Roda de premsa 26/03/2012 Foto Josep
Ahir vaig anar a la roda de premsa que els organitzadors del concert del dia 22 al Liceu, és a dir els treballadors, van fer al Cafè de l’òpera, l’entranyable establiment que mira atònit com a la façana del davant passen coses esotèriques.
Per primera vegada vaig presentar-me a una roda de premsa sense ser de la premsa i a l’hora d’acreditar-me vaig dir sense cap mena de pudor, sóc en Joaquim d’In Fernem land, i la resposta va ser “Ah! tu ets en Ximo?”, això quedarà per els segles dels segles.
L’angost espai del peculiar altell de l’emblemàtic cafè va ser el recinte on Charles Courant, violinista de l’orquestra del Liceu, Michael Boder, l’actual i compromès director musical fins el mes de juny i Josep Pons el que el substituirà a partir del setembre, van rebre als mitjans i als infiltrats (també m’ha acompanyat l’amic Josep del Cafè de Nit, on podreu llegir le seva esplèndida crònica), per explicar-nos que és l’Ànima del Liceu.
Amb aquest preciós títol i tal com us vaig anticipar en l’apunt d’ahir es farà aquest concert, per agrair (fixeu-vos quina paradoxa) al públic, als abonats i als mecenes, tot el que hem fet per a ells. I nosaltres no vam ser capaços a l’estrena de La Bohème, ni en cap de les disset representacions que van succeir a aquesta, de tenir cap gest cap a ells, cap crit de suport, cap ovació a teló obert o quan el mestre Víctor Pablo Pérez feia aixecar l’orquestra a cada sortida abans d’iniciar-se cadascun dels actes. Ells, l’Ànima del Liceu que cedeixen part del seu sou per reduir el dèficit que han generat uns mals gestors pocs previsors, ens ho agreixen a nosaltres amb un concert on actuaran de franc i on han aconseguit reunir als tres darrers directors musicals del Liceu i al proper. El proper, el mestre Pons, al que tots mirem amb una lent d’augment per saber quin serà el seu projecte i si aquest projecte és avinent amb aquesta nebulosa anomenada negociació, un altre tema no previst que finalment va sortir amb força a la roda de premsa i que es va haver de postergar a la finalització oficial, ja que els congregants, tan sols ho feien des de la vessant artística i no pas en la vessant del conflicte laboral.
El Sr. Courant ens va llegir el manifest del concert i ens va explicar una mica les embolicades transaccions que han hagut de fer, amb la complicitat sobretot del mestre Boder, per fer coincidir als mestres De Billy, Weigle i ell mateix al mateix dia i hora al Liceu, ja que les agendes no són precisament fàcils de gestionar amb tan poc temps. El mestre Boder va voler expressament que en aquest concert si afegís el mestre Pons que va acceptar de molt bon grat aquest repte, que no deixa de ser una declaració d’intencions evident.
El mestre Boder va utilitzar un finíssim i educadissim sentit del humor molt anglosaxó, per reclamar la necessitat de trobar un nou director general que sigui capaç d’escoltar i proposar, que lideri projectes enlloc d’obstruir-los i en definitiva que sigui capaç de treballar.
Pel que fa al mestre Pons, l’invitat que segurament es podia sentir més incòmode, va mostrar tota la seva complicitat amb aquest projecte alhora que va reivindicar la importància de saber trobar l’Ànima del Liceu en les persones que hi treballen i que fan possible que l’activitat que es realitza arribi al públic.
Us deixo el Youtube que l’amic Josep va gravar i on podreu escoltar un petit tall de la seva intervenció (la fotografia de l’encapçalament també és seva)
Pel que fa al programa i als artistes que actuaran, la meva filtració va ser molt més detallada i explícita que ells, que volien que el factor sorpresa fos un atractiu per a tots els assistents, si bé després de la lògica insistència dels periodistes, van anar deixant alguns noms com Alagna, Pons o Arteta.
És cert que si no diuen els noms de la majoria difícilment podran generar el interès d’un públic més o menys decebut davant aquella proposta tan desgraciada dels Grans Cors d’òpera que ens apropaven a un concert d’aquells que sovintegen per Barcelona, orientats als turistes poc exigents, farcits de valsos, Carminas Buranas i Conciertos de Aranjuez.
No, no serà això, ni molt menys!. Tot i que no us puc confirmar exactament si Roberto Alagna cantarà Nessum dorma o un altre ària, aquest si que està confirmat, com també ho està Joan Pons que va ser un dels primers a adherir-se entusiasmat al concert i també Ainhoa Arteta que no tenia ubicada en el programa que us vaig anunciar ahir i que per tant pot patir alguns canvis, sempre en possitiu, molt possitiu.
Han excusat la seva assistència Rolando Villazón, Dessay i Plácido Domingo, que tot i ser a prop de Barcelona per aquelles dates, no podrà venir. De ben segur ens deixarà algun vídeo com ja va fer en el concert del cinquantenari de la Caballé. Si Villazón tenia que ser el mestre de cerimònies en un inici, finalment serà Ramon Gener, el mediàtic comunicador que s’ha encaparrat en fer-nos posar els texans per anar a l’òpera, qui de ben segur donarà un caire ben particular a la vetllada. No em pronunciaré al respecte i agrairé infinitament la seva disposició a ajudar a aquesta causa tan noble.
Preveient que el concert col·lapsarà l’aforament del Liceu, tot i que encara no s’ha garantit, es preveu la possibilitat d’instal3lar una pantalla gegant, que costa molts diners, a un lloc encara per determinar de Barcelona, per tal de que aquest concert pugui ser seguit per el màxim nombre de persones possibles.
Els 15 € de l’entrada, que pagarà tothom, és adir TOTHOM, serviran per pagar els desplaçaments i l’allotjament dels artistes que actuaran de manera desinteressada. El Gran Teatre del Liceu cedeix les instal·lacions per tal de fer-ho possible i creu que el concert que s’havia programat el mateix dia per la tarda deixa de tenir sentit.
Els mitjans de venda de les localitats seran els habituals, és a dir les terminals del Servicaixa, la web del propi teatre, així com les taquilles, tot això a partir del dia 10.
Finalitzada la roda de premsa oficial del concert, el representant del Comitè d’Empresa, el Sr. Manolo Martínez va explicar als periodistes i quan ja havien marxat els representants del concert, que la situació de negociació que havia de començar el dia 1 de març, recordeu que ha de durar fins el 15 de maig?, encara no s’han trobat i que sembla ser que no hi ha gaire voluntat de negociar res. És més, durant aquest període s’ha acomiadat a tres treballadors, pagant els 45 dies per any treballat, quan potser no era ni tan sols necessari. Ni la direcció ha informat al Comitè, ni sembla que tot allò que el Comitè va demanar a la Direcció per tal de seure a la taula a negociar, no els ha estat entregat.
Tot això no fa preveure una primavera gaire agradable i tots aquells que creieu que el conflicte del Liceu havia acabat amb la retirada de l’ERO i també de la convocatòria de vaga a les funcions de La Bohème, estàveu molt equivocats. El conflicte persisteix i l’únic que podem dir per ara és que hem vist l’òpera de Puccini, però mentre que els treballadors han estat capaços de organitzar un concert mobilitzant a artistes i espònsors, que també en tindran, la direcció general tan sols ha estat capaç de recuperar Pelléas et Melisande, deixar-nos el mes d’abril sense activitat, no recuperar en tots aquest dies, ni el concert a l’entorn de Pelléas, ni el recital de Nina Stemme i sobretot organitzar un enrenou difícil de digerir amb el retorn i recompra d’entrades.
Inexplicable situació que de ben segur s’hauria de traduir amb la més gran de les ovacions que mai s’hagi escoltat al Liceu, el dia 22 al migdia, abans que ni tan sols hagi començat a sonar la primera nota a l’estimada sala, quan tinguem a l’orquestra i al cor a dalt de l’escenari representant a tots als que han fet possible que aquesta Ànima del Liceu sigui capaç de galvanitzar tants esforços i il·lusions al voltant d’aquesta institució tan maldestrament dirigida.
Us deixo els enllaços que he trobat que fan referència a la roda de premsa d’ahir i que no són d’agència.
Pablo Meléndez-Haddad a l’ABC: http://m.abc.es/resultados/cultura/los-trabajadores-del-liceu-invocan-con-un-concierto-el-alma-del-teatro/26032012/1502581867799/ht-d
Marta Cervera a El periódico: http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/destacadas-figuras-lirica-unen-coro-orquesta-del-liceu-abril-concierto-solidario-1589622
Rosa Massagué a El periódico: http://primerafila.elperiodico.com/autor/alma-y-corazon-del-liceu/
Lourdes Morgades a El País: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/26/catalunya/1332785901_374067.html
Us deixo també amb Roberto Alagna cantant “Nessum dorma”, que potser cantarà o no, però ell si que vindrà
IN FERNEM LAND 
Els beneficis del concert només serviran per cobrir les despeses dels artistes convidats? Encara que siguin 15 euros per entrada si fem números surt un pico considerable com per, a banda de subsanar despeses logístiques, tapar forats d’indemnitzacions i reduir mínimament el dèficit. No ho creieu així?
M'agradaM'agrada
2200 entrades x 15€ =33.000€
Amb 33.000€ no crec que es puguin pagar gaires coses, però un parell de nits d’hotel (un bon hotel) i els bitllets d’avió d’anada i tornada, bé s’hauran de comptar, no? Un programa de mà bé s’haurà de fer, oi?
Ja no dic llogar una pantalla gegant, ja que m’ha semblat entendre que això anirà a càrrec d’algun espònsor, però tot això no va pas a càrrec del Liceu, ni les despeses ni els ingressos, això ho organitzen els treballadors. El Liceu no cobra lloguer i els treballadors assajaran fora de l’horari laboral.
No sé que pot costar tot plegat, però no crec que es puguin tapar gaires forats i suposo que el pagament del personal extern, com són els acomodadors els haurà de pagar algú, no crec pas que sigui el Liceu. Els drets de les obres que encara en tinguin, no crec que ningú es faci milionari amb aquesta xifra.
Insisteixo que el Teatre no recapta aquests diners.
M'agradaM'agrada
Crec que el mestre Michael Boder va donar de plé en la diana quan va dir que l’esencial en un teatre es que les idees flueixin i quan un director general s’interposa per bloquejar-les, es evident que no es la persona adequada per el càrrec. Més clar l’aigua, però sembla que hi ha “gent” que encara no se’n dona per enterada.
M'agradaM'agrada
Efectivament, reincidint amb els arguments de la seva esplèndida carta al Sr. Marco, el mestre Boder que ha viscut de ben a prop la gestió d’aquest teatre, sap com anar directa a l’arrel del problema.
De ben segur un altre dels objectius dels meus bravos en un matí on em penso que em quedaré sense veu.
M'agradaM'agrada
La meva opinió és que els responsables d’aquest concert s’equivoquen en amagar els artistes que participaran. El factor sorpresa no és tan primordial com el conèixer les obres i els artistes que hi participaran.
Possiblement ells pensen que amb la seva generositat ha de ser suficient per comprar l’entrada i que 15 € és un preu quasi simbòlic, però el públic no és ben bé així i es mobilitzarà si els artistes que venen són de relleu, en cas contrari serà més difícil omplir el Liceu i omplir el recinte obert amb una pantalla gegant que potser deixarà de tenir la utilitat desitjada.
És la meva opinió i espero que no molesti a ningú.
M'agradaM'agrada
Jo també ho crec així, però ells són els organitzadors i haurem de respectar la seva decisió.
M'agradaM'agrada
Estava pensant… si el mestre Muti va fer cantar el “Va, pensiero” a tot el públic en suport a la cultura italiana, no hi ha cap peça amb què poguem fer el mateix?
M'agradaM'agrada
No sé si es cantarà el “Va pensiero” potser serà un bis i potser seria el moment de posar-nos drets o alguna cosa així. Ja es veurà, en qualsevol cas sinó és una cosa preparada i ben preparada, millor deixar que els esdeveniments flueixin i deixar-nos endur per l’emoció del moment.
M'agradaM'agrada
Fen referencia a un paragraf del teu escrit en el que comentes que el public no va recolzar amb aplaudimets als treballadors del Liceu durant les representacions de la Boheme…. Crec que el recolzament es pot demostrar de molts diferents formes a mes dels aplaudiments. Molta gent entre les que ens incluim, varem intentar recolzar-los en totes les concentracions de treballadors del Liceu, devant de les portes abans de sapiguer que el ERO es tiraria enrere… Tambe varem recolzar les signatures que vareu engegar i accions mes perites al nostre abast. Crec que la gent que estimem el Liceu en la mida del possible de cada un, varem fer el que creiem que teniem que fer.
Gracies per la cronica… i si podem comprar entrades, fins al concert !!!
M'agradaM'agrada
Benvolgut Miquel, els treballadors del Liceu han fet molt per tornar a l’aparent normalitat en que ara ens trobem malgrat que els problemes persisteixen, han intentat salvar la temporada amb importants sacrificis de la seva butxaca. Calia, segons el meu entendre i em consta que ells ho esperaven, un gest d’agraïment col•lectiu quan el teló finalment es va aixecar per poder oferir aquelles Bohème que tant han ajudat a no fer més gros el dèficit.
Nosaltres vàrem donar suport a la lluita, cert, però penso que no vàrem agrair com es mereixia el gest final per arribar a la presumpta entesa entre direcció i treballadors. Ells, els treballadors, que en la legítima voluntat de no voler perdre la feina han sacrificat molt, penso que s’ho mereixien de part nostre, ara ells ens agraeixen a nosaltres tot el que tu bé esmentes que hem fet, amb aquest concert, potser seria bo que aprofitéssim l’ocasió per esmenar l’oblit.
M'agradaM'agrada
Estimat Joaquim
Estem basicament d’acord amb això dels aplaudiments; varem aplaudir tant com podiem a las dues Bohemes a les que varem assistir i tambè ho pensem fer al concert del dia 22 si aconseguim entrades.
Se l’esforç que els treballadors del Liceu han tingut que fer i per això precisament el sentit del meu escrit. Molt poca gent (abonats i liceistes) vaig veure a les concentracions dels treballadors a les portes del Liceu i això em va fer sentir vergonya aliena… sincerament crec que els abonats poc van fer per tal de recolzar-los a les hores.
Aplaudir tambe es te que fer, esclar… I ho tornarem a fer…però es una feina força facil. Es mereixian molt mes crec jo.
M'agradaM'agrada
Hola llardoner, crec sincerament que amb el teu comentari es voler buscar les cinc potes al gat. Els organitzadors del concert tindran un munt de despeses, si amb les entrades ho cobreixen serà tot un èxit,
Per tant no no els hi sobrarà ni per “pipes”
M'agradaM'agrada
fa temps que no compro pipes, però em sembla que ni per això, efectivament Isolda, ni per pipes.
M'agradaM'agrada
gracias por estar a nuestro lado en momentos tan dificiles para nosotros.
Estoy en el coro desde 1981 y nunca…..nunca……….nunca me habia sentido tan Mal -tratada………..ni siquiera una palabra de agradecimiento desde la direccion general y artistica por nuestro gran esfuerzo nada…….gestos como el de vosotros hacen que merezca la pena dar lo mejor en ese concierto.un abrazo
maria isabel
M'agradaM'agrada
No se me ocurre otro lado posible donde estar.
Un beso para ti y para toda “l’Ànima del Liceu“
M'agradaM'agrada
Doncs jo diria que ho hem manifestat poc al teatre, que és on ho podeu copsar. Potser cadascú aplaudeix més o menys, però en conjunt, com ja s’ha dit, no hi ha hagut una gran ovació de gala que es pogués interpretar com a acte de suport. També és veritat que queda diluit en una representació, tot plegat. El dia 22, però, ha de ser diferent: llavors serà molt clar el que es vol manifestar. I gràcies a vosaltres, només faltaria. Realment, si només s’ha rescatat el Pélleas (i encara, gràcies), és perquè no s’ha volgut fer gaire més: organitzar un concert així i venint qui sembla que vindrà és més complicat que tornar a programar L’altre Pélleas, digui el que digui el gerent. Gràcies, doncs.
M'agradaM'agrada
Felicitats. Un cop més. No tinc paraules!!
M'agradaM'agrada
Eva, una mica exagerada, no? 🙂
M'agradaM'agrada
Saps que no, que és així. T’has (us heu) “colat” a la RdP però amb tot el dret. Perquè In Fernem Land és un dels llocs informatius de referència per als qui ens agrada l’òpera, la música i el Liceu… o sigui que m’encanta, i no tinc paraules perquè ser-hi significa moltes coses. I la primera, és l’autovaloració. Per això felicitats!
M'agradaM'agrada
Excel•lent informació complementària a la que ens vas donar ahir.
Aquest concert no deixa de ser una prova més de la lluita entre treballadors i empresa. És ben curiós que es pugui fer al Liceu i em deixa molts dubtes al seu voltant.
L’organitzen els treballadors, l’empresa ha d’anul•lar el que havia previst i anunciat, els assaigs s’efectuaran fora de l’horari laboral per no interferir una quasi nul•la activitat durant el mes d’abril i la direcció cedeix les instal•lacions i anuncia als abonats mitjançant un correu electrònic que es farà aquest concert sense anunciar ni programa ni artistes. Tot és ben estrany i una demostració que continuen les espases enlairades i el problema sense resoldre.
Si com dius que diuen els treballadors les negociacions són inexistents, podria ser que aviat ens trobéssim amb un altre amenaça de vaga per les funcions d’Adriana?, no ho vull ni pensar.
M'agradaM'agrada
Esperem que tot això que preveus no succeeixi.
Gràcies per opinar Santi
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica!!!!
Menys mal que aquest blog t’ha donat llum verda per entrar-hi i explicar-ho.
I ara a veure si tenim sort el dia 10 (ben complicat ho tenim, oi?) i sobretot si podem aportar el nostre gra de sorra en agraiment el dia 22.
I si no aconseguim entrades també seré felic: senyal que ha estat un gran èxit de públic i tots aquests artistes i pencaires es mereixen l’èxit sobradament pel que estan fent.
M'agradaM'agrada
Si el 10 fem cas a Guardiola….tindrem entrades. Caldrà matinar i estar ben desvetllats i carregats de paciència a partir de les 9 del matí o anar a fer cua a la taquilla del Liceu (a partir de dos quarts de dues).
M'agradaM'agrada
Considero que asisitir a este acto es casi una obligación para todos los que de una forma u otra hemos estado en todo momento al lado de los trabajadores del Liceu y en contra de la nefasta gestión de su actual director Sr. Marco -que lo sea por poco tiempo aunque creo que ya debiera haber sido despedido- e independientemente de lo que nos ofrezcan coro y orquesta, pues seguro que será de calidad. Para mí ya es un verdadero reclamo reencontrarme con Bertrand de Billy, el primer director musical después del incendio.
Quizás no quieran facilitar el total de los artistas que van a intervenir, no se diera el caso de que alguno no pudiera desplazarse a última hora, mientras pueden ir añadiéndose otros nombres que en principio no estaban dados a conocer. Es probable, no obstante, que en los próximos días tengamos alguna ampliación, a través de la prensa o incluso antes aquí en “In fernem Land”.
Hay que ofrecer un apoyo incondicional al coro y a la orquesta asistiendo a este concierto, pues incluso supone un rechazo indirecto a la gestión actual del Liceu que podríamos manifestar abiertamente, si las circunstancias lo permiten.
Un bravo anticipado para los organizadores de este acto que no son otros que los que constituyen el “alma” del Liceu, tan citada por Pons en la entrevista, cuyo fragmento podemos ver en este post.
M'agradaM'agrada
Tan sols una puntualització, cal fer esment en que els treballadors del Liceu són també els administratius i els tècnics que no veiem però que són imprescindibles.
Per tant el suport incondicional és a tots ells, representats per els membres del cor i l’orquestra que de ben segur rebran l’aplaudiment entusiasta del públic que assisteixi el 22 d’abril al Liceu.
M'agradaM'agrada
Estic segura que el teatre s’omplirà i no cal patir pel factor sorpresa. Jo pateixo per si no trobo entrades. Em sembla que només hem de tenir en compte l’èxit d’aconseguir presentar aquest concert en tan poc temps i el treball desisteresat de totes les persones que hi col.laboraran. Chapeu per tots ells.
Joaquim, aviat seràs més famòs que el Papa!!!
M'agradaM'agrada
Quin Papa? 😆
M'agradaM'agrada
El Papa de Roma, per suposat!!!
M'agradaM'agrada
Tant de bo poguem aconseguir entrades i anar a aplaudir-los com es mereixen. S´ho ben mereixen.
M'agradaM'agrada
Allà ens veurem, segur!
M'agradaM'agrada
Recolzem als artistes del Liceu, s’ho mereixen i hem d’anar.
L’article de la R Messegué, clar i contundent: ¿A que espera el conseller de Cultura, a través del fantasmagórico Patronato de la Fundación del Gran Teatre del Liceu, a prescindir de los (malos) servicios de Joan Francesc Marco? (..) Ahora sin embargo ha llegado una desautorización mayúscula del director en la forma de la iniciativa L’ànima del Liceu, un concierto de la orquesta y el coro del teatro a realizar el próximo 22 de abril.
Mascarell, què t’esperes a l’estiu?
i la negociació, què?
i la nova temporada?
M'agradaM'agrada
Preguntes terribles i terrible que no tinguem resposta.
M'agradaM'agrada
El dia 10 em faltarà temps per prèmer les tecles adequades. Quant a l’agraïment que s’ha mostrat al Liceu, val a dir que el dia de l’última Bohéme l’orquestra -protestada en la funció anterior- va ser llargament aplaudida.
Joaquim, no m’estranya la teva popularitat.Te l’has treballaat molt i molt honestament i te la ben mereixes perquè aquest blog és una institució que et devem tots.
M'agradaM'agrada
Bé Olympia, però els aplaudiments a l’orquestra de la Bohème no tenien cap connotació d’agraïment, diferent hagués estat una ovació fins i tot bravejada, abans de començar l’òpera, senyal inequívoc que era una mostra d’agraïment abans de començar a treballar, però tot va quedar molt difós.
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies per la informació! Espero poder trobar entrades per anar a aplaudir i bravejar fins que em quedi sense veu, és el que es mereixen tots els treballadors del Liceu. A mi també em venen ganes, com la filla de la Marga, d’anar amb una pancarta on hi posi “Marco dimissió”. Per cert, si que m’agrada que hi hagi sorpreses. Serà una vigilia de Sant Jordi molt especial.
M'agradaM'agrada
Ens trobaremm allà TOTS, serà preciós.
M'agradaM'agrada
Potser sí hauria d’haver estat més clar el nostre recolçament al menys al treballadors “visibles” del Liceu (cor i orquestra i per extensió s’hagués entés implicitament pels no “visibles”) en les funcions de “La bohème”, però s’ha de reconeixer el munt de circumstàncies adverses que, si més no, impedien fer una gran declaració de suport.
En primer lloc és òpera que té assegurada l’assistència d’un públic molt heterogeni, amb un interés per la funció molt divers. El teatre s’ompla, obviament, estem parlant d’una òpera meravellosa de gran popularitat, però un gran percentatge de l’aforament desconeix el que està passant als despatxos. Tambè hi ha públic que ben segur deia…“…menys mal que no ens han tocat La bohème…”…i que això era l’únic que importava. D’altre banda, fer 18 funcions fan perdre força per a una ovació espontània i multitudinaria, eficaç i entenedora. Si a més el resultat artístic està molt lluny de lo esperat per uns i és molt satisfactori per d’altres (conseqüència de lo dit abans en ralació al tipus de públic) aleshores el poti-poti està servit. Total, que un arriba al final de la funció amb l’estat anímic pel baix per tot una mica.
Jo estic convençut que els treballadors del Liceu saben que han tingun un recolçament moral per una bona part dels abonats i aficionats i saben que ha estat complicat mostrar-ho de manera explícita. I el que nosaltres, molts abonats i aficionats sabem, és que estem amb deute amb ells. Mica de paciencia, en poc menys d’un més, i en un primorós mati de diumenge, ben segur quedaran aclarits, i de quina manera, tots els dubtes (si es que existeixen).
M'agradaM'agrada
Amb un aplaudiment molt generós i alguns bravos quan VPP feia aixecar l’orquestra abans d’iniciar el primer acte, n’hi hagués hagut prou per mostrar l’agraïment de manera generosa i gens forçada.
Quan al final del segon acte s’aixecava el teló per mostrar un arcaic quadre plàstic, que es deia abans, amb tot el cor sobre de l’escenari, era l’altre moment, que tampoc es va aplaudir més del que el públic creia que s’havia d’aplaudir per motius artístics o fins i tot estètics.
No va ser així i ara ja és tard per intentar justificar-ho. L’oportunitat ineludible el 22 d’abril, sense el reclam dels artistes que s’adhereixen al concert, ja haguéssim hagut d’omplir el Liceu de gom a gom, ara encara més. No tenim excuses.
M'agradaM'agrada