Wolfgang Windgassen, Siegfried al Festival de Bayreuth, producció de Wieland Wagner
De mica en mica el Siegfried número 2 es va anar consolidant, i malgrat que semblava que el número 4 que va arrancar amb força, i finalment s’ha vist superat per el número 12, podia disputar-li el lideratge, no ha estat així.
No és un resultat sorpresa, més aviat era previsible, tot i que el 12 per molts continuarà sent el millor Siegfried de tots els temps.
Aquí teniu el resultat després de 43 votacions, que han significat, després del Siegmund, la votació més participada.
| SIEGFRIED 2 | 12 | 28% |
| SIEGFRIED 12 | 8 | 19% |
| SIEGFRIED 4 | 7 | 16% |
| SIEGFRIED 8 | 6 | 14% |
| SIEGFRIED 9 | 5 | 12% |
| SIEGFRIED 1 | 2 | 5% |
| SIEGFRIED 10 | 2 | 5% |
| SIEGFRIED 3 | 1 | 2% |
| SIEGFRIED 5 | 0 | 0% |
| SIEGFRIED 6 | 0 | 0% |
| SIEGFRIED 7 | 0 | 0% |
| SIEGFRIED 11 | 0 | 0% |
| 43 |
I ara, sense demorar-ho gaire, el nom dels tenors que s’amaguen al darrere de cada número. Hi són tots, malgrat que en falten alguns que malgrat haver fet aquest rol, penso que no passaran a la historia del cant wagnerià. També és cert que alguns de la dotzena triada tampoc hi passaran, però era imprescindible posar cantants actuals.
| Bernd Aldenhoff | 1951 | Bayretuth |
| Wolgang Windgassen | 1955 | Bayreuth |
| Stephen Gould | 2008 | Bayreuth |
| Gunter Treptow | 1949 | Viena |
| Ben Hepner | 2008 | Aix-en-Provence |
| Jess Thomas | 1969 | Bayreuth |
|
Jay Hunter Morris
|
2012 | MET |
| Set Svanholm | 1951 | MET |
| Siegfried Jerusalem | 1990 | estudi |
| Max Lorenz | 1936 | estudi |
| Lance Ryan | 2012 | Munic |
| Lauritz Melchior | 1937 | MET |
Disputada elecció que ha deixat a distància a Siegfrieds d’una categoria extraordinària que ja voldríem avui. per cert, a part del vot a Gould, els representants actuals han quedat retratats. Em sap greu per Hepner, el Siegfried més honest i efímer dels darrers anys, no s’ha endut cap vot.
Aquí us deixo la versió més votada, la de Wolfgang Windgassen, un tenor que quan els germans Wagner van imposar al Neue Bayreuth, va ser discutit, ja que molts consideraven que no era un veritable heldentenor i malgrat estar equivocats, si comparem la veu de Windgassen, amb Melchior, Lorenz, Aldenhoff o Treptow, els podríem donar la raó, però no parlem tan sols de gruix vocal, i si parlem de intel·ligència musical, tècnica refinada, resistència, adequació estilística o projecció vocal ningú podrà negar que Windgassen excel·leix fins i tot per sobre de quasi tots els noms citats anteriorment. Totes les virtuts esmentades li van permetre cantar tots els rols wagnerians amb resultats d’excel·lència, ja fos el més lírics, com aquells més heroics i extenuants. Us recordo que tan sols a Bayreuth i va participar en 59 ocasions diferents, debutant l’any 1951 amb el Froh a Das Rheingold i Parsifal i acomiadant-se l’any 1970 amb el seu mític Tristany. Els assistents a aquells anys daurats, mítics, i irrepetibles el varen poder veure també com a Lohengrin, Siegfried, Erik, Tannhäuser, Siegmund, Walther i Loge. No va quedar cap rol important de tenor, tret de Mime, que el gran tenor no interpretés al temple wagnerià.
Si aquells que posaven en dubte que el tenor Windgassen fos un veritable heldentenor, si escoltessin els que tenim ara els agafaria alguna cosa. Windgassen ha estat un veritable fenomen que ha deixat mostres de la seva categoria i fortalesa en un repertori de màxima exigència i on molt pocs han pogut exhibir com ell, un mestratge, penso que indiscutible.
La versió que us vaig posar prové del Festival de 1955 (26 de juliol), l’any que Hans Knappertsbusch va descansar, permetent que Joseph Keilberth ens deixés una versió del Ring esplendorosa
Arthur Rackham, Fricka va a veure al seu espòs Wotan.
Ara ens toca escollir una Fricka. Les dotze interpretacions de les aspirants que he triat són posteriors a 1937, és a dir, he obviat aquelles veus tan interessants que no us agraden gaire. Tot i així he hagut de prescindir d’alguna que m’hagués agradat posar, però seguint la pauta de totes les altres tries, ho he deixat en una dotzena, que inclouen a veritables referents del cant wagnerià. Algunes ja havien participat com a Erda.
He triat el moment de la indignació “So ist es denn aus mit den ewigen Göttern, seit du die wilden Wälsungen zeudtest?” (“Així doncs s’ha acabat amb els deus eterns des de que vas engendra als salvatges welsungs?”), que és la resposta airada a la petició de benedicció que Wotan demana a Fricka, per la parella de germans i amants.
Aquí les teniu seguint un ordre particular que res té a veure amb la data de gravació. La durada de cada fragment està al voltant dels tres minuts.
FRICKA 1
FRICKA 2
FRICKA 3
FRICKA 4
FRICKA 5
FRICKA 6
FRICKA 7
FRICKA 8
FRICKA 9
FRICKA 10
FRICKA 11
FRICKA 12
I un cop escoltades, tan sols us queda votar aquella que us hagi agradat més, marcant-la prèviament i prement VOTE.
Ara tan sols em queda agrair-vos que feu possible aquesta tria i recordar-vos que a partir de les 10 del mati podeu enviar-me els e-mails a ximowb@gmail.com per dir-me quins creieu que són els 5 tenors del concurs.
Bon cap de setmana a tothom
Tot i que ja vaig veure que no tenia possibilitats de guanyar, vaig votar en Siegfried Jerusalem. Ja ens explicaràs quin és el criteri d´ordenació de les Frickes. Fins quan tenim temps per escollir-la?
M'agradaM'agrada
Pensava que ja no calia, i sempre cal. Teniu temps fins dissabte vinent, un setmana justa.
L’ordre és alfabètic, però cal tenir en compte que la base d’ordenació no segueix el mateix criteri, ja que algunes porten nom i cognom, altres nom, i altres tan sols cognom. Bé, un embolic que res tindria que influir en la vostra elecció.
M'agradaM'agrada
Vaig triar Windgassen, després de pensar-m’ho molt. Dubtava entre el 2, i els 8,10 i 12 i dels qual vaig reconèixer a Melchior, vaig suposar Lorenz i no vaig saber identificar a Svanholm que em va agradar moltíssim.
T’acabo d’enviar per correu, sense gaire convicció, els tenors que jo crec que són l’enigma del concurs.
Ens has fet treballar molt aquesta setmana.
M'agradaM'agrada
La tria que vas fer era excel•lent i entenc les teves dificultats, com també entenc l’elecció final.
Gràcies per participar en aquesta tria i en el concurs, del que en el transcurs d’avui diumenge publicaré el resultat.
M'agradaM'agrada
Después de dos dolorosos descartes me quedé con Melchior, Windgassen y Treptow, pero no creas de desprenderme de Svalhom, Lorenz, Aldenhoff e incluso del lírico Jerusalem, fuera fácil.
A pesar de las excelencias de Windgasse y viendo que ganaría, intenté que Melchior se lo pusiera un poco difícil, pero ni por esas.
Ahora Fricka, me pongo de inmediato.
M'agradaM'agrada
Jo creia que Melchior s’enduria el Siegfried de carrer i ja veus, Windgassen l’ha desbancat.
Gràcies per ser-hi
M'agradaM'agrada
Tuve que decidirme entre el 1, el 4 y el 12 y los cito por el número porque no reconocí a nadie, con la excepción de Lauritz Melchior (12), pero en este fragmento el que me gustó más fue Günther Treptow , a pesar de mi admiración por Melchior. Había Siegfrieds muy buenos y Wolfgang Windgassen era uno de ellos, pero Treptow tenía una voz más contundente,
De los cantantes antiguos el único del que estoy seguro que ví en vivo fue, precisamente, Wolfgang Windgassen en un extraordinario “Tannhäuser” en el Liceu (enero de 1961) y posiblemente en alguna ópera más -durante mis comienzos como público-,como también es posible que viera a Treptow pero no lo recuerdo.
Ha obtenido Wolfgang Windgassen la votación más alta y me parece bien, aunque no coincida con la mía (Günther Treptow).
M'agradaM'agrada
És sorprenent que posessis a Treptow per davant del teu idolatrat Melchior a l’any 1937.
Entenc que Treptow t’hagi agradat, és magnífic i impressiona aquesta veu que ara seria de ben segur un baríton.
A veure que et semblen les Frickes
M'agradaM'agrada
vaig tenir molt clar votar al 2, i és la primera vegada que coincideixo amb la majoria, Amb la senyora de Wotan he dubtat molt entre 4 candidates, quines Frickes més canyeres!
M'agradaM'agrada
És que Fricka si no és canyera ja no és Fricka.
Pensa que ella és la que embolica la troca de manera definitiva i encapçala la creuada contra el seu propi marit.
Gràcies per ser-hi kalamar
M'agradaM'agrada
Jo vaig votar Melchior, tot i que la versió de Bernd Aldenhoff em va deixar estorada. Melchior reuneix en un únic tenor, la veu imponent d’Aldenhoff i la musicalitat de Windgassen, cantant que era la meva tercera opció.
M'agradaM'agrada
Votei no Melchior, claro, mas Windgassen também está muito bem.
Quanto a Fricka, que brincadeira é a “1”? É um concurso novo? 🙂
M'agradaM'agrada
Bueno, ya he votado la Fricka. A ver cuál queda líder!
M'agradaM'agrada
quin és el teu Siegfried preferit, Quim?
M'agradaM'agrada
No en tinc un, m’agraden molt Melchior, Lorenz i és clar, Windgassen. Tots tres de fa masses anys, però és que després de Windgassen només hi ha hagut dignes defensors del rol, no veritables intèrprets del rol.
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies, m’han anat bé les teves recomanacions.
I ara: hi ha algun Mime que canti “seriós”, que no sembli bufo?
M'agradaM'agrada