Ludwig Trio Arnau Tomàs (cello), Abel Tomàs (violí), Hyo-Sun Lim (piano)
Ahir dilluns va tenir lloc el tercer concert de la XII Schubertíada a Barcelona.
La Schubertíada a Barcelona va patir una interrupció l’any 2009 i ara ha tornat a l’Auditori Axa de L’Illa Diagonal en un format de quatre concerts. En el dos primers els protagonistes van ser la soprano Susanna Puig acompanyada per Carles Budó i la soprano Anabel Pérez acompanyada per Hug Vilamala. Ahir dilluns la sessió comptava amb el Ludwig Trio, format per la pianista coreana Hyo-Sun Lim i els germans Tomàs, el violinista Abel i l’Arnau al cello, conegudíssims i estimadíssims components del Quartet Casals.
El Ludwig Trio va ser fundat l’any 2009 i va néixer amb la voluntat d’aprofundir en la música de Beethoven i també en els musics que van influenciar-lo, així com per a tots aquells influenciats.
El programa oficial constava de dues obres: a la primera part el Trio núm.4 en si bemoll major op 11 de Ludwig van Beethoven, i a la segona el Trio núm.2 en mi bemoll major, op 100 D929 de Franz Schubert.
Aquest mateix programa el van interpretar al Teatre Principal de Sabadell el 30 de març passat en l’única sessió del cicle de Cambra que malauradament em vaig perdre, ara per sort els he pogut recuperar a la Schubertíada barcelonina. El Ludwig Trio ha estat designat grup resident del Teatre Principal de Sabadell gràcies a l’entesa entre Joventuts Musicals de Sabadell, l’Ajuntament de Sabadell, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Conservatori de Sabadell.
El Trio núm 4 de Beethoven originalment va ser escrit per a clarinet, violoncel i piano a l’any 1798 i va ser dedicat a la contesa Von Thun. Posteriorment el violi va substituir al clarinet, de la mateixa manera que a vegades el violoncel és substituït per un fagot. El Trio consta de tres moviments, prescindint del habitual Scherzo:
- Allegro con brio
- Adagio
- Tema amb variacions
El tema del tercer moviment prové d’una òpera famosa en el seu temps L’amor Marinaro Ossia Il Corsaro de Joseph Weigl, estrenada al Hoftheater de Viena el 15/10/1797 i de la que Beethoven va agafar el tema de l’ària “Pria ch’io l’impegno” per elaborar el que potser és el moviment més interessant d’aquest preciós Trio.
La qualitat del Ludwig Trio era previsible, però quan els escoltes et quedés gratament sorprès, ja que a la força vital de les seves interpretacions, així com la claredat de la seva exposició captiven de immediat. Bé és cert que l’acústica de l’Auditori Axa té una reverberació excessiva, que magnífica massa el so, i segurament treu l’equilibri, que jo intueixo perfecte, entre els tres instruments i ahir, tot i que no sempre, el piano prenia en els fortes, una presencia excessiva.
Les dinàmiques àgils, transparents i enjogassades dels tres intèrprets meravellen per la perfecció de l’execució, però alhora mai oblidant l’aprofundiment d’unes interpretacions serioses, magnífiques i tècnicament aclaparadores. L’especial cura en el tractament d’unes sonoritats sempre càlides acaben per arrodonir unes interpretacions d’altíssim nivell, malgrat el poc temps que fa que toquen junts.
Si amb Beethoven em van agradar molt, en el Trio núm.2 en mi bemoll major, op 100 D929 de Franz Schubert, em van impressionar. També és cert que l’obra és magnífica i tot i que potser tècnicament no van estar tan brillants com en Beethoven, però el conjunt de l’obra de Schubert, em va satisfer de manera extraordinària.
Schubert va estrenar aquest Trio en el Musikverein el 26 de desembre de 1827, obtenint un èxit immediat que va fer que l’obra es tornés a programar al cap de quatre mesos, en un concert organitzat per ell mateix.
Aquesta si que està formada per els canònics quatre moviments de rigor:
- Allegro
- Andante con moto
- Scherzo: allegro moderato
- Allegro moderato
Amb aquesta obra el Ludwig Trio va treure tot el seu apassionat rubato, excel·lint en detalls de tendresa, patetisme i exultant vitalitat, ja fos en el obstinat i colpidor Andante, en el embolcallant tema del cello al Scherzo, o en la magnificència de l’allegro moderato final, on Schubert juga de manera ambivalent amb les emocions, i no serà ben bé fins al final quan de manera magistral canvií la tonalitat a major, per recuperar-nos de la sobtat pessimisme que s’albira després de l’engrescador inici.
Magnífica interpretació per una obra majúscula, que va motivar una estrepitosa reacció del públic a la que generosament el Ludwig Trio va correspondre amb dues propines ben contrastades. La primera amb l’aclaparador i espectacular segon moviment del Trio de Xostakóvitx i la segona amb una deliciosa obra de Kreisler, de seductor ambient vienés, un contrast que ens va deixar un magnífic regust en una excel·lent vetllada de música de cambra, quelcom que va molt bé per depurar-nos de tants excesos vocals i simfònics.
No oblideu aquest Ludwig Trio que està destinat a ser un grup que ens donarà moltes vetllades memorables i tampoc hauríeu d’oblidar, anoteu-ho a l’agenda, el proper dilluns 18 de juny que en el marc de la XII Schubertíada de Barcelona 2012, tindrà lloc la darrera de les sessions d’enguany, amb un recital de la pianista Katia Michel, que interpretarà les Images II de Debussy, la Suite Espanyola d’Albéniz i la sonata en do menor de Franz Schubert.
L’ocasió promet i la iniciativa liderada per Jordi Roch de retornar a Barcelona aquestes sessions dedicades a la música de Schubert, al lied i a la música de cambra, mereix la màxima atenció i suport de tots aquells que ho estimem tant.
IN FERNEM LAND 
Algun dia hauries de fer un repàs de l´acústica de les nostres sales, a veure si tenim alguna cosa que se salvi. Que em sembla entreveure que arquitectes milionaris sí tenim, però sales que sonin bé…
M'agradaM'agrada
Dimensions, geometria, capacitat, ocupació, materials, decoració, relació espai escenari-sala…moltes variables, masses, influeixen en el resultat acústic. És més, totes elles de marcat caràcter aleatori, de tal manera que és pràcticament impossible que el diseny arquitectònic pogui assegurar un resultat acústic predeterminat. Es a dir, possar-se a “dissenyar” temes acústics és gairebé com possar-se a pontificar sobre economía…els resultats sempre es constaten al final. Tambè s’ha de tenir en compte que el projecte acústic d’una sala, encara que obviament formi part del projecte global de l’obra, és (o hauria de ser) tractada per especialistes. De lo dit es desprèn, al meu parer, que lo greu no és que una sala de concerts, una cop acabada, tingui deficiencies acústiques, lo greu és que un cop conegudes no se’ls hi possi remei. I com que aquest tema és gairebé un “trading topic” darrerament a IFL, si hagués algun visitador/lector expert en la materia que ens pogues il.luminar…doncs que li estariem molt agraits.
M'agradaM'agrada
Sí, és veritat, i té molt de seny tot això que dius, i davant una anàlisi tan rigorosa com la teva no m´agradaria fer populisme, però… deixa´m fer-lo una mica perquè si no acaba passant (aprofitant que fas la comparació amb l´economia) el de sempre: que uns s´enduen indemnitzacions milionàries mentre la resta hem d´aportar vint-i-tres mil milions. I quan un és un enginyer de prestigi i, a banda de premis Príncep d´Asturies i altres reconeixements, rep molts-molts diners per la seva feina i per envoltar-se dels millors enginyers acústics (si és que no li agradava gaire anar a classe d´aquella assignatura), doncs… que si tu i jo no encertem en prediccions econòmiques o fem un bunyol de disseny, estem –pobrets nosaltres- més que perdonats, però a aquesta gent se´ls hi hauria de demanar alguna cosa mes que ‘anar fent i ja veurem després com raja i, si cal, ja posaran tota aquesta colla més diners’. Que, per fer les coses així, els hi podem fer tu i jo a meitat de preu.
M'agradaM'agrada
La sala Oriol Martorell de L’Auditori em sembla molt reeixida. Ideal per aquest concert del Ludwig Trio.
No conec l’Auditori de Girona, ni el de Lleida, però en el cap i casal no tenim cap sala amb bona acústica, CAP.
M'agradaM'agrada
L’auditori amb millor acústica de Barcelona és de llarg el del Conservatori del Liceu al carrer Nou de la Rambla. Ideal per recitals i cocnerts de cambra. I aquest no el va dissenyar cap enginyer acústic.
M'agradaM'agrada
És una llàstima que la promoció de la Schubertíada es fes tan tard, almenys jo no la vaig veure fins a uns dies abans del primer recital, però ens hem de felicitar del retorn. I que duri! 🙂
M'agradaM'agrada
Si, és cert, les properes convocatòries haurien de ser més promocionades.
M'agradaM'agrada
Va ser una gran vetllada amb una interpretació tan acurada com espectacular. Gràcies per fer-nos cinc cèntims sobre l’origen de les peces interpretades. L’acústica de l’Auditori Axa, tot i estar lluny del que seria desitjable, és més adequat per a instruments (ahir) que per la veu (setmana passada).
M'agradaM'agrada
Jo havia escoltat algun concert amb veus i no em va semblar tan dolent com ara, potser té raó la Concep quan diu això del l’Auditori plé o molt buit. també recordo que a l’amfiteatre el so era millor.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica Joaquim !
M'agradaM'agrada
de res Nati
M'agradaM'agrada
Una interpretació molt acurada per part del Ludwig Trio. Bons coneixedors de la música de cambra de Beethoven i Schubert, malgrat no acompanyar-los la sala de l’Auditori Axa. És una sala amb una ressonància excessiva, subint no et deixa gaudir de la qualitat dels instruments, tanmateix, el que vam escoltar ahir hi varem percebre un bon nivell musical i interpretatiu, digne de tenir-ho present en propers concerts.
M'agradaM'agrada
En el concert que em vaig perdre el mes de març al Principal de Sabadell, segur que van sonar magnífics. Allà les dimensions de la sala i l’acústica són ideals.
No m’estranya que hagin arribat a un acord per ser grup resident del Principal. Caldrà seguir els concerts que programin allà, us asseguro que paga la pena.
M'agradaM'agrada
Celebrar, com no, el retorn d’aquest cicle de cambra. Aviam si puc arribar-m’hi en el proper (i últim) Ganes no em falten. El programa (com el d’ahir) és molt bonic i engrescador.
M'agradaM'agrada
Ahir t’ho haguessis passat pipa, crec que ja començo a saber el que t’agrada molt i ahir era un d’aquests dies. També m’hagués agradat saber la teva docta opinió sobre la pianista, segurament l’element dels tres, més “discutible”.
Quan el vegis anunciats, si pots no te’ls perdis.
Ja m’ho sabràs dir
M'agradaM'agrada
La veritat és que m’agradaría escoltar molta més música de cambra en directe de la que escolto. Tret de la música per a piano és la faceta musical que em queda més per “explorar”…i ja va sent hora de que possi remei! Saps una cosa? Piano sol, duos de violí i cello amb piano, trios de violi, cello i piano m’entusiasmen, tambè quintets amb piano…però sempre m’he peguntat per què els quartets em costan tant…I això que els de Beethoven, per exemple, són tot un paradigma musical, i sempre em plantejo el dia de fer una bona inmersió en ells…potser aquest estiu, au!
M'agradaM'agrada
Aquest estiu tens una ocasio d’or a la Schubertíada de Vilabertram amb l’integral dels quartets de Schubert amb el Quartet Casals.
El dissabte 17 d’agost tenim una sessió doble sensacional. A les 18:30 el Quartet Casals amb els quartets núm 2.8 i 10 i a les 21:00 Mathias Goerne cantant Mahler i Schumann, què et sembla?
M'agradaM'agrada
Que què em sembla? Una tarda-nit musical i d’estiu sensacional! I en un recinte preciós! Procuraré obrar en conseqüència!
Puc fer “dentetes”? Fa poc, a l’Auditorio Nacional, vaig anar a escoltar a Mutter/Orkis/Müller amb el Trio Arxiduc (no cal dir de quin monstre és, oi?) i el de Txaikovski. No et puc donar la meva “docta” (jeje…) opinió de Hyo-Sum Lim, ja m’agradaria, però si la de l’Orkis: doncs que és un pianista/músic sensacional nascut per a la música de cambra! Es nota! S’olora! Ah, i la Mutter espectacular!
M'agradaM'agrada
Ayer tuvimos una velada de excepción. Al principio yo no reconocí a los hermanos Tomás y Joaquim me aclaró que eran dos de los componentes del extraordinario Quartet Casals, a quienes he tenido ocasión de ver y escuchar en varias ocasiones.
Lo que más me sorprendió y gustó fue el Trio de Beethoven, lo cual no quiere decir que bajara el nivel de la primera parte en la segunda, sino que ya me había acostumbrado a la calidad del Ludwig Trio y ya no tuve sorpresas, bueno sí que las tuve con las propinas, especialmente con esa miniatura musical que es la “Pequeña Marcha” de Fritz Kreisler, compositor de exquisitas piezas cortas para violín -varias de las cuales tengo recopiladas en un CD dedicado a él-. Kreisler fue también un virtuoso del violín y compositor de quintetos de cuerda y operetas y muy visitado por grandes violinistas contemporáneos suyos como Jascha Heifetz. Hoy no es tan popular como lo fue en los años 30s, 40s y 50s del siglo pasado.
Quiero resaltar el silencio casi “sepulcral” del nutrido público, inaudito hoy en la salas de concierto.
Salí muy satisfecho de este encuentro musical y con ganas de volver a ver pronto al Ludwig Trio.
M'agradaM'agrada
Aquest concert és el mateix que vam canviar per aquell de sarsuela, que va ser bastant nyap. Ens han premiat el “sacrifici” 🙂
M'agradaM'agrada
L’auditori de l’Illa Diagonal canvia molt l’acústica si és ple o buit.
Fa temps vaig assistir a un concert que érem quatre gats i allò semblava un garatge, amb una reverberació molt dolenta per escoltar música, en canvi en un altre concert que era ple fins la bandera, no ho vaig notar tant, una mica si, però vaig pensar que la reverberació molt menys perceptible, afavoria en aquella ocasió al cantant. Era un baríton alemany però no recordo qui, farà uns quatre anys, algú se’n recorda? Podria ser Mathias Goerne?
Miraré d’anar a aquest concert del dilluns 18, no és un dia i hora que em vagi gaire bé, però intentaré fer una escapada.
M'agradaM'agrada
No ho sé si Goerne va cantar a L’Auditori de l’Illa, però Gehaher o el tenor Jonas Kaufmann, entre altres si que ho va fer en Schubertíades anteriors.
M'agradaM'agrada