Al fossat (El Foso)és un documental excel·lent dirigit per Ricardo Íscar, que es va estrenar divendres i que a Barcelona s’exhibeix als cinemes Méliès de Barcelona (C/ Villarroel 103). L’ha produït Bausen Films, Televisió de Catalunya i l’IDEC (Institut d’Educació Continua de la Universitat Pompeu Fabra) i compta amb el suport del ICAA i el ICO. Al fossat ja ha guanyat el Biznaga de Plata Premio Especial del Jurado del Festival de cinema de Màlaga.
Al fossat és una mirada als musics que formen l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, però també de tots aquells que treballen al teatre i que mouen i fan possible la seva activitat.
Amb breus pinzellades entrem en el món dels musics, i malgrat que gran part del metratge és dins les dependències del teatre, de tant en tant la càmera surt i ens porta a llocs tan allunyats com Mongòlia, Albània, la Xina o el Brasil, però també als carrers del Raval, a cases particulars i espais íntims on sense gaires paraules, ens fem una ràpida composició de lloc de la complexitat artística, però sobretot humana que s’aglutina en el fossat fosc i estret del Liceu, i de on diversitats tan distants fan emergir la música que acostuma a acompanyar als cantants.
Quotidianitats musicals que per nosaltres són excepcionals, però també quotidianitats humanes que són properes, amb les pors, els traumes, la superació, la reivindicació, les malalties, les ruptures, les mancances o les ineptituds que caracteritzen al gènere humà.
Veure com un músic llegeix el Quixot o qualsevol altre novel·la mentre els companys assagen, tot esperant els compassos previs a la seva entrada, o veure com mentre van tocant, riuen d’alguna cosa que no se’ns revela, pot sorprendre i fins i tot irritar, però que ens apropa i humanitza moltíssim a aquells músics que acostumem a veure semi soterrats entre penombres i sovint centre de les nostres ires.
Hi ha pinzellades, petits retalls sorprenents, que formen una el·lipsi tan brillant com la del arquet dels instruments de corda i els cavalls. També hi ha una “confrontació” estètica entre el Gran Teatre del Liceu, amb el seu esplendor decoratiu i tècnic, i un menjador social del Raval, on un violoncel·lista de l’orquestra fa un voluntariat. Dos món tan separats com veïns i propers.
Magnífics també els relats de la violista xinesa i la seves experiències d’infància o l’albanesa que va lluitar contra el final de la dictadura a Tirana, quan era una estudiant en unes condicions molt més que precàries. També el del trompetista d’Albacete d’entranyables vivències i records, la brasilera, la viola alemanya que tantes vegades he vist treballant o per les Rambles al entrar o sortir del teatre i que mai havia vist treballant al seu jardí, o la legió de músics valencians que nodreixen el vent de les orquestres de mig món, i també de la del Liceu, en fi, totes les vivències que fan aquest gran retaule humà.
El mosaic és intens, tot i que Íscar ens deixa tots els apunt suggerits, no ens cal més, és fàcil entendre els missatges i sobretot mostrar-nos una humanitat a la que, malgrat reconèixer cares i persones que coneixem de tants anys de veure’ls a l’Orquestra i el Cor, mai acostumem a pensar que són com tots nosaltres.
De fet, fent cua per entrar, n’hi havia un munt que vestits de “civils” mai diries que moltes vegades ens fan emocionar fent música.
El documental es va gravar durant els assaigs d’Anna Bolena, Parsifal i el concert Brahms de la temporada 2010-2011 i té una durada de 110 minuts, que passen volant.
Ja em perdonareu, però Anna Bolena, al costat de Brahms (quarta simfonia i el Cant del destí) o l’immens Parsifal de Richard Wagner, és un paxim paxum, difícilment digerible. Pobres músics que han de tocar tantes funcions!
No us perdeu el documental, estic segur que us agradarà tant com en a mi.
Suposo que algun dia el podrem veure per TV3 o qui sap si sortirà fins i tot a la venda, o potser sortirà a la venda i no veurem mai a TV3?
IN FERNEM LAND 
el recomano immediatament al Truffaut, l’ùnic cinema de Girona, que pot projectar un documental com aquest.Molts cops, en concert, també ,’he fixat en detalls com els que pot recollir el documental i m’apasionen8el més freqüent es veure com riuen o es fan senyals entre ells). I a veure si surt a la venda en DVD.
M'agradaM'agrada
Farès bé en fer-ho, és un documental excel·lent
M'agradaM'agrada
Si sale a la venta en DVD, es muy probable que los extras contengan material que se ha suprimido en el montaje final, por no alargar más el film, ya que en los créditos figuran nombres (Ewa Podlès por ejemplo) que no aparecen en la versión exhibida.
Se trata de un documental muy bueno y que ningún amante de la ópera, del cine y público del Liceu debiera perderse.
M'agradaM'agrada
Potser si que editaran tot el material descartat. Ves a saber si hi ha alguna altre historia digna de ser coneguda i que per problemes de metratge va quedar finalment oblidada.
Tot i així, amb 110 minuts ja sobrepassa el metratge televisiu, que com a molt és de 60 minuts.
M'agradaM'agrada
Una xinesa, una albanesa, una alemanya, una brasilera i un d´Albacete? Glups… em sembla que no he encertat cap dels cinc tenors 🙂 .
Li buscarem el foradet a aquest documental, que sembla molt interessant. Thank you for the advice!
M'agradaM'agrada
No te’l pots deixar escapar!
M'agradaM'agrada
Pel que sé, sí que s’emetrà per TV3 (o pel 33). Encara, però, no hi ha data. El metratge no ha de ser un impediment per a la seva emissió: s’ha fet algun ‘Sense ficció’ de durada semblant a ‘Al fossat’.
També us el recomano molt, i si podeu veure’l en pantalla gran, no us el perdeu. Pròximament està previst que es pugui veure en més sales de Barcelona i també a Girona.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació, estarem amatents a les sales que es projecti i quan es passi per la Televisió de Catalunya.
M'agradaM'agrada
Acabes d’incrementar la nostra llista voltaire … i aquest juliol amb el Grec ja va prou farcida…. Segur que trobarem el moment per anar-hi. Gracies per l’apunt.
M'agradaM'agrada
L’heu de trobar Miquel, és un documental magnífic que té moltes coses que estic segur que t’apassionaran. Ja m’ho sabràs dir
M'agradaM'agrada
Recomanació apuntada. El vaig veure anunciat i no sabia si ja s’havia estrenat.
M'agradaM'agrada
Aneu-hi aviat, no fos cas que…tot i que estic segur que el boca orella funcionarà, malgrat que hem de ser conscients que el pretext sigui una orquestra d’un teatre d’òpera, espantarà a molta gent
M'agradaM'agrada
Tambè en prenc nota! I tant! Gràcies!
M'agradaM'agrada
No triguis gaire a fer-me cas 🙂
M'agradaM'agrada
Precisament ahir la varem anar a veure. A quina sessió vas anar?
Em va agradar però se’m va fer una mica llarga,
Penso que s’hagués pogut aprofundir més en algunes histories humanes i altres, com la de la noia de fer feines, vaig trobar-la forçada, més com a recurs cinematogràfic que com a un personatge rellevant.
I quins són els tenors del concurs? Ens vas dir que ho diries avui
M'agradaM'agrada
A la segona, a quarts de nou del vespre, i tu?
Per cert, al cinema hi havia algun dels protagonistes assegut al pati de butaques.
M'agradaM'agrada
Debe ser maravilloso; sólo ese minuto del tráiler ya emociona.
Por favor, tienes que tenernos al corriente sobre cuándo va a ser emitido por las TVs nacionales, o cuando salga a la venta (si está en tu mano, claro).
Gracias desde Úbeda.
M'agradaM'agrada
Hola Fuentes, investigaremos…
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Yo también lo vi ayer y lo disfruté mucho. Insisto en recomendarlo.
M'agradaM'agrada
Gràcies Núria, convé que ho diguem, em sabria molt greu que la retiressin abans d’hora i molts interessats s’ho perdessin.
M'agradaM'agrada
Gràcies per dir-nos que ja l’han estrenat. No me la vull perdre.
M'agradaM'agrada
Gràcies Bellido
M'agradaM'agrada
AVUI divendres 21 de SETEMRE a les 21,30, en RICARDO ÍSCAR la presenta al cinema Truffaut de Girona. Primer presentació, després projecció i finalment xerrada amb el públic. SOrt que els del cinema m’han avisat. Al diari sols surt anunciat EL FOSO, i amb aquest nom, ni per un moment he pensat que era EL FOSSAT. Gràcies Truffaut.
M'agradaM'agrada