IN FERNEM LAND

KARITA MATTILA CANTA EMILIA MARTY AL MET


Karita Mattila, Emilia Marty en El cas Makropoulos al MET 2012, producció de Elija Mohinski Foto: Cory Weaver/Metropolitan Opera

Karita Mattila, Emilia Marty en El cas Makropoulos al MET 2012, producció de Elija Mohinski Foto: Cory Weaver/Metropolitan Opera

Feia temps que no parlàvem de la soprano finlandesa Karita Mattila, no fa gaire omnipresent en tots els teatres i ara sense haver perdut el status i posicionament però si haver reduït una mica la presència a favor de les exuberants belleses d’una generació posterior a la seva (llei de vida), torna al MET per interpretar a la gran diva Emila Marty, la fascinant protagonista de la meravellosa òpera de Leoš Janáček , “El cas Makropoulos“.

És una llàstima que tan sols podem gaudir de la versió d’àudio, això si, és gaudeix molt, però en una thriller operístic com aquest és quasi imprescindible no perdre cap detall de l’escena i la interpretació.

Aquesta és la tercera incorporació d’una òpera de Janáček en la carrera de Mattila al MET, desprès de la seva celebrada Jenufa (2003 i 2007) i Katya Kabanová (2004) , ara incorpora la tercera amb aquesta immortal Emilia Marty, una diva de 300 anys.

La crítica novaiorquesa s’ha desfet en elogis amb la interpretació de Mattila, i tot hi reconèixer que la veu ha perdut part de la lluminositat i força d’anys enrere, la intensitat del seu cant i sobretot el carisma escènic i vocal es va acabar imposant i per tant captivant sense reserves, tan sols cal escoltar al final de la representació l’ovació que li fan.

La resta del sòlid repartiment inclou la reaparició del tenor Richard Leech (Albert Gregor) en plena forma, però també el robust Tom Fox (Dr Kolenaty), al tenor Alan Oke (Kolenaty’s Clerk) i el baríton Christopher Feigum (Baron Prus) que remplaçava al prèviament anunciat Johan Reuter, entre els principals. Però sobretot també cal mencionar al director txec Jiri Belohlavek que fa brillar a la quasi sempre estratosfèrica orquestra del MET amb una exultant brillantor de la gran paleta colorista que Janáček va crear en la rutilant orquestració.

L’obra és una experiència musical captivadora que us recomano encaridament

Us deixo amb l’escena final que de ben segur us acabarà convencent per baixar-vos l’òpera sencera

Nova York 5 de maig de 20121
EL CAS MAKROPOLUOS
Leoš Janáček
 

Emilia Marty….. Karita Mattila (Soprano)
Albert Gregor…..Richard Leech (Tenor)
Dr Kolenaty….. Tom Fox (Baix)
Kolenaty’s Clerk….. Alan Oke (Tenor)
Baron Prus….. Christopher Feigum (Baríton)
Janek….. Matthew Plenk (Tenor)
Count Hauk-Sendorf….. Bernard Fitch (Tenor)
Stagehand….. James Courtney (Baix)
Cleaning Woman….. Jane Shaulis (Mezzo-Soprano)
Chambermaid….. Edyta Kulczak (Mezzo-Soprano)
Kristina…..Emalie Savoy (soprano)

New York Metropolitan Opera Chorus
New York Metropolitan Opera Orchestra
Director musical… Jiri Belohlavek

ENLLAÇOS (Gravació de la BBC)

Bona setmana a tothom

Un comentari

  1. allau

    Una preciossitat, encara que no voldria oblidar Anja Silja en una de les millors interpretacions que he presenciat en viu. Janacek, encara que sigui contemplat somerament, és la hòstia.

    M'agrada

    Respon
  4. Concep

    No la coneixia de res quan vaig veure-la al Liceu en aquella versió amb la Silja i em va entusiasmar.
    Tinc un DVD però no m’agrada tant com la del Liceu.
    Ara em baixaré aquesta.
    Molt agraida

    M'agrada

    Respon
  6. Rosa

    Gràcies, Joaquim. Igual que els demès, recordo la inoblidable versió d’Anja Slija al Liceu.
    Vaig sentir el darrer acte des del METdissabte i em va agradar molt. Me la baixo

    M'agrada

    Respon
  7. Xavier C.

    M´agrada molt aquesta òpera, m´agrada molt la Mattila, m´agrada molt aquest blog i m´agrada molt la gent que hi volta per aquí.
    Joaquim, d´allò que et vaig consultar de les entrades m´he apropat aquest matí i (sí, molt amablement i amb molt bones paraules, però) no han volgut saber-ne res del meu problema; i si vols set entrades però només pots comprar-ne quatre ja t´ho faràs i tal dia farà un any (mira que son rucs: si era per un Elisir d´Amore amb repartiment de segona categoria que quedarà mig buit!!!). Afortunadament, m´he trobat amb en Josep, que molt amablement m´ha cedit el seu abonament i he pogut fer la compra. Que ja li he dit privadament, però que volia també fer constància pública que és una persona esplèndida amb un bon cor que no se l´acaba. Queda dit!

    M'agrada

    Respon
  8. Josep Olivé

    Aquests moments “Janacek”, de frases musicals curtetes, reiterades, de diferent intensitat i orquestració segons el moment dramàtic, és que em deixen bocabadat i delerós de sentir-los una i altre vegada al llarg de les seves obres. Què bo que és aquest home! Què ben travades, explicades i concisses les seves òperas, com la que ens mostres avui per exemple, i de la que n’és l’autor del llibret, com en d’altres, excepte a Katia Kabanova. I obviament, tambè el “menda” s’apunta a recordar l’nterpretació d’Ana Silja al Liceu, com no! D’altra banda, he escoltat el fragment que ens proposses i immediatament desprès de fer “click” sobre “envia un comentari” procediré a la descarga pertinent i ordenada dels enllaços. Pel que fa a Karitta Mattila, doncs que sempre m’ha agradat molt i que…que…renoi com porta els seus 300 anys… 🙂

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari