Encara ressonen els contundents metalls de l’orquestra bayreuthiana, o aquella corda de càlides ressonàncies i ens trobem de cop i volta amb un setembre incert, carregat de dubtes, presagis i també, per què no insistir a exigir-ho, d’esperances de canvi.
Ja s’han aconseguit aquelles fotografies que deixaran per la posteritat la mediocre falsedat a les hemeroteques, i ja quedaran en el record de tots els assistents (pocs, molt pocs) als cinc concerts de la segona visita del Festival de Bayreuth al Gran Teatre del Liceu. Diuen que no hi ha dos sense tres, i per tant esperem que la tercera sigui la suma de les dues anteriors, és a dir Cor i Orquestra (imprescindibles), produccions escèniques, i els mateixos cantants (molt millors) i directors que els oficials durant el festival.
Amb 60 musics de la secció de corda,16 fustes i 26 metalls, més 3 arpes i 3 percussionistes, a part de la banda de 9 musics, és a dir, 117 musics, en fem dues de la del Liceu.
Si amb els acomiadaments de finals del mes de juliol, efectius a partir d’aquest setembre, l’orquestra del Gran Teatre del Liceu queda en menys de 70 musics, si us plau, abstenir-vos de fer comparacions o lamentacions estèrils, quan el proper mes d ‘octubre el mestre Renato Palumbo, que tan ens va agradar en la darrera Aida, ataqui l’obertura de La forza del destino, o quan el Cor del Gran Teatre del Liceu, “ajudat” per el Cor dels Amics de l’òpera de Girona ataquin l’inefable rataplan.
El Liceu comença una nova etapa en la direcció musical, en la pitjor crisis que hom recorda en molts anys, ja sigui per les condicions externes, com per les internes i reduint plantilles, amb mala maror iniciada l’any passat no resolta encara i un projecte musical que esperem sigui presentat de manera oficial per el nou mestre Josep Pons.
Tenim una temptativa de vaga que es amenaça de nou i una ressaca post wagneriana que de ben segur ens costarà superar, però jo demanaria canviar ràpidament el xip i centrar-nos amb el que ens espera, com ens espera i sobretot el que no hem de parar d’exigir i denunciar.
El teatre continua tenint el mateix greu problema que tenia abans d’aquesta fita històrica, de la qual també n’ha sortit perjudicada, davant la incapacitat de involucrar complicitats comercials, culturals i polítiques per situar l’esdeveniment en el lloc preeminent que qualsevol teatre de primera, en u país de primera, hagués situat.
De la mateixa manera que són incapaços de recaptar esponsoritzacions i més mecenatge per l’activitat ordinària, s’han mostrat ineptes per trobar públic interessat en omplir les vacants que els wagnerians locals no vam arribar a omplir.
Ahir ens anunciaven un nou invent que dignifiqui l’eixelebrat model Adelsson per atreure diners a Catalunya. No entraré en aquests temes en aquest blog, però em penso que una gran oportunitat de donar-nos a conèixer i portar un turisme de qualitat ha estat desaprofitada, per el Liceu, per l’Ajuntament de Barcelona i per la Conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya. Desconec si el màxim aportador de diners públics, el Ministerio de Cultura, ha fet quelcom per promocionar l’esdeveniment o s’ha estimat més que la medalla que es penja el Liceu amb aquesta segona visita del Festival, quedi a l’ombra del molt més ostentós Mr. Mortier i els fastuosos malbarataments del Teatro Real.
L’ocasió ha estat desaprofitada i malgrat que estic convençut que tots els que des de l’escenari observaven una sala amb un aforament vergonyant, ho recordaran com unes funcions d’èxit i reconeixement multitudinari, caldria que algú amb poder suficient remenés les responsabilitats que calgui per destituir a tots els implicats que no han fet res per tal de que el Liceu, Barcelona i Catalunya donessin una imatge positiva, potent i envejable.
El passat dia 3 de setembre vaig llegir estupefacte en el prestigiós blog de Mr. Norman Lebrecht, Slipped Disc i cal dir que arran d’un article publicat a El País, això:
What’s going on here?
The Liceu almost went bust this summer and eleven of its musicians were sacked to save costs. But the theatre has somehow found a million Euros and more to import three concert-staged operas from Bayreuth, with tickets at 280 Euros a head. The Wagner myth, fostered in Franco times, still runs riot in certain parts of Spain. Meantime, the government of Catalonia wants a bailout.
El Pais has raised both eyebrows. Rightly so.
El Sr Lebrecht fa un populisme escandalós, no està prou informat i barreja tot el que li passa per l’engonal. Sort que en els comentaris el director d’orquestra Ivon Bolton surt a defensar-nos.
La mediocritat dels nostres dirigents i polítics ens porta a articles com aquests i a generar una opinió negativa d’un esdeveniment cultural que ja hagués volgut Mr. Lebrecht per la ROH. Diguem-li enveja, però la informació que es rep a l’estranger de les coses que ens passen ha estat alimentada i manipulada de manera interessada.
Si el nostre Director General hagués treballat aquest tema amb el departament de màrqueting i comunicació, alhora que omplir el teatre, hagués donat tota una altre imatge, però prou malmesa que estava des de les vergonyants cancel·lacions de la temporada passada, ara tan sols ens faltava aquesta.
Ara que ja s’ha fet la fotografia que podrà emmarcar, per què no plega?
IN FERNEM LAND 
El problema de les “ments rumiant”s del Liceu es que viuen en un altre món i es creuen deus.
Els intentes ajudar i el miren amb menyspreu i sospiten deseguida.
I si suggereixes alguna idea vas pel mal cami: te la foten!!!
Aixó si, personal “no qualificat” destinat a la direcció i altres departaments, va augmentan, envers el cor i l’orquestra.
Ara avui en dia tenim un greu problema que ve de fa molts anys i aquesta “tara” o es liquida totalment o poc durara la cosa.
M'agradaM'agrada
xav:
I de qui depèn que duri la “tara”?, ho dic per si puc fer alguna cosa més 🙂
M'agradaM'agrada
Depèn de nosasltres. Només de nosaltres que som els que paguem els abonaments.
S`ha de fer saltar com sigui a aquesta cúpula que tenim instal.lada i que te un menyspreu total de l’abonat.Ens tracten com a pallusos.
L’unic futur que te el Liceu es convertir-se en una entitat privada dirigida per gent professional amb assessors musicals adients,
Mentres les dessignacions siguin politiques o per endoll, no hi ha sortida.
Ara tenim tot el mes de setembre perdut, i l’octubre només amb la Forza, el novembre amb “refregit” de l’Elisir..
Haurien d’estar tots al carrer.
M'agradaM'agrada
Buf… em fot mandra aquesta història 😦 . Un àudio d´una joia d´aquestes que ens acostes de tant en tant no hagués estat possible? 🙂
M'agradaM'agrada
A vegades no és possible i cal treuren’s la mandra de darrera les orelles, és la segona norma després d’aquella de llevar-se ben aviat 🙂
M'agradaM'agrada
Haces un análisis muy certero y exhaustivo del acontecimiento musical y de las repercusiones que ha tenido en el extranjero (R. Unido, al menos) en estos tiempos tan inciertos que, especialmente a nuestro país le toca vivir.
No conocia el artículo que A. Fancelli publicó el pasado día 2 en “El País”, que, por cierto, me ha gustado muchísimo por su contenido y por el elegante estilo periodístico que tiene redactando (aconsejo su lectura).
Como bien dices debemos esperar la temporada liceísta sin ánimo comparativo con la realidad artística de la orquesta y coro alemanes; de lo contrario, disfrutaremos bien poco…
M'agradaM'agrada
En el Liceu, teatro de voces y eso no lo digo yo, es histórico, cuando lo que hay encima del escenario es de primera, pocos hablan de la orquesta.
Cuando el repertorio se basa en los divos, el Liceu acostumbra a colmarnos con lo mejor y cuando la ópera programada necesita de una orquesta, acostumbran a trabajar las producciones con directores de solvencia. Las opera de mayor dificultad acostumbran a salir bien, siempre sabiendo lo que tenemos. Haz un repaso y veras que títulos complejos salen mucho mejor que otros que dependen simplemente de las voces. Eso no quita que la transformación que debe hacerse en el Liceu sea profunda, pero me desagradó mucho que se quisiera comparar la orquesta de Bayreuth, uno de los tótems musicales del mundo, con la peor actuación de la orquesta del Liceu en mucho tiempo, debido a unas circunstancias especiales y sin apenas ensayos, en un concierto donde el foco de atención emocional era absolutamente otro.
Yo soy el primero en ser crítico con la orquesta y reclamar un proyecto definitivo de mejora, pero aun haciendo un proyecto magnífico, cuyos frutos tardaremos un cierto tiempo en disfrutar, cualquier comparación con Bayreuth será negativa. ¿Tú que has visitado bastantes teatros internacionales podrías contestar a la pregunta de cuantas orquestas de teatros de ópera pueden compararse a la de Bayreuth?
Un saludo
M'agradaM'agrada
Molts factors, que sumats, poden explicar el relatiu ressó del festival Wagner al Liceu.
1.- El format de concert, junt amb importants absències i un equip vocal per anar per casa (amb excepcions) no han engrescat a molts amants de la música fora de Barcelona. De ser per exemple el Covent Garden l’escenari, hi haguessim anat molt wagnerians barcelonins amb totes les despeses que això comporta? Fins i tot es va percebre amb poc entusiasme de bon principi aqui a casa nostra i entre nosaltres, tot i entendre que estavem davant d’un esdeveniment únic.
2.- L’inexplicable mandra política, cultural i mediàtica en donar a conèixer el festival. Això jo encara no ho he pogut entendre. Moltes setmanes abans de l’estiu, com no es reacciona quan es constata que la venda d’entrades no és l’esperada? La retòrica m’ha fet dir que no ho entenia, però potser sí, sí que ho entenc. Potser les preocupacions dels nostres gestors culturals i els seus angelets mediàtics no va més enllà de gestionar on han d’estecionar-se els autocars de turistes al voltant de la Sagrada Familia, o potser estan rumiant com distreure als milers de turistes de creuer amb flamenc i castenyoles, o potser es que s’han agafat tot els mes d’Agost de vacances (merescudes, faltaria més) i això de Wagner els ha agafat a contrepeu. O potser, creuen que no calia fer soroll amb un esdeviniment que la gran massa de votants podria considerar com classista i fora de mida en el context de l’actual crisi econòmica.
3.- Sabeu que hi hagut gent que no hi ha anat perquè la web del Liceu mostrava ocupació pràcticament al 100% en les zones econòmiques (això d’econòmiques és un dir, és clar)? La realitat és que precisament aquestes zones oferien un aspecte paupèrrim. Com s’explica això? S’han regalat entrades a dojo a gent que ni fu ni fa? Han tapat localitats perquè es compressin de les més cares? Sabeu que molts i molts sobres amb entrades, de les que es recullen amb anticipació o el mateix dia de la funció, encara estan per a ser recollides? Com s’explica això? A qui han regalat entrades? És que aquest festival tambè ha estat víctima dels especuladors i turoperadors?
4.- Obviament el preu. El preu de les entrades. No cal dir el per què.
Sóc dels que vaig comprar les entrades amb temps perquè estava convençut de que, tard o d’hora, les taquilles i la web del Liceu mostrarien allò de “entrades exhaurides”, que tanta expectació provoca a uns i frustració a d’altres. Ara veig que no calia però no me’n arrepenteixo gens ni mica. Sóc dels afortunats que ha pogut anar al Liceu i escoltar música sublim. Podia haver estat encara millor. Sí. Però per què pensar en lo que podia haver estat i no va ser? Em quedo doncs, i recordaré per sempre més, a una meravellosa orquestra i cor interpretant partitures excelses.
I ara què? Musicalment hem de baixar del novols, això lo primer. Però dit això, cal esmentar que la temporada del Liceu és prou atractiva i envejada per amants de l’òpera d’altres indrets, i cal aprofitar-la, malgrat la bàrbara penalització econòmica perpretada amb l’increment d’IVA. Constatarem el nivell i les actuacions de l’orquestra, amb el factor expectant d’una nova direcció musical per una banda, però per l’altra, amb el factor desmotivador del acomiadaments. Pel que fa a la gestió del Liceu res espero. Només una cosa demano. Una cosa tan sols. Que en veure l’aterradora baixa ocupació que probablement hi haurà aquesta nova temporada no es burli, insulti i menysprei als seus abonats i clients més fidels com ha fet l’Auditori.
M'agradaM'agrada
Els factors per els quals la venda d’entrades locals no va ser l’esperada haguessin hagut d’estar contrarestat abans d’acabar l’any 2011. Recorda que al juny de 2011 ens van fer comprar les entrades. Quan ben aviat es va veure que el ritme de la venda era més aviat escàs ningú va començar a pensar en que hi havia en tot aquest projecte algunes coses que grinyolaven, per tant calia reaccionar.
No ho van fer i la ineptitud, desidia i incapacitat per liderar el que lideren ha fet que el primer esdeveniment d’una temporada cabdal en molts sentits, ja arrossegui dèficit.
La cosa no pinta gens bé i la venda d’entrades i abonaments per la temporada 2012-2013 s’ha allargat uns dies més, respectant el IVA del 18%, és a dir perdent marge, intentant engrescar als possibles compradors.
les institucions culturals i els grans equipaments, ofereixen descomptes i ofertes que la majoria ja no podem aprofitar. No ens queda un cèntim a la butxaca i allò que ens interessava ja està comprat, amb la desesperació que suposa veure que ara ens podríem beneficiar d’uns descomptes molt importants que qui sap si ens permetrien apropar-nos a l’Auditori a comprar amb el 50% de descompte aquells concerts que ja hem hagut de deixar per impossibles.
Tot plegat ens deixa una sensació de descontrol, desgovern i deriva molt inquietant.
Intentant esgarrapar quatre cèntims, no se’n adonen que el públic fidel, abonat i que ha comprat les entrades a unes condicions pitjors que el que s’ofereixen ara (cas de l’Auditori) pot acabar fent una botifarra de dimensions gegantines.
Estem desgovernats.
M'agradaM'agrada
Tot això que expliqueu, Joaquim i Josep, em sembla gravíssim i em deixa encara més perplex i indignat. El que explica en Josep als punts 2 i 3 ho trobo espantós i imperdonable. A qualsevol institució o empresa minimament normals suposaria la destitució fulminant dels directors i dirigents. Com podem assolir aquesta normalitat d’una vegada? No hi veig cap camí viable ara mateix, com no organitzem una manifestació o una cassolada de aficionats i abonats i que algu ens faci cas d’una vegada i netegi tot això. I aquesta propera temporada, d’entrada molt interessant, esperem que no la facin malbé amb les seves bestieses. Ja veig que espero miracles….I espero amb espectació que el mestre Pons parli i ens doni una mica d’esperança. Que tingui molta sort i coratge que bona falta li faran!
M'agradaM'agrada
Jo sincerament crec que les entrades “barates” es van vendre totes i els compradors sabent que hi havia moltes zones millors sense vendre, hi van anar a seure directament.
Ara bé, una amiga va anar dimecres a comprar una entrada per Lohengrin, la volia econòmica i van dir-li que estava tot venut, Aleshores quan va dir que marxava ja que no volia pagar tants diners li van oferir una platea a 74€, és a dir amb un descompte que superava el 65%.
Aquest escàndol no el podien anunciar, sobretot perquè evidencia el desastre de gestió i el fracàs estrepitós, i també per por que tots aquells que van pagar el preu que inicialment es demanava corrien el perill de cremar el teatre.
D’haver-ho anunciat, segurament els haguessin venut, però les conseqüències no s’haguessin fet esperar.
Tot, com podeu veure, escandalós.
M'agradaM'agrada
No, no, no Joaquim, i perdona que estigui una mica guerrer… Efectivament en els entreactes, de estar molt buides bones zones hi ha gent que les ompla (i deixe’m mirar al cel) però molts tambè es queden on estan. Però és que a més l’Holandés no té entreactes i ben segur que sí que hi ha gent ben coneixedora del teatre que en veure amb sorpresa com estava d’ocupació s’ha decidit d’entrada pel canvi, però és impossible que aquesta acció decidida hagi estat feta de manera tan aclaparadora. Les entrades barates potser sí es van vendre totes, però algunes d’elles no sé com ni a quí. Per pensar-hi.
M'agradaM'agrada
Mi preocupación como Liceista, es màs o menos como la expuesta en lïneas generales por Joaquim.
Sin entrar demasiado en consideraciones políticas ( en este punto, no estoy ya tan de acuerdo ), el problema màs que la orquesta y coros ( rumores hablan incluso de algùn posible despido màs ), es el actual comisariado político y amiguetes que dirige el Liceu ( Sr. Marco y su jefe político Sr. Mascarell – por cierto y curiosamente, único conseller que no es militante de CIU y si lo es o ha sido de ese lamentable y actual PSC).
Fuera políticos dirigiendo el Liceu y PROFESIONALIDAD!!!
Joaquim, yo no confìo tanto en la direcciòn musical de Josep Pons, salvo que este no se deje manipular desde las altas esferas políticas y tenga personalidad y profesionalida
M'agradaM'agrada
Quieres decir que lo que hizo Josep Pons con la añorada Orquestra del Teatre Lliure, lo que hizo con la Orquesta de Granada o últimamente y a lo largo de 10 años con la OCNE, han sido manipulaciones políticas?
Que Josep Pons acabe de dirigir (25 de Agosto) un concierto en el prestigioso Festival de Edimburg también debe ser por cuestiones políticas, ¿verdad?
Arguméntame por favor esa supuesta carencia de personalidad y profesionalidad que achacas en tu última frase a Josep Pons. Quizás experiencia en ópera no tenga, pero “hacer orquestas”, si, a no ser que puedas demostrarme que todo lo que ha hecho hasta ahora es gracias a los despachos, a los agentes y los amiguetes.
Exiges profesionalidad y a Josep Pons a pesar del currículum, como mínimo la pones en duda. ¿No será que te riges por perjuicios poco contrastados?
¿Has seguido su carrera? ¿Has asisitido a sus conciertos? ¿Conoces sus grabaciones discográficas, las últimas con la Deutsche Grammophon y las OCNE?
Quizás necesitemos, antes que un director con gran experiencia operística que aterrice de vez en cuando en Barcelona para pasar tres o cuatro semanas en el Liceu, un proyecto de renovación total con un Director que construya la base que todo teatro de ópera debe tener, como se ha demostrado con creces en esta histórica vista del Festival de Bayreuth, que el Liceu nos ha programado gracias, y tengo muchas ganas de decirlo, a Joan Matabosch, director artístico del teatro y objeto persistente de las iras de cierto sector del público liceista.
M'agradaM'agrada
Personalidad i profesionalidad ya desmostrada i contrastada apreciado Alex. No lo dudes. Por razones puramente extramusicales en Madrid quisieron cargarse a Josep Pons antes de dar su primer concierto. Lideró la protesta un colega suyo con una indigna carta: Rafael Fubhrek de Burgos, que al parecer pensaba que la ONE era de su jardin particular. Te aseguro que al cabo de diez años en Madrid se le aprecia, y mucho. La renovación de la orquesta, la valiente programación, tanto novedosa como temàtica, la brillantez de muchos de sus conciertos ha hecho cambiar la opinión de aquellos aficionados en principio reticentes, e incluso de aquellos a los que eso de llamarse Josep y no José les escuece un poco. No nos lo carguemos aquí antes de que nos brinde su primera òpera.
M'agradaM'agrada
Quizà me he expresado incorrectamente :no dudo para nada de la profesionalidad de Pons, sino que como Director musical del Liceu espero no se deje manipular por la actual direcciòn general del teatro si ésta trata de inmiscuirse en su labor
M'agradaM'agrada
100% de acuerdo, Alex!
M'agradaM'agrada
I ara què? jo estic molt emprenyada per no poder-me pagar entrades de Bayreuth, pel timo de l’Auditori als abonats, per la pujada de l’IVA, pels polítics d’aquí i allà, per marejar-nos tot lo dia, pel desgavell dels governs, de la falta de justícia i la mediocritat que ens envolta
Què esperem, que el Liceu surti com una papallona del caos que vivim?
M'agradaM'agrada
per cert, això de la publicitat s’ho van currar molt més al 55!
M'agradaM'agrada
tot molt kitsch-kitsch
M'agradaM'agrada
Molt kitsch, però tothom se’n va assabentar, al contrari d’ara.
M'agradaM'agrada
Contestant a la pregunta:
Ara dejuni i abstinència, sense un duro a la butxaca i veient com les ofertes cada vegada són més escandaloses i sent incapaç d’anar a comprar una entrada 50% més barata que fa un mes.
La temporada que s’inicia serà dramàtica. Tant els costava oferir-la des de un bon començament amb uns preus molt més raonables?
M'agradaM'agrada
Sí, Santi, els hi costa molt. Prefereixen preus alts (enlloc es paga lo que paguem aqui per escoltar una orquesta, sigui l’OBC, sigui estrangera). Desprès, amb una acció desesperada, perquè no ha sabut preveure lo que un ceg veu, llancen promocions amb un greuge molt clar pels qui han adquirid entrades amb temps. Tu, com jo, podem pensar que la millor promoció és aquella que de sortida es fa assequible a la butxaca de la gent i que està en consonància amb temps de crisi. Però és impossible que això ho arriben a entendre menys tant brillants com la dels nostres gestors de l’Auditori. I saps per què ? Perquè la sevaq brillantor els enlluerna, i potser per una raò molt més prosaica: perquè no paguen entrada ni butaca!
M'agradaM'agrada
s’ha colat una “y”….vull dir “ments”.
M'agradaM'agrada
No m’estranya gens el que explica en Josep Olivé. És escandalós el que passa normalment amb les entrades als nostres teatres i auditoris. Però la crisi és profunda i l’excés d’oferta ens perjudica a tots. Jo he aprofitat el descompte del 50% que fa l’Auditori per alguns concerts que no tenia a l’abonament i per altres del “Auditori més”; però la venda, tot i el descompte, és mínima. Només cal veure la misèria d’entrades venudes pel Haendel d’en Christie…
Temps complicats amb gestors que no estan a l’alçada del que seria exigible en els seus càrrecs.
M'agradaM'agrada