IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN A VIENA 13/02/2012


El passat 13 de febrer el tenor Jonas Kaufmann acompanyat al piano per Helmut Deutsch al piano, van oferir un recital de lied a la Großen Musikvereinssaal  de la capital austríaca  dins la gira que està fent per diferents capitals europees i on està obtenint ressonants èxits.

D’aquest liederabend us deixaré escoltar el sensacional “Um Mitternacht” que va cloure el bloc dedicat a Gustav Mahler, però us asseguro que en tot el recital Kaufmann està a un nivell excels, fent una demostració ostentosa de les grans capacitats que posseeix per cantar lied.

Després d’uns quants dies sense música aquí teniu aquesta perla mahleriana pertanyent al cicle dels lieds de Friedrich Rüchert

UM MITTERNACHT

Um Mitternacht
Hab’ ich gewacht
Und aufgeblickt zum Himmel;
Kein Stern vom Sterngewimmel
Hat mir gelacht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Hab’ ich gedacht
Hinaus in dunkle Schranken.
Es hat kein Lichtgedanken
Mir Trost gebracht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Nahm ich in Acht
Die Schläge meines Herzens;
Ein einz’ger Puls [des Schmerzens]3
War angefacht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Kämpft’ ich die Schlacht,
O Menschheit, deiner Leiden;
Nicht konnt’ ich sie entscheiden
Mit meiner Macht
Um Mitternacht.

Um Mitternacht
Hab’ ich die Macht
In deine Hand gegeben!
Herr über Tod und Leben
Du hältst die Wacht
Um Mitternacht!

A MITJANIT (traducció de Guillem Calaforra)

A mitjanit
m’he aixecat
i he observat el cel;
cap estel de la volta celest
no m’ha somrist
a mitjanit.

A mitjanit
he pensat
en les altes barreres de l’obscuritat;
Cap pensament de llum
no m’ha portat consol
a mitjanit.

A mitjanit
he parat esment
en els batecs del meu cor;
només un d’ells
s’ha manifestat
a mitjanit.

A mitjanit
vaig lluitar en la batalla,
oh humanitat, de les teves penes;
no en vaig poder decidir la fi
amb les meves forces
a mitjanit.

A mitjanit
he deixat el meu poder
en les teves mans;
Senyor sobre la mort i la vida,
tu mantens la vigilància
a mitjanit!

Tret de la darrera propina, una concessió absolutament vienesa, el recital és sobri i exquisit. Kaufmann aborda amb magnífica adequació estilística l’extrema sensualitat de Duparc, l’ interiorització bellíssima que fa dels Rückert Lieder, en especial “Ich bin der Welt abhanden gekommen ” o el “Um Mitternacht” que acabeu d’escoltar, sempre exhibint una veu viril i en estat de gràcia, o el bloc oficial i el regalat de Richard Strauss, una autèntica marevella, perfectament acompanyat per Deutsch.

Com podreu comprovar el públic de l’exclusiva Großen Musikvereinssaal és tan sorollós com el nostrat, o bé l’epidèmia de refredats estossegadors travessa tot Europa.

Franz Liszt

Vegiftet sind meine Lieder

Im Rhein, im schönen Strome
Freudvoll und leidvoll
Der König in Thule
Die Glocken von Marling
Die drei Zigeuner

Gustav Mahler

Fünf Lieder nach Texten von Friedrich Rückert

Ich atmet’ einen linden Duft
Liebst du um Schönheit
Blicke mir nicht in die Lieder
Ich bin der Welt abhanden gekommen
Um Mitternacht

Henri Duparc

L’Invitation au Voyage
Phidylé
Le manoir de Rosamonde

Chanson triste
La vie antérieure

Richard Strauss

Schlechtes Wetter

Schön sind, doch kalt die Himmelssterne

Befreit
Heimliche Aufforderung
Morgen
Cäcilie

Propines:
Strauss Breit über mein Haupt
Strauss Ach weh mir unglückhaftem Mann
Strauss Freundliche Vision
Strauss Zueignung
Lehar Dein ist mein ganzes Herz

Jonas Kaufmann (tenor)
Helmut Deutsch (piano)
Großen Musikvereinssaal (Viena) 13 de febrer de 2012

Espero que us agradi

23 comments

  1. A l'ombra del llardoner

    Discrepo: d’autèntica meravella res. Què són aquest cops de veu? I perquè aquest platenjament tan poc melòdic? On és el caràcter sostenuto…si ha de cantar mai la Vuitena o el Das Lied que esquedi a casa! La gent encara no ha entès que cantar Mahler ha de ser com cantar Mozart: ligat, dolç, amb intenció, pulcre. La vocalitat de Mahler no és la wagneriana…està molt més a prop del concepte de cant mozartià (òbviament no em refereixo a fer ornamentacions). Malgrat que Mahler fos el millor director wagnerià del seu moment, i en concret el millor amb el Tristany i Isolda, la seva línia de cant no és wagneriana (encara que empri veus grans).

    El Kaufman… Quina rigidesa! Que no és Siegfrid! L’embolcall emotiu el posem nosaltres? L’ens auràtic de la peça? Quanta declamació! No ha entès res de la peça. Ho sento Quim però em sembla un horror. A banda, el caràcter Tranquillo, molto iguale se’l passen pel… Mahler vol una música que flueixi i finalment es descobreixi, s’il·lumini, sigui expansiu… aquesta versió avança a batzegades i no té res de misticisme.

    De totes maneres…ja sé quin disc no m’hauré de comprar.

    M'agrada

    • Xavier C.

      Caram… t´ha faltat dir que Kaufmann bruteja però, per la resta, li has fet un tratje. Dels lieds no puc dir gaire: se m´ha esconyat l´auricular esquerra i m´anava fent (vull pensar que no era Kaufmann) unes pedorretes insuportables. Així les coses, m´he estimat més deixar-ho estar per un altre dia.

      M'agrada

    • JaumeM

      Interessant opinió, i que jo probablement compartiré quan ho escolti. Vull fer una pregunta a “l’ombra del lladoner” ¿qui es l’interpret de referencia per als lied de Mahler? me srá molt util comparar.
      Gracies.

      M'agrada

  2. Carlos R.

    A pesar de la legión de detractores y también de seguidores, el Kaufmann liderista se impone por la seriedad del planteamiento, el cuidado extremo en el control de la emisión, siempre particular y personal y por le sensibilidad.
    Que no se prodigue por España es una auténtica pena.

    M'agrada

  3. glòria. a.

    Rigidesa ? cops de veu ….? estic espantada ,hauré perdut l’oïda…?
    gràcies Joaquim , el bombonet d’avui m’ha sabut a pòc, motiu per el que m’he cruspit fins l’envoltori i després ( cosa lletge) m’he llepat els dits…..

    M'agrada

  4. Sílvia

    El vaig escoltar diumenge a la ràdio i per a mi ni meravellós ni horrorós, coses bé i coses no tan bé.

    Ja que estem amb Mahler, escolteu Ich bin der Welt abhanden gekommen 😉

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    No sé escoltar lieds de Mahler amb acompanyament de piano. No m’agraden, perque és impossible que el teclat pogui traduir els efectes de la intrumentació/orquestració que en va fer ell mateix. I això, per exemple amb els Rückert Lieds es nota molt. I no m’acaba d’agradar del tot l’interpretació de Kaufmann. Poc lligada i polida efectivament i més d’una nota aguda la canta en un tó més baix (crec). De facultats està molt bé, evidentment, estem parlant d’un fora de sèrie, però amb aquest lied no brilla gens al meu parer. Ah, i ens deu un recital al liceistes, tambè de lied, i concretament de Schubert…amb piano, és clar, que en aquest cas em passa tot el contrari, no els sé escoltar sino són acompanyats per aquest noble instrument. 🙂

    M'agrada

  6. Assisti ao recital em Berlim com o mesmo programa uns dias mais tarde e foi extraordinário, apesar de a sala grande da Filarmonia ser enorme e ingrata para a voz, principalmente num recital de canto e piano. Tivemos direito a oito encores: os cinco de Viena mais duas canções de Strauss e uma ária de Lehár.
    Gràcies pel regal.

    M'agrada

  7. colbran

    Yo no me atrevo a juzgar a un cantante que cante Mahler como puedo hacerlo con quien cante Rossini que tal día como hoy nacía hace 220 años -me lo ha recordado Joaquim- y, siendo mi compositor preferido, conozco bastante bien casi toda su producción.

    A mí me gusta la voz de Kaufmann y cómo canta. Partiendo de estas premisas, me ha gustado en este Lied. Que suena más idóneo con orquesta, de acuerdo, que quizás debiera cantarlo con menos entusiasmo, por qué? Si tan rigurosos somos con los buenos cantantes, cómo es que no destripamos a los mediocres, que son la mayoría? Sobretodo esos nuevos descubrimientos que inundan el Youtube y que por un tema ya elevamos a la categoría de indiscutibles.

    Jonas Kaufmann tiene muy buena voz y canta bien y a menudo muy bien. Que agrade o no agrade ya es otro cantar. Hay quien no le gusta ni la Callas, ni la Caballé, ni Plácido Domingo, ninguno de los tres o alguno de los tres y qué? Ahí han dejado su legado para que lo disfruten quienes reconocen sus valores y para que los tiren por el suelo los que no. No pasa nada. Todo es cuestionable.

    A mí me gustan los tres cantantes clásicos citados y me gusta Kaufmann, en unas cosas más que en otras, pero partiendo de la base de que me gusta. Sus cualidades, a mi entender, superan con creces sus posibles defectos, pues la perfección -afortunadamente- no existe. Si existiera, qué aburrimiento!

    M'agrada

  8. Bé, el Sr. Kaufmann, com ja és habitual, aixeca controversia.
    Llardoner ombrívol, no cal que el compris, no està a la venda, és baixa si vols i estic segur que d’aquest recital, altament interessant, hi haurien coses que et farien canviar d’opinió, però no és ni una obligació, ni tans sols cap retret.
    Tot i ser un cantan mediàtic, molt ben venut per les agències i les discogràfiques, amb aquest mateix programa s’ha “doctorat” a Paris, Berlín, Viena i altres “capital de provincia” amb èxit rotunds, però accepto aquests retrets, tot i que jo no trobo ni la meitat dels defectes que tu has trobat.
    xavier ja ens diràs la teva quan l’escoltis, o potser és que etns l’ordinador bé i aquests soroll no són res més que el cant de JFK 🙂
    eva d, de res.
    Carlos, pues si, una autética pena.
    gloria a, bon profit.
    José Luis, el lied es reconeix perfectament, no fotem!, que no t’agradi ho puc acceptar, però t’agrada polemitzar, se’t veu el llautó.
    Silvia, una mica d’equilibri també està bé. 🙂
    Josep amb piano també són magnífics i brilla, si que brilla.
    Emilio di que el lied no es lo tuyo, tampoco pasa nada.
    Paulo, quina sort!
    Colbran acostumem a esbotzar a tothom, però certament amb el més grans som més exigents, fins a extrems malaltissos.

    M'agrada

    • A l'ombra del llardoner

      Ja sé que canta coses molt bé i segurament a la resta del recital d’on prové aquest “Um mitternacht” ofereixi perles dignes de l’Star System en el que s’ha instal·lat com a tenor. Però com a cantant mahlerià, de moment, no el veig gens ni mica encertat. I no em refereixo només a coses puntuals tècniques ja esmentades si no pel concepte…no sap què està fent… o bé, que el que està fent no s’adiu al que és l’obra. Com ho vulguis veure. Senzillament això.
      Ni que sigui amb el youtube, convido als “infernemlanders” a fer una comparació (reitero al marge d’atacs, alguna nota baixa o acceleracions de tempo on no toca). Hi veuran la diferència fàcilment. De totes maneres gràcies…malgrat els mèrits que té el cantant, cada vegada més, es nota que la qüestió dels agents fa més fàstic. N’hi ha que arriben massa amunt i s’hi estan massa temps sense tenir la suficient maduresa i ésser prou complets per lluir de la manera com ens volen enlluernar.

      M'agrada

      • Sincerament creus que Jonas Kaufamnn no sap que està fent?. Em sembla agosarat, francament llardoner, sembla com si aquest cantant, que no és precisament un noiet acabat d’arribar i que porta una llarga carrera fins arribar al reconeixement que ostenta ara, i que no crec que sigui tan sols un producte d’un màrqueting ben encertat. No és un triumfito, potser no és canònica la seva emissió i la seva veu és massa dramàtica per els estàndards liederístics, però desmerèixer el seu Mahler d’aquesta manera és si més no “eixelebrat” com l’ombra del llardoner. 😆

        M'agrada

  9. Potser hi ha versions més ortodoxes i té raó en Josep Olivé, el piano no pot transmetre la riquesa de so que ens dona Mahler però, vaja, és molt escoltable.
    D’altra banda, a mi Kaufmann m’agrada fins i tot quan no canta.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: