El director Kristjan Jarvi durant la interpretació de la Mass de leonard Bernestein en el PROMS celebrat el 6 d’agost en el Royal Albert Hall.
La Missa de Leonard Bernstein és en realitat una obra de teatre musical, amb text del propi compositor i Stephen Schwartz, encàrrec de Jacqeline Kennedy, que es va estrenar el 8 de setembre de 1971, ahir va fer 41 anys.
Bernstein en rebre l’encàrrec va pensar en una missa tradicional, però de mica en mica va anar transformant la idea en un espectacle musical on confluïssin una gran diversitat de tendències i formes musicals en un clar missatge ecumènic, ja fos en la vessant religiosa com en la pròpiament musical.
El resultat és una obra que porta en el seu ADN totes les grans virtuts i els excessos del genial compositor i director nord-americà.
L’obra necessita d’un ampli desplegament instrumental i coral, que abraci des de una gran orquestra simfònica, un grup de música rock i una banda de blues, alhora que un grup percussionista amb instruments com bidons, claus, ampolles i llaunes.
Vocalment l’obra necessita un ampli cor i una coral infantil, a part dels solistes vocals, encapçalats per el celebrant, que oficia la missa com si fos un sacerdot de la l’església catòlica.
L’obra d’una clara simbologia pacifista i ecumènica, molt pròpia d’un moment convulsament marcat per l’assassinat del President Kennedy o per la Guerra del Vietnam, va ser bastant mal rebuda per la crítica, però gràcies a l’edició discogràfica que es va fer posteriorment a l’estrena, va obtenir una acollida molt bona.
No s’ha deixat de programar i representar, encara que amb difícilment trobarem una versió amb uns mitjans tan generosos com els utilitzats en l’estrena dels PROMS, on mai s’havia interpretat, tot i que el celebrant ja us aviso que no està a l’alçada del repte.
El rol el va estrenar el baix-baríton Alan Titus, però també ha anat a càrrec d’un tenor, com va ser el cas en la gravació de Kent Nagano, on el malaguanyat Jerry Hadley se’n va fer càrrec.
En la versió londinenca Morten Frank Larsen es fa patir una mica, jo crec que desbordat per una tessitura massa aguda, però la versió us asseguro que paga la pena. La música eclèctica de Bernstein, certament amb moments més reeixits que d’altres i amb una barreja a vegades difícil d’encabir en una única obra, porta la teatralitat innata del seu creador i la versió entusiasta de Kristjan Järvi acaba per arrodonir la festa.
Us deixo dos Youtubes de la BBC corresponents al Gloria i al II First Introit (Rondo).
*
LEONARD BERNSTEIN
MASS
Morten Frank Larsen bass-baritone
Julius Foo treble
Ysgol Gynradd Gymraeg Pwll Coch, Caerdydd
Ysgol Gynradd Gymunedol Gymraeg, Llantrisant
Ysgol Gynradd Dolau, Llanharan
Ysgol Gynradd Gymraeg, Rhydaman
National Youth Choir of Wales
Aelwyd y Waun Ddyfal
Musicians from the Royal Welsh College of Music & Drama
BBC National Chorus of Wales
BBC National Orchestra of Wales
National Youth Orchestra of Wales
Director musical: Kristjan Järvi
Director d’escena: Thomas Kiemle
Royal Albert Hall de Londres, PROMS 32 6 d’agost de 2012
ENLLAÇOS VÍDEO:
https://rapidshare.com/files/1236589990/Prom32_Bernstein_Mass.avi.001
https://rapidshare.com/files/469613225/Prom32_Bernstein_Mass.avi.002
https://rapidshare.com/files/4042848535/Prom32_Bernstein_Mass.avi.003
Per més detalls sobre la Mass de Leonard Bernstein, premeu AQUÍ
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
– Su música es estupenda, Padre, aunque al principio me asusté un poco.
– No es muy católica. Pero es una canción de bienvenida, y eso es cristiano.
(Mogambo, 1953)
M'agradaM'agrada
Quan a la música podem penjar-li una etiqueta, malament rai
M'agradaM'agrada
Si bé no ha estat director de les meves preferències, amb versions potser massa personals d’algunes partituras molt conegudes, Leonard Berstein és, pel seu tarannar pedagògic i talent creador, un dels músics més interessants de la segona meitad del segle passat. Tot un músic “biològic” que diria Wilhelm Furtwängler (“Conversaciones sobre música”, pagable econòmicament, impagable musical i culturalment!). Assistirem doncs a la litúrgia d’aquesta missa que ens proposes avui, devotament. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Músic biològic??? Cinc cèntims, please. Grazie!
M'agradaM'agrada
M’ho temia, i és per això que he citat la lectura que ha fet expresar-me d’aquesta manera. Furtwängler, al comentar la lluita entre la músical tonal i atonal diu: “La tonalidad actúa sobre nosotros como una autèntica ley natural, pero una ley natural que se hace efectiva dentro del alma humana y sus emociones”. Poc més tard insisteix: “Las leyes según las cuales se construye el movimiento de una sonata de Beethoven son leyes del alma humana, de la vida orgánica.”. I sense deixar caura la pilota, remata: “La sustancia de la música, adecuada a las leyes de la tonalidad, pone de manifiesto hechos biológicos, no físicos ni cósmicos”. I és que, Xavier, en el segle passat i en l’època de Bernstein, van haver-hi molts talibans de l’atonalitat que renegaven de la tonalitat per ser previsible i predeterminada per una certa ortodòxia harmònica i sonora. Com si la música atonal no tingues les seves regles i procediments! Mentres uns compositors s’entesten en dir-nos a la cara que no tenim ni idea de música perquè no som incapaços d’entendre el que ens ofereixen, d’altres escriben música que “es fa efectiva dins de l’ànima humana i les seves emocions”. Per això Leonard Bernstein, per a mi, era un músic, diguem-ne, “biològic”. Probablement no he sapigut respondre encara a la pregunta, i la meva capacitat de síntesi és molt precaria, i és per això que només em queda que recomenar la lectura del llibre esmentat. Més no puc fer. Prego.
M'agradaM'agrada
T´has explicat perfectament. Fins i tot ho he entés jo… 🙂 Gràcies.
M'agradaM'agrada
I jo crec que també. M’ha agradat aixo del music biològic, ara se que preferir la música “biològica” no es tant dolent.
M'agradaM'agrada
Jo també he pensat que hauries de donar una explicació, ja que això del músics biològic, tot i haver llegit “Las conversaciones sobre música”, és del tot particular i de difícil comprensió.
Tot i així, jo crec que Bernstein és un músic biológicament visceral, també ho era com a director, i per això m’agrada tant, encara que a vegades li discuteixi aquesta biologia.
Bernstein com a compositor m’agrada perquè ho aprofita tot i no renega de res, ara potser ja no té tant mèrit, però quan ho feia ell en tenia molt.
Sense cap mena de dubte les seves obres per el teatre ja són un clàssic.
Aquesta missa més a prop del teatre que cap altre cosa, no és del tot reeixida senzillament perquè jo crec que Bernstein no s’acaba de trobar a gust amb el format, però té uns grans moments musicals i l’empremta Bernstein ho “empastifa” tot de manera, per a mi, genial.
M'agradaM'agrada
Aquesta Missa la vaig escoltar per primera vegada durant el mes d’Agost un dissabte a Cat-Música en el programa d’Albert Torrents i em va sorpendre per a bé,. com cantaire m’hagués encantat poder interpretarla, es clar que de principi a fí porta el segell “Berstein” però sempre he pensat que aquest conteporani autor amb el temps pasará a ser reconegut com un dels principals clàssics del segle xx, però només es la meva humil opinió, gràcies Joaquim perque només l’havia escoltat una vegada i m’engrescat a fer-me amb el CD.
M'agradaM'agrada
Estic segur que quan t’hagis baixat el vídeo i puguis veure l’entusiasme de tots els participants en aquesta celebració eucarística/musical, encara t’agradara més.
Bernstein és contagiós.
M'agradaM'agrada
Jo també en vaig sentir un tros aquest estiu per catmusica i va ser tot un descobriment.
Gracies Joaquim per el regal. De moment m’estalvia tenir que cercar-la a les tendes.
M'agradaM'agrada
Com a director m’agrada molt.És un plaer veure com porta interioritzat tot el què dirigeix. Com a compositor té alts i baixos oerò mai li oblidarem el West Side Story, nascut clàssic com la història que el va inspirar.
Salut!
M'agradaM'agrada
Comptar amb una obra mestra com a West side Story, és alhora que un privilegi una càrrega, en qualsevol cas les partitures de On the Town i Wunderful Town són magnífiques, per no parlar de Candide-
Jo sempre que puc aprofito per fer propaganda d’una de les cançons que més m’agraden de totes les cançons que es fan i es desfan i per això us proposo tornar-la a escoltar, ves per on és de Bernstein i pertanyent a un musical, Peter Pan (1950), molt poc conegut, amb lletra i musica de Leonard Bernstein.
Per l’estimada Eva-Maria Westbroek
i ara per June Anderson
Dream with me tonight.
Tonight and ev’ry night,
wherever you may chance to be.
we’er together, if we dream the same sweet dream.
And though we’er far apart,
Keep me in your heart
And dream with me.
The kiss we never dared
We’ll dare in dreaming
The love we never shared
Can still have meaning.
If you only dream a magic dream
With me tonight
Tonight and ev’ry night
Wherever you may chance to be
Close your lovely eyes and dream with me.
The kiss we never dared
We’ll dare in dreaming
The love we never shared
Can still have meaning.
If you only dream a magic dream
With me tonight
Tonight and ev’ry night
Wherever you may chance to be
Close your lovely eyes and dream with me.
M'agradaM'agrada
Un altre descobriment, i van….
M'agradaM'agrada