Parsifal (Christopher Ventris) i les noies flor, en el segon acte de Parsifal, producció de Pierre Audi per a la DNO (2012).
Demà tindrà lloc un altre dels esdeveniments estiuencs importants, la transmissió videogràfica del Parsifal del Festival de Bayreuth, en la celebradíssima producció de Stephan Herhein i aquest darrer any, amb la direcció musical de Philippe Jordan, espero que IFL se’n pugui fer ressó amb els corresponents enllaços, però mentrestant això no succeeixi crec que el Parsifal que us proposo avui té vocalment més interès que el repartiment de Bayreuth i pot ser un complement interessant.
El 25 de juny d’enguany va tenir lloc en el Muziektheater d’Amsterdam, seu de l’òpera holandesa, una representació de Parsifal que per sort va ser gravada per els càmeres del canal CULTURA 24.
La representació reuneix a un elenc de cantants wagnerians experimentats i sòlids, que garanteixen un bon equilibri i un cant de qualitat, cosa que ja sabeu que a vegades sembla impossible d’obtenir, sense anar més lluny en el cast de Bayreuth no he trobat.
Si afegim que l’orquestra és la del Royal Concertgebouw, aleshores estem a un nivell màxim i si bé l’excel·lent director hongarès Iván Fischer penso que li hagués pogut donar un alè més místic, la direcció musical és també esplèndida.
Com a curiositat cal dir que el baix Mikhail Petrenko fa front a Titurel i Klingsor, i que l’excel·lent baix-baríton alemany Falk Struckmann, fins ara un notable Amfortas, es fa càrrec de Gurnemanz amb molt encert.
Em permeto incloure el comentari que en Josep Olivé, espectador d’excepció d’aquesta producció, ens va deixar, seguint el requeriment que vaig fer-li:
Quan surto d’un concert o d’una òpera volen no sentir més música en un o dos dies és que he entrat en un estat catàrquic que no vol cap mena d’alteració acústica. Em passa de tant en tant… Hi han obres que de ser interpretades al mateix nivell de la seva trascendència no et poden deixar indiferent. Impossible. Per força surts trasvalsat. L’orquestra del Concertgebouw, amb Iván Fisher, un gran cast (Ventris/Parsifal, Lang/Kundry, Marco-Buhrmester/Amfortas, Petrenco/Klingsor, un colosal/enorme/superb Struckmann/Gurnemanz) i una escena de gran misticisme en els moments que la música i la dramaturgia ho demana ho van fer possible. Bé, ja m’estic recuperant.
Tramès el 08/07/2012 a les 21:12 | En resposta a Joaquim.
Parsinal a la DNO 2012, producció de Pierre Audi. Acte 1er
La proposta escènica de Pierre Audi, el director “de la casa”, és fidel a tots els seus espectacles, propensos a un cert desordre i a una utilització d’aspectes i caracteritzacions rituals (vestuari i maquillatges), que no sempre afavoreixen la comprensió, com succeïa a la producció de Les Troyens vista en aquest mateix teatre. També l’ús excessiu de les llums vermelles en el primer acte, resulta si més no, xocant o desconcertant. El gran mirall que d’alguna manera està omnipresent en tota l’obra però que presideix el segon acte, ofereix interessants jocs i reflexos, mentre que el tercer, quasi en una eterna penombra ens acaba oferint una imatge final veritablement colpidora. En aquest aspecte Audi estic segur que no resisteix comparació amb Herheim, però acompanyant la solidesa musical i vocal de la proposta, estic segur que us interessarà:
PARSIFAL
Richard Wagner
Alejandro Marco-Buhrmester (Amfortas)
Mikhail Petrenko (Titurel i Klingsor)
Falk Struckmann (Gurnemanz)
Christopher Ventris (Parsifal)
Petra Lang (Kundry)
Jean-Léon Klostermann (Erste Gralsritter)
Roger Smeets (Zweite Gralsritter)
Lisette Bolle (Erste Knappe & Blumenmädchen I)
Rosanne van Sandwijk (Zweite Knappe & Blumenmädchen II)
Erik Slik (Dritter Knappe)
Jeroen de Vaal (Vierter Knappe)
Oleksandra Lenyshyn (Blumenmädchen I)
Inez Hafkamp (Blumenmädchen I)
Tomoko Makuuchi (Blumenmädchen II)
Melanie Greve (Blumenmädchen II)
Marieke Reuten (Eine Stimme von Oben)
De Nederlandse Opera Chorus & Kickers Muziekschool Waterland
Royal Concertgebouw Orchestra
Director musical: Iván Fischer
Director d’escena: Pierre Audi
Escenografia: Anish Kapoor
Disseny de vestuari: Christof Hetzer
Disseny de llums: Jean Kalman
Dramatúrgia: Klaus Bertisch
Coreografia: Gail Skrela
De Nederlandse Opera – 25 de juny de 2012
Petra lang (Kundry) a l’acte de Parsifal a la DNO, producció de Pierre Audi (2012)
ENLLAÇOS
Acte 1er
https://rapidshare.com/files/2384963791/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.001
https://rapidshare.com/files/2711928409/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.002
https://rapidshare.com/files/74819212/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.003
https://rapidshare.com/files/1173868118/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.004
https://rapidshare.com/files/72516696/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.005
https://rapidshare.com/files/1758772772/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.006
https://rapidshare.com/files/3047607866/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.007
https://rapidshare.com/files/2497879146/PARSIFAL_DNO_250612_1.rar.008
ACTE 2on i 3er (arxius nous disponibles. Perdoneu la molèstia)
https://rapidshare.com/files/2636302760/PARSIFAL_DNO_250612_2.rar.001
https://rapidshare.com/files/268376320/PARSIFAL_DNO_250612_2.rar.004
https://rapidshare.com/files/2281045122/PARSIFAL_DNO_250612_2.rar.011
A l’espera de la versió de Bayreuth, estic ben segur que aquesta també us interessarà.
Us deixo un Youtube promocional, de la DNO, amb declaracions, en anglès, de Iván Fischer i fragments del muntatge.
IN FERNEM LAND 
òndia nano, passo per aquí abans d’anar a dormir i em trobo això.
Aquests dies he estat en un lloc sense gaire cobertura i no he pogut participar com hagués volgut.
Abans de tornar a marxar intentaré posar-me mínimament al dia i baixar-me alguna cosa. La Boheme segur i també aquest Parsifal.
M'agradaM'agrada
SI JOAQUIM, SI, ja me’l baixo!!!
GRACIES, altre cop.
Ah!, i he comprat un disc dur per guardar-me les joies que ens regales.
M'agradaM'agrada
Molt bona pinta. I molt ben venuda per part de tots dos, tortolets meus. Bajando.
M'agradaM'agrada
Que una entrada meva formi part (i de manera literal) d’un post a IFL… doncs… doncs… no sé que dir… que m’has donat la sorpresa i l’alegria d’avui, i del cap de setmana….i de l’estiu! 🙂 Moltes gràcies!
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquim, menudo regalito veraniego, y es que todo le que viene de Amsterdam personalmente me merece mucho respecto, y más un Parsifal…Feliz verano!
M'agradaM'agrada
Thank you so much for this. I saw the performance in Amsterdam and muscially it was great!
There seems to be a defect in disc 2 when I try to unpack the rar files. Thank you for your efforts!
M'agradaM'agrada
Welcome to IFL, Michael
I regret the problem. In brief attempt to resolve
Thanks for the warning
M'agradaM'agrada
Hello Michael:
The links of the second part of Parsifal, are now avaible.
Forgive the inconvenience
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim. Aquest Parsifal promet de debó.
M'agradaM'agrada
Imposible seguir el ritmo de tanta descarga.
Muchas gracias, este Parsifal tiene mucho interés.
M'agradaM'agrada
Resoldre l’escena de la transformació baixant el teló em sembla força inacceptable.
M'agradaM'agrada
Per què? El teló utilitzat no és el propi de la casa, fet habitual quan es vol que aquesta peça no “trenqui” amb lo que s’està escenificant. Crec recordar que era de tonalitat ben fosca i per tant donava sensació d’obscuritat, que si no tinc mal entès, és la forma canònica de representació en l’escena en que Titurel ordena Amfortas que destapi el Graal i tot seguit veus celestials entonin la paraules de Crist. Quan altres veus, tambè celestials però ara de nens, repeteixen les mateixes paraules és aleshores quan un potentíssim i eteri raig de llum ha d’enlluernar el Graal. El que no puc assegurar és si el teló va romandre baixat tambè en aquesta diguem-ne segona escena, amb la qual cosa sí que jo tambè ho trobaría poc coherent. I no ho puc recordar perquè tinc la tendencia (en òpera poc recomenable, prou que ho sé) a tancar els ulls quan sona música excelsa (i amb Parsifal m’haig de contenir molt perquè poca cosa veuria) i no sé quina de les dues coses van estar mes estona baixades, si el teló o els meus ulls. En quan tingui els enllaços ho repassaré perquè és força interessant el que has exposat. Tambè és veritat que moltes produccions opten per donar llum al calze des del primer moment, de manera que no es produeix transició d’obscuritat.
M'agradaM'agrada
Jo parlo de l’escena de transició entre el bosc i el castell, després de la frase de Gurnemanz sobre l’espai i el temps. Precisament ha de donar la sensació que el món es transforma sense moure’s de lloc. A la producció original hi havia una sèrie de telons pintats que es desplaçaven de forma lateral, i Wolfgang Wagner feia moure unes columnes que d’arbres passaven a pilars.
M'agradaM'agrada
Ops! “Lapsus tremendus” el meu! Aleshores tens tota la raò del mon, i a més em fas recordar ara perfectament que tambè em va xocar molt i no ho vaig trobar gens adequat. Gràcies per l’oportuna aclaració.
M'agradaM'agrada
carències d’una producció bastant decebedora, però que musicalment ho compensa amb escreix
M'agradaM'agrada
Ayer por la noche vi el primer acto, mientras bajaba el segundo y el tercero. Leí a tiempo tu advertencia.
Esta tarde espero ver lo que me falta.
El primer acto me pareció sensacional, aunque la escena no me ha gustado demasiado. Quizás en el teatro esa insistencia en la luz roja hacía otro efecto, en televisión satura.
Sorprendente Struckmann, más que correcto Ventris y Marco-Buhrmester es el Amfortas de nuestros días. Es un barítono del que pienso que se habla poco.
La dirección de Fischer y la calidez del sonido de la orquesta del Concertgebouw acaban por obligar la descarga.
Tengo una duda: ¿Cómo te lo harás para obtener el Parsifal de Bayreuth?. Creo que este año no va por TV, sólo lo transmiten ciertos cines, mientras que el año pasado era por canal de pago incluso en Internet.
M'agradaM'agrada
Si he de ser sincero, no tengo ni idea.
Espero que me lleguen los enlaces y así poderlos compartir con vosotros, como es costumbre.
Así lo creía hasta que me has puesto la mosca detrás de la oreja.
Esperemos que mis deseos se cumplan.
M'agradaM'agrada