LUCERNA 2012: EL REQUIEM DE MOZART (Prohaska-Mingardo-Schmitt-Pape;Abbado)


Avui visitarem el Festival de Lucerna per gaudir d’una magnífica i serena interpretació del Rèquiem de Mozart, sota la direcció del gran Claudio Abbado.

El concert tenia una primera part que la televisió alemanya no ha passat, amb les escenes d’Egmont de Beethoven, que he escoltat i vist en un altre enllaç de Medici TV i crec que ens les podem estalviar, ja em perdonareu però el veritablement rellevant del concert va ser aquest Rèquiem.

Previ a la interpretació, hi ha una entrevista (en alemany) a la jove soprano Anna Prohaska, que al menys ens permetrà, si el nostre nivell d’alemany és molt més que precari, fruir amb les vistes del llac de Lucerna i comprovar com és “l’estiu” per aquelles contrades.

Us deixo amb aquesta colpidora versió d’una obra molt escoltada, però sempre imprescindible, en mans d’un Claudio Abbado que l’ungeix d’una espiritualitat despullada de qualsevol efecte teatral, ajudat per la prodigiosa orquestra del festival (la base és la Mahler Chamber Orchestra més la incorporació de solistes provinents d’altres formacions de gran prestigi) i dues en una formacions corals de meravelloses i càlides veus.

El quartet solista, amb intervencions petites, compleix i sobretot llueix gràcies a Sara Mingardo i René Pape. El tenor que crec que no havia escoltat fins ara m’ha semblat una veu força interessant per altres menesters més notables i la entrevistada soprano alemanya hauria de millorar urgentment l’afinació, si no vol caure del pedestal on jo mateix l’havia posat.

Per sobre de petites febleses d’un quartet vocalment poc encaixat, el mestre Abbado ens fa tocar el cel amb el so eteri, la direcció pausada i la intensitat musical carregada d’espiritualitat, controlant perfectament dinàmiques, volums i graduacions.

Impressionant el silenci final de 38 segons que el públic manté fins que el mestre Abbado no fa senyals evidents amb el cap de que s’ha acabat i després d’haver abaixat els braços feia molts segons. Ens haurem d’exiliar a Lucerna?

Què us sembla si us deixo l’àudio de l’Agnus Dei?, potser us faré sentir la mateixa felicitat que he experimentat jo en escoltar-lo.

Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791)
REQUIEM en Re menor KV 626 (edició de Franz Beyer i Robert Levin)

Anna Prohaska, Soprano
Sara Mingardo, Alto
Maximilian Schmitt, Tenor
René Pape, Baix

Lucerne Festival Orchestra
Chor des Bayerischen Rundfunks i Schwedischer Rundfunkchor
Direcció musical: Claudio Abbado 

Festival de Lucerna, KKL Lucerne – 8 d’agost de 2012

ENLLAÇOS VÍDEO (HD)

https://rapidshare.com/files/33378978/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.001

https://rapidshare.com/files/151291536/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.002

https://rapidshare.com/files/2388681445/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.003

https://rapidshare.com/files/1973685509/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.004

https://rapidshare.com/files/1043876371/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.005

ENLLAÇ ÀUDIO (mp3)

https://rapidshare.com/files/451721420/Requiem Mozart.mp3

Tornarem a Lucerna, de ben segur.

Un comentari

  1. Somente ouvi esse fragmento do Agnus , que já dá uma idéia do conteúdo dessa versão tardia de Abbado a um pé de completar 80 anos e após ter lutado bravamente contra um câncer. Uma versão sem dúvida que emana toda uma reflexão de vida.
    Obrigado por compartilhar conosco.
    Abraço.
    José Carlos

    M'agrada

      • Amigos, hace unos pocos dias descubrí este excelente blog, gracias por compartir tan buenos comentarios y registraciones, acabo de ver las de Pésaro y Lucerna, he aprendido y disfrutado mucho con ellos, veo que hay mucho más para conocer y desde Alicante les mando un gran abrazo de un sudaca amante del bel canto, suerte al Liceo y de nuevo muchas gracias,
        Pablo

        M'agrada

        • Hola Pablo, bienvenido a IFL.
          Perdona el retraso en responder pero he estado un par de días ausente.
          Me alegra que te guste el blog y espero verte a menudo por aquí. Para mi vuestros comentarios son el impulso vital.
          Gracias por comentar

          M'agrada

  2. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Ens deixes un altre joia. El Rèquiem de l’incomparable Amadeus, el seu testament musical, les seves últimes notes i les circumstàncies amb que les va viure…i amb Claudio Abbado, l’orquestra i solistes, l’entorn i el silenci, aquest gloriós silenci que sembla ser que només un místic i ultraterrenal Abbado sap imposar a les audiencies en aquelles obres en les que el calderó final tan sols demana això, silenci i recolliment.

    M'agrada

  3. Escoltant aquesta versió és quasi una obra diferent, potser exagero, però aquestes obres tan conegudes necessiten d’un geni per dir-nos coses noves, o si més no les mateixes de manera diferent i Abbado hores d’ara és un geni i a més a més, savi.

    M'agrada

  4. Albert's avatar Albert

    Admirat, reconegut conseller particular i desconegut Joaquim.
    Senzillament, GRÀCIES!
    Ja fa molts dies que segueixo el vostre bloc.
    Els jubilats del “reino” no ens podem permetre grans floritures econòmiques per gaudir de les nostres afeccions.
    Us vull agrair sincerament el seguiment que ens ajudeu a fer de la vida musical.
    Amb aquesta versió del Rèquiem de Mozart del mestre Claudio Abbado ens fas un present generós.
    Dius en el teu comentari “colpidora versió d’una obra molt escoltada”. És cert, Abbado aconsegueix realment una atmosfera de “transfiguració”.
    Quan era jove vaig viure una experiència similar com a cantaire amb el Rèquiem de Mozart que va assajar, transmetre l’esperit de l’obra i dirigir-nos el mestre Celibidache al Palau de la Música. El mestre no estava dempeus a la tarima, sobrevolava orquestra i cantaires i se’ns endugué en la seva personal “transfiguració”.
    Això va ser al mil·leni passat. Mozart, responsable del fet, ho ha tornat a aconseguir.
    Podreu comprendre que em senti més B.M.B. que B.B.B.
    De nou, moltes gràcies per la vostra tasca.

    M'agrada

    • Benvingut i benvolgut Albert.
      He escrit, tot contestant en Xavier, que hi ha vegades que els comentaris són balsàmics i aquest també ho és, de fet és d’aquells que donen sentit a l’apunt diari que jo mateix m’he proposat sense que ningú m’ho hagi demanat.
      No vull entrar a explicar problemes i penúries, per tant entenent perfectament la situació d’un jubilat, me’n alegro que el blog sigui una ajuda per seguir la vida musical, és molt més del que pretenia. En la mesura del possible intento que molta de la informació i material que rebo i allò que per ara puc anar veient, sigui motiu d’un apunt i sobretot ben rebut per tots vosaltres. Sóc conscient que no sempre pot ser, però em dono per plenament satisfet si rebo un comentari com aquest que m’ha enviat.
      Ser dirigit per Celebidache no ho poden dir moltes persones. L’enhorabona i no m’estranya gens que el record perduri malgrat els anys.
      Moltes gràcies per comentar i portar-nos experiències com aquesta. Seran sempre benvingudes les seves opinions, tan de bo no triguem gaire a tornar-ne a llegir un altre ben aviat.
      Molt cordialment

      M'agrada

  5. Pepa MG's avatar Pepa MG

    con el agnus dei me tengo que conformar!, no podrias reviscolar alguno de los post antiguos?, mes que res perque sería interesante ver desde el tiempo presente qué ha sdo de esos cantantes. Oí anoche (procuré no mirar mucho, por razones obvias, no por ella) a Sara Mingardo en la retransmisión de el triunfo del tiempo y el desengaño en la pagina de iOpera.

    M'agrada

Deixa una resposta a josep Cancel·la la resposta