IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE LA TOSCA (GHEORGHIU-KAUFMANN-TERFEL-PAPPANO)


Bryn Terfel (Scarpia) i ANgela Gheorghiu (Tosca) a la ROH 2011 Foto Catherine Asmhore ROH

El 9 d’octubre us vaig deixar l’àudio d’una de les produccions més desitjades d’aquest any 2011 que ja s’acaba, la Tosca de Puccini programada a la ROH londinenca i amb Gheorghiu, Kaufmann i Terfel sota la direcció d’Antonio Pappano i Jonathan Kent.

Aquesta producció que no fa gaire es va retransmetre mitjançant les celebrades sessions cinematogràfiques i que jo no vaig veure, va ser el programa estel·lar de la BBC la nit de Nadal i avui ja la teniu aquí.

No afegiré gaires coses més al que ja vaig dir en l’apunt de l’àudio, si bé és veritat que el suport visual afavoreix a Terfel i Kaufmann (espectaculars ambdós), alhora que ridiculitza una mica, si m’ho permeteu, a la diva Gheorghiu que acaba per fer de Floria Tosca una parodia bastant antiquada.

L’orquestra de la ROH sota la direcció experta de Pappano sona esplendorosa i la producció és molt clàssica i poc discutible.

TOSCA (Giacomo Puccini)
Royal Opera House Covent Garden, Londres

Tosca: Angela Gheorghiu
Cavaradossi: Jonas Kaufmann
Scarpia: Bryn Terfel
Spoletta: Hubert Francis
Angelotti: Lukas Jakobski
Sagrestano: Jeremy White
Sciarrone: Zheng Zhou
Un pastore: William Payne

Chorus and Orchestra of the Royal Opera House, Covent Garden.
Director musical: Antonio Pappano
Direcció d’escena:Jonathan Kent

El vídeo que us deixo ara no és en format HD, per tant no hauria de ser ni difícil de baixar, ni sobretot de visionar posteriorment. En un únic enllaç podreu tenir l’òpera sencera. És veu molt bé tot i que com és lògic no té l’alta definició de les gravacions que darrerament us he deixat. No cal que feu res, baixar-lo i visionar-lo de immediat, l’esdeveniment s’ho mereix.

https://rapidshare.com/files/291770712/Tosca_ROH_Pappano_Gheorghiu_Kaufmann_Terfel_2011.mp4

 

44 comments

  1. A pesar de que la BBC le dé mil vueltas en programación cultural a cualquiera de nuestras televisiones (la 2 incluida) , hay que decir que tampoco son tan generosos con la opera y los horarios. Lo cierto es que no fue “la nit de Nadal” sino el dia 24 a las 14:30 (hora local). Vamos, que horario de máxima audiencia no es…eso sí, por lo menos no hay que trasnochar.

    Por cierto, a la señora Gheorghiu no la ridiculiza la imagen..en todo caso,.lo hace ella solita con mucha eficiencia….todavía no le he perdonado ese “é davanti a lui tremava tutta Roma”….

    M'agrada

    • Gracias por la información Kenderina.
      No me negarás que el 24, vigilia de Navidad, emitir esta Tosca no es un puntazo. En la 2 de TVE emitieron la de Domingo y Malfitano, a las tantas de la noche, o sea que al menos la BBC está más modernilla.
      A lo que vamos:
      Gheorghiu escuchada, incluyendo frases como la que mencionas, es una Tosca remarcable, pero vista, nos retrae directamente a las épocas de la Duse. Aún así, más algunos comprimarios de dicción delictiva y algún que otro efecto escénico como el salvoconducto manchado de sangre, totalmente ilegible y por lo tanto imposible que les salve de nada, o el baño matutino del soldado, entre otras perlitas escénicas, es una TOSCA IMPRESCINDIBLE.

      M'agrada

      • Es MI Tosca 😉 Claro que eché de menos en esta ocasión a la Serafín…que mala soy , jajaajaj
        El baño matutino me encanta, bueno , me gusta mucho toda esa escena aunque el video no lo he visto…igual si lo sacan al señor en primer plano no es lo mismo 😉

        Y sí, es un puntazo. Y el documental con Pappano que la acompaña, que lo emitieron justo antes, puntazo doble. Algún fragmento es sacado del Opera Italia anterior, pero hay cosas nuevas y grabaciones de los ensayos, un lujazo.

        M'agrada

  2. Cristina

    Gràcies, Joaquim !!! Ja saps que ho esperava amb ànsia. Jo els recorde a tots esplèndids…Pappano i orquestra inclosos.Només posaria en el debe la carrereta final de la Gheorghiu amb les faldilles arremangades… però és que li ho posen difícil per morir-se!!

    M'agrada

  3. Gràcies Joaquim per aquest fantàstic regal!!!! Ho esperava en candeletes!

    “Tosca”, una de les meves òperes preferides, des d´un teatre que em va enamorar quan per primera vegada el vaig trepitjar, i a més a més, amb la Gheorghiu i el Kaufmann… què més puc demanar?
    Vaig escoltar l´audio i PER FI podré veure la imatge…

    Gràcies, moltes, moltes gràcies… crec que no podré esperar al cap de setmana per veure-la… quines ganes….

    Per cert, Joaquim, i també pels altres que llegiu el blog, espero que hagueu passat una bon nadal tots plegats, i us desitjo de tot cor que tingueu una molt bona entrada d´any!!!!

    Així que l´hagi vista, procuraré escriure les meves impressions. De nou, encara que sigui pesada, moltíssimes gràcies!

    M'agrada

  4. maria teresa

    “Menudo regalassssooo”!!!!! ja està en marxa la descàrrega!! Gracies.Per mi la A.G. canta molt be peró cada cop s’assembla mes a una actriu de cine mut, amb tants gestos teatrals i “morritos”, a vegades veure-la em posa una miqueta nerviosa, sentir-la es un plaer.

    M'agrada

  5. Descàrrega feta!.He vist quatre cosetes per sobre i m’ha encantat. Aquest vespre ja tenim vetllada operística de primer nivell.
    No discutiré sobre els “morritos” de l’AG, però em sembla una cantant grandiosa i una magnífica Tosca.
    Ens encanta rebre regals aquests dies, i aquest es dels bons!
    Una abraçada

    M'agrada

  6. alex

    La Gheorghiu a la que admiro mucho en repertorio italiano o francés de soprano lírica o lírico ligera ( siempre que ella ponga un mínimo de ganas o esfuerzo), es infumable como Tosca sean en audio o en video.
    Una soprano como la Angelita que no tiene registro grave , no puede ser Tosca ni en sueños; otra cuestión es que “parodie una Tosca de alcoba” solo

    M'agrada

  7. Marta B

    Moltíssimes gràcies Joaquim, quin regalàs. Aquesta òpera si que vaig venir expressament a Barcelona a veure-la al cinema, en Kaufmann i en Terfel van estar fabulosos. En Terfel va fer un Scarpia malvadíssim, em va encantar.
    La Georghiu no em va acabar de convèncer, ni per com va cantar ni per com va actuar (més que tirar-se de daltabaix del Castel Sant Angelo, semblava que es tirés a la piscina) Tampoc em va acabar d’agradar com a Marguerite, de Faust (també la vaig veure al cinema a l’octubre) Potser estic equivocada, però em dóna la sensació que sempre fa el mateix paper.
    Bé mentre anava escrivint aquest comentari, ja se’m ha baixat el vídeo i es veu força bé. Avui al vespre ja se què veuré.

    M'agrada

  8. tristany

    Moltes gràcies pel nou regal (i van…), Joaquim. Em ve molt de gust escoltar i veure aquesta Tosca, que és segurament el Puccini que més m’agrada. No em canso mai de sentir-la.

    M'agrada

    • Vista! musicalment una meravella… ai la Gheorghiu, realment es fa autoparòdia, tota l’estona aixecant braços, assenyalant amb els seus índex aquí i allà i parpadejant ella tan enamorada de sí mateixa.. El bany, perdonable..al principi pensava que era en Mario i quasi m’agafa un cobriment. La proposta escènica per badallar i la creu de la diva, quila,quilla.

      Los chicos, todos, de Óscar!

      M'agrada

  9. Isolda

    Hola Joaquim;
    Moltes gràcies pel regal. M’ha fet tanta il·lusió comprovar amb quina facilitat l’he baixada que ja l’he vista i escoltada. M’ho he passat “pipa”.
    La Gheorghiu és una veu massa lírica per la Tosca? Possiblement, però jo l’he vist per més d’una soprano amb veus més adients (relativament) de lírica spinto o lírica dramàtica i a gust personal prefereixo l’ “Angeleta”.Escènicament!! crec que sense ser la Sara Bernard se’n surt força bé, trobo més Pola Negri la Malfitano amb la versió de Metha.
    En Kaufmann, tot i el color de veu tant particular, el seu Cavaradossi, és comunicatiu, amb una línia de cant i fraseig elegant, com actor? pssss.
    Scarpia personatge malvat, repugnant, viciós etc,etc, en Bryn Terfel fa una autèntica creació del indesitjable Scarpia, malgrat que la veu l’hi he trobat bastant oscil·lant.
    L’orquestra sota la direcció d’ Antonio Pappano extraordinària.
    La producció una més de les clàssiques.
    Bé crec que és una Tosca recomanable.

    M'agrada

  10. Salva i Conxa

    Moltes gracies Quim:
    No estem molt d’acord en les opinions sobre la Angela. Creguem que el duo dels cels del primer acte está ple de sensualitat, a mes de ben cantat. Pot ser que la producció “obligue” a salvaconduits brtus de sang i estes cosses, però l’angel i el Jonas ho fam molt molt be … al nostre gust clar. Ah! i sense oblidar-se del Bryn.

    M'agrada

  11. dandini

    Sóc força maniàtic amb el verisme.Crec que és fàcil de tessitura pero requereix una actitud escènica i sobre tot un domini de l’ estil,dicció i sobre tot una bona utilizació de la “parola scenica” i la declamació .La Gheorghiu la veig atrapada en la vanitat i en la coqueteria femenina el que hi ha cops que ens situa més a prop d’Ana Obregón que de Floria Tosca.Tanmateix em de reconeixer que canta molt be pero la declamació necessita un treball de millora intens per exemple de la ma de la seva admiradíssima Virginia Zeani.El Jonas i el Bryan estan tots dos extraordinaris.

    M'agrada

    • LORENZO

      Em fà gràcia que parlis de la Zeani. Home ella si que era de caracter(be´encara ho deu conservar) només amb una mirada dels seus ulls verds ja podia matar a Scarpia i no diem de la seva declamació. Es clar aixó devia ser cap els anys 1975. La recordo en una Tosca amb un vigorós Plácido. Però això`es aigua passada. Per cert la Zeani romanesa (encara que llavors al exil.li) i de Transilvània, o sia, “vampira” !!!.
      Donem gràcies a Joaquim per poder tenir aquesta gravació BBC-HD en un arxiu mpeg-2 TS que jo crec que no he utilitzat abans i que es veu de meravella.
      De la música ja ho heu dit tot però jo, com alguns pocs, no puc ressistir la temptació de dir que la sang del salvacondotto, ja mencionat es superat per les 4 fustes mal clavades de la taula del poderós Scarpia això si al costat de cadires d’estil. Fer anar a la Tosca amb un gros Crist penjoll que li rebota tot el temps a la pitrera deu esser molt molest per acabar deixant-lo damunt del sàtrapa !! Ara està de moda distreure al personal durant els preludis o les obertures. Aqui hi ha el ja mentat bany del guarda, això si no com la soubrette nua de Don G. Ja sé que tot això son detalls sense importància i que modernitza l’opèra i que la fà mes atraíent als mes joves (sicut dixit).
      Gràcies i bona tarda.

      M'agrada

  12. mercedesparera

    Le felicito JOSE LUIS por este magnífico concierto de BACH,en mi casa Bach era un semi Dios para mi familia, ha sido un gran regalo de NAVIDAD. No tengo el gusto de conocerle personalmente,peró a través del bloc de Joaquim sigo todos sus comentarios,quizas en ellos sabrá de porque alguna vez también hago algún pequeño comentario, como sé terminó la NAVIDAD, ahora toca desearle un FELIZ AÑO NUEVO, A poder ser que sea PRÓSPERO para todos. UN saludo MERCEDES

    M'agrada

  13. Josep Olivé

    El meu ordinador ha fet un “rotet” i tot en acabar la descarga. Fixe’t tu si li ha sentat bé aquesta Tosca!

    He vist i escoltat el primer acte sencer. Ho acabo de fer. Demà em “poliré” els altres dos. Superb en Terfel, un paper que li va perfecte en tots els aspectes. Sensacional vocalment en Kaufmann, si bé escènicament no és ell millor Caravadossi però vull esperar a demà per a confirmar-ho. Sensacional vocalment tambè, i com és costum, Angela Gheorghiu, però amb una prestació escènica en la que no veig a la Tosca per enlloc (i això no em cal esperar a demà per a reafirmar-me), amb unes “cares” i una gesticulació absurda que no puc entendre com el director d’escena no li ha corretgit en els assaigos (ja sé que s’ha de ser molt valent en aquest cas però…). I en Pappano en la seva salsa pucciniana. Se li nota i contagia el seu entusiasme. Magnífiques i motivadores les seves presentacions.

    Un altre magnífic regal de Nadal! Caram, això és que ens hem portat molt bé aquest any!

    M'agrada

  14. El vaig baixar ahir i encara no t’he donat les gràcies, pel que te les dono ara: Gràcies!

    Jo no l’he vist encara, però de bell antuvi (has vist quin català tan nostrat?) sé que no em molestaran els “murritus” de la Georghiu. 😉

    M'agrada

  15. Tal i com era previsible no he pogut esperar al cap de setmana per veure aquesta Tosca que tanta il.lusió em feia i que vaig estar a punt a punt d´anar a veure a Londres si hagués pogut arreglar les dates…

    Ja l´he vist… i m´ha encantat!!!! (en tots els sentits)… No tinc temps ara per extendre´m però miraré de deixar les meves impressions entre avui i demà.
    Una vegada més, Joaquim, moltes gràcies per deixar aquest video. M´ha fet molta il.lusió poder-lo veure, ara em falta posar-lo a la tele gran…

    M'agrada

  16. Perdoneu per la llargada del text, però ja no vull demorar més les meves impressions i he fet un copia-pega.
    ********

    Eren moltes les ganes que tenia de veure aquesta ”Tosca”.

    Aquesta òpera, “Tosca”, ha estat, i és, sense cap mena de dubte una de les meves òperes preferides, una d´aquelles que, si hipotèticament hagués d´endur-me a una illa deserta, ocuparia, junt amb l´”Otello” un lloc ben destacat.

    Per la seva inspirada música, però també per l´argument, així com pel seu fantàstic llibret, que no precisa – al meu gust- cap retallada, “Tosca” s´erigeix en una de les òperes cabdals i més estimades de tota la història de la composició operística arreu del món.

    La “Tosca” no cansa mai, sempre ve de gust, i si com en aquest cas, tenim la gran sort de comptar amb uns excel.lents intèrprets, fa que per vegades que l´haguem vist i escoltat, susciti en nosaltres el suficient interès com per endinsar-nos una altra vegada a la Roma del 1800 de mans del Cavaradossi, la Tosca i el terrorífic Scarpia.

    Que afortunada i privilegiada em sento de poder gaudir d´aquesta música que estimo tant, i ara (cinc anys enrere no era de la mateixa opinió) lluny de pensar que l´òpera es mor, m´alegra veure que van sorgint intèrprets que, gràcies a Déu, no m´han donat la raó perquè les seves interpretacions són genials. I això per mi, és un gran motiu d´alegria.

    I el que m´és m´entusiasma és ser capaç de trobar en aquestes noves interpretacions allò que sempre he defensat i he trobat en altres execucions, perquè així sempre m´ho han donat els cantants que més admiro: cant unit a la interpretació, capacitat de domini de les palaures junt amb l´expressió i veracitat dalt d´un escenari.

    En una etapa operística on tot, menys les veus, semblen tenir més protagonisme (donem-ne les gràcies a la tirania dels directors d´escena) és sorprenent trobar intèrprets que són capaços – tal i com sempre havia estat amb cantants de generacions anteriors- de posar-te “dins de l´òpera” on tot gira, afortunadament, entorn a la música.
    I això, avui en dia, només es pot aconseguir tenint un gran repart, però també a un director d´orquesta amb cara i ulls que sigui capaç de fer entendre als seus cantants allò que el public espera (o hauria d´esperar) quan s´enfronten a una òpera com la “Tosca”.

    Aquesta “Tosca” té tots els ets i uts per ser cridada a convertir-se en un dels “hits” més importants, operísticament parlant, de l´any 2011.
    I com no podia ser d´altra manera, com ve succeïnt desde fa uns anys, si vols veure una bona òpera t´has de desplaçar a Londres, al Covent Garden, teatre en el qual es va representar aquesta “Tosca” amb un triplet – potser hauria de dir quartet” molt cotitzat actualment: Gheorghiu- Kaufmann-Terfel, tots tres sota la direcció de l´Antonio Pappano, que no hi espatlla res, ans al contrari.

    PAPPANO és una peça fonamental per aconseguir que aquesta “Tosca” sigui del tot ben rodona.
    Sempre m´ha agradat perquè copsa a la perfecció l´esperit puccinià. La seva orquestra creix en volum quan ho ha de fer, i decreix i es suavitza quan així li reclama Puccini.
    Puccini troba en la batuta de Pappano allò que ell hauria volgut, aliat perfecte.
    El seu tractament del “tempo” és absolutament genial, sobretot en l´interrogatori en que Scarpia sotmet a Cavaradossi. Aquell canvi de “tempo” com si ambdós estessin parlant més amb to de sorna que no pas de serietat és absolutament extraordinari i Pappano sempre acompanya a l´intèrpret, deixa que aquest sigui el protagonista i fa gala expressa de que el protagonista és el cantant i no ell.

    Només si hagués de posar un “però” en aquesta funció seria l´escenografia del tercer acte (de Jonathan Kent) que és força austera i amb una gran mancança d´elements corpòris que ens indiquin que estan a la presó del Castel Sant´Angelo. Però és l´únic “però”, ja que en els demés actes la posta en escena és correcte.
    Per una banda, per mi, el millor decorat correspondria al segon acte, on trobo – més o menys, la idea d´una “Tosca” més convecional – i, per un altre costat, en el primer acte, sense ser una església tradicional, ens situa dins d´un recinte que vol assemblar-s´hi.

    No era la primera vegada que escoltava la “Tosca” a cap dels tres intèrprets principals, però mai els hi havia sentit junts en una mateixa funció, on els tres en van sortir victoriosos i amb un munt d´aplaudiments individuals.

    És una d´aquelles representacions on tot funciona, i a més tots tres estàn creïbles en els seus respectius personatges: dos amants joves que fan patxoca, i un Scarpia àvid de luxúria, brut, i que no perd la compostura fins quasi bé al ben mig del segon acte quan comença a grapejar a la Tosca.
    I a més, la química entre els intèrprets és més que notoria: sigui Gheorghiu-Kaufmann; o Gheorghiu-Terfel o Kaufmann-Terfel. I això encara ajuda més a fer veraç la història i a arrodonir una millor interpretació escènica.

    Fantàsica – al meu gust- l´ANGELA GHEORGHIU una de les veus de soprano que més estimo: per color de veu i pel seu timbre inconfundible i per la seva manera d´expressar.
    La “Tosca” de l´Angela amb el Kaufmann, és diferenta de la “Tosca” que va fer amb el Roberto Alagna.
    Mentres que en la segona té moments d´histerisme, en aquesta darrera del Covent Garden trobo que ha rodat molt bé el seu personatge, que està a cavall entre una Tosca més noble i inclús més juvenil que en la gravació d´EMI.
    La seva línea de cant m´enamora i la seva credibilitat escènica és realment sensacional. Ella diu que la “Tosca” li encanta perquè s´interpreta a sí mateixa: potser si, i ella ho deu saber millor que ningú.

    Gràcies a Déu, no cau en l´error – com moltes han fet- de mostrar una gelosia malaltissa.
    Sí, la seva Tosca és “molta Tosca”, però un xic més serena interpretativament parlant i només cal veure l´escena en que l´Scarpia escriu el salvaconducte: ella agafa el llaç vermell del qual Scarpia s´ha apoderat al primer acte, i enmig d´una inmensa serenitat, veu el ganivet, i en aquell moment decideix matar-lo.
    Sense soroll, sense crits, sense exageració… És la culminació d´una escena de tensió que l´allibera, que creu que la fa més forta del que es pensa ser, però en el fons, continua sent una ingènua.

    La Tosca de la Gheorghiu juga amb el Cavaradossi amb gestos, amb mirades molt còmplices. És en el fons una nena que no ha madurat i insegura de si mateixa (sino no tindria tants gelos). Per això en veure que el Mario li segueix la corrent, li plau i s´infla, i intenta fer-li veure que és més forta que ell –perquè en el fons creu que és així-, i que la que porta el pes de la relació és ella, quan en realitat el Cavaradossi sempre deixa fer.

    Què dir del seu “Vissi d´arte”, per mi excepcional com excepcional són les frases que ens regala en el duet del primer acte. És un gran personatge i ella ho sap i l´explota.

    Era la quarta versió que sentia del Cavaradossi en la veu del JONAS KAUFMANN. Per ser sincera les primeres que li vaig escoltar no em van agradar gens (Metropolitan i Munich), però va ser gràcies al DVD amb Emilie Maggie que em va començar a convèncer el seu Mario.
    La seva interpretació m´agrada malgrat que sempre he dit que li manca per aquest personatge (i pels personatges italians, en general) el punt de dolçor del meu Mario per excel.lència, clar està que aquest tenor és el Plácido Domingo.

    El Jonas dibuixa un altre tipus de personatge sense caure en el tòpic d´imitar a altres grans Marios del passat. La seva imatge de galan jove és idònea en el primer acte quan segueix el joc a la Tosca.
    Però ell no deixa de ser mai un home compromès que sap amagar perfectament – davant d´ella – tota mena de preocupacions, evidentment en el primer acte quan amaga a Angelotti, però també especialment en el darrer quan, mentre la Tosca li explica que ja ha agafat or i joies, i que tenen un carruatge a punt per fugir de Roma.

    En aquest moment veiem de debò a Cavaradossi, que es queda encantat mirant-la amb mig somriure als llavis i movent el cap subtilment en un moviment de clara negació: sap que per ell no hi haurà un demà, però no li trenca la il.lusió a la Tosca per no esberar-la i deixa fer una vegada més.
    La desesperació final, quan amanillat de nou s´apropa efusivament a la Tosca cercant el darrer petó delata per primera vegada , envers la Tosca, la seva por, en una acció que ella no acaba d´entendre. Per què aquella desesperació si l´afusellament és de broma?

    El Jonas ens regala moments molt bons en aquesta gravació, però un dels millors és en el tercer acte quan canta “Liberi”. No sabria definir ben bé aquest moment amb paraules (és un “Liberi” de resignació, d´incredulitat) i tampoc sóc capaç de reproduir-ho – cantan-t´ho jo- donat que tinc l´orella entrenada a un altre manera de dir aquest “Liberi”, però són aquests petits detalls el que fa grans a aquests intèrprets i que ens enriqueixen com a oients.

    Vocalmentment parlant, m´esperava més en el seu “Vitoria, Vitoria”, potser un xic més de brillantor en la veu, en canvi, fent balanç de tots els “E lucevan le stelle” que li he sentit, probablement el del Covent Garden hagi estat el millor.
    Frases allargades, fiato més que suficient i amb una clara diferenciació entre les dues estrofes de l´ària: primer rememorant els seus encontres amb la Tosca, les seves abraçades i els seus petons, i d´altra banda la desesperació de l´home que veu desmoronar-se tot el que l´envolta i fa un darrer intent per aferrar-se a la vida, que mai ha estimat tant fins que és conscient que l´ha perdut.
    Sí, l´ha perdut ja des del primer acte quan amaga a Angelotti i també des del moment en que ha entrat detingut, en el segon acte, pels esbirros de l´Scarpia.

    A l´igual que deia quan parlava de l´Angela, el Jonas és també un intèrpret creïble i que fa veraç l´acció, a més està en plena forma física: puja i baixa les escales com un fuet i a sobre corrent, i cantant per si fos poc.
    I una altra vegada destacar la immensa complicitat que hi ha entre ells dos, que és d´agraïr.

    Sobre el tema que sempre surt quan es parla de les interpretacions del Jonas: que si engola, que si no engola… amb això no m´hi poso donat que en aquest tema no puc discutir, doncs desconec la tècnica el cant. El que sí que puc dir és que a mi m´encanta aquests canvis de color que fa la seva veu i que el fa per mi, un artista especial.

    El que guanya en aquesta grabació, respecte a l´audio que ja vaig escoltar en el seu moment, és sens dubte l´Scarpia del BRYN TERFEL.
    El Terfel no té la veu tant maca com el Ruggero Raimondi, o no li trobo la noblesa d´un un Cornel MacNeil, però proposa un gran Scarpia.

    Terrorífic, fastigosament desagradable, luxoriós i malvat. És un voltor a la caça de la seva presa, i a més a més, la seva figura – gegantesca- li proporciona tota la credibilitat al seu personatge.
    I sí, potser em convenç més com a actor que vocalment parlant.

    Recordo que quan la vaig escoltar no em va acabar de fer el pes la seva veu, per mi li faltava més rotonditat i potser més volum. La seva veu m´arribaba a través de la ràdio més esclarissada i xocava de ple amb els meus Scarpies de referència. Malgrat això, en visió m´ha encantat i de fet, quan està ell en escena, acapara tota l´atenció.
    I no és per menys, l´Scarpia sens dubte és un paper bombó pel baríton, i un dels malvats més estimats pel públic.

    El que em fa més feliç d´aquesta “Tosca” és el fet de que hi he trobat un foc nou i que ha conseguit entusiasmar-me una altra vegada sense haver de recórrer a les “velles glòries”, ja que de les darreres Tosques vistes i escoltades millor ni parlar-ne.
    De fet, una grabació altíssimament recomanable, vocal i escènicament que vaig tenir la gran sort de poder gaudir gràcies a la generositat del Joaquim al que li estic enormement agraïda.

    M'agrada

  17. Xavier C.

    Una mica més breument que brunilda, m´apunto a l´opinió generalitzada: Terfel i Kaufmann esplèndids, i a la Gheorghiu, tot i que m´agrada molt i aquest paper li escau molt bé, és a qui he trobat més fora de joc. Amb tot, un regalàs de DVD. M´ha agradat molt. Gràcies.

    (P.S.: tens tota la raó, Marta B. Sembla ben be que es llenci a la piscina… però de la manera més maldestra que un/a es pugui llençar a la piscina!)

    M'agrada

  18. Doncs jo, ahir, per celebrar l’entrada del nou any, poc després de menjar els dotze grans de raïm, vaig decidir veure aquest vídeo de “Tosca”, i no puc dir res més que m’ho vaig passar rebé emocionant.-me, “comme il faut” en molts dels passatges i bramant a llàgrima viva gairebé durant tot el darrer acte.

    A mi, personalment, la Gheoghiu m’ha agradat moltíssim i trobo que a cada acte està sensacional. Anirà pel món tan de diva com es vugui, però quan és a l’escenari a mi sempre em convenç perquè fa que em cregui els personatges que interpreta.

    Un magnífic començament d’any!

    M'agrada

  19. C.

    L’altre dia em vaig baixar l’arxiu, i ahir ens vam preparar per veure’l, tot fantàstic, i quan comença el 2º acte es talla, he intentat baixar’ho un altre cop avui i no hi ha manera, l’estic buscant pel youtube i no el trobo. M’he quedat amb la mel als llavis….jejejeje
    un ànima caritativa que el pengi un altre cop…
    moltes gràcies igualment per tot. 🙂

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: