IN FERNEM LAND

L’OBLIT


Avui us hauria d’haver parlat de Le Nozze di Figaro, però em vaig oblidar que ens tocava d’abonament i  fins que a quarts de deu de la nit no vaig rebre un missatge de la Bea que em preguntava, “Hola! Q no heu vingut?”, no me’n vaig adonar de l’oblit. Fort oi?, però la cosa no acaba aquí, no. Resulta que ahir per la tarda estava compartint una interessant reunió amb bons amics i amigues, entre d’altres amb en Josep Olivé i ell ens va deixar per anar a Le Nozee di Figaro i jo com aquell que sent ploure. No me’n sé avenir, però ara ja està fet, ahir va ser l’última funció de les quatre programades i ja no es pot arreglar.

Deu ser l’edat?, potser si, o qui sap si totes les altres coses que m’amoïnen em van fer oblidar que ahir tenia Liceu, i això que no em trec el Teatre del cap amb tot aquest rebombori que ens han organitzat, però nois ara ja no té remei.

Com que l’apunt no pot ser de l’òpera que no he vist, el dedicaré a l’oblit, a veure si d’aquesta manera no me’n oblido mai més.

Començo amb Cecilia Bartoli, que fa molt (massa) temps que no ens visita al blog, cantant una ària de l’oratori de Domenico Scarlatti, Il Giardino di Rose. “Io godo in dolce oblio”, acompanyada per Les Musiciens du Louvre i dirigida per Marc Minkowski. Aquesta meravella està extreta d’aquell disc fabulós anomenat Opera Proibita.

Mentrio godo in dolce oblio
Con più lento mormorio
Scherzi l’aura intorno al cor
Mormorando su la sponda
Vada a passo l’onda
Or che poso in grembo ai fior.

I continuant amb l’oblit com a penitència us deixo “Oblivion” d’Astor Piazzola per Guido Kremer, una perla absoluta.

Però buscant oblits genials m’he topat amb aquesta bellíssima “Canción del árbol del olvido” d’Alberto Ginastera cantada d’aquella manera que tant m’agrada per Josep Carreras acompanyat al piano per Martin Katz, i és clar, no me’n he pogut estar.


I ja en una fase de definitiva recuperació dels oblits llunyans, he fet una regressió als inicis dels anys 70 del segle passat per fer-vos escoltar (no és obligatori, que consti) a Nana Mouskouri cantant “Je Finirai par l’Oublier” una cançó de M.Jourdan i H.Karaindrou.

Ja definitivament engrescat m’he topat amb una perla absolutament encisadora amb l’imponent Zarah Leander cantant “Ich will nicht vergessen… “(No vull oblidar…) una cançó de la pel·lícula Der Weg ins Freie amb música de Theo Mackeben i lletra de Harald Braun. Sensacional la cançó i la cantant.

I encara he cregut que estaria bé escoltar a Roberto Carlos cantant “Voce ja me esqueceu” (Ja m’has oblidat), una cançó amb aquell puntet que acaba enganxant

I per què no sigui dit, encara he trobat un poema de Màrius Torres que s’inicia així

Sé que hauré d’oblidar, per poder-te comprendre,
les paraules que he après amb la carn d’aquest món,

o Déu silenciós, que de música i cendra
ordenes un llenguatge darrera del meu front.

I és sols a mi mateix que em sembla cega i vana
Com una àliga viva dintre d’un pou colgat,

aquesta opaca, estèril, borda paraula humana.
Tu tal volta comprens el jou que ens has donat.

Fràgil arpegi, acord de la arpa immensa!
Menysprear-la, potser seria més que un crim.

Però jo vull fugir d’aquests mots on morim,
i somniar la llengua d’una major naixença

On sigui cada síl·laba com el batec d’un cor
Fent ritme en el torrent d’una sang que no mor.

I que espero que us hagi agradat.

L’apunt s’acaba aquí i encara no entenc com he pogut oblidar….

Bon dissabte

37 comments

  1. Roberto

    No sé si te servirá de consuelo, unas cuantas veces me he olvidado de cosas más o menos importantes como la que te has olvidado ayer. ¡Que remedio, hay que apuntárselo todo! Y como no hay mal que por bien no venga, te ha servido para rebuscar y encontrar estas perlas que hoy has colgado. En especial, y ya sabes que por motivos familiares, el bandoneón me llega al alma, así que gracias por “Oblivion”.

    M'agrada

  2. Si es que a veces, a los aficionados nos gusta más hablar de nuestras aficiones que disfrutarlas…

    Google calendar te envía mensajes al movil para avisarte de este tipo de cosas (aunque no estoy yo para dar consejos, que lo tengo tan bien configurado que los mensajes me llegan diez minutos antes de la función, cuando ya estoy a la puerta del Liceu)

    M'agrada

    • Bueno, acepto pulpo, pero se podían compaginar ambas cosas, disfrutar hablando y luego ir al Liceu, como hizo Josep.
      A partir de ahora utilizaré el Google calendar, pero hay que acordarse de informar al calendar de marras.
      Un petó

      M'agrada

  3. Ricard

    Ai senyor! No ens podem fer vells! Oblidar-se de “Le Nozze”!!! Per si pot servir a algú, us donaré la meva impressió.
    El muntatge és exactament igual al de far un parell d’anys, majoria de veus nacionals -que en aquest temps de retallades, no va malament- una escenografia discreta (amb una altra taula de planxar) però amb una bona direcció escènica. En general, pel meu gust, el repartiment vocal de molt bon nivell on van destacar els tres personatges femenins principals (en especial la Susanna de Garmendia) i el Figaro de Joan Martin Royo (que de mica en mica va guanyant volum i manté una gran classe cantant i una gran qualitat interpretativa. Però, per damunt de tot, (també segons les meves impressions) la direcció orquestral de Rousset: orquestra reduïda, tocant a l’antiga, especialment les cordes sense trèmol, ens va donar una Nozze plena de matisos, agilitat i mil i un detalls que em va fer gaudir com mai en directe, amb aquesta obra.
    Salvant les diferències, va ser una Nozze a l’estil Jacobs!

    M'agrada

    • Jo no Ricard, t’ho asseguro, quan vaig veure el missatge de la Bea em volia fondre i ara que he llegit la teva mini crònica encara més. Em feia molta il•lusió tornar a veure a aquest repartiment que ja em va agradar tant fa dos anys, però sobretot tenia ganes d’escoltar la direcció de Rousset. Imperdonable per molts apunt de penitència que em faci i us faci.
      Una abraçada per avui i una altra per la que no us vaig poder fer ahir. Aiiiiiiiiiiiiiiins! 😥 😥 😥

      M'agrada

    • Xavier C.

      Totalment d´acord. Les senyores mot millor que els senyors. Especialment esplèndides les Maites (Alberola com comtessa i Beaumont com Cherubino). Dilluns, en directe, el Comte no em va agradar gaire, però ‘Quiza’ només tenia un mal dilluns (a mi em passa sovint), perquè dimecres vaig tornar a sentir-lo en això de l´anella cultural i on line ja se li sentia molt millor. La producció ja la coneixeu. Jo vaig riure moltíssim amb Valeriano Lanchas, que va fer un Antonio dels garofani molt divertit . La direcció de Rousset ja ho heu dit: m´ancantao.

      M'agrada

  4. No m’ho puc creure !!! quin despiste….

    A mes a mes, ahir vas deixar un comentari a “voltar i Voltar” tot parlant del que ha passat al Liceu… i em feies saber que anàveu a l’ultima representació de LA NOZZE DI FIGARO. Es que tenies al cap de era un altre dia ?

    Aiiii Joaquim !!!! ens anem fent grans …jejejejeje

    Gracies per apropar-nos aquesta musica meravellosa.

    M'agrada

    • si noi, i quan et vaig deixar el comentari al teu apunt de Le Nozze hagués pogut pensar que l’últim dia era el mateix dia, però estava predestinat que tenia que dedicar la tarda i les primeres hores del vespre a altres afers de caire conspiratiu 😆

      M'agrada

  5. I jo pensant que el Josep anava a un casament de veritat! no vaig aconseguir entrades per ahir, exhaurides, de les Nozze. Ja no us tornareu a oblidar mai més.
    Demà, Pape!
    La Bartoli, impressionant, i la Nana, m’agrada aquí,

    M'agrada

  6. Mai es sap, potser t’hauries caigut per les escales del Liceu i ara series al hospital rebent amics amb taronges … En canvi, hem guanyat una pila de cançons boníssimes, a la que afegeixo una que, per definició, no es pot oblidar.

    M'agrada

    • Ja hi vaig pensar, ja, però ja havia fet la tria i tampoc volia abusar de l’oblit. Gràcies Jose Luis per portar un dels meus TOPS absoluts, una que s’ha d’escoltar sense reclinatori, amb els genolls tocant a terra i en la versió definitiva (?).
      Això de les escales i les taronges també és veritat i és una manera magnífica per treure’m la ràbia de sobre. Gràcies un cop més.

      M'agrada

  7. Josep Olivé

    Brutal! Brutal! Brutal! 🙂

    Guardaré aquest post, tan bé com el post dedicat al Walter ignoto de Nuremberg! Que aquell va ser ben sucós…per a mi, és clar! Redeu! Ben segur que ahir mateix t’hagués comentat el fet de no tenir notícies de “Le Nozze…” a IFL…si no fos perque jo tambè vaig pel atabalat i creia que encara quedaven més funcions…i no. Però encara ets a temps, Joaquim. Vas fer post del segon repartiment de la de fa tres anys? Doncs clave’l! No creguis, més d’un critic cèlebre fa coses d’aquestes! hahaha… Perdona, ja sé, això és IFL! Demano disculpes!

    Si vull destacar de les Nozze d’ahir la feinada d’en Christophe Rousset que no sols va dirigir sino tambè va estar al clave amb el baix contiuu i tambè va haver d’arrosegar a una desanimada orquestra de la que ni hi faré cap retret donades les circumpstàncies.

    Però per a tot hi ha remei, Joaquim! Vols sentir al menys dues àries de l’Amadeus? Doncs enraca queden funcions del “Burbore…”! 🙂

    Ah, m’oblidava: impagable kalamar!

    M'agrada

      • Josep Olivé

        Buf…vaja versió….mare meva…tambè l’escolto tot sovint a casa. No sé els instrumentistes que feia servir Giulini, però ben segur no eran els pocs que es fan servir ara, ni l’estil era historicista, però renoi, què bé que sona Mozart dirigides per les seves mans, i quins cantants. No em desagraden gens les versions de Gardiner (pel massa britànic)Jacobs (més animadet), o justament la de Rousset (m’encanta que possats a ser historicistes portin el baix continuu, això és predicar amb l’exemple) i como no, Hannoncourt…però caram, posses Giulini amb la seva orquestra gairebé simfónica i aquets cantants i buf…Lo mateix, lo mateix que quan un Bach o un Scarlatti passen d’un clavecí a una bestia negre…es deu dir “Stenway”…al menys això és el nom que porta gravat en un costat… 🙂

        M'agrada

  8. Sílvia

    No t’amoïnis, Joaquim, a tots ens ha passat un cop a la vida… massa coses al cap 😦

    Jo hi vaig ser dilluns i més o menys coincideixo amb el Ricard. No va ser una nit extraordinària però va ser una bona nit. I per sobre de tot, eren les Noces!

    M'agrada

  9. Montserrat tur

    En sap greu el teu despiste d’ahir amb les Noces, peró si aixó ha valgut per què fecis aquest post d’avui venvingut sia; quines perles!!!!!, peró especialment vull agraïrte lOblivion de Piazola, feia molt de tems que no l’escoltava , i precisament aquesta versió ès la que més m’agrada, gràcies

    M'agrada

  10. colbran

    Por lo visto nadie ha prestado demasiada atención a Zarah Leander, con su extraordinaria voz natural de contralto. Está sensacional en esta canción. En la película que la cantaba (“Der Weg ins Freie”-1941) ella era una cantante de ópera del siglo XIX que huye de sus compromisos artísticos durante una revolución y va a parar a Francia y a Italia, para luego volver a su lugar de procedencia, lo que daba motivo a que interpretara este climático tema tanto en alemán, como en francés e italiano, con diferentes letras, obra de distintos letristas.

    En este blog Joaquim ya le ha prestado mucha atención a esta soberbia cantante sueca, bellísima mujer -muy en la línea de Greta Garbo- y estupenda actríz.

    De este olvido también yo padecí mi parte, pues tampoco me acordé de mi abono PB -no sé por qué razón creía que las funciones caían en sábado-, por consiguiente tampoco pude ver esta representación de “Le nozze di Fígaro”, cosa que lamento mucho, especialmente por Joan Martín Royo, Maite Beaumont y Christophe Rousset.

    Qué se le va a hacer! Tal día hará un año!

    M'agrada

  11. timamót

    Ja sé que “Mal de muchos ….”, però de vegades passa.
    Encara ara em dol un oblit per anar a sentir la Frederica von Stade l’any 1992 en un recital, mentre a casa, per passar l’estona, feia un puzzle de 2.000 peces!! I això que en teníem moltes ganes perquè les seves “Nuits d’éte” de Berlioz sonaven sovint. Ai!
    La selecció temàtica dels oblits, molt bé!

    M'agrada

  12. eva d

    Joaquim, m’alegro que de tant en tant siguis iimperfecte, humà. Felicitats. Gràcies. Visca la teva “imperfecció” amb posts com aquest.
    Gràcies. Com sempre, un plaer.

    M'agrada

  13. dandini

    Aquestes Nozze han facilitat l’oblit en alguns abonats.A tú per defecte i a mí per excés.Jo vaig agafar una entrada suplementària pel dimecres que quan m’en vaig adonar que em tocava en el PB vaig regalar.La veritat és que va ser una funció maca.El primer que et venía al cap al sentir 2 minuts d’obertura era que alló tornava a ser el genial Wolfgang Amadeus i no un altre compositor amb el que va compartir estil ,llibretista i poca cosa més.Christophe Rousset(millor que Ros Marbà) va portar uns temps vius i brillants i es va recrear amb la sonoritat antiga. Dels cantants jo destacaría en especial les dues Maites.L’Alberola(ha de fer Juliette a Sabadell) está assolint un gran nivell.El seu fraseig sap ser delicat i aristocràtic.El so recorda a la jove Pilar Lorengar pero jo crec que amb una projecció major.El fiato ha millorat pero encara pot fer-ho més i la afinació em va semblar impecable.La Beaumont és una de les cantants més interessants que tenim a l’estat espanyol.El fraseig és bonic i sensible i sembla ser que també ha millorat l’ascenció al registre superior.Joan Martin Royo canta i actua de forma excel·lent pero hi ha algún moment que li manca una mica de projecció(p. e. Non piu andrai).Ainoha Garmendia está al mateix nivell escènic pero manca pulir una mica la vocalitat i Borja Quiza va fer un Comte dicret.La producció es amable i divertida malgrat que jo posaria uns sofàs de majors dimensions en el 2º acte perque l’amagatall de Susanna fos mínimament creíble.A les salutacions finals es va recorrer un altre cop a la ruqueria de fer sortir en primer lloc a la parella de criats i en darrer lloc la dels senyors.D’aquesta manera sembla ser que el ” tittle rol “esdevé el Comte.( ? ) Le nozze che volia impedire il Conte d’Almaviva.

    M'agrada

  14. bocachete

    També he tingut oblits memorables… Va estar bé, la representació, com ja han dit. L’orquestra, Alberola, Royo… i el conjunt, la veritat. I ple: potser és qüestió de no fer tantes representacions de cada títol? Ahir, després de temps de no sentir-lo, va tornar el Bravo-bravo. Això sí, semblava més selectiu: només bravejava la Beaumont i algun altre. Després es va animar i va diversificar-se més.

    Realment, és una òpera extraordinària. El primer final, al segon acte, és un continu de bellesa rarament igualat; les àries de la comtessa són sublims, i així, un munt de coses més. És curiós com canvien les percepcions… El públic d’aquella Viena va preferir Il burbero, que acabem de veure i aquestes Nozze els van semblar massa complicades, suposo. En el fons, en alguna cosa hem après en aquests dos segles i mig, tot i que seguim igual.

    M'agrada

  15. KÀTIA

    Aixó t’ha passat perqué tens el topi plé de coses.
    De tota manera em descansa saber que ja no sóc jo sola qui es despista.
    Aneu demà a veure a Pappe????

    M'agrada

  16. saisbcn

    Fantástic fins i tot el teu oblit, Joquim! Felicitats! jajaja!
    gràcies per les perles, comme d’habitude i només una micropuntualitzacio: la canço de Zarah Leander – me encanta – “Ich will nicht vergessen… “ vol dir “No vull oblidar”. una abraçada i bon diumenge!

    M'agrada

  17. JaumeM

    !vaja! I jo que esperave llegir la teva cronica per tornar a gaudir de la funcio…..
    Aixi i tot el apunt es tan bo com sempre gracies als “oblits” i els comentaris dels “iflaires”
    diuen que una infusio de cues de pansa……

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: