla i entusiasme en tots els repertoris. Quin gran fitxatge que ha fet l’ONP.

Giuseppe Verdi
LA FORZA DEL DESTINO

Mario Luperi (Il Marchese di Calatrava)
Violeta Urmana (Donna Leonora)
Vladimir Stoyanov (Don Carlo di Vargas )
Marcelo Àlvarez (Don Alvaro)
Nadia Krasteva (Preziosilla)
Kwangchul Youn (Padre Guardiano)
Nicola Alaimo (Fra Melitone)
Nona Javakhidze (Curra)
Christophe Fel (Un Alcade)
Rodolphe Briand (Mastro Trabuco)
François Lis (Un Chirurgo)

Cor i Orquestra de l’Opéra National de Paris
Director musical: Philippe Jordan
Director d’escena: Jean-Claude Auvray

ENLLAÇOS

ACTES 1 i 2

ACTE 3

ACTE 4

Bon Sant Esteve infernems. Sé que molts, malgrat el que us pugui haver dit i hagueu vist, i segurament degut a la saquera verdiana que arrosseguem, us baixareu aquesta òpera. De tot cor desitjaria que la gaudíssiu més del que jo l’he gaudit.

M’agradaria acabar l’any 2011 oferint-vos el millor, veurem si tots els astres s’alineen de manera favorable per fer-ho possible.

Un comentari

  2. Xavier C.'s avatar Xavier C.

    Què bé! Vaig mirar de seguir-la a medici.tv i, ara un, ara l´altre, no em van deixar fer-ho. Avui, Sant Esteve, ja poden venir a emprenyar, ja, (que venen), que espero tenir-la ja tota baixada.

    M'agrada

    Respon
  3. Leonora's avatar Leonora

    A esta ópera le tengo respeto yo(la última que cantó Carlos Álvarez antes de sus cancelaciones). ¡Gracias por el regalo y por tus buenos deseos! ¡Buen día de San Esteban y cuidado con las comilonas! Saludos,infernems!

    M'agrada

    Respon
  6. alex's avatar alex

    Si los malos farios de los recortes no lo impiden , esta producción de LA FORZA es la prevista a finales de septiembre y octubre 2012 como inauguración de la temporada del Liceu 2012/13 ( justo después del especial Bayreuth en el Liceu).

    En principio, las Leonoras en el Liceu deben ser Dessi/Fantini , los Alvaro deben ser Armiliato/Kim, las Preziosilla deben ser Fiorillo/Smirnova y no recuerdo los Carlo di Vargas.
    Esperemos que tengamos un buen batutero verdiano y no se les ocurra poner al “nuevo” Josep Pons!

    M'agrada

    Respon
  7. tristany's avatar tristany

    Vaig veure la transmissió de medici.tv i em va provocar la més absoluta indiferència, que és el pitjor que em pot passar amb l’òpera. Reconec que encarregar-te el muntatge de La forza és un regal absolutament enverinat, però la producció del senyor Auvray és plana, convencional i sonsa fins a l’extenuació. Em sorprèn que el senyor Matabosch s’hagi avingut a coproduir això, per molt que sigui amb l’ONP. Sort, com bé dius, de la fabulosa direcció de Jordan (un altre fill que supera el pare amb escreix, després diran…) que molt em temo no ensumarem al Liceu. Que acabeu de passar molt bona diada de St. Esteve!

    M'agrada

    Respon
  8. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Ves per on un titol verdià que encara no he vist representat en un teatre i que pel que llegeixo podré veure aviat al Liceu. Si no tinc en compte les obres dels “anys de galeres” i compto a partir de Luisa Miller, ja tan sols em quedarà “Les Vespres…” Totes dues no són de les meves preferències verdianes però això no vol dir que no em faci molta il.lusió el “caçar-les” en viu i en directe d’una vegada. A ser possible, amb bones prestacions canores, és clar.

    M'agrada

    Respon
  9. Joaquim's avatar Joaquim

    És una òpera quasi impossible, però si la Leonora, el Álvaro, el Carlo y el padre Guardiano són bons, té moments magnífics.
    No cal anomenar els duets tenor-baríton (tres o quatre, si no tallen aquell que tant m’agrada del tercer acte), la gran escena de Leonora i el Padre Guardiano, les àries de Leonora i el tercet final. A mi no m’agraden gaire l’ària d’Álvaro i encara menys les de Carlo (son Pereda és un delicte), però si els cantants són molt bons, me les empasso sense gaires problemes.
    Ara, Melitone i Preziosilla, ja poden tornar a néixer Bruscantini o Simionato, que no puc, impossible.

    M'agrada

    Respon
    • alex's avatar alex

      Lo mejor eran los tijeretazos a la partitura que hacía el Met en los años 50s y 60s.
      Colocaban la obertura al inicio del 2º cuadro del primer acto, se cargaban todo el cuadro de la posada ( es decir, la escena de Preziosilla con el barítono y por tanto, desaparecía el..son pereda…) y enlazaba la obertura citada con la preciosa aria de la soprano…Madre, pietosa vergine.. Además, cortaban parte del infumable Rataplán.
      LA FORZA es un operón si tienes 4 grandes voces( hoy inexistentes) para el Alvaro, Leonora, Carlo di Vargas y Padre Guardiano.
      Para escuchar esta ópera gafada ( muerte de Warren en pleno 2º acto…Met 1.960), mejor grabación para mi en vivo : Tucker, Milanov ( o Tebaldi), Warren, Siepi, con Stiedry o Mitropoulos en la batuta.

      La última FORZA que se dio en el viejo Liceu, con el debut de Eva Marton, más Giacomini,Cappuccilli/Pons, a principios de los 80s, fue grandiosa!

      M'agrada

      Respon
  10. dandini's avatar dandini

    Avui en dia es representa menys del que jo voldria ,doncs crec que musicalment té moments fantàstics.Potser el rol més difícil de programar és Don Alvaro.Tot i ser més fàcil que el Manrico hi ha pocs tenors de gran nivell que el tinguin en repertori.Dels actuals Marcelo Alvarez ho canta be pero crec que no entusiasmará a ningú.Es possible que el menys popular Alfred Kim en tregui més suc al Liceu.La Urmana es va anunciar “souffrante” pero a pesar d’alguna duresa a l’agut hem de reconeixer que sap com s’ha de cantar Verdi(altre opcions del mateix nivell serian Radvanovsky,Harteros,Serjan etc.).Stoyanov em recorda força a Nucci pero amb menys “poderio vocal ,Youn exhibeix la seva intocable musicalitat i molt be Krasteva(Fa una Carmen espectacular) i Nicola Alaimo(artista predilecte de Muti) que fa casi una creació de Melitone,el germà del futur Falstaff.

    M'agrada

    Respon
  11. Santi's avatar Santi

    Moltes gràcies Quim per aquesta forza que m’agrada FORÇA 🙂

    Jo vaig tenir la sort d’estar a Londres el novembre de 2004, a la darrera funció d’aquesta òpera al Covent Garden , i Violeta Urmana, que feia el debut en el rol, va tenir un gran triomf.
    M’encantaria que ell a vingués a Barcelona, sempre que la he vist al Liceu m’ha encantat, encara recordo el seu fabulós Parsifal amb Plácido el 2005 🙂

    M'agrada

    Respon
  12. Xavier C.'s avatar Xavier C.

    Doncs m´ha agradat força! La orquestra sona de meravella, i la producció, amb aquests canvis de color ara blau, ara vermell, es deixa veure molt bé per DVD. Això sí, ja veurem si, com dius, al teatre no queda tot més ensopit…

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari