IN FERNEM LAND

LICEU: A L’ENTORN DE LA DARRERA ADRIANA LECOUVREUR


Barbara Frittoli (Adriana Lecouvreur) al Gran Teatre del Liceu 3 de juny de 2012 Foto IFL

Ahir diumenge dia 3 de juny va tenir lloc la darrera de les representacions programades de Adriana Lecouvreur i molts que les han vistes quasi totes van dir que va ser la millor.

Jo no sóc tan entusiasta, potser és que m’ha passat l’hora d’Adriana Lecouvreur, i per això no vaig gaudir-la tant com ho va fer el públic de diumenge. Ara bé, algunes consideracions si que m’agradaria fer, ja que ahir hi havia una voluntat positiva de fer un gran èxit, cosa que estaria bé que sempre fos així i que malauradament i com sabeu prou bé, amb el sempre enrarit públic operístic no sempre passa, ans al contrari.

Com sempre parlo exclusivament del que jo penso i no vull fer de portaveu de ningú, ni liderar o encapçalar cap oposició al públic que ahir va gaudir de la representació com poques vegades es veu al teatre, cosa que m’alegra molt però no em condiciona gens alhora de parlar una mica dels cantants i l’orquestra, el públic i encara que sigui breument, de l’acte d’entrega del guardo al millor cantant de la temporada 2010-2011, que l’Associació Liceistes de 4at i 5è pis  va atorgar a Roberto Alagna per aquell Don José inoblidable.

No va començar bé Barbara Frittoli. Més segura que el primer dia, però amb un vibrato molt notori que llastra una interpretació treballada i curosa. Frittoli ahir, quedava tapada en molts moments en la zona central i greu de la veu. El registre d’Adriana ja ho hem dit en altres moments és traïdor, i si la veu no té prou consistència en el centre que ha de ser ample, i en el greu, que ha de ser audible, la prestació queda una mica coixa. La soprano italiana és una cantant sensible i musical, té recursos amb escreix per guanyar al públic en els moments on ella sap que pot excel·lir, i si bé en els dos primers actes em va deixar indiferent (ella i tots), en el tercer va fer un monòleg interessant, no diria ni molt menys que definitiu, però si amb detalls gens estereotipats. Mentre que en el quart acte va transformar-se, oferint una interpretació senzillament impressionant. Molt bé la intensitat regulada i matisada de “Poveri fiori” i excel·lent en el duo amb Maurizio (Alagna). En les frases finals va estar absolutament colpidora, obtenint un èxit clamorós i ara si, merescut.

Roberto Alagna (Maurizio di Saxonia) Gran Teatre del Liceu 3 de juny de 2012. Foto IFL

Roberto Alagna també s’ha anat fent amb aquest rol, que us recordo que és debut en aquest representacions del Liceu. Ell és un cantant passional i comunicatiu, que sap captivar al públic. La veu continua molt sana, si bé els repertoris exigents que ha conreat darrerament i els anys que porta en carrera, han passat una lleugeríssima factura, més enlletgint el color i les emissions nasals, que no pas retallant tessitura, que a l’Adriana tampoc és molt exigent. S’ha de saber cantar i això ell ho fa molt bé, malgrat els problemes d’afinació que a vegades el traeixen, sobretot quan emet els aguts per sobre de la nota justa. A vegades el seu cant fa abús d’una certa tendència al ploricó i encara que amb l’Adriana estiguem immersos en un verisme aristocràtic, jo crec que no li fa cap falta, potser per això no m’acaba de fer el pers la seva “anima ho stanca” que curiosament va aixecar molts més aplaudiments que “la dolcissima effigie” inicial. On va estar a l’alçada de les circumstàncies, malgrat unes “Adriana” fora d’escena d’afinació molt més que dubtosa, va ser en el quart acte, on van signar un duo magnífic amb Frittoli, ple de detalls i desbordat lirisme. Els esgarips finals van portar adossats un petit accident que l’habilitat del gran professional va convertir en efectes dramàtics d’un gran artista. No supera el Don José, ni molt menys, però de ben segur, si continua cantant aquest rol li reportarà grans nits d’èxit.

No crec que la d’ahir fos la millor representació de Dolora Zajick. L’ària inicial del segon acte em va semblar de poca categoria. De res em serveix que la veu sigui molt gran i la projecció espectacular, ni tampoc que em diguin que ja té seixanta anys, ja que el seu cant no m’interessa gens i algunes notes em molesten. No per cridar més l’afecte dramàtic és millor, a part que la seva zona central desapareix, i tan sols ens deixa uns aguts estentoris i uns greus impressionants. L’èxit ahir no va estar a l’alçada d’altres grandioses nits quan ella encara mostrava quelcom més que poder vocal. Que de tota la representació tan sols s’entengui el “Restate!” conclusiu del tercer acte, és per fer-s’ho mirar.

Joan Pons (Michonnet) a l’Adriana Lecouvreur del Gran Teatre del Liceu. 3 de juny de 2012. Foto IFL

Joan Pons tampoc mostrava un estat vocal tan sà com el primer dia. La veu en molts moments denotava fatiga i la respiració era molt evident en moltes frases, però el gran artista perdura i a aquest rol tan ingrat ell sap treure-li totes les possibilitats, fent una notable recreació i obtenint un èxit grandiós, també motivat per l’estima que els liceistes sempre li hem professat.

La resta de rols en la línea dels altres dies i repartiments, és a dir, notables, amb Francisco Vas al capdavant.

Ara bé, ahir hi havia una voluntat popular, clarament orquestrada, i mai millor dit, per fer-li un gran èxit a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i al mestre Benini. No dic pas que no s’ho mereixés, però si que altres dies que ho necessitava no es va fer i ahir si.

El mestre Benini controla bé els moments d’expansió orquestral i acompanya de manera adient. Si els cantants, bàsicament Frittoli, queden tapats és per altres motius i en el cas de la soprano és per les característiques abans esmentades, no pas per l’excés de volum orquestral. Frittoli no té prou registre greu per algunes frases d’Adriana.

El resultat orquestral, malgrat que en els primers actes vaig notar algunes errades de poca concentració, va anar millorant a mida que el públic s’escalfava i mostrava al inici de cada acte, unes alegries inusitades, fins i tot “exagerades”. No és gaire normal que el públic es mostri tan entusiasmat amb l’orquestra, però ja us dic que ahir hi havia la voluntat expressa d’homenatjar-la, ja que és veritat que al davant tenia un bon director,  però per dir-ho clar i català, ni el mestre Víctor Pablo Pérez es mereixia aquelles esbroncades que va rebre per una discutible Bohème, com crec que exagerades les mostres d’entusiasme per una Adriana Lecouvreur, bona, però no excepcional. Esperem que succeeixi el mateix en el Pelléas et Mélisande, ja que en allà si que l’orquestra sota la direcció del mestre Boder (darreres representacions com a titular) haurà de demostrar que són un dels pilars fonamentals de la casa.

Al final l’èxit va ser clamorós, sobretot per Frittoli, Alagna i Pons. Zajick també, però no a l’alçada. No cal dir que en sortir el mestre Benini el teatre s’ensorrava, ja que el caldo que havia anat bullint durant tota la representació estava apunt per ser servit i l’orquestra va rebre una merescudíssima ovació, que els hi devíem des de La Bohème recuperada gràcies al sacrifici dels treballadors. Per cert, com deu estar el tema? Algú recorda que hi ha una negociació oberta?. És que sembla que al Liceu ja no hi hagi cap problema i vull recordar que ara ve el més fort de la negociació pendent. Caldrà estar alerta.

Dolora Zajick, Roberto Alagna, Barbara Frittoli, Maurizio Benini i Joan Pons. Gran Teatre del Liceu 3 de juny de 2012. Foto IFL

Per acabar si encara existeix el diari del conserje del Liceu, ahir va haver d’anotar un fet absolutament paranormal. En ple èxtasi d’aplaudiments enfervorits i després de innombrables salutacions i agraïments dels cantants, també al mestre apuntador Jaume Tribó, que potser va treballar més per els debuts de tres dels intèrprets en els seus respectius rols, un Roberto Alagna exultant, ajudat per no recordo qui, van estirar literalment al mestre Tribó del coverol. L’ovació que va rebre va ser històrica i ell, si us haig de dir la veritat, no sabia pas gaire que fer, alhora que simpàtic i anecdòtic va esdevenir un fet històric i certament bé s’ho mereix, ell que tant treballa i que mai rep el reconeixement del públic (si d’alguns artistes agraïts), ja que el seu treball indispensable, mira endins de l’escenari. No m’ho esperava i vaig perdre l’oportunitat d’immortalitzar-ho a distància amb una càmera que ja havia amagat.

Una tarda d’aquelles que es recorden, tot i que per a mi la cosa va començar i acabar en el quart acte, però com molt bé diu la dita, bé està el que bé acaba.

Ens esperava en la sempre caòtica zona de camerinos (el backstage que es diu ara), l’entrega del guardó a Alagna. Després de l’experiència Flórez tots estàvem convençuts que amb el tenor francès seria, sortosament, molt diferent, ja que no hi ha comparació possible, i estic parlant a nivell d’empatia i predisposició. Tot i que el caos era generalitzat i una legió de franceses que ja fa anys que reben “la retraite” el protegien i acaparaven per els seus rejovenits fogots, el President de l’Associació, el Sr. Jordi Pujal, va poder llegir-li unes sentides paraules d’agraïment, que ell va contestar amb estima, sinceritat i alegria manifestes. Ell em consta que també tenia que marxar ràpidament ja que l’esperava un canal de TV, però va estar amb nosaltres sense demanar mai que enllestíssim el més aviat possible, com va fer l’altre. La foto del grup serà la pitjor fotografia que ens haurem fet mai amb el cantant més votat, però això ja forma part d’un altre problema que, com deia l’Honorable Pujol, avui no toca.

Aquí no vaig intentar ni treure la càmera, el desori era tal que treure una fotografia decent del moment de l’entrega, amb aquella munió de fans desbocades, em va semblar fins i tot perillós.

53 comments

  1. Xavier C.

    Va ser Frittoli qui va ajudar Alagna a fer sortir el mestre Tribó.

    L´acte d´entrega del premi, força maco. Vaig tornar cap a casa molt content amb l´autògraf dedicat que, mig avergonyit 😳 perquè no s´ho esperava, em va signar 😉 .

    M'agrada

  2. Alex

    Yo he visto 5 Adrianas y sí he disfrutado y mucho, ya que me gusta la OPERA en mayúsculas y en el Nou Liceu no se ha visto ni escuchado demasiadas veces.
    Ese lloriqueo que cita Joaquim de Alagna, lo veo normal en el verismo y es así como cantaban los grandes monstruos tenoriles del pasado

    Alagna tuvo para mi su mejor Maurizio el pasado dia 30 y me ha demostrado que en el repertorio de tenor lírico de opera italiana y francesa, es de largo el mejor de la actualidad, pese a que su registro agudo no siempre esté perfectamente emitido. Su fraseo, su presencia y comunicación, su voz cálida y su canto con legato, son su sello de identidad que no lo tiene ningún tenor de los actuales ( claro, fuera del excepcional caso Domingo que pertenece ya a otra época)

    M'agrada

  3. La tarda d’ahir va tenir diversos moments difícils d’oblidar. L’alçada del mestre Tribó per part del Roberto Alagna i la Barbara Frittoli,(despres s’hi va afegir el mestre Benini) trient-lo del seu cau, demostra varies coses, en primer lloc la gran feina del Sr, Tribó, reconeguda i agraïda pels cantants, en segon lloc la gran injustícia que aquestes alçades de la pel·licula, encara no li hagin concedit la medalla d’or del teatre i en tercer lloc, tal i com ell va dir i l’Alagna va confirmar en l’entrega del guardó com a millor cantant de la temporada passada, “en 37 anys de professió mai m’havia passat una cosa així”.
    Entenc que els aplaudiments a l’orquestra, no eren per aquesta Adriana en concret, sinó per la seva actitud dels darrers mesos davant la direcció. Podran sonar més bé o menys, però crec que se’ls haurà de reconèixer durant molt temps el seu posicionament i amor al teatre. Ah! i com molt bé recordes, la negociació pel futur del Liceu s’está jugant en aquests moments, en silenci, la qual cosa no crec que sigui dolenta (per ara).

    M'agrada

  4. dandini

    Doncs jo vaig disfrutar moltíssim.El resultat crec que el podriem qualificar d’espectacle de primeríssim nivell internacional + emoció afagida propia del verisme(de saló).A nivell escènic crec que hi ha un treball inmens impensable (desde els protagonistes al darrer extra) en aquells temps en que 1 opera = 2 grans cantants que ens empassàvem amb gran entusiasme.Potser Bieito que admiro molt faria algo més contundent pero caram una opera servida així (al costat de la manca d’actuació escènica que sempre retreiem al muntatges de Robert Lepage i La Fura)dona molt de goig i jo diria que agrada gairebe a tothom.La direcció de Maurizio Benini em va semblar molt encertada.Ell dedica la seva carrera principalment a Verdi,bel canto i verisme.Ahir va demostrar saber conectar amb el lirisme dels moments intims i la passió sense fre de l’amor i la ira.Tot aixó no ho va aconseguir Victor Pablo Pérez a La Boheme i crec que si ahir hagués dirigit l’Adriana amb aquell tarannà el resultat hagués estat força inferior.Totalment d’acord amb el que dius de Barbara Frittoli que el darrer duo amb Maurizio malgrat ser el seu millor moment va calar ostensiblement dues notes.Extraordinari Roberto Alagna desde el punt de vista vocal i expressiu(més que abans).El seu fiato segueix sent interminable i el seu entusiasme escènic és molt gratificant.Sempre m’ha semblat que el verisme ha de transmetre els sentiments,la passió,els plors,crits etc.Si aquest repertori es canta envarat o heroic perd una part molt important del seu atractiu.Dolora Zajic va fer segons el meu parer una Bouillon espectacular.El color de la seva veu no canvia en els diferents registres (greu,central i agut) com es el cas de Elisabeta Fiorillo o Luciana D’Intino i la contundència de la projecció converteix el personatge en un ser realment temible.Més elegant?El duo de del 2º acte té una orquestració molt densa i una carrega emotiva molt forta que l’aristocràcia no ajuda a passar.Espero que aquest espectacle torni al Liceu en altres temporades potser amb Angela Gheorghiu? Os deixo un monòleg de Fedra extraordinari. http://www.youtube.com/watch?v=bPUAjgwyuM8&feature=related

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    És nota que la gent ha disfrutat molt en totes les funcions del primer repartiment d’aquesta Adriana. És un goig acabar una funció i que hi hagi tal consens i que gairebé tothom sorti satisfet. Et contagia. I no hi ha per a menys. Una bella òpera servida per grans intèrprets i amb una orquestra motivada i molt ben dirigida. Sí a més és produeixen petits/grans homenatges deguts, uns improvisats (el de Jaume Tribó), altres potser no tan (el de l’orquestra), doncs ens queda per el record una gran i emocionant tarda d’òpera.

    M'agrada

      • Xavier C.

        No t´amoïnis gaire, Josep, que tots fem faltes. A més, tampoc està tan malament: al teu comentari veig tres és. Del darrer ( si a més és produeixen petits/grans homenatges deguts… ) res a dir: estava malament perquè anava sense accent. Però dels altres podem parlar: el segon ( és un goig acabar una funció i…) ja està bé amb accent. I el primer (és nota que la gent ha disfrutat molt ) hauria de ser clarament sense accent, però sempre pots dir que has fet servir ’nota’ com atribut, en el sentit de ’cosa nota’, com qui diu ’cosa notòria’, amb un cultisme molt maco en recórrer a l´adjectiu llatí ’notus, -a, -um’ = conegut, sabut, famós. Si és així, també portaria accent. Per tant… encertes dos de tres! I a casa meva, un 6,66 és un ‘Bé alt’, que amb la benevolència del senyor professor (que ja veus que té tota la intenció d´aprovar-te i fer-te passar de curs) pot ser perfectament arrodonit a ‘Notable’ 🙂 . Oeee, oe, oe, oeee, oeeeeeeeee, oeeeeeeeee!

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Dels bon mestres sempre s’apren, i avui he après. Si a més son magnànims i benevolents aleshores passen a ser una mena “d’angelets” que et guien pel bon cami…i que en el cas que avui ens ocupa, és el bon cami gramatical! Moltes gràcies, profe!!!

        M'agrada

    • Això és el que voldríem sempre, però per què hi havia tantes butaques buides a l’amfiteatre i també a platea?. la política de preus per zona s’hagués hagut de retocar, vendre els laterals del primer pis al mateix preu que les frontals forma part d’aquell model de vida que ja no tornarà. Que es posin les piles
      Un repartiment (sobre el paper9 com el de diumenge, hauria d’esgotar les localitats. En altre temps passava, ara a part de la crisi no, creus que algú s’ha posat seriosament a buscar solucions?

      M'agrada

  6. Montserrat tur

    La tarde d’ahir va ser una de les millors qu’he viscut al Liceu, per l’òpera pels cantants i per demunt de tot l’ambient que ès respiraba , inoblidable,emocionant el moment que vara ser rescatat del seu cau el mestre Tribó, s’ho mereix per tota la feina qué durant tans anys ha dut ha terme en aquest teatre , Mestre Tribó propera medalla d’or del Liceu jà.

    M'agrada

    • Jaume

      Totalment d’acord. Un gran erudit i una persona molt propera i amable amb els qui ens hi apropàvem per comentar o consultar qualsevol aspecte relacionat amb l’òpera o la música en general. Recordeu “El món de l’òpera”? Formava part del programa Gran Gala de Ràdio 4 i que durant anys va conduir ell mateix. Per a molts, va ser una autèntica escola i una font de coneixement i descobriments de cantants i òperes sovint oblidats. Els guions d’aquells programes i les il·lustracions musicals que ell mateix elaborava eren d’una gran qualitat i enorme vàlua.

      M'agrada

    • Jo en un entreacte vaig dir, que totes les Adriana que havia vist al Liceu, tret de la primera, em semblaven superiors a aquella. Potser la memòria em traeix, o potser he canviat molt, però ho continuo pensant.

      M'agrada

  7. Jo crec que la cosa ha millorat molt respecte l’assaig, però segueixo pensant que la Fritolli carreteja molt i l’Alagna segueix desafinant una micra (bastant menys que a l’assaig) i resol molt bé l’ensurt vocal, gran artista que és! De prop els vestits em van agradar menys i la posada en escena castigava els espectadors de la dreta de la sala, amagant àries i parella moltes estones. M’ho he passat bé en conjunt, sense ser una nit memorable. A mi sí que em va convèncer la Zajick 😉
    Sort que no vaig tenir que suportar les hordes de fanàtics asfixiant al petit Alagna. M’alegra saber que va ser tot un cavaller amb la medalla ben merescuda.

    M'agrada

    • Un assaig no deixa de ser un assaig i per això cal anar a les funcions.
      L’Alagna sap que es deu al seu públic, altres no.
      Jo cada vegada sóc menys d’anar a fer el paripé als cantants, ho he dit molts cops, quan s’abaixa el teló ja no m’interessen, però comprenc que quan el públic se’ls acosta, han de ser propers i agraïts.

      M'agrada

  8. Jan

    Tot això està molt bé, però ningú ha dit que després de que es tanqués el teló per 2ª vegada, un cop tornen a pujar el teló, i hi havia la Zajick amb l’Alagna agafat en braços per la cintura!!!! 😀

    M'agrada

  9. anna

    Estic contenta per tots els que vàreu gaudir ahir de la representació. Pel que fa a la “marabunta” de senyores franceses que són admiradores del Roberto Alagna jo les trobo força simpàtiques tot i que quan elles arriben ja cal que fugis corrents… L’any passat a Peralada va ser molt divertit. Em van recordar un capítol de la serie Tres Estrellas, de Tricicle, que anava sobre unes jubilades.

    M'agrada

    • Jan

      Doncs a mi em sap greu portar-te la contrària, aquestes dones són odioses, quan surt el orgullós del Alagna, ‘hi tiren totes al damunt!!!
      Hi va haver una senyora que anava fent voltes, primer li va signar el llibret, després 7 o 8 fotos de l’Adriana, i per acabar li va signar un ventall terriblement horrorós!!! I la cosa no acaba aquí! LA FOTO!!!
      Bé aquesta dona s’hi va passar tranquil·lament uns 10 minuts entre totes les coses.
      I només faltava l’Alagna fent-se fotos un ventall, ara si treia l’ull per dalt si ara treia el nas per sota el ventall!!!! I ara El Robertino pica l’ullet a una, ara a l’altre!!! Jo vaig sortir bastant enfadat, després d’haver-nos fet esperar una hora i mitja ben bé, només faltaven les Franceses aquestes!!!

      M'agrada

    • Jo quan veig a segons quin públic amb unes edats molt respectacles, fent segons quins espectacles, m’entristeixo i suplico no caure en segons quins estats quan em faci més gran. 🙂

      M'agrada

  10. Joaquim!
    I jo que pel mal cap d’algú que no vull anomenar vaig haver d’anar a veure el duo Dessi/Armiliato!!!. Em vaig desil·lusionar tant que no sé ni si ho varen fer prou bé. Ella em va semblar molt entregada, ell sense vernís a la veu i la Princesa de la qual no en recordo el nom artístic, molt convincenet i segura.
    Per motius que no venen al cas m’he perdut el repartiment que tant et va agradar el primer dia i que, ara, potser escoltat amb més cervell que sentiment, has trobat menys reeixit.
    Celebro el gest cap al mestre Tribó i l’amabilitat, g4ens estranya, que us va mostrar l’stupendo Roberto, un bon Don José i un inoblidable Turiddu.
    Salutacions i salut!

    M'agrada

  11. SANTI

    Jo no puc parlar per aquesta de diumenge passat, però la del dia 30 amb el amb el mateix repartiment no va passar de correcta.
    Ni Frittoli és una Adriana memorable, si disciplinada i voluntariosa, ni Zajick està al nivell d’anys enrere quan ens deixava estupefactes amb Eboli, Azucena, Leonora o Amneris, entre d’altres.
    Alagna si que és un tenor rellevant, sobretot per tenir allò de la comunió amb el públic gràcies a cantar com canta, més que no pas per una veu atractiva o dit d’una altra manera, bonica.
    La representació amb masses buits a la sala va demostrar que les coses han canviat bastant al Liceu, el públic i la seva exigència,també.

    M'agrada

  12. Rosa

    Haig de confessar que jo vaig disfrutar molt diumenge. Va ser, però, l’únic dia que vaig veure aquesta “Adriana Lecouvreur”. L’havia sentit per la ràdio el dijous. Les comparacions que tu fas, Joaquim, no les puc valorar, ho sento. El darrer acte la Frittoli em va agradar molt en la seva ària. L’Alagna em va agradar.
    El vestuari magnífic. Molt ben fet i molt dins de de l’època en que va viure Adrienne L…. El moment de vestir-se en el primer acte era una
    lliçó sobre els diferents components del vestit femení de cort del segle XVIII.
    Emocionant la sortida forçada del mestre Tribó. Penso que hauria de passar moltes altres vegades, dons el seu treball és molt important. Va ser una molt bona idea de l’Alagna.
    M’alegro molt que l’Alagna fos simpàtici agrait en el moment de l’entrega del premi. Sempre l’he trobat pretenciós, però hauré de canviar d’idea.

    M'agrada

    • Jan

      Jo també hi era aquest diumenge, i per a mi em va semblar una representació molt bona però no tant com en el 14. La Frittoli es una molt bona cantant, i molt bona actriu, per a mi molt més bona Adriana que la Gheorghiu, però com a gustos hi ha colors no? Alagna és bo però bé, solament compleix (pel meu criteri) Zajick com sempre més que fabulosa i Joan Pons molt millor que el 14, tot i que el 30 Bruno de Simone em va agradar igual o més.

      Una pena no haver-nos saludat aquest diumenge 😦

      M'agrada

      • rosetapiccina

        Joaquim, ara ja han penjat moltes fotos a la web dels Liceistes del 4rt i 5è pis. Estan molt bé, i el discurs també.

        Per cert, soc la Rosa que fa uns dies us demanava consells per principiant l’altra dia. M’he posat aquest sobrenom usuari per distingir-me de l’altra Rosa més avançada que freqüenta aquest blog.

        M'agrada

  13. El domingo pasado no debía tener el día porque sólo disfruté en el último acto, cuando no actuaba Dolora Zajick.

    Roberto Alagna hará -estoy seguro- mejores Maurizios y Frittoli es probable que también se supere en próximas Adrianas. Pons no creo que haga muchos Michonnets más, pero estuvo más que correcto. A Dolora Zajick le recomendaría que volviese a sus Ulricas y Azuzenas porque su Princesa de Bouillon parece una hermana gemela de esos roles, cosa que no ha de ser.

    En el cuarto acto se consiguió auténtico clímax emocional, a pesar de los ligeros “accidentes”, bastante bien resueltos.

    Sigo creyendo que lo mejor de estas Adrianas ha sido la orquesta del Liceu dirigida por Maurizio Benini,

    M'agrada

  14. Hola Joaquim!!!

    Encara que tard, permete´m qe deixi un petit comentari, ja que el diumenge també estava al teatre… quina llàstima de no saber que estaves perquè m´hagués agradat saluar-te. En fi, en una altra ocasió serà.

    Vaig disfrutar molt diumenge per la tarda. Molt.

    I estic molt d´acord amb la crònica que fas, i m´alegra, ja que potser amb algun matís en el cas de la Zajick que a mi m´encanta i em va fer posar els pèls de punta només en obrir la boca, coincideixo quasi al 100% amb tu.

    I dic que m´alegra perquè per norma general sóc molt crítica quan vaig a veure òpera i llegir a algú que s´ha endut la mateixa impressió que jo, i d´algú que en sap i domina molt més que jo, m´omple de joia.

    Gràcies per la teva aportació. No reprodueixo el meu comentari perquè és força llarg (la brevetat em costa).

    brunilda

    M'agrada

  15. Jaume T

    Hola

    He deixat passar el temps i ara, bé que tard, vull agrair les paraules gentils que al seu dia, quan a l’última ADRIANA LECOUVREUR la soprano Frittoli i el tenor Alagna em van treure del coverol, em van dedicar en Xavier C., en Josep, en Josep Olivé, la Montserrat Tura, en Jaume (que no sóc jo), l’Olympia i la Rosa. A tots, moltes gràcies! I més gràcies encara, encara més grosses, a en Joaquim per la seva amistat, transmesa en paraules que agraeixo i molt.

    Més d’un ha suggerit que em donin alguna medalla. Jo agraeixo el bon desig però crec que, per una banda, no puc merèixer el mateix premi que la Tebaldi, la Nilsson, la Caballé o la Sutherland. D’altra banda, si se’m vol fer homenatges i gresca, dic que sí. Quan tingui 100 anys. Llavors seré un vellet molt respectable, que podré explicar coses molt interssants. Ara sóc massa jove.

    Us saludo atentament

    Jaume T.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: